.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 15 anys
Doncs si, el del post anterior era en "Murenu Márques" (com l'hi diu ella) de petit
29 comentaris Escrit per Jo Mateixa a les 20:11
Servidora, que té poca feina a fer els dilluns a les nits, apart de veure CSI (mmmmm, Warrick, que mono ell), estava ahir al vespre remenant coses per internet i va veure la foto que despres vaig penjar al post, i vaig pensar en la Gemminola, per que si, ella era la Blocairé a qui l'hi havia dedicat el post (tot i que ella no ha vingut per aqui, s'enten, està molt emocionada per que avui "algú" del mon blocairé l'ha vist pel carrer amb el seu Renault 5 vermell).
Com be deia ahir aquest "nen" es moníssim, però es clar, està molt més mono ara i si no jutjeu la foto...Gemmi, tens bon gust per els homes!!!!
L'únic que ho ha encertat ha estat en Pep, FELICITATS PEP!!!!!, ara toca regalar-l'hi alguna cosa....però que???
Aquesta foto està dedicada a una persona dins del món blocaire, si pasa per aqui segur que reconèixera aquest personatge (públic), tinc més fotos i tot i que en aquesta foto esta per menjarse'l us puc ben assegurar que de gran encara es més mono :-)
Dues preguntes:
1.- A qui va dedicat aquest post?
2.- Qui es el "minyo" en questió?
Doncs si, ahir va ser la nit H, la nit en que una servidora va anar a veure el Barça - Celta de Vigo.
Abans de fer la crònica del partit, voldria agrair a la gent de la PENYA BARCELONISTA DE PINEDA DE MAR, que em donessin l’oportunitat de compartir amb ells aquesta jornada esportiva, m’ho vaig passar genial, vaig cridar, vaig riure i crec (es la meva opinió) que vaig estar a l’alçada (el pare em va dir que em comportes, i es que jo veient el futbol em poso com una moto).
Voldria agrair, i per ordre d’aparició, a l’Abdel (vocal de la Penya) que em subministres tabac quant ja no me’n quedava i sobretot que em fes riure molt i molt (es mooooooolt tímid, però en el fons es un catxondo!!!), a en Miquel Font (vocal de la Penya) per anar-me indicant qui marcava els gols (a la tercera graderia els jugadors es veuen súper petits i servidora no duia les ulleres de veure) i per fer-me una mica d’història del Club i de la Penya, i com no a Manel Flores (President de la Penya) per estar disposat a compartit el seu entrepà amb mi, per passar fred amb la canalla a dalt de tot i per organitzar sortides com aquestes, gràcies a tots!!!!!!!
També voldria agrair (collons, semblo la Penélope Cruz en els Goya) a la Bea que controles tant bé al Mamadou i la resta de nens (impossible recordar tots els noms, el d’en Mamadou es que el que més em sona per que es el més dolent de tots, jejejejeje), nenaaaaaaaa, olé tus ovarios, quina paciència!!!!!!
El partit en si va ser fred, el fred que fotia allà dalt també es podia plasmar dins el camp, els jugadors estaven lents, deixant forats en la defensa i fent cagades realment inexplicables. Per sort en Saviola va marcar el primer gol (a la porteria on estàvem nosaltres, si haguéssiu vist i sentit els nens com cridaven!!!!), tot i anar guanyant el Barça estava com adormit i el públic del Camp Nou que, crec, es massa exigent, va fer un silenci sepulcral quant el Celta ens va empatar, bufff, el silenci encara feia sentir més el fred.
La cosa es va anar revifant de mica en mica i, com qui no vol la cosa, van sortir dos o tres jugades maques, d’aquí que vinguessin la resta de gols.....per cert, varem guanyar 3-1, ara no se si ja ho havia dit o no.
Eufòrics per haver guanyat, a els nens no els va costar acomiadar-se del Camp Nou i fer una petita excursió fins a l’autocar, per cert, com es possible que la Junta d’en Laporta no doni suport a les Penyes quant el suport que donen les Penyes al Barça es immens??? Al pàrking dels autocars ben bé n’hi havia un centenar, alguns de dos pisos, conteu que si en cada autocar hi poden anar unes 50 ó 60 persones (en els de dos pisos més encara) allà hi havia un munt de gent i per el que em comentava primer l’Abdel, en Miquel i desprès en Manel, no reben gairé suport del Barça, si més no, no tant com creuen que pertocaria.
En definitiva, que va ser una tarda - nit genial, jo almenys la vaig gaudir moltíssim i espero, de tot cor, que no sigui l’última vegada que hi vagi, QUE PODEN COMPTAR AMB MI SEMPRE QUE CALGUI!!!!
Abans de fer la crònica del partit, voldria agrair a la gent de la PENYA BARCELONISTA DE PINEDA DE MAR, que em donessin l’oportunitat de compartir amb ells aquesta jornada esportiva, m’ho vaig passar genial, vaig cridar, vaig riure i crec (es la meva opinió) que vaig estar a l’alçada (el pare em va dir que em comportes, i es que jo veient el futbol em poso com una moto).
Voldria agrair, i per ordre d’aparició, a l’Abdel (vocal de la Penya) que em subministres tabac quant ja no me’n quedava i sobretot que em fes riure molt i molt (es mooooooolt tímid, però en el fons es un catxondo!!!), a en Miquel Font (vocal de la Penya) per anar-me indicant qui marcava els gols (a la tercera graderia els jugadors es veuen súper petits i servidora no duia les ulleres de veure) i per fer-me una mica d’història del Club i de la Penya, i com no a Manel Flores (President de la Penya) per estar disposat a compartit el seu entrepà amb mi, per passar fred amb la canalla a dalt de tot i per organitzar sortides com aquestes, gràcies a tots!!!!!!!
També voldria agrair (collons, semblo la Penélope Cruz en els Goya) a la Bea que controles tant bé al Mamadou i la resta de nens (impossible recordar tots els noms, el d’en Mamadou es que el que més em sona per que es el més dolent de tots, jejejejeje), nenaaaaaaaa, olé tus ovarios, quina paciència!!!!!!
El partit en si va ser fred, el fred que fotia allà dalt també es podia plasmar dins el camp, els jugadors estaven lents, deixant forats en la defensa i fent cagades realment inexplicables. Per sort en Saviola va marcar el primer gol (a la porteria on estàvem nosaltres, si haguéssiu vist i sentit els nens com cridaven!!!!), tot i anar guanyant el Barça estava com adormit i el públic del Camp Nou que, crec, es massa exigent, va fer un silenci sepulcral quant el Celta ens va empatar, bufff, el silenci encara feia sentir més el fred.
La cosa es va anar revifant de mica en mica i, com qui no vol la cosa, van sortir dos o tres jugades maques, d’aquí que vinguessin la resta de gols.....per cert, varem guanyar 3-1, ara no se si ja ho havia dit o no.
Eufòrics per haver guanyat, a els nens no els va costar acomiadar-se del Camp Nou i fer una petita excursió fins a l’autocar, per cert, com es possible que la Junta d’en Laporta no doni suport a les Penyes quant el suport que donen les Penyes al Barça es immens??? Al pàrking dels autocars ben bé n’hi havia un centenar, alguns de dos pisos, conteu que si en cada autocar hi poden anar unes 50 ó 60 persones (en els de dos pisos més encara) allà hi havia un munt de gent i per el que em comentava primer l’Abdel, en Miquel i desprès en Manel, no reben gairé suport del Barça, si més no, no tant com creuen que pertocaria.
En definitiva, que va ser una tarda - nit genial, jo almenys la vaig gaudir moltíssim i espero, de tot cor, que no sigui l’última vegada que hi vagi, QUE PODEN COMPTAR AMB MI SEMPRE QUE CALGUI!!!!
La meva rutina diària, professionalment parlant, comença a les 06:15, que es quant em toca el despertador, però faig el mandra al llit com a mínim 10 minuts i llavors a córrer.
M’aixeco, vaig al bany, faig un pis, em dutxo i llavors em vesteixo a la meva habitació mentre veig les noticies de TV3, a les 07:02 (+/-) surto de casa i m’espero just a la cantonada a que passi el bus a les 07:07 (+/-). El bus em porta a l’estació dels Ferrocarrils de Sant Boi, allà agafo el tren fins a Avinguda Carrilet, faig transbord amb el metro i fins a Barcelona, baixo a Navas per que em queda més a prop de la feina i per que a Sagrera, amb la conya de les obres del Intercanviador està que fot fàstic passar per allà.
Avui tot ha estat igual, he pujat al bus i no m’he assegut per que anava a petar de gent, doncs bé, sabeu aquelles moments en que un està mig adormit i de cop i volta es fa un silenci??? Doncs en aquell precís instant algú ha deixat anar amb veu ferma però prou femenina:
- COÑOOOOOOOOO, ME HE DEJADO LAS BRAGAS!!!!
Silenci.....la gent a començat a mirar-se els uns als altres buscant qui havia gosat dir això a aquelles hores.....el noi que estava just darrere meu ha canviat de posició i s’ha col·locat davant per tal de veure’m bé, m’ha mirat i m’ha fet l’ullet....jo l’hi he dit, però així tal qual:
- Ehhhhhh, que jo no me les he deixat, a mi no em miris!!!!!!!!!...... i s’ha posat vermell.
Un altre paio que estava assegut davant nostre ha començat a, dissimuladament, passar la seva mà per l’entrecuix de la seva xicota, si més no de la tia que duia al costat i ella l’hi ha dit (a voz en grito):
- Yo las llevo puestas, asi que para de buscarme!!!!
Suposo que aquest pobre aquest cap de setmana “no mulla”.
Mentrestant jo m’anava mirant la gent i a l’hora em venia al cap el post que vaig llegir del Talcomraja, parlava de les olors corporals i molt concretament de l’olor dels nostres sexes, de l’excitació que por comportar nomes sentir aquesta olor tant i tant excitant per alguns.
M’han vingut al cap moltes coses com per exemple que ostres, deu ser molt incòmode estar amb la regla i no portar bragas, o que amb el fred que fot, brrrr, el deu portar gelat pobreta, ja us dic que no tenía res més a fer.
La senyora que portàvem al costat el noi que ha canviat de posició i jo, ens mirava a tots dos (us juro que no estàvem fent res) i anava dient “a regañadientes”:
- Esta juventud, es que van calientes todo el dia, es que hay que ver, desde luego, blablablablabla......
Total, que quant hem arribat a l’estació del tren la majoria de la gent a baixat i llavors algú ha dit:
- Yessicaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, espera!!!!!!
I si, em pogut saber qui era la que no portava bragas.....
- Yesicaaaaaaaa, dile a tu hermana que me he dejado las bragas para el cuello que nos compro mi tia el fin de semana pasada en el mercado.
......i es que de bon matí el subconscient està massa conscient i per això pensa el que no es.
Avui marxo a Pineda i diumenge vaig al Camp Nou amb els nens de La Penya Barcelonista, ostres, he de recordar de dir-li‘hi al Zambrotta que l’Adagio no pot quedar amb ell per anar al cinema per que ja havia quedat amb en Deco, he de recordar-me de dir-l’hi al Murenu Márquez que la Gemminola esta bogeta per el seu cuerpasoooooooo i he de mossegar-l’hi l’orella a en Thuram, però això de part meva.
Que passeu un bon cap de setmana!!!!!!!!!!!!!!!!!!
M’aixeco, vaig al bany, faig un pis, em dutxo i llavors em vesteixo a la meva habitació mentre veig les noticies de TV3, a les 07:02 (+/-) surto de casa i m’espero just a la cantonada a que passi el bus a les 07:07 (+/-). El bus em porta a l’estació dels Ferrocarrils de Sant Boi, allà agafo el tren fins a Avinguda Carrilet, faig transbord amb el metro i fins a Barcelona, baixo a Navas per que em queda més a prop de la feina i per que a Sagrera, amb la conya de les obres del Intercanviador està que fot fàstic passar per allà.
Avui tot ha estat igual, he pujat al bus i no m’he assegut per que anava a petar de gent, doncs bé, sabeu aquelles moments en que un està mig adormit i de cop i volta es fa un silenci??? Doncs en aquell precís instant algú ha deixat anar amb veu ferma però prou femenina:
- COÑOOOOOOOOO, ME HE DEJADO LAS BRAGAS!!!!
Silenci.....la gent a començat a mirar-se els uns als altres buscant qui havia gosat dir això a aquelles hores.....el noi que estava just darrere meu ha canviat de posició i s’ha col·locat davant per tal de veure’m bé, m’ha mirat i m’ha fet l’ullet....jo l’hi he dit, però així tal qual:
- Ehhhhhh, que jo no me les he deixat, a mi no em miris!!!!!!!!!...... i s’ha posat vermell.
Un altre paio que estava assegut davant nostre ha començat a, dissimuladament, passar la seva mà per l’entrecuix de la seva xicota, si més no de la tia que duia al costat i ella l’hi ha dit (a voz en grito):
- Yo las llevo puestas, asi que para de buscarme!!!!
Suposo que aquest pobre aquest cap de setmana “no mulla”.
Mentrestant jo m’anava mirant la gent i a l’hora em venia al cap el post que vaig llegir del Talcomraja, parlava de les olors corporals i molt concretament de l’olor dels nostres sexes, de l’excitació que por comportar nomes sentir aquesta olor tant i tant excitant per alguns.
M’han vingut al cap moltes coses com per exemple que ostres, deu ser molt incòmode estar amb la regla i no portar bragas, o que amb el fred que fot, brrrr, el deu portar gelat pobreta, ja us dic que no tenía res més a fer.
La senyora que portàvem al costat el noi que ha canviat de posició i jo, ens mirava a tots dos (us juro que no estàvem fent res) i anava dient “a regañadientes”:
- Esta juventud, es que van calientes todo el dia, es que hay que ver, desde luego, blablablablabla......
Total, que quant hem arribat a l’estació del tren la majoria de la gent a baixat i llavors algú ha dit:
- Yessicaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, espera!!!!!!
I si, em pogut saber qui era la que no portava bragas.....
- Yesicaaaaaaaa, dile a tu hermana que me he dejado las bragas para el cuello que nos compro mi tia el fin de semana pasada en el mercado.
......i es que de bon matí el subconscient està massa conscient i per això pensa el que no es.
Avui marxo a Pineda i diumenge vaig al Camp Nou amb els nens de La Penya Barcelonista, ostres, he de recordar de dir-li‘hi al Zambrotta que l’Adagio no pot quedar amb ell per anar al cinema per que ja havia quedat amb en Deco, he de recordar-me de dir-l’hi al Murenu Márquez que la Gemminola esta bogeta per el seu cuerpasoooooooo i he de mossegar-l’hi l’orella a en Thuram, però això de part meva.
Que passeu un bon cap de setmana!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ja fa dies que us dic que explicaré com ens vam conèixer en Hatim i jo, però es que mai trobo el moment, doncs bé, avui per fi a arribat el moment.
Agost de l’any 2004, aquell estiu teníem molta feina i vam decidir contractar personal mitjançant una ETT. Jo estava de vacances i fins al setembre no tornava, el mateix dia que vaig aparèixer de nou per l’oficina, en Ricard (un dels encarregats) em va comentar que hi havia un nano marroquí que treballa amb la ETT, que no era pas dolent (no era un professional), però que tenia moltes ganes d’aprendre i hi posava molta voluntat, ell l’hi havia comentat a Hatim que es poses en contacte amb mi per tal de tramitar la documentació necessària per que se li fes contracte amb nosaltres sense passar per la ETT.
Així doncs, vaig esperar a que ell em truques o vingués i passaven els dies, fins que a mitjans setembre, a la tarda, van trucar a la porta i quant vaig obrir i el vaig veure es va fer el silenci.
El seu castellà no era gaire bo (tampoc ho es ara però almenys xapurreja el català bastant bé i entén perfectament tot el que l’hi dius, altre cosa es que vulgui fer veure que l’entén o no, jejejeje) i com va poder em va explicar qui era, que feia allà, quins papers portava i quina era la seva situació actual.
Jo nomes me’l podia mirar, nomes podia escoltar les dolces paraules que sortien d’aquells llavis creats per mossegar amb delit. Ell, de tant en tant, em mirava als ulls i es posava vermell, primer vaig interpretar-ho com una por subtil, una por a allò desconegut, una altre cultura, un altre idioma, poder estava espantat, desprès, conforme anàvem parlant, ja vaig veure que no, que el que l’hi passava era el mateix que m’estava passant a mi, que ens començàvem a agradar.
No duia tota la documentació, estava legal al país, doncs tenia i té permís de residencia i treball (una fotocopia), per que l’original l’hi havien robat feia uns dies al Maremàgnum (unos moros de mierda, paraules textuals que van sortir d’aquella dolceta boca). L’hi vaig dir que amb una fotocòpia no en fèiem res, que necessitava la documentació original (m’ho exigien a la gestoria per fer el contracte), així doncs va marxar i va estar venint un cop per setmana a portar papers, conforme els anava renovant.
Agost de l’any 2004, aquell estiu teníem molta feina i vam decidir contractar personal mitjançant una ETT. Jo estava de vacances i fins al setembre no tornava, el mateix dia que vaig aparèixer de nou per l’oficina, en Ricard (un dels encarregats) em va comentar que hi havia un nano marroquí que treballa amb la ETT, que no era pas dolent (no era un professional), però que tenia moltes ganes d’aprendre i hi posava molta voluntat, ell l’hi havia comentat a Hatim que es poses en contacte amb mi per tal de tramitar la documentació necessària per que se li fes contracte amb nosaltres sense passar per la ETT.
Així doncs, vaig esperar a que ell em truques o vingués i passaven els dies, fins que a mitjans setembre, a la tarda, van trucar a la porta i quant vaig obrir i el vaig veure es va fer el silenci.
El seu castellà no era gaire bo (tampoc ho es ara però almenys xapurreja el català bastant bé i entén perfectament tot el que l’hi dius, altre cosa es que vulgui fer veure que l’entén o no, jejejeje) i com va poder em va explicar qui era, que feia allà, quins papers portava i quina era la seva situació actual.
Jo nomes me’l podia mirar, nomes podia escoltar les dolces paraules que sortien d’aquells llavis creats per mossegar amb delit. Ell, de tant en tant, em mirava als ulls i es posava vermell, primer vaig interpretar-ho com una por subtil, una por a allò desconegut, una altre cultura, un altre idioma, poder estava espantat, desprès, conforme anàvem parlant, ja vaig veure que no, que el que l’hi passava era el mateix que m’estava passant a mi, que ens començàvem a agradar.
No duia tota la documentació, estava legal al país, doncs tenia i té permís de residencia i treball (una fotocopia), per que l’original l’hi havien robat feia uns dies al Maremàgnum (unos moros de mierda, paraules textuals que van sortir d’aquella dolceta boca). L’hi vaig dir que amb una fotocòpia no en fèiem res, que necessitava la documentació original (m’ho exigien a la gestoria per fer el contracte), així doncs va marxar i va estar venint un cop per setmana a portar papers, conforme els anava renovant.
Total, que entre pitos i flautes, el dimarts 2 de novembre de 2004 va començar a treballar directament amb nosaltres. Jo, no us penseu que faig això que us explicaré ara amb tots els treballadors que entren a l’empresa, però l’hi vaig enviar un SMS dient-l’hi que m’alegrava de que estigues entre nosaltres i que l’hi desitjava tota la sort del món. Ell no em va contestar (estava sense saldo, putos mòbils!!!!)
El dia 3 vaig rebre vàries trucades des de el seu mòbil i una servidora, que es poruga de mena, no l’hi va contestar, total, les trucades es van repetir el dia 4 i 5, i jo sense agafar-l’hi el telèfon, estava bastant acollonida, al final es va decidir a enviar-me un SMS ajudat per un amic que parlava millor el castellà i em citava el dissabte dia 6 per prendre un té (no m’agradava el té) i hi vaig accedir.
Quant vaig entrar a casa seva (digueu-me agosarada, entrant a casa un desconegut sense saber que podia passar) i el vaig veure allà, tant guapo, tant dolç, uauuuu. Vam seure al sofà i ens vam passar hores explicant-nos la vida, coneixent-nos una mica millor.
Tot xerrant vam descobrir moltes casualitats, com per exemple que el seu aniversari es el 8 de setembre (el mateix dia que el meu sant), també que el seu barri de tota la vida, a Tànger, es diu Merchel (molt semblant al meu nom), d’aquí que ell tingues tant d’interès en coneixem, i moltes altres coses, casualitats de la vida?
Vaig demanar-l’hi d’anar al bany i va aprofitar per ensenyar-me el pis, i llavors va passar el que tenia que passar, quant estàvem a la porta del bany em va fer un petó, tímid i dolç, tendre, càlid.....la resta del que va passar, ja em perdonareu, ho guardo per nosaltres dos.
El dia que el nen es va llevar i va veure que ell no hi era, tot alarmat va córrer buscant-la a ella, la va trobar plorant i llavors va recordar que ell havia marxat de casa, que havia fugit prop del mar per seure en un banc de fusta, tot esperant que la boira arribes de nou .
- M’expliques que us ha passat?
- No..... ara no es el moment.
- Però jo vull saber-ho, vull saber si l’he d’odiar o puc estimar-lo una miqueta.
- No..... ara no es el moment.
- Però....
- No!!!!..... ara no es el moment.
El dia que la nena es va llevar i va veure que ell no hi era, tota alarmada va córrer buscant-la a ella, la va trobar plorant i llavors va recordar que ell havia marxat de casa, que havia fugit prop del mar per seure en un banc de fusta, tot esperant que la boira arribes de nou.
- M’expliques que us ha passat?
- No..... ara no es el moment.
- Però vull saber-ho, vull saber si l’he d’odiar o puc estimar-lo una miqueta.
- No..... ara no es el moment.
- Però....
- No!!!!..... ara no es el moment.
El dia que ell es va llevar i va veure que no estava a casa, tot alarmat va córrer buscant-la a ella, i no la va trobar, llavors va recordar que havia marxat de casa, que havia fugit prop del mar per seure en un banc de fusta, tot esperant que la boira arribes de nou.
- M’expliques que us ha passat?
- No..... ara no es el moment.
- Però vull saber-ho, vull saber si t'he d'odiar o puc estimar-te una miqueta.
- No..... ara no es el moment.
- Però....
- No!!!!..... ara no es el moment.
I la boira va marxar, deixant-lo allà, assegut en un banc de fusta, tot sol.
- M’expliques que us ha passat?
- No..... ara no es el moment.
- Però jo vull saber-ho, vull saber si l’he d’odiar o puc estimar-lo una miqueta.
- No..... ara no es el moment.
- Però....
- No!!!!..... ara no es el moment.
El dia que la nena es va llevar i va veure que ell no hi era, tota alarmada va córrer buscant-la a ella, la va trobar plorant i llavors va recordar que ell havia marxat de casa, que havia fugit prop del mar per seure en un banc de fusta, tot esperant que la boira arribes de nou.
- M’expliques que us ha passat?
- No..... ara no es el moment.
- Però vull saber-ho, vull saber si l’he d’odiar o puc estimar-lo una miqueta.
- No..... ara no es el moment.
- Però....
- No!!!!..... ara no es el moment.
El dia que ell es va llevar i va veure que no estava a casa, tot alarmat va córrer buscant-la a ella, i no la va trobar, llavors va recordar que havia marxat de casa, que havia fugit prop del mar per seure en un banc de fusta, tot esperant que la boira arribes de nou.
- M’expliques que us ha passat?
- No..... ara no es el moment.
- Però vull saber-ho, vull saber si t'he d'odiar o puc estimar-te una miqueta.
- No..... ara no es el moment.
- Però....
- No!!!!..... ara no es el moment.
I la boira va marxar, deixant-lo allà, assegut en un banc de fusta, tot sol.
Aquesta canço podria definir, perfectament, com va començar la meva relació amb en Hatim, per que tot va ser gràcies a l'Atzar.
Tant de bo aquell dia La Temptació no hagués aparegut a la seva vida, tant de bo la monotonia constant i ensordidora no hagués fet acte de presencia en les seves vides, per que l’únic que ha aconseguit es posar el llisto més alt.
La Temptació encara el busca en les nits de boira i ell continua assegut al banc de fusta pensant en el que pot fer...buscar La Temptació de nou i partir de zero o poder buscar-la a ella, demanar-l’hi perdó i començar també de zero. Cap de les dues opcions els sedueix, però ara està tant sol, sent que res ni ningú el pot fer sentir com abans i decideix que es quedarà allà, al banc assegut fins que la boira o el mar l’hi donin la resposta.
Mentrestant ella i els nens han refet la seva vida, han oblidat el mal que La Temptació els ha fet i l’han oblidat a ell, no els queda un altre opció, doncs no volen tornar a patir, però els nens encara es pregunten com ella ho ha sabut i ella, més endavant, els hi explicarà com va descobrir el seu secret.
Amb el pas dels mesos La Temptació s’ha convertit en Les Temptacions, n’està tip d’estar-se al banc assegut i ara ja no te miraments, tant l’hi fa 1 que 100, total, ja no ha de donar explicacions a ningú, tant de bo prengui precaucions, tant de bo.
La Temptació encara el busca en les nits de boira i ell continua assegut al banc de fusta pensant en el que pot fer...buscar La Temptació de nou i partir de zero o poder buscar-la a ella, demanar-l’hi perdó i començar també de zero. Cap de les dues opcions els sedueix, però ara està tant sol, sent que res ni ningú el pot fer sentir com abans i decideix que es quedarà allà, al banc assegut fins que la boira o el mar l’hi donin la resposta.
Mentrestant ella i els nens han refet la seva vida, han oblidat el mal que La Temptació els ha fet i l’han oblidat a ell, no els queda un altre opció, doncs no volen tornar a patir, però els nens encara es pregunten com ella ho ha sabut i ella, més endavant, els hi explicarà com va descobrir el seu secret.
Amb el pas dels mesos La Temptació s’ha convertit en Les Temptacions, n’està tip d’estar-se al banc assegut i ara ja no te miraments, tant l’hi fa 1 que 100, total, ja no ha de donar explicacions a ningú, tant de bo prengui precaucions, tant de bo.
Aquest cap de setmana l’he passat a Pineda i aquesta tarda he anat a veure el Barça a la Penya Barcelonista, com que demà els pares han de marxar d’hora al metge aquesta tarda han baixat a Barcelona i jo he pillat el tren desprès del partit.
Tren de les 21:19 cap a Barcelona, acaba a Hospitalet (Rambla Just Oliveres), m’assec al costat de la finestra i em començo a mig “cantar la son jo soleta” en el seient, estic baldada, així que mig m’adormo i quant parem a Montgat comença el mal rotllo.
En el vagó on vaig jo hi ha 6 persones, contant-me a mi, i ara en pugen 17 (si, els he contat), 14 nois i 3 noies, a quin més estrany, m’explico.
Ells amb els texans a mig cul, ensenyant la roba interior, amb el coll ple de cadenes d’aquelles que porten els marines americans, ja sabeu quines oi?, amb els cabells engominats i amb no més 16 anys. Alguns portaven americana, d’altres samarretes surferes, alguns amb mocassins i d’altres amb bambes trencades.
Elles, les 3 pobres “verges”, anaven quasi bé igualetes (no ho entendre mai), faldilles mega súper curtes, samarretes estripades i amb els sostenidors quasi al descobert, botes altes, amb cadenes semblants a les dels nois, els cabells tots crespats i en una cua i molt maquillades.
A hores d’ara us podeu fer una idea?
El “mascle dominant”, en Sebas (l’han anomenat moltes vegades), es mirava les noies amb lascivitat i a alguna d’elles els hi ha fet un gest provocatiu, per sort elles han estat més prudents que ells (ja em veia en mig d’una orgia). Duien la música a tota ostia (si es que a allò se l’hi pot dir música) i s’anaven passant els porros dels uns als altres, he pillat un colocon de la ostia!!!!
Una d’elles, la Nerea (estava asseguda davant meu i per això se el seu nom) ha demanat al seu xicot que se l’hi assagues a prop, doncs no es refiava de cap dels amics (diguem tonta també, si no te’n refies per que hi vas amb ells??). Nomes sabien insultar-se, magrejar-se, posar a parir les famílies dels altres...
Perdoneu, no dec ser tan moderna com jo pensava, però m’he sentit fora de lloc, ha estat com si jo no fos d’aquell món, aquell món de drogues, música alta i sexe en el seient de darrera meu, i m’he sentit gilipolles.
Quant jo tenia l’edat d’aquets marrecs no anava a discoteques, no per que no em deixessin a casa, simplement per que no m’agradaven, preferia quedar-me a casa, tancada a la meva habitació escoltant música, o llegint un bon llibre i si ara tornes a tenir 16 anys probablement no em quedaria a casa tancada però tampoc acabaria com ells un cap de setmana.
P.D1: He de dir que una de les noies no era conscient del que estava passant, tres nois la duien agafada per que estava completament inconscient, anava tan beguda que n’hi podia aixecar-se del seient, ha estat patètic.
P.D2: Que ara ningú es pensi que he mai he pillat una borratxera jo i que sempre he estat bona minyona.....com tots he fet les meves “dolenteries”, llògicament, però arribar a aquests extrems...poder algun cop, ai no se.....
Tren de les 21:19 cap a Barcelona, acaba a Hospitalet (Rambla Just Oliveres), m’assec al costat de la finestra i em començo a mig “cantar la son jo soleta” en el seient, estic baldada, així que mig m’adormo i quant parem a Montgat comença el mal rotllo.
En el vagó on vaig jo hi ha 6 persones, contant-me a mi, i ara en pugen 17 (si, els he contat), 14 nois i 3 noies, a quin més estrany, m’explico.
Ells amb els texans a mig cul, ensenyant la roba interior, amb el coll ple de cadenes d’aquelles que porten els marines americans, ja sabeu quines oi?, amb els cabells engominats i amb no més 16 anys. Alguns portaven americana, d’altres samarretes surferes, alguns amb mocassins i d’altres amb bambes trencades.
Elles, les 3 pobres “verges”, anaven quasi bé igualetes (no ho entendre mai), faldilles mega súper curtes, samarretes estripades i amb els sostenidors quasi al descobert, botes altes, amb cadenes semblants a les dels nois, els cabells tots crespats i en una cua i molt maquillades.
A hores d’ara us podeu fer una idea?
El “mascle dominant”, en Sebas (l’han anomenat moltes vegades), es mirava les noies amb lascivitat i a alguna d’elles els hi ha fet un gest provocatiu, per sort elles han estat més prudents que ells (ja em veia en mig d’una orgia). Duien la música a tota ostia (si es que a allò se l’hi pot dir música) i s’anaven passant els porros dels uns als altres, he pillat un colocon de la ostia!!!!
Una d’elles, la Nerea (estava asseguda davant meu i per això se el seu nom) ha demanat al seu xicot que se l’hi assagues a prop, doncs no es refiava de cap dels amics (diguem tonta també, si no te’n refies per que hi vas amb ells??). Nomes sabien insultar-se, magrejar-se, posar a parir les famílies dels altres...
Perdoneu, no dec ser tan moderna com jo pensava, però m’he sentit fora de lloc, ha estat com si jo no fos d’aquell món, aquell món de drogues, música alta i sexe en el seient de darrera meu, i m’he sentit gilipolles.
Quant jo tenia l’edat d’aquets marrecs no anava a discoteques, no per que no em deixessin a casa, simplement per que no m’agradaven, preferia quedar-me a casa, tancada a la meva habitació escoltant música, o llegint un bon llibre i si ara tornes a tenir 16 anys probablement no em quedaria a casa tancada però tampoc acabaria com ells un cap de setmana.
P.D1: He de dir que una de les noies no era conscient del que estava passant, tres nois la duien agafada per que estava completament inconscient, anava tan beguda que n’hi podia aixecar-se del seient, ha estat patètic.
P.D2: Que ara ningú es pensi que he mai he pillat una borratxera jo i que sempre he estat bona minyona.....com tots he fet les meves “dolenteries”, llògicament, però arribar a aquests extrems...poder algun cop, ai no se.....
Podríem dir que ell estava una mica tip de tot plegat, podríem dir que era infeliç i nomes sentia el cor ple en determinats moments del dia, o be podríem dir que era immensament feliç i nomes la tristor l’omplia quant hi havia boira.
El que estava clar era que s’ofegava, que de vegades tenía la necessitat d’agafar el cotxe i fugir vora el mar, de seure en un banc de fusta i contemplar les gavines recollint el peix fresc.
Quant un d’aquells dies d’ofec, ella....La Temptació, el va mirar, el seu cor es va exaltar i mai més res va ser igual.
De nou era un nen, un adolescent, de nou s’il·lusionava amb les petites coses de la vida, de nou sentia la necessitat de fugir més lluny, no en tenia prou amb recorre 80 kilòmetres un cop per setmana, necessitava fugir també de La Temptació per no caure-hi, per no fer mal a ningú, per no embogir de neguit.
Tornava a casa desprès d’una nit de Temptacions, d’una nit, un mati o una tarda, tant l’hi feia, l’important era que tornava cada nit a dormir al seu costat fins que un dia l’hi va dir que l’ofec era massa fort, que ja no podia més i mirant-la ulls va plorar, com aquell nadó que ho fa quant ve al món, amb pena, amb odi per sentir-se així. Ella, que sabia el seu secret, no el va odiar, l’hi va obrir l’armari i l’hi va donar les maletes fetes, feia temps que s’ho ensumava.
Abans de marxar amb La Temptació, ella el va mirar i l’hi va dir “ Les Temptacions no son bones conselleres, per que fan perdre el cap i tremolar els llavis quant beses a algú altre, fa molt que els teus llavis tremolen quant em beses”, ell se la va mirar i una llàgrima l’hi va caure per les galtes, va baixar el cap i va tancar la porta.
La Temptació l’esperava amb els braços oberts i ell no hi va anar, es va passar la nit assegut en un banc de fusta, preguntant-se, a ell mateix, per que ni ella ni La Temptació l’havien entès, ell nomes fugia de l’ofec de la vida.
El que estava clar era que s’ofegava, que de vegades tenía la necessitat d’agafar el cotxe i fugir vora el mar, de seure en un banc de fusta i contemplar les gavines recollint el peix fresc.
Quant un d’aquells dies d’ofec, ella....La Temptació, el va mirar, el seu cor es va exaltar i mai més res va ser igual.
De nou era un nen, un adolescent, de nou s’il·lusionava amb les petites coses de la vida, de nou sentia la necessitat de fugir més lluny, no en tenia prou amb recorre 80 kilòmetres un cop per setmana, necessitava fugir també de La Temptació per no caure-hi, per no fer mal a ningú, per no embogir de neguit.
Tornava a casa desprès d’una nit de Temptacions, d’una nit, un mati o una tarda, tant l’hi feia, l’important era que tornava cada nit a dormir al seu costat fins que un dia l’hi va dir que l’ofec era massa fort, que ja no podia més i mirant-la ulls va plorar, com aquell nadó que ho fa quant ve al món, amb pena, amb odi per sentir-se així. Ella, que sabia el seu secret, no el va odiar, l’hi va obrir l’armari i l’hi va donar les maletes fetes, feia temps que s’ho ensumava.
Abans de marxar amb La Temptació, ella el va mirar i l’hi va dir “ Les Temptacions no son bones conselleres, per que fan perdre el cap i tremolar els llavis quant beses a algú altre, fa molt que els teus llavis tremolen quant em beses”, ell se la va mirar i una llàgrima l’hi va caure per les galtes, va baixar el cap i va tancar la porta.
La Temptació l’esperava amb els braços oberts i ell no hi va anar, es va passar la nit assegut en un banc de fusta, preguntant-se, a ell mateix, per que ni ella ni La Temptació l’havien entès, ell nomes fugia de l’ofec de la vida.
Que passeu molt bon cap de setmana!!
Lo prometido es deuda, ja sóc a casa i penjo més fotos :-)
Aquest de la foto els el meu "germanet", ara mateix té 24 anys i porta barba (està molt guapo), i en aquesta foto debeia tenir uns 8 ó 10 anys, no més. Aquesta mirada picara i aquest somriure continua mantenint-los i m'encanta que sigui així!!!!
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Aquests son els pares el dia del seu casament, el 15/03/1974 (sorry, rectifico la data que ahir per descuit em vaig confondre i vaig possar el dia 24), ja veieu que té uns anyets. M'encanta aquestà foto, un dia ja us posare fotos de com estàn ara però ja us avanço que es la única foto que tinc del pare amb els cabells negres, doncs amb 24 ó 25 anys ja el tenia blanquinós (es veu que ve de familia.......lo que me esperaaaaaa)
Més que un Meme això podria ser un joc, que us sembla, us hi animeu?
La cosa consisteix en:
a).- Buscar material fotogràfic familiar.
b).- Com que molta gent no vol posar fotos seves actuals per tal que no es desvetlli el misteri blocaire (i s’entén, en segons quins casos millor que no ho faci, jejejejeje), proposo que les fotos siguin antigues, de quant érem petits, joves... però no nomes nosaltres, si no dels nostres pares, germans, amics, parelles, etc..
Es poden donar explicacions (extenses o curtes), del significat que té aquella persona en la nostre vida, de les afinitats que hi tenim, del mal rotllo que ens provoca o simplement penjar la foto i punt i que la resta de la gent en faci la seva valoració.
Fora bo que pengéssim fotos de gent que representi alguna cosa per nosaltres (algun sentiment bo o dolent, tant es), d’aquesta manera la resta de blocaires podrien fer-se una ideia del que ha estat la nostre vida passada i dels sentiments que em redescobert en tornar a veure aquestes fotos (odi, amor, tristesa, alegria, etc...).
La cosa consisteix en:
a).- Buscar material fotogràfic familiar.
b).- Com que molta gent no vol posar fotos seves actuals per tal que no es desvetlli el misteri blocaire (i s’entén, en segons quins casos millor que no ho faci, jejejejeje), proposo que les fotos siguin antigues, de quant érem petits, joves... però no nomes nosaltres, si no dels nostres pares, germans, amics, parelles, etc..
Es poden donar explicacions (extenses o curtes), del significat que té aquella persona en la nostre vida, de les afinitats que hi tenim, del mal rotllo que ens provoca o simplement penjar la foto i punt i que la resta de la gent en faci la seva valoració.
Fora bo que pengéssim fotos de gent que representi alguna cosa per nosaltres (algun sentiment bo o dolent, tant es), d’aquesta manera la resta de blocaires podrien fer-se una ideia del que ha estat la nostre vida passada i dels sentiments que em redescobert en tornar a veure aquestes fotos (odi, amor, tristesa, alegria, etc...).
La foto que he penjat jo es meva, si, si, es que m'estimo molt a mi mateixa, jejejeje. La foto es de quant tenia 3 anyets i nomes us puc dir que sempre m'ha agradat molt, que me la va fer el meu padri, una persona molt significativa per mi, es d'aquelles persones que es fan estimar tot i que de vegades a ell l'hi costa orbrir el cor, però me l'estimo tant!!!! Lamento no disposar de més fotos, sóc a la feina, a casa en tinc més, aquesta nit les penjo.
Servidora proposa que ho facin les següents persones, sempre podeu fer-vos enrere, ja ho sabeu, però vinga va..... no sigueu caguetes!!!!:
1.- Escarabat, per que el noi està frisant per fer memes, quant en porti 4 o 5 dirà prou, segur!!!!.
2.- Spock, per que m’ho deus de l’altre que et vas escaquejar!!!
3.- La Mama del Pol o La Poc pacient (com vulgueu anomenar-la), per que s’estreni en això dels Meme ;-)
4.- La Cristina, per que m'agrada la dolçor del seu bloc, la tranquilita que si respira i per que cony, es de la Sagrera!!!! ;-)
5.- L’Avi, per ser l’últim no es menys important eh!!!, ja se que a vostè els Memes no l’hi agraden, però l’hi demano de tot cor, faci-ho per el que serà el seu nou net, segur que algun dia l’hi voldrà explicar aquesta experiència...o no, segons lo deplorable que quedi tot, jejejejeje.
P.D: Si creieu que no es bona ideia o que es massa complicat o no teniu material o simplement no us surt d’allà de fer-ho o dieu i ja està, no passa absolutament res, nomes es que em deixareu amb el cor encongit, angoixat, trist....aiiiiiii :-(
Servidora proposa que ho facin les següents persones, sempre podeu fer-vos enrere, ja ho sabeu, però vinga va..... no sigueu caguetes!!!!:
1.- Escarabat, per que el noi està frisant per fer memes, quant en porti 4 o 5 dirà prou, segur!!!!.
2.- Spock, per que m’ho deus de l’altre que et vas escaquejar!!!
3.- La Mama del Pol o La Poc pacient (com vulgueu anomenar-la), per que s’estreni en això dels Meme ;-)
4.- La Cristina, per que m'agrada la dolçor del seu bloc, la tranquilita que si respira i per que cony, es de la Sagrera!!!! ;-)
5.- L’Avi, per ser l’últim no es menys important eh!!!, ja se que a vostè els Memes no l’hi agraden, però l’hi demano de tot cor, faci-ho per el que serà el seu nou net, segur que algun dia l’hi voldrà explicar aquesta experiència...o no, segons lo deplorable que quedi tot, jejejejeje.
P.D: Si creieu que no es bona ideia o que es massa complicat o no teniu material o simplement no us surt d’allà de fer-ho o dieu i ja està, no passa absolutament res, nomes es que em deixareu amb el cor encongit, angoixat, trist....aiiiiiii :-(
Molt fer memes, molt parlar del tabac, dels robatoris a l’escala, de la Georgina, dels profes que m’ha marcat, de la Nit de Reis etc...però no sabeu que faig en aquest vida...o si?, si, si, ja us vaig dir que treballava en un despatx, però ja sabeu qui es qui?
Jo sóc jo, òbviament, i estic com a Auxiliar administrativa en una oficina, la nostre feina consisteix en les Instal·lacions elèctriques Industrials de baixa i mitja tensió. L’empresa té 4 socis, en Daniel, l’Enric, en Francesc i en Valentin. També tenim una enginyera, la Núria (la que està deixant de fumar), l’Emilio i en Ricard (que son encarregats d’obra juntament amb en Valentin). Al magatzem hi podem trobar l’Enric (pare de l’altre Enric) i en Paco, el mosso de magatzem. La resta de la plantilla la formen 24 homes (entre ells el meu nen, en Hatim), de entre 21 i 60 anys (ja veieu, hi ha de tot). Les oficines deuen fer uns 320m2 (+/-) i de magatzem hi ha uns 750m2(+/-), contem amb 6 furgonetes grans.
Estem a la zona de la Sagrera, molt a prop de les oficines que hi ha de Transports Metropolitans de Barcelona, i això ens va de conya donat que quasi el 95% de les nostres feines son per FCMB (Ferrocarril Metropolità de Barcelona). La resta de feines es reparteixen, dins de mateix àmbit d’execució, en d’altres clients com per exemple; COMSA, UTE ERSCE-PAI-RIERA-SIX L-1 (son els que estan fent els ascensors a la L-1 del metro), TECNOCOM (cobertura de telefonia mòbil dins del metro), SELECTA ESPAÑA (son els que fan les màquines de begudes i menjar dins de metro), AVENIR ESPAÑA PUBLIMEDIA (sabeu els cartells publicitaris que hi ha a les andanes?, pos eso, aquesta gent els fàbrica i nosaltres ho instal·lem) i un llarg etc...
La Familia ja la coneixeu (si més no per part de la mare, la part del pare un altre dia), ja us en vaig fer un post, els amics de la Colla del DEMONYO DOJO també us en he parlat, ai no se, ara estic així tota xop, no se de que us volia parlar....se me ha ido el Santo al Cielo!!!!
Bé..... quant ho recordi ja tornaré per aquí, hi sereu, no?
Jo sóc jo, òbviament, i estic com a Auxiliar administrativa en una oficina, la nostre feina consisteix en les Instal·lacions elèctriques Industrials de baixa i mitja tensió. L’empresa té 4 socis, en Daniel, l’Enric, en Francesc i en Valentin. També tenim una enginyera, la Núria (la que està deixant de fumar), l’Emilio i en Ricard (que son encarregats d’obra juntament amb en Valentin). Al magatzem hi podem trobar l’Enric (pare de l’altre Enric) i en Paco, el mosso de magatzem. La resta de la plantilla la formen 24 homes (entre ells el meu nen, en Hatim), de entre 21 i 60 anys (ja veieu, hi ha de tot). Les oficines deuen fer uns 320m2 (+/-) i de magatzem hi ha uns 750m2(+/-), contem amb 6 furgonetes grans.
Estem a la zona de la Sagrera, molt a prop de les oficines que hi ha de Transports Metropolitans de Barcelona, i això ens va de conya donat que quasi el 95% de les nostres feines son per FCMB (Ferrocarril Metropolità de Barcelona). La resta de feines es reparteixen, dins de mateix àmbit d’execució, en d’altres clients com per exemple; COMSA, UTE ERSCE-PAI-RIERA-SIX L-1 (son els que estan fent els ascensors a la L-1 del metro), TECNOCOM (cobertura de telefonia mòbil dins del metro), SELECTA ESPAÑA (son els que fan les màquines de begudes i menjar dins de metro), AVENIR ESPAÑA PUBLIMEDIA (sabeu els cartells publicitaris que hi ha a les andanes?, pos eso, aquesta gent els fàbrica i nosaltres ho instal·lem) i un llarg etc...
La Familia ja la coneixeu (si més no per part de la mare, la part del pare un altre dia), ja us en vaig fer un post, els amics de la Colla del DEMONYO DOJO també us en he parlat, ai no se, ara estic així tota xop, no se de que us volia parlar....se me ha ido el Santo al Cielo!!!!
Bé..... quant ho recordi ja tornaré per aquí, hi sereu, no?
Aquí van les solucions del joc de les 5 mentides i les 5 veritats:
1.- He pujat tres vegades a la Torre Eiffel en un mateix dia i per les escales: Es cert, va ser a 8è d’EGB, en el viatge de fi de curs. Vam pujar a veure-la (1 vegada), havíem comprar alguns souvenirs abaix i quant ja estàvem baixant me’n vaig adonar de que no duia la bossa amb els paquets, per tant vaig pujar de nou per veure si la trobava (2 vegada), en no veure-la vaig baixar per si algú la portava i ningú l’havia agafat, vaig haver de pujar de nou per que un graciós l’havia amagat darrera una paperera (3 vegada).
2.- Tot operant-me de carnots vaig agafar un virus intestinal a l’hospital i em vaig passar 2 setmanes a 39,5 de febre, no hi havia manera de baixar-la. Mentida, per sort mai he tingut que estar ingressada a l’hospital.
3.- M’han arrencat les dues ungles dels dits grossos del dos peus. Es certa, resulta que se’m clavaven les ungles dels peus i per tant no puc mai portar sabates estretes, sempre n’he de dur d’un numero més del que calçaria habitualment. No em van fer mal Candela, que t’adormen el dit dona, certament ho vaig passar fatal mentre no em recuperava del tot. Ara ja no tinc aquest problema, el podòleg em va ensenyar a tallar-me les ungles correctament per que no em tornès a passar mai més.
4.- M’han atropellat una vegada davant mateix de casa. Es cert, davant de casa hi ha un pas de vianants, posat des de el dia que ens van atropellar i dic ens van per que ens va pillar a tots tres, mun germà, una amiga i jo. Per sort no vam prendre gaire mal, el qui en va sortir més mal parat va ser mun germà que va quedar sota el cotxe, per sort i "no val riure", ens va atropellar un sisens, si hagués estat un cotxe més potent no se si ho podria estar explicant ara mateix.
5.- Vaig guanyar dues medalles de plata a les competicions esportives de natació de l’escola, deu fer cosa d’uns 16 anys. Mentida podrida, tot i que vaig fer basquet, futbol, volei i natació a l’escola, mai vaig guanyar res. En basquet érem unes patates i en natació ja sabeu, la llei del mínim esforç, total, l’aigua no es mourà del lloc (pensava jo), per que he de nedar tan ràpit???
6.- En George Michael té uns sostenidors meus negres, d’encaix i transparents. Cert, cert i requetecert!!!!, em van tocar dues entrades en el Periódico i vaig anar-hi amb una de les meves tietes, el concert va ser a Sarrià (antic camp de l’Espanyol), imagineu-vos la d’anys que fa!!!!! Pobre noi, si l’hi haguessin agradat les dones aquella nit hagués follat com un boig, volem un fill teu!!!!!! (crit cutre típic dels concerts dels anys 80-90). Com bé ha dit algú per aquí (si, si, tú) de normal porto sostenidors amb dibuixets i colorins, però aquella nit, no em pregunteu per que, per que no en tinc ni idea, me’ls vaig posar...diferents, jejejejeje, de vegades les aparences enganyen, però nomes de vegades ;-)
7.- M’encanten les serps i els insectes, de fet a casa els pares teníem jardí i allà de petits varem muntar una mena de terrari per tal que s’hi sentissin més còmodes. Mentidaaaa, primer per que el pares no tenen casa, tenen pis i de jardí res de res, segon buagssss, quin asc més asqueròsssss (nomes m’agrada molt un escarabat negre que ronda per aquí i que, de tant en tant, se li posen les galtes vermelles, però res mes).
8.- Sempre he dut el cabell llarg, es ara de més gran que el porto ben curt. Mentida podrida a mitges, de petita duia el cabell ben llarg, fins que un dia vaig agafar llémenes...els fills dels polls i em vaig tenir que rapar com un noi, llavors vaig veure que era més còmode i pràctic dur el cabell curtet, però últimament me l’estic deixant més llarguet i això que no tinc gaire temps per cuidar-lo.
9.- La meva peça preferida de música clàssica es l’Ave Maria. Veritat, m’encanta i em fa posar la pell de gallina quant la sento, es preciosa i es que a mi la música clàssica m’encanta (a casa ens l’hem mamat, la música clàssica mentes calenturientas, des de ben petits).
10.- La meva pel·lícula preferida es Grease, per les música i no pas per l’argument. Doncs mentida, la meva pel·lícula preferida es El Club de los poetas muertos, em va agradar moltíssim la complicitat dels alumnes amb el professor Kitting, m’hagués agradat tenir un profe així, tot i que la Conxita era semblant, però no tant semblant, jejejejejeje).
Uii, la cosa ha estat molt repartida, però els que millor ho han fet han estat en Gatot i en Bruno!!
2.- Tot operant-me de carnots vaig agafar un virus intestinal a l’hospital i em vaig passar 2 setmanes a 39,5 de febre, no hi havia manera de baixar-la. Mentida, per sort mai he tingut que estar ingressada a l’hospital.
3.- M’han arrencat les dues ungles dels dits grossos del dos peus. Es certa, resulta que se’m clavaven les ungles dels peus i per tant no puc mai portar sabates estretes, sempre n’he de dur d’un numero més del que calçaria habitualment. No em van fer mal Candela, que t’adormen el dit dona, certament ho vaig passar fatal mentre no em recuperava del tot. Ara ja no tinc aquest problema, el podòleg em va ensenyar a tallar-me les ungles correctament per que no em tornès a passar mai més.
4.- M’han atropellat una vegada davant mateix de casa. Es cert, davant de casa hi ha un pas de vianants, posat des de el dia que ens van atropellar i dic ens van per que ens va pillar a tots tres, mun germà, una amiga i jo. Per sort no vam prendre gaire mal, el qui en va sortir més mal parat va ser mun germà que va quedar sota el cotxe, per sort i "no val riure", ens va atropellar un sisens, si hagués estat un cotxe més potent no se si ho podria estar explicant ara mateix.
5.- Vaig guanyar dues medalles de plata a les competicions esportives de natació de l’escola, deu fer cosa d’uns 16 anys. Mentida podrida, tot i que vaig fer basquet, futbol, volei i natació a l’escola, mai vaig guanyar res. En basquet érem unes patates i en natació ja sabeu, la llei del mínim esforç, total, l’aigua no es mourà del lloc (pensava jo), per que he de nedar tan ràpit???
6.- En George Michael té uns sostenidors meus negres, d’encaix i transparents. Cert, cert i requetecert!!!!, em van tocar dues entrades en el Periódico i vaig anar-hi amb una de les meves tietes, el concert va ser a Sarrià (antic camp de l’Espanyol), imagineu-vos la d’anys que fa!!!!! Pobre noi, si l’hi haguessin agradat les dones aquella nit hagués follat com un boig, volem un fill teu!!!!!! (crit cutre típic dels concerts dels anys 80-90). Com bé ha dit algú per aquí (si, si, tú) de normal porto sostenidors amb dibuixets i colorins, però aquella nit, no em pregunteu per que, per que no en tinc ni idea, me’ls vaig posar...diferents, jejejejeje, de vegades les aparences enganyen, però nomes de vegades ;-)
7.- M’encanten les serps i els insectes, de fet a casa els pares teníem jardí i allà de petits varem muntar una mena de terrari per tal que s’hi sentissin més còmodes. Mentidaaaa, primer per que el pares no tenen casa, tenen pis i de jardí res de res, segon buagssss, quin asc més asqueròsssss (nomes m’agrada molt un escarabat negre que ronda per aquí i que, de tant en tant, se li posen les galtes vermelles, però res mes).
8.- Sempre he dut el cabell llarg, es ara de més gran que el porto ben curt. Mentida podrida a mitges, de petita duia el cabell ben llarg, fins que un dia vaig agafar llémenes...els fills dels polls i em vaig tenir que rapar com un noi, llavors vaig veure que era més còmode i pràctic dur el cabell curtet, però últimament me l’estic deixant més llarguet i això que no tinc gaire temps per cuidar-lo.
9.- La meva peça preferida de música clàssica es l’Ave Maria. Veritat, m’encanta i em fa posar la pell de gallina quant la sento, es preciosa i es que a mi la música clàssica m’encanta (a casa ens l’hem mamat, la música clàssica mentes calenturientas, des de ben petits).
10.- La meva pel·lícula preferida es Grease, per les música i no pas per l’argument. Doncs mentida, la meva pel·lícula preferida es El Club de los poetas muertos, em va agradar moltíssim la complicitat dels alumnes amb el professor Kitting, m’hagués agradat tenir un profe així, tot i que la Conxita era semblant, però no tant semblant, jejejejejeje).
Uii, la cosa ha estat molt repartida, però els que millor ho han fet han estat en Gatot i en Bruno!!
El joc de les 5 mentides i les 5 veritats (Gatot, et mataré!!!!)
27 comentaris Escrit per Jo Mateixa a les 17:37En Gatot m’ha fet una gran putada, jejejejeje, es broma guapo, el que passa es que ja sabeu que a mi els memes (no sé si això es pot considerar un Meme o un simple joc) no em fan gaire gràcia, però vaja, que com que sóc una “mandada”, aquí estan, les meves 5 veritats i 5 mentides, a veure que me’n dieu:
1.- He pujat tres vegades a la Torre Eiffel en un mateix dia i per les escales.
2.- Tot operant-me de carnots vaig agafar un virus intestinal a l’hospital i em vaig passar 2 setmanes a 39,5 de febre, no hi havia manera de baixar-la.
3.- M’han arrencat les dues ungles dels dits grossos del dos peus.
4.- M’han atropellat una vegada davant mateix de casa.
5.- Vaig guanyar dues medalles de plata a les competicions esportives de natació de l’escola, deu fer cosa d’uns 16 anys.
6.- En George Michael té uns sostenidors meus negres, d’encaix i transparents.
7.- M’encanten les serps i els insectes, de fet a casa els pares teníem jardí i allà de petits varem muntar una mena de terrari per tal que s’hi sentissin més còmodes.
8.- Sempre he dut el cabell llarg, es ara de més gran que el porto ben curt.
9.- La meva peça preferida de música clàssica es l’Ave Maria.
10.- La meva pel·lícula preferida es Grease, per les música i no pas per l’argument.
No veig en lloc que digui a quanta gent se l’hi ha de passar, però ja sabeu que jo tinc predilecció per fer la punyeta a en Bruno (no t’ho prenguis malament carinyu!!!!, ja se que em vas contestar 10 preguntes, per tant si no vols et salves de fer-lo), per “escalfar” a l’Escarabat (de bon rotllet guapíssim!!!!), a estimar amb tota l’ànima al meu Saforenc (que et pensaves, que te’n salvaries??, pos noooo, amb tot el meu carinyu per tú ;-) ) i a fer patir una miqueta a l'Spock (no te m'enfadis eh, se que a tú aquestes coses...en el fons t'agraden, o no, guapooooo, jejejejejeje). Nois, us toca ;-)
Jo no he deixat de fumar, encara que el món ho vulgui així
6 comentaris Escrit per Jo Mateixa a les 12:15L'últim cigarret va ser ahir al vespre, a les 23:45, quant vaig anar a dormir, jo no ho estic deixant, però es que em vaig quedar sense.
Aquest matí n'hi un bar obert al barri, tot fosc, sol, negre, res, no hi ha tabac. Al bar que hi ha a l'estacíó del tren la màquina s'ha espatllat, al bar del metro de Avgda. Carrilet avui no en tenen i al quiosc del costat no n'ha venut mai.
A la Granja on esmorzo abans d'entrar a la feina la màquina està "xunga", però siiiii, puc treure un paquet, però es tard i no tinc ni temps de fumar, son les 12:23 i encara no he pogut fumar n'hi un cigarret, tinc el mono??, jo no ho he deixat, jo no estic preparada per deixar-ho, no, no, JO VULL FUMAR, i ho faré...a les 14:00, quant plegui de la feina per anar a dinar :-(
Es divendres a la nit, avui treballa de tarda, fa de 15:00-23:00, son les 23:30 i encara no ha dit res, a les 23:45 truca dient que surt de la feina, l’espero per sopar, tot i que el que tinc ganes es de ficar-me al llit i sentir l’escalforeta de la seva pell.Les 00:20 i ja està a casa, com que he arribat tard i el súper estava tancat he remenat tots els armaris de la cuina i he fet una amanida d’arròs, l’hi agrada molt, però la guarneixo amb coses mai tastades per ell encara.Sopem i riem, comentem com ens ha anat el dia, m’explica que està cansat, que té ganes de seure al sofà, veure una peli i adormir-se, i jo tinc ganes d’anar al llit. Posem el Canal +, estan fent una d’en James Bond, (la que fa en Pierce Brosnan), s’acaba i l’hi dic d’anar a dormir, em diu que no té son i que vol més pelis, veiem Los Borgia i m’adormo al sofà, em desperta amb petons i em diu, anem al llit vida meva?Quasi bé no puc obrir els ulls, son les 04:37 de la matinada, demà no tenim pressa, ningú ens espera i podem dormir fins tard, ens fiquem al llit, ens mirem, l’hi dic que l’estimo molt, em diu t’estimo amor meu, ens besem, tanquem un dels llums i fem l’amor, m’adormo a les 06:19 mentre sento que els seus ulls es claven al meu cos i em diu a cau d’orella T’estimo, com mai ningú et podrà estimar.Desprès de passar una nit “en vela” ens llevem tard i anem a voltar, tornem a casa un parell d’hores abans del futbol, preparem la beguda i el pica pica, ell es fa un Whyskie amb coca cola, jo una cola a seques, comença el futbol, cola per aquí, “palomites” per allà, ens marquen, marquem, ens tornen a marcar i ens tornen a marcar, no tenim gana, estem emprenyats amb el Barça.S’aixeca del sofà i va a la cuina, abans em fa un peto, amb els ulls tancats, amb les mans fredes m’acarona les galtes i em fa tremolar, ara torno diu, ara vinc, l’hi dic jo i fem l’amor de nou. Son les 03:35, no tenim son i veiem una peli, ens adormim abraçats i ens despertem a les 11:40, ens diem bon dia, ens fem pessigolles i ens fem l’amor.Esmorzem una cosa ràpida, ens dutxem, ens vestim i l’acompanyo al cotxe, ens besem, ens abracem, ens diem que ens estimem molt, com mai ningú ens podrà estimar, l’hi dic que l’enyoraré molt, em diu que em porta dins del cor, puja al cotxe i marxa.Deu estar dormint ara, treballa aquesta nit i jo mentrestant escrivint com ha estat el nostre cap de setmana, un cap de setmana tranquil, un cap de setmana ple d’amor, l’enyoro, l’estimo com crec que mai podré estimar a ningú.
Els que em llegiu amb assiduïtat ja sabeu que no fa gaire temps que estic en aquest món blocaire, una bogeria extranya quant vaig començar i una sensació especial a dia d’avui .
Vaig endinsar-me en aquest món quant vaig veure el Bloc del meu germà, el seu Bloc es polític i tot i que no l’actualitza molt sovint (té molta feina), hi entro pràcticament cada dia, aquest va ser el principi del meu Bloc.Vaig recordar que quant era més joveneta escrivia un diari, d’aquells típics que porten clau i tot, el tenia amagat de la gent, no per que hi expliques coses que no es poguessin saber, simplement per que eren coses meves, intimes, personals (per sort a casa sempre s’ha respectat el dret a la intimitat de la gent, no tenim balda al WC i abans d’entrar a alguna de les habitacions del pis, si està tancada, truquem per demanar si es pot entrar, això sempre ho he valorat molt).
Quant un es fa gran va perdent, de mica en mica, la por a ser descobert en segons quins aspectes, i d’aquí que fes el Bloc de Jo Mateixa, per que així sóc jo. De vegades sóc dolça, de vegades rabiosa, de vegades ploramiques o fins i tot entremaliada, també sóc tímida, però per damunt de tot sóc persona, com tots vosaltres.Us he anat coneixent de mica en mica, primer llegia 4 o 5 blocs i molt de tant en tant, doncs no disposo de gaire temps lliure i perdoneu que sigui una mica avariciosa, el poc temps lliure que tinc l’hi dedico a la persona que m’estimo, a la persona que m’estima, a la persona per la que ho donaria tot, en Hatim (un dia ja us explicaré la nostre història d’amor).Ara ja son més d’una trentena els Blocs que llegeixo cada dia vàries vegades i es que no se que em passa, però hi estic enganxada, suposo que quant et topes amb bona gent, gent que et respecta i et fa sentir especial t’hi volques, de vegades massa, però val tant la pena!!!!!M’estic posant tontorrona, ja ho se, i melancòlica, però es que Jo Mateixa, la Meritxell, també es així.Gràcies a tot per passar per el Bloc, gràcies a tots per deixar els vostres comentaris, gràcies per fer-me riure i plorar, gràcies per emocionar-me, ho feu cada dia i cada dia us supereu, sou molt especials per mi.Gràcies per ser-hi, gràcies per ser com sou, gràcies, gràcies i mil gràcies (hi esteu tots, tots i tots inclosos, sense excepció, la llista seria molt llarga i tampoc us vull avorrir).Que passeu un molt bon cap de setmana, jo gaudiré del meu amb en Hatim, el primer cap de setmana desprès de festes que podem estar sols.....això no us ho explicaré, que es massa íntim, ja em perdonareu (poder ho escric en el diari que encara tinc amagat).
SMS eròtics (Avís important, hi ha paraules no aptes per menors de 18 anys)
9 comentaris Escrit per Jo Mateixa a les 12:59Normalment dormo amb el mòbil encès però sense so, no m’agrada que en un pipipipipipipipi (més o menys es el que fa el meu quant l’hi arriba un missatge) em desperti de cop, com que ahir dormia soleta del tot (mentes perverses no penseu malament) per que els pares han pujat a Pineda i en Hatim treballava, vaig deixar el mòbil encès i amb so per si algun d’ells necessitava contactar-me.Vaig anar a dormir relativament d’hora, cap a les 01:00 i allà a les 02:30 el meu mòbil es va tornar boig, va començar a pitar sms i trucades com mai ho havia fet, em va fotré un ensurt que no us podeu imaginar, mentre em despertava, intentava trobar el mòbil en la foscor (duia els ulls tancats i amb l’ensurt no podia ni obrir-los) no podia a encendre el llum de l’habitació, oh per favor, quin estres vaig passar!!!!Sembla ser que un graciós va enviar un sms a una pagina “guarra” i va deixar el meu numero, ostiaconyrecony, no us podeu imaginar la de porcades que m’he arribat a trobar aquest matí quant per fi he pogut fer que el mòbil deixes de sonar, us en poso uns exemples per que us feu una idea de lo degenerats que son alguns capullos que no tenen res més que fer a les tantes de la matinada:
1.- Quieres que te coma el coño un rato guapa?, luego me la comes tu y nos follamos juntos (pos va a ser que nooooooo.... ostiesssssss que tinc son!!!!)
2.- Nena (ostia com odio que em diguin nena, a més segur que sona en plan, nenaaaaaa, guarron total), te apetece una cenita esta noche? (i això a les 04:30, pa cenar estoy yo) tu comes salchichas y yo almejas (s’ha de reconèixer la poca originalitat de la gent, que no hi ha prous adejectius al mon per anomenar els sexes de les persones??)
3.- Mi cigalita anda loca por encontrar un hueco, me prestas tu coño? (Tu cigalita??, si es cigalita pa que me llamas?, pezqueñines no gracias, debes dejarlos crecer!!!)
4.- Perdona, he visto tu mensaje en Canal 25 (jo no veig aquest canal!!!!) i me he preguntado si te apeteceria quedar algun dia y tomarnos algo juntos. Dulces sueños bonita (A aquest es l’únic a qui he contestat, per que m’ha semblat molt amable i certament ho es, ens hem passat els e-mails, es molt maco el nano i molt simpàtic i esta com un quesito de bó!!!!, es que m’ha enviat una foto...jo com l’escarabat, ara m’he posat vermella com un pebrot)Total, que he rebut 74 trucades i 82 sms....pa cagarse.I ara jo em pregunto.....que fan els homes a les 02:30 de la matinada??, esta clar, jugar amb el mòbil, a veure qui fica abans la “Cigalita” a puesto.
1.- Quieres que te coma el coño un rato guapa?, luego me la comes tu y nos follamos juntos (pos va a ser que nooooooo.... ostiesssssss que tinc son!!!!)
2.- Nena (ostia com odio que em diguin nena, a més segur que sona en plan, nenaaaaaa, guarron total), te apetece una cenita esta noche? (i això a les 04:30, pa cenar estoy yo) tu comes salchichas y yo almejas (s’ha de reconèixer la poca originalitat de la gent, que no hi ha prous adejectius al mon per anomenar els sexes de les persones??)
3.- Mi cigalita anda loca por encontrar un hueco, me prestas tu coño? (Tu cigalita??, si es cigalita pa que me llamas?, pezqueñines no gracias, debes dejarlos crecer!!!)
4.- Perdona, he visto tu mensaje en Canal 25 (jo no veig aquest canal!!!!) i me he preguntado si te apeteceria quedar algun dia y tomarnos algo juntos. Dulces sueños bonita (A aquest es l’únic a qui he contestat, per que m’ha semblat molt amable i certament ho es, ens hem passat els e-mails, es molt maco el nano i molt simpàtic i esta com un quesito de bó!!!!, es que m’ha enviat una foto...jo com l’escarabat, ara m’he posat vermella com un pebrot)Total, que he rebut 74 trucades i 82 sms....pa cagarse.I ara jo em pregunto.....que fan els homes a les 02:30 de la matinada??, esta clar, jugar amb el mòbil, a veure qui fica abans la “Cigalita” a puesto.
Aquest migdia el noi que tenim al taller ha pujat a buscar unes coses i m’ha preguntat si cap a les 10:00 més o menys havia sentit soroll a l’escala...un soroll “sospitós”, (es veu que es pensen que jo no tinc res a més fer en tot el dia que agafar una cadira, seure al costat de la porta i fer servir un got per escoltar darrera la porta).
El nostre despatx està a l’entresol 2ª (no diré el carrer que si no demà ja us veig amb pancartes a la porta esperant-me, que us conec, punyeteros) i avui han entrar a robar al 1r 1ª.
La noia que hi viu, una xicota colombiana, Maria Asunción, ha marxat com cada matí a treballar i ha tancat tots els llums, ha passat la clau al pany i s’ha assegurat que havia tancat bé, però es veu que a mig matí s’ha trobat indisposada i ha tornat a casa...ohhhhhhh i no hi ha pogut entrar per que els lladres l’hi ha rebentat la porta de tal manera que no podia n’hi entrar-hi.
Evidentment a trucat als Mossos i l’hi han dit, textualment:
Mossos: Puede usted acceder a la vivienda?
Mossos: Puede usted acceder a la vivienda?
Noia: No, parece ser que me han forzado la puerta, no la cerradura, la puerta, pues la chapa metalica del cerrojo esta arrancada, intento empujar la puerta y no se abre y como no hay cerradura pues no puedo meter ninguna llave para abrir.
Mossos: Pues llame a un cerrajero y cuando venga y pueda entrar nos llama otra vez y ya vendremos..... Això passava a les 11:45, els Mossos han vingut a les 18:45 per que el “cerrajero d’urgència”, trucat per telèfon per la presidenta de la comunitat, no ha vingut fins a les 18:35 i mentres, la xicota, al carrer, sense dinar, trobant-se fatal i sense saber que l’hi havia fet a casa, lapoliciatorturayasesinaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa (crit emblemàtic que es fa a Calella de la Costa quant surts del Chaplins amb uns whiskys de més, oi xaval??) L’hi han robat la TV, el video, el DVD, el PC, joies i diners en efectiu que la xicota tenia per pagar l’assegurança del cotxe i el lloguer del pis (i l’amo del pis diu que ell ni paga al cerrajero ni paga els desperfectes que hagin pogut passar al pis, vaja, ni ell ni la companyia d’assegurances de la llar). Es normal que ningun veí s’hi hagi fixat (imagineu-vos el panorama, algú baixant teles, PC’s i tal per l’escala i els veïns ni piu i es que en aquesta escala sempre hi ha mudances, per això ningú a pensat que poguessin estar robant) Jo ja m’he cagat de por, per que uns servidora entra a treballar a les 09:00 però a les 08:10 ja estic a la feina per avançar (i per mirar blocs, vale, si, ho confesso) i ara em fa cosa estar sola allà perquè fins que la gent no comença a venir a pencar son les 09:00 tocades. Sense comentaris per que em fotré de més mala llet!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ahir la Núria va deixar de fumar, si més no del seu paquet, per que nomes feia que gorrejar-me a mi i sincerament, no es la millor manera de deixar el vici, una manera barata si, però no la correcte.
Jo també sóc fumador, però no estic preparada encara per deixar-ho, val a dir que des que ens van prohibir fumar a la feina he reduït el consum substancialment, de 1 paquet i ½ quasi 2 paquets que era el que fumava, he passat a fumar menys d’1 paquet, penso que esta prou bé, no? Tot i no voler deixar-ho per que les meves abundants neurones (que te crees tu eso) encara no estan psicològicament preparades, entenc el neguit de la Núria i macagunlaputaaaaa, me l’està passant a mi, però calma i molta valeriana (fuma’t un cigarret, et sentiràs millor).
Com que no fuma em mira malament quant l’hi dic, Núrieta, que surto a fumar....i per cada viatge que faig a fumar (dos al dia) l’hi porto un caramel, per que no m’odií tant. Diu que s’engreixarà per que està menjant un munt de txuxeries (que si núvols, que si piruletes, que si dientes de drácula, etc...), dubto que s’engreixi, a aquesta mala pècora no l’hi engreixa res del que menja, bandarraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, el que si l’hi passarà serà que o el sucre l’hi pujarà o el dentista es forrera amb ella.
A ella que els moquitos dels nens l’hi fan venir fàstics, a ella que la olor de les caquetes de nens l’hi fan tenir vomiteres...ara em surt amb que ho ha de deixar per si de cas algun dia es queda prenyada...toca’t allò reina i donem arguments més convincents, com per exemple que la teva salut en general t’ho agrairà, que no aniràs tant ofegada per pagar la hipoteca per que t’estalviaràs una pasta, etc...
Jo també ho hauria de deixar...algun dia ho faré, segur.
Jo també ho hauria de deixar...algun dia ho faré, segur.
Menys mal que en el partit d’ahir al vespre no ens jugàvem la Champions o el títol de Lliga, si hagués estat així més d’un culé hagués acabat a l’hospital amb un infart.Jo tenia dubtes de si veure el partit o no per que, no ens enganyem, era tan fàcil guanyar ahir i al final, veient les meravelles televisives que ens oferien les cadenes tant públiques com privades, em vaig decantar per patir una miqueta i vaig aguantar, estoicament, tot el partit fins al final, putamierdadepartidocoño!!!!!El que no faré es jutjar els jugadors un per un, jo no sóc periodista i menys esportiva, però si que voldria fer un parell de valoracions d’alguns dels jugadors que més em van impressionar, no serà una crítica dura, o si, no, no, si, si, ai no se, vosaltres tranquils.Thiago Motta: Per que juga aquest home al Barça? Menys mal que no va sortir de titular per que ja em veig patint encara més, les seves faltes son tan...diguem-ne incontrolables que el mister pateix i tot quant el veu jugar, sempre et fot la falta allà on no toca (si no es fan faltes no es marquen gols de falta, òbviament, però per marcar gols de falta cal que la falta la facis a l’àrea del contrari i no pas a mig camp, quasi bé tocant el teu, collons que això no serveix de res!!!!)Santi Ezquerro: Bufff, em costa tant dir alguna cosa bona d’aquest home, l’únic que se m’acudeix es que es macot, però la resta, es un petard!!!!! Però no dels que es fumen, ahhhhh no, es dels que caldria que mai més tornessin a jugar, (mira niño, lo has hecho tan mal que te mando castigado de cara a la pared,¿ no te gusta?, Pues te jodes, como dijo Herodes).Com es poden fallar tantes oportunitats com les que va tenir ell??, ben clares davant la porteria (no em puc treure del cap la seva jugada sol davant el porter, es com l’acudit aquell de una parella al cinema i ell es estràbic, ella se’l mira i l’hi diu, que lees en mis ojos amor mio, i ell respon, salida de emergéncia, l’acudit es dolent de collons...com l’Ezquerro)Dissabte a les 22:00 juguem contra l’Espanyol, el gran derbi de la temporada....bueno, vale, deacuerdo (com diria aquella) això de gran derbi ja ho veure’m, per que si ho fan igual que ahir, anem apanyats.Salut companys i a passar un bon dia!!
Intento animar a l'equip en la distància, com ho fotin tan malament com diumenge anem apanyats :-(
A la mitja part passaré per aqui...poder, si no puc, que tingueu dolços somnis, descanseu i porteu-vos bé....o no.
Petons a tots!!!!!
..........rajat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
......tú ja saps qui ets :-O
Ahir en Bruno em va “retar” que l’hi fes 10 preguntes i crec que es comprometrà a respondre-les, aquesta nit quasi no he dormit pensant en que podia preguntar-l’hi i ara tinc molta son per culpa d’ell....(a colat??).
Així doncs, aquí van les meves preguntes:
1.- Que t’enduries a una illa deserta?? (Pregunta típicament gilipolles, ja ho se, però es el que hi ha, aquí pregunto jo i punto en boca).
2.- Si poguessis tornar a fer alguna cosa en aquesta vida, que seria?
3.- El pitjor moment de la teva vida?
4.- A quina edat fas fer l’amor per primer cop? (ets pots esplaiar en la informació eh, vull dir, que no cal que posis l’edat i ja està, pots enrotllar-t’hi una miqueta si et va de gust).
5.- Quin va ser el primer Bloc que vas visitar quant vas entrar a la Blocesfera? (si et dona mal rotllo dir-ho per que ja no el visites, no cal que donis el nom, nomes explica una mica la temàtica).
6.- Si tinguessis prous diners per no fotré l’ou en la resta de la teva vida, faries una donació a alguna ONG? (pots dir quina si vols, no cal que et limitis a dir SI o NO).
7.- El millor moment de la teva vida? (Crec que aquesta jo en se la resposta, però prefereixo que ho expliquis tú, segur que serà més tendre)
8.- Si 1+1 son 2 i 10+20 son 30, quina es l’arrel quadrada de 5.485.692??? (Quina mala folla que tinc....perdo, aquesta no val eh que es xunga i ara podries posar qualsevol resultat i colaria per que jo no em penso matar a descobrir quina es, ja t’ho dic ara) La pregunta bona es has estat mai enamorat de debó?
9.- Creus que algun dia podrà haver-hi PAU al món? (Raoneu una miqueta eh, no et limitis a dir, SI o NO).
10.- I la última, però no menys important, segueixes pensant el mateix de mi desprès de fer-t’he un munt de preguntes (algunes gilipolles...bé, molt gilipolles)?????
Apa, ja tens feina (eps, que no estàs obligat a fer-ho eh, però tu ho vas proposar), la resta de la gent ja sabeu, si en teniu ganes podeu respondre també, es semblant a un Meme, però més extens.
------------------------------------------------------------------------------------------------
Ahir van fer un programa a T5 por el c...te la h...sobre la Carmencita, la netíssima d’en Franco, ostiareconyperodequevanaquetscabronssssssss, com es possible que perdin el temps fent programes com aquest??, i el que es pitjor, com es que hi ha gent que s’ho mira??, jo ho vaig pillar de casualitat fent zapping en una pausa d’en House, si, si, Adagio, ahir me’n vaig anar al llit amb en House (ell al seu i jo al meu, malpensat).
El pitjor es que no els hi va cabre en un sol programa i la setmana que ve, per el que van dir, faran la resta de la seva vida (ahir van explicar lo feliç que era amb “el abuelito” i la setmana vinent explicaran la decadència de la seva vida actual, patètic.
--------------------------------------------------------------------------------------------------
Saforenc del meu cor i la meva ànima, ja se que no t’agrada que parli de futbol, però es que avui juga el Barçaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, ostis, espero que facin més bon partit que el de diumenge, que va ser certament patètic, lents, sense ganes...l’únic bo del partit va ser el golàs d’en Xavi de falta des de la frontal, en Xavi es un digne successor d’en Ronnaldinho.
A veure que fan, si més no a en Rijkaard l’hi ha donat el premi al millor entrenador del món i es que ho es!!!!.
--------------------------------------------------------------------------------------------------
Algú em pot indicar com puc fer un àlbum de fotos a Blogger???, es que encara no he pogut averiguar com es fa i voldria possar alguna foto de família (leáse la Georgina, en Pol, etc...) si per aqui es complicat d’explicar en el meu perfil està l’e-mail on podeu dirigir-vos a mi, us estaré mola agraïda. Porto des de les 08:00 del matí a la feina i encara no he fotut el huevo, bueno si, he escoltat els missatges del contestador i els he passat a net per els encarregats, però es que encara no ha vingut ningú i avui no tinc ganes de pencar, faré una volteta per la Blocesfera, a veure que trobo :-)
--------------------------------------------------------------------------------------------------
Per cert, volia donar les gràcies a la gent que es connecta des de Suècia, el Emirats Àrabs, Andorra o Bèlgica, i a qui es connecti des de el servidor de Gencat (el Senyor Montilla mira el meu Bloc????????????, si es així si us plau, deixeu un missatge, por fi pleaseeeeeee).
Venga hombre, no me jodas, com es pot ser tan hipócrita???, com es posible que algú que ha fotut una bomba, ara declari que, buenooo, valeeeee, deacuerdoooo, la tregua sigue tal y como la dejamos…Com ja sabeu sóc d’ERC, mai he votat a CIU i vull la Independencia per el meu país, però avui he de donar la raó a en Durán i Lleida, on s’es vist que desprès de mesos de treva ara es començin a descubrir zulos, es registrin robatoris d’armes, es foti una bomba i destrossin a dues familias i vagin dient por ahí que no, no, la tregua sigue dónde la dejamos??Ostres, es que estic com una moto, em fa molta ràbia que els d’ETA puguin dir coses semblants, però es clar, el que més em rebenta es que en Zaplana surti dient coses com que El partido Popular ya sabía que esto acabaria pasando, filldetamarecabronasssssss, buffff, respiro fons, conto fins a deu i torne-m’hi que no ha estat res…Mai m’he trovat i espero no trovar-m’hi, en que m’hagin assesinat a ningu de la familia ni a cap amic (dic que espero no trobar-m’hi perque això va com va, no tenen miraments, maten per matar i avui et toca a tú i demà a mi), però si em passes no se com reaccionaria, suposo que no tindrien prous pedres en el món per amagar-se i se que al finals els trobaria, però i llavorns que??, els mataria com ells han fet durant anys??, això no sol.lucionaria res, doncs seria possar-me al mateix nivell nivell que ells, ser una assasina i no es el legat que vull deixar als meus nets.No se si aniria a una manifestació per cridar a pulmó que em cago en el govern per pactar amb els assasins (dubto que ho fes, però vaja, mai s’ha sap), el que si tinc molt clar es que no em deixaria mengar l’olla per gent que en els assesinats hi veu una manera…fàcil de carregar-se la política que s’està fent al país, collons, done’m una oportunitat al govern perque ho faci millor, que no nèixem ensenyats ostiessssssssss!!!!!!Missatge pel Senyor Zaplana, tanqui la boqueta un rato, por fi please, ja se que això l’hi toca molt allò que no sona, però per una vegada facin pinya tots vostès i cridin plegats que volen PAU, aquí, allà, on calgui.Missatge per ETA, no se que voleu aconseguir amb això, no podeu tirar per terre les esperançes de tot un poble nomès per que us ve de gust matar, és llògic que volgueu ser independents, jo també ho vull per el meu país, però matar no es la sol-lució. No podeu dir que no matareu i quant ens girem ho esteu fent, no es just i ho sabeu.Missatge per aquells que han sofert un atemptat o han patit la mor d’un èsser estimat per culpa d’ETA, ho sento, tant de bó poguès dir alguna cosa més. No se si dir que estic indignada amb el comunicat d’ETA d’avui es suficient per vosaltres, suposo que no, però no puc afegir res més a aquest post, avui no, poder en un altre moment.
El Dagio'K'lendari ha triunfat a la nostre empresa!!!!
2 comentaris Escrit per Jo Mateixa a les 10:18Benvolgut Sr. Adagio,
es per a mi una gran satisfacció notificar-l'hi que el seu Dagio'K'lendari ha estat aprovat per consens entre els treballadors de l'empresa on penca (per dir alguna cosa), la nostre companya Jo Mateixa.
Creiem que es bó que els nostres treballadors disposin de dies per no fotre el huevo, que de fet es el que fan tot lo dia, però si per conveni queda establert així millor que millor, per el que sol.licitem s'ens autoritzi a entregar el Dagio'K'lendari a UGT o CCOO, per tal que l'incloguin el més aviat possible i es pugui dur a terme ya mismoooooooo (fent festa desde ja, els dies que haguem perdut mentre el Dagio'K'lendari s'estaba creant).
Volem agraïr el seu interès, sabem que tot i que vostè té altres coses a fer (això ho diu vostè) a dedicat temps i esforç en la redacció del Dagio'k'alendari i es d'agraïr.
Això si, voldriem incloure unes fetes que creiem que, en la nostre empresa, haurien de ser necessàries:
- S'haurien d'incloure els aniversaris de tot el planter del Barça, no ens sembla just que nomès s'inclogui en Zambrotta, més que res per que si no s'ens poden enfadar la resta.
- S'haurien d'incloure, nomès en el cas de la nostre empresa (un dels socis es del Madrid), tot el planter del Realisimo (que consti que aquest punt a costat de decir, però contal de fer festa, el que faci falta oiga)
- S'haurien d'incloure més dies de la República, donat que el nostre país té una inmigració prou important (creiem que ja ompliriem el calendari del tot).
- El pont del pollastre a l'ast.... pot ser amb patates braves????
Molt agraïts per l'atenció prestada i escolti, segueixi així que ho fot de collons!!!!!!!!!!!!!!
Petones guapooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo
Crec que algún cop ja ho he comentat, el pare sempre em diu que jo faig servir la llei del mínim esforç, per tant ja us podeu imaginar que no vaig anar a la Universitat, i la veritat això tampoc em va crear un traume adolescent (estic fatal del coco per mi mateixa, no per influències externes, que consti).
I jo em pregunto, que fa la gent ara mateix a la Universitat??, apart de mirar el meu bloc es clar, per que avui m'he trobat 3 visites desde Bellatera i 1 desde la UPC....que no estudieu???, que fa massa fred per estar estirats a la gespa del campus??, que està tancat el bar de ciències u que??.
Gràcies per visitar-me, però eiii, deixeu algún comentari...por fi, pleaseeeeeeeeeeeeeee.
Doncs si, no diré noms però a mi m'ha arrivat el Meme que crec que va començar la Candela, i com que servidora es "bona minyona" el faré, però no explicaré secrets per que crec....que no en tinc, però si coses per que em conegueu una mica millor, començo doncs:
1.- Quant vaig nèixer el pare no es creía que fos filla seva, doncs tenía els ullets atxinats, però en veure'm el cul va adonar-se que si, efectivament sóc sang de la seva sang, per que a la natja esquerre tinc una piga igualeta a la de la tieta Antònia, la germana del pare.
2.- La primera vegada que vaig fer l'amor amb un home de veritat (no valen els roces ni els magrejos xorres de quant s'es mig criatura), ho vaig fer amb algú que feia anys que no veía i que m'he trobat per aqui, en el mon dels blocs....obviament no diré el seu nom, si em reconeix que sigui ell el que ho digui.
3.- Fa 9 anys que estic apuntada a l'autoescola i nomès hi he anat 1 cop, el día que m'hi vaig matricular, mai més. Em fan por els cotxes, jo em veig súpermega preparada per conduir, però la gent està molt volada i tú vas tranquilament per el teu carril i bé un gilipolles i te la fot, no, no, passo.
4.- En Hatim m'ha ensenyat a fer rots desde dins. Si, si, des de dins, d'aquells tant forts que solen fer els tios quant no poden parar de veure cervessa?, doncs d'aquets i ara sóc una megacrack dels rots desde dins (que passa....vosaltres no en feu de rots u que??).
5.- Aquest no es un secret meu, ni cap cosa que em passi a mi, però ho pateixo, tinc un company de feina al que l'hi cantà l'alè i es repugnant!!!!, jo ja no se com dir-l'hi i clar, la que ho pateix sóc jo per que sempre que ve a dir-m'he alguna cosa m'aguanto la respiració i crec que em posso morada i tot, espero que no es noti gairé, com l'hi puc dir sense que s'ofengui???.
Apa, neu servits, ja sabeu alguna coseta més de mi :-)
El vent està bufant fort,
les estrelles s'han apagat,
pels carrers corre el sol,
i la gent amb els ulls tancats,
que no sap on va.
Camí del lloc més alt
ja no tenim on trepitjar,
paguem el preu més car
en nom de la felicitat,
parlem per no dir res,
creiem que som eterns,
és tot el que hem aprés
des que es va inventar el temps,
no hem volgut canviar.
El món hem desbocat,
diuen que ara s'està acabant,
però tot seguirà igual
quan el vent se'ns haurà emportat,
si no trobem la clau
anirem aguantant,
quan estarem cansats
fugirem però endevant.
Mai no és tard,
Ja s'ha acabat el temps de les promeses,
Ja s'ha acabat el temps de les paraules,
Parlem per no dir res,
creiem que som eterns,
paguem el preu més car
en nom de la felicitat,
Ja s'ha acabat el temps de les promeses,
Ja s'ha acabat el temps de les paraules,
Ja s'ha acabat el temps de les promeses,
Ja s'ha acabat el temps de les paraules.
Ens vam llevar tard, ens vam mig vestir i ens vam posar en fila india, la Núria, en Miquel, en Hatim, jo, la mare i el pare i ens vam dispossar a cantar la Cançó de Reis, vam obrir la porta del menjador i ens vam passar el matí obrint regals, plorant, recordant quant erem més petits i seguint plorant (uns més que altres, però en definitiva tots vam plorar).
I es que el matí de Reis és un matí especial.
La nit abans, en Hatim i jo habiem portat al seu nen a la Cavalgada de Reis, aquells ulls de felicitat del petit veient les llums, la gent cantant, els reis...nomès té tres anys i segurament no entenia el que estaba passant, però l'emoció amb la que ho va viure va ser màgica, igual que jo mentre els miraba als dos als ulls, quasi bé no m'hi vaig fixar en la cavagalda, nomès tenía ulls per ells i quant el petit Ismael em deia mira, mira, la pilota memella, jo nomès podía somriure i pensar que era allà, amb ells, visquen la nostre primera cavalgada junts, jo aquella nit també vaig plorar.
Vam anar a casa els avis a recollir els seus regals i els de la tieta i vam tornar a casa a dinar, en ven dinat en Pol i la Georgina amb els seus pares van venir a buscar els seus reis.
En Pol es fa gran i la Georgina, aquest cop amb els ulls oberts i movent-se sense parar, em van fer recordar que nosaltres també vam ser petits i que els pares segurament també s'emocionaven quant ens duien a les Cavalgades, igual com jo em vaig emocionar en dur a l'Ismael, espero algún dia poder dur als meus propis fills a una nit màgica com la que vam viure el 5 de gener de 2007.
P.D: Els Reis han estat molt generosos aquest any, no se si m'he portat tant bé.
Aquest matí i com cada matí, he arrivat al despatx a les 08:10 (+ ó -), començem a les 09:00 però si hi vaig d'horeta puc avançar feina per que ningú em destorba. A les 10:00 del matí encara no había vingut cap company i m'he acollonit, internament i despres externament, m'he preguntat a mi mateixa que collons feia treballant si per el que es veia la gent no tenía ganes de pencar.La companya ha vingut a les 10:10, s'ha adormit (cada dia l'hi passa el mateix, no se com s'ho fot), el pare no ha vingut per que ha d'anar a mirar si les nostres cartes als Reis estàn completes o no, hi anirà amb la mare, els tres encarregats han treballat als túnels aquesta nit i per tant estaràn dormint i fins dilluns no els veure per que aquesta tarda l'empresa es dona festa (yupi, yupi) i el cap del departament t'ecnic està de vacances i fins dilluns res de res.Total, que aqui estem la companaya, una servidora i el jefe (el jefe, jefe eh), tenim ganes de plegar, de fumar, ella i jo estem xatejant per el messenger per que, tot i que tenim feina i no poca, no en tenim gens de ganes, de ben segur que si no hi haguès ningu estariem fumant com a boges (tinc un mono del copón).N'hi ha que tenen sort i han agafat vacances fins passat reis, aquest segur que no faràn cues als grans centres comercials en hores "loques" (a partir de les 19:00h), hauràn tingut tot el dia per que el Reis Mags els hi confirmin si els seus petits tindràn regals o no.Tinc ganes de que siguin les 15:00 per que voldrà dir que la còpia de seguretat de la feina ja s'haurà fet, hauré dinat i en Hatim em vindrà a buscar per acabar de decidir que l'hi porten els Reis a la mare, tinc ganes de que sigui fosc per que vindràn els Reis, anirem a la cavalgada (espero que amb el nen d'en Hatim de tres anyets) i despres a sopar i a dormir ben d'horeta....vosaltres també eh!!!!!!!!!!!!!!!!
Bogeria, aquesta es la paraula clau per dir el que es viu a Barcelona aquests dies, i es que els Reis Mags d’Orient estan a punt de venir a la ciutat.
Encara recordo els nervis que tenia la nit de Reis quant era petita, no podia dormir, donava mil voltes al llit, m’aixecava sovint i anava de puntetes, sense que els pares em sentissin (o almenys això creia jo), prop del menjador i intentava mirar pel forat de la porta a veure si ja havien vingut o no.
Recordo els matins de reis, aquells nervis, no se qui estava més nerviós, si jo o els pares, i recordo aquells ulls plens de llàgrimes del pare mentre em filmava amb la càmera de súper 8 mentre jo obria la munió de regals. Aquestes pel·lícules les hem tornat a veure de grans i el pare ha continuat emocionant-se com si allò estigues passant en aquell precís instant.
Recordo la cuineta de fusta, amagada darrera un munt de globus, una cuineta preciosa, amb tots els seus estris, amb aigua corrent que el pobre rei mag havia estat muntant la nit abans (això ho he sabut amb el temps), també recordo la bicicleta, aquella meravellosa bici amb tres rodes que els reis van amagar al rebedor de casa i que no vaig veure fins que sortíem de casa per anar a buscar més reis a casa els avis i tiets (ja pensava que no la tindria, innocent de mi, amb lo bé que m’havia portat aquell any!!!!).
També, com no, recordo el carbó i un any el primer paquet que vaig obrir era un pedazo de cagarro que em va fer arraconar en una banda del menjador i plorar, desconsolada, el pare també plorava, pobret.
Aquells anys han anat passant i no em puc queixar, o es que sóc bona o es que els reis em coneixen massa bé i cada any ha caigut algunes de les coses que he demanat, per que si, si, jo, a la meva manera, faig la carta als reis i aquest any m’he demanat el joc del SIMS 2 MASCOTES, per PC o per la PSP, espero que m’ho portin o pillaré un bon cabreig, jejejejeje.
La carta que ha fet el pare ja està enviada, un recopil.latori d’en Sabina (16 CD’s i 2 DVD’s), la de la mare té seriosos problemes per arribar a allà on estiguin els reis, tot i que segur que hi arriba, però el reis tindran dubtes fins l’últim moment, m’ho veig a venir.
La carta d’en Miquel i la Núria ha arribat a bon port i la d’en Hatim també, quina sort que tenen!!!!
Les cartes dels peques de la família ja estan fins i tot confirmades per Ses Majestats els Reis, doncs l’Ismael s’ha demanat un ninó d’en Ronaldinho, per que tot i ser Bereber com el seu papa, es català de naixement i culé fins a la medul·la.
En Pol ha demanat un pont grua dirigit amb pedretes, amb una excavadora i no se quantes coses més (que pesa tot un huevo y parte del otro), doncs també ho tindrà, em sembla que aquest any en Pol s’ha portat molt bé. I per últim, però no menys important, la menuda Georgina, que tindrà un Gusiluz “suavito”, amb llums i sons, aquesta petitona també tindrà el que voldrà.
Nomes dir-vos que demà es fan les cavalgades arreu de Catalunya i que jo aniré a la Barcelona, l’any passat hi vaig anar amb en Hatim desprès d’haver estat 26 anys sense anar-hi i em va encantar tantíssim que aquest any repeteixo, vull sentir de nou la màgia de la Nit de Reis, de nou vull sentir-me petita i estar neguitosa, no dormir en tota la nit i evidentment saltar damunt el llit dels pares i dir, VINGA VA, AMUNT QUE ELS REIS JA HAN VINGUT!!!!!!.
Quant tots estiguem desperts ens posarem en fila india, des de el més petit al més gran i cantarem la cançó de reis, la cançó que s’ha cantat des de sempre a casa els avis, per que els Reis son els Reis:
Els reis se’n venen, els reis se’n van,
Al plat a la finestra cada any l’hi trobaran,
El plat a la finestra, l’esclop a vora el foc,
Els nens van molt depresa i els reis a poc a poc.
Que tingueu una nit màgica i que us portin tot el que heu demanat!!!!!!!!!
Encara recordo els nervis que tenia la nit de Reis quant era petita, no podia dormir, donava mil voltes al llit, m’aixecava sovint i anava de puntetes, sense que els pares em sentissin (o almenys això creia jo), prop del menjador i intentava mirar pel forat de la porta a veure si ja havien vingut o no.
Recordo els matins de reis, aquells nervis, no se qui estava més nerviós, si jo o els pares, i recordo aquells ulls plens de llàgrimes del pare mentre em filmava amb la càmera de súper 8 mentre jo obria la munió de regals. Aquestes pel·lícules les hem tornat a veure de grans i el pare ha continuat emocionant-se com si allò estigues passant en aquell precís instant.
Recordo la cuineta de fusta, amagada darrera un munt de globus, una cuineta preciosa, amb tots els seus estris, amb aigua corrent que el pobre rei mag havia estat muntant la nit abans (això ho he sabut amb el temps), també recordo la bicicleta, aquella meravellosa bici amb tres rodes que els reis van amagar al rebedor de casa i que no vaig veure fins que sortíem de casa per anar a buscar més reis a casa els avis i tiets (ja pensava que no la tindria, innocent de mi, amb lo bé que m’havia portat aquell any!!!!).
També, com no, recordo el carbó i un any el primer paquet que vaig obrir era un pedazo de cagarro que em va fer arraconar en una banda del menjador i plorar, desconsolada, el pare també plorava, pobret.
Aquells anys han anat passant i no em puc queixar, o es que sóc bona o es que els reis em coneixen massa bé i cada any ha caigut algunes de les coses que he demanat, per que si, si, jo, a la meva manera, faig la carta als reis i aquest any m’he demanat el joc del SIMS 2 MASCOTES, per PC o per la PSP, espero que m’ho portin o pillaré un bon cabreig, jejejejeje.
La carta que ha fet el pare ja està enviada, un recopil.latori d’en Sabina (16 CD’s i 2 DVD’s), la de la mare té seriosos problemes per arribar a allà on estiguin els reis, tot i que segur que hi arriba, però el reis tindran dubtes fins l’últim moment, m’ho veig a venir.
La carta d’en Miquel i la Núria ha arribat a bon port i la d’en Hatim també, quina sort que tenen!!!!
Les cartes dels peques de la família ja estan fins i tot confirmades per Ses Majestats els Reis, doncs l’Ismael s’ha demanat un ninó d’en Ronaldinho, per que tot i ser Bereber com el seu papa, es català de naixement i culé fins a la medul·la.
En Pol ha demanat un pont grua dirigit amb pedretes, amb una excavadora i no se quantes coses més (que pesa tot un huevo y parte del otro), doncs també ho tindrà, em sembla que aquest any en Pol s’ha portat molt bé. I per últim, però no menys important, la menuda Georgina, que tindrà un Gusiluz “suavito”, amb llums i sons, aquesta petitona també tindrà el que voldrà.
Nomes dir-vos que demà es fan les cavalgades arreu de Catalunya i que jo aniré a la Barcelona, l’any passat hi vaig anar amb en Hatim desprès d’haver estat 26 anys sense anar-hi i em va encantar tantíssim que aquest any repeteixo, vull sentir de nou la màgia de la Nit de Reis, de nou vull sentir-me petita i estar neguitosa, no dormir en tota la nit i evidentment saltar damunt el llit dels pares i dir, VINGA VA, AMUNT QUE ELS REIS JA HAN VINGUT!!!!!!.
Quant tots estiguem desperts ens posarem en fila india, des de el més petit al més gran i cantarem la cançó de reis, la cançó que s’ha cantat des de sempre a casa els avis, per que els Reis son els Reis:
Els reis se’n venen, els reis se’n van,
Al plat a la finestra cada any l’hi trobaran,
El plat a la finestra, l’esclop a vora el foc,
Els nens van molt depresa i els reis a poc a poc.
Que tingueu una nit màgica i que us portin tot el que heu demanat!!!!!!!!!
Sorprenentment cada cop estic pitjor del cap (es sorprenent per mi, sembla ser que per la resta de la humanitat es la tònica dominant de la meva existència).
Ahir volia veure The Closer i resulta que era dimecres i no ho fan els dimecres, si no els dijous.
Dimarts volia veure el CSI, però ho fan dilluns, per el que, despistada de mí em vaig quasi perdre el primer capitol de House, que sene pensar en que ja l'había mitg vist, ahir el tornaba a buscar conveçuda que era dimarts.
Total, que ja no se a quin dia estic, tinc ganes que s'acabin aquestes festes per...intentar, si es possible, tornar una miqueta a la normalitat, fer apats normals, a hores normals, anar a dormir a hores normals (tot i que em llevo a quarts de 7 per anar a treballar m'en vaig a dormir super tard i desprès vaig zombie tot el dia) i fer vida normal...ai quin rotllo no?, vida normal???, buaggggg, vull VACANCESSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS.
El germanet de la menuda, en Pol.
La menuda Georgina i el tiet de la seva mare, o sigui, mun pare
;;
Subscribe to:
Missatges (Atom)
