.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 15 anys
Un pringat es aquell que:
1.-Fa tot el que la gent l’hi diu sense cap ganes de fer-ho.
2.-Tothom fa passar per tub sense tenir-ne cap necessitat.
3.-Es menja els marrons dels altres i a més es queda amb la boca oberta i sense immutar-se quant l’hi foten la bronca.
4.-Mai diu un macagunlaputa ben fort.
5.-Quant es lleva a quarts de 7 del mati per anar a pencar i preferiria tornar-se a ficar al llit, i que a les 19:00, quant toca plegar, es queda a la feina per que avui...algú considera.... que no s’ha tret la feina atrassada.
Si algun d’aquets punts coincideix amb el vostre dia a dia.....sou uns pringats, vet aquí, com jo.
He trobat una definició per Internet i l’he trobada genial, dedicada als "Professionals de la Informàtica":
Un pringado es alguien que le compra, instala o arregla un ordenador a un familiar, conocido o amigo sin cobrar, y que a partir de ese momento se convierte en un esclavo dedicado a mantener de por vida el equipo de aquel a quien ayudó.
Teniu més definicions de PRINGADO??
Hi ha moltes definicions de moltes paraules completament desconegudes per nosaltres, recordo quant vaig començar en el mon dels Blocs amb Blocat, vaig agafar tres o quatre paraules que havia sentit anomenar i em vaig dedicar a buscar-ne els significats originals i les adaptacions que ens fèiem en la vida quotidiana, serà qüestió de tornar-s’hi a posar.
Aquesta tarda m’han canviat la parada del bus que hi ha a l’estació del tren de Sant Boi, joder ja els hi val, se m’ha escapat el bus per que NINGU ha dit que s’havia canviat, però clar, nomes se m’ha escapat a mi per que la JO MATEIXA es una pringada de la vida i no se n’ha enterat del canvi, quins collons!!!!
Vaig a sopar, veieu quina hora es?, doncs bé, encara no he sopat i començo a tenir un rau-rau a la panxa que dona gust, em faré una truiteta (de carbassó no, us ho juro!!!), i una mica de pa amb tomàquet, apali, fins demà!!!! La foto???...simplement l'he vist i m'ha agradat.
1.-Fa tot el que la gent l’hi diu sense cap ganes de fer-ho.
2.-Tothom fa passar per tub sense tenir-ne cap necessitat.
3.-Es menja els marrons dels altres i a més es queda amb la boca oberta i sense immutar-se quant l’hi foten la bronca.
4.-Mai diu un macagunlaputa ben fort.
5.-Quant es lleva a quarts de 7 del mati per anar a pencar i preferiria tornar-se a ficar al llit, i que a les 19:00, quant toca plegar, es queda a la feina per que avui...algú considera.... que no s’ha tret la feina atrassada.
Si algun d’aquets punts coincideix amb el vostre dia a dia.....sou uns pringats, vet aquí, com jo.
He trobat una definició per Internet i l’he trobada genial, dedicada als "Professionals de la Informàtica":
Un pringado es alguien que le compra, instala o arregla un ordenador a un familiar, conocido o amigo sin cobrar, y que a partir de ese momento se convierte en un esclavo dedicado a mantener de por vida el equipo de aquel a quien ayudó.
Teniu més definicions de PRINGADO??
Hi ha moltes definicions de moltes paraules completament desconegudes per nosaltres, recordo quant vaig començar en el mon dels Blocs amb Blocat, vaig agafar tres o quatre paraules que havia sentit anomenar i em vaig dedicar a buscar-ne els significats originals i les adaptacions que ens fèiem en la vida quotidiana, serà qüestió de tornar-s’hi a posar.
Aquesta tarda m’han canviat la parada del bus que hi ha a l’estació del tren de Sant Boi, joder ja els hi val, se m’ha escapat el bus per que NINGU ha dit que s’havia canviat, però clar, nomes se m’ha escapat a mi per que la JO MATEIXA es una pringada de la vida i no se n’ha enterat del canvi, quins collons!!!!
Vaig a sopar, veieu quina hora es?, doncs bé, encara no he sopat i començo a tenir un rau-rau a la panxa que dona gust, em faré una truiteta (de carbassó no, us ho juro!!!), i una mica de pa amb tomàquet, apali, fins demà!!!! La foto???...simplement l'he vist i m'ha agradat.
Ahir la mare va estar fent neteja i va trobar varies caixes de cartró on hi havia, entre d’altres, aquesta fotografia.
Podeu imaginar-vos qui es, oi? Doncs si, sóc JO MATEIXA, la mare no recorda quin temps tenia en aquesta foto, però ja veieu que “refeteta i hermosa” que estava la nena. Ai mare, quant de temps d’aquesta foto, ara sento enyorança d’aquells temps......o poder no, però si que hi penso per que d’aquí a res es el meu aniversari i ja me’n cauran 32.
Vosaltres teniu records d’infantesa?, jo alguns, molt fugaços i molt de tant en tant em venen com flashos que no acabo de saber com interpretar. Hi ha records que em volten per el cap i no m’agraden, n’hi ha d’altres que voldria recordar i no puc, suposo que el cervell es marca uns límits i el que no entri dins d’aquetes marges passa a una altre part on ja no hi ha res a fer per rescatar-los, vaja, no se, això que ho diguin els especialistes en aquets temes.
De totes maneres jo he començat a escriure i no se ben be que volia posar, segueixo espessa i tot i que he dormit bastant be, sento un pes al cap que m’està mortificant, he esmorzat el meu Cacaolat fred, com cada mati i ara tot just m’he menjat un croissant de xocolata que he assaborit com si res en segons. Tinc una feina de por i gens de ganes de fer-la, però be ens hi haurem de posar, no?
Que passeu un molt BON DIA!!!!!!!!
Més fotos de quant era petit dins l’Àlbum Picasa de la JO MATEIXA.
Jo, jo sóc la definició perfecte del cansament, estic baldada, rebentada, en definitiva......cansada.- Cansada de la gent que crida pel carrer.
- Cansada de que les iaies em em fotin cops de colze per poder agafar un lloc al bus i al metro.
- Cansada de que la màquina de tàbac del bar no funcioni i hagi de córrer sota la pluja travessant 3 semàfors (tots en vermell més de 3 minuts) fins arribar al estanc donat que al quiosc del costat, avui, casualment, no els hi han portat tabac.
- Cansada de que la Coca Cola que em prenc al migdia per dinar em doni gasos durant tota la tarda i me’ls hagi d’aguantar fins que arribi a casa i que llavors, quant sóc a casa, el bany estigui ocupat durant més de ½ hora.
- Cansada de que m’assegui davant d’un full de Word, en ben sopat, i m’entri la son i la inspiració desaparegui, i el que es pitjor, no sàpiga que collons escriure en un post per el Bloc.
Així doncs ja em perdonareu, avui estic un...pelet espessa, no es que no tingui coses per explicar eh, en tinc un munt, però em ve molt de gust ficar-me al llit amb el nòrdic (no sigueu malpensats), ben encongida dins el llit, veient una estona la TV fins que, l’Home de la Sorra (com em deia el pare de petita) vingui a molestar-me deixant anar el seu sac dins els meus ulls.
Hi ha una cançó de Bon Dia però i de Bona Nit per que no l’han feta??
L’avi continua a l’Hospital, aquesta tarda ha tingut febre de nou i els metges diuen que s’hi passarà tot el cap de setmana, prefereixen tenir-lo aquí controlat no fos cas que fes un “sustu” a l’àvia estant a casa.
Per cert, algú sap que cony s’ha de fer amb les cançons que pengen del Goear.com???, es que no hi ha manera de que les cançons surtin al Bloc, ja se que picant on posa Clicka aquí la cançó funciona, però no en puc posar de noves.
Estic veient el capítol de House, i està molt interessant. Tot i ser un metge una mica cabró (ara la paraula Cabró ja està acceptada dins el diccionari de la Llengua Catalana) hi ha una pacient, a la que han violat, i vol que ell la tracti.Això el té amoïnat, en House ja l’hi ha dit que no l’hi interessa tractar-la, doncs es més una cosa psíquica que no pas física, ell ja no hi te res a fer, però ella es nega a ser tractada per un altre metge que no sigui ell.
La noia acaba de prendre’s un pot de sedants i acaba de desmaiar-se, està al terra, com si hagués patit un atac epilèptic. Ha volgut suïcidar-se?
Recordo que quant feia 1 FP de Delineació es va suïcidar un noi del institut, no se a sant de que hi he pensat en ell. I dic ell, així, a seques, per que no se ni com es deia, ni tant sols el coneixia, però a tots ens va afectar molt.
Sembla ser que era un noi amb molts bons estudis, treia unes molt bones notes, tenia parella, una noia des de feia anys amb la que anava molt en serio, no tenia problemes familiars (almenys això deien els pares i familiars més propers)...era un noi sense problemes de cap mena, ningú entenia per que s’havia suïcidat.
Es de covards suïcidar-se?
Quant era més joveneta i per algun motiu em sentia trista o deprimida, la mare m’interrogava en plan CSI per tal d’esbrinar que em passava. Doncs em passava que tenia 14 anys i tenia problemes, els meus problemes, aquells problemes que la gent gran no entén. Collons, problemes son no arribar a final de mes i tenir una família de 4 membres i no poder donar-los de menjar, problemes son quedar-se sense feina amb 50 anys i no tenir cap opció per que, en aquells temps no es com ara, que ho teniu tot, problemes son...i així un llarg etc....
La gent, els pares més concretament, no saben veure que els petits, els adolescents, també tenen els seus problemes, a la seva escala llògicament, però que pot crear la mateixa ansietat, el mateix neguit i malestar que a ells els pot crear qualsevol de les coses comentades anteriorment.
Deixo a l’aire la pregunta que us he fet anteriorment, que cadascú digui la seva, a veure que trèiem de tot plegat.
L’avi Josep continua a l’hospital, els metges l’hi donaven l’alta avui però a començat a tenir dècimes de febre i aquesta tarda quant he anat a veure’l estava a 39,5º . Els metges han dit que estarà uns dies així, amb febre, tot i que l’hi ha donat Paracetamol per que l’hi baixi. Estava molt aixafat, tant moralment com físicament, suposo que ja tenia coll avall que avui marxava i el fet de dir-l’hi que no marxaria fins d’aquí a uns dies l’ha deixat bastant fotut. Ara el pare ha parlat amb la tieta, que s'ha quedat fins ara a l'hospital, i sembla ser que ja nomes tenia dècimes de febre, que s'ha canviat de pijama, l'hi han canviat els llençols i ja l'ha deixat llest per dormir. A veure que tal passa la nit. Per cert, la noia del Capitol de House està prenyada del seu violador.
Aquest matí he anat a treballar, com cada dia, i a les 11:30 he fet via cap a l’Hospital del Mar, on avui, suposadament, operaven a l’avi Josep (el pare del pare) a quarts de dues. Si no recordo malament ja us vaig explicar que mentre estàvem liats amb la malaltia de la iaia Carmen (la mare de la mare), a l’avi Josep el van operar d’un tumor a la pròstata. En aquell moment l’operació va anar de conya, doncs el tumor era petit, tot i així, nomes l’hi van poder treure un 98% per que sagnava molt i els metges no es van voler embolicar més estona.
Doncs bé, avui l’hi ha tret la part restant.
Com us deia suposadament el tenien que baixar a quiròfan a les 13:15, però eren quarts de tres de la tarda i encara no l’havien baixat, es veu que la primera operació del matí s’havia complicat i per tant, anaven amb retard.
Suposo que heu patit l’espera d’una operació en un hospital d’un esser estimat, cada cop et vas posant més neguitós i t’angoixes de pensar que si al primer l’hi ha anat malament, a veure com l’hi va al teu.
Per sort a quarts de 4 de la tarda l’han baixat i a les 17:00 ja ens han avisat de que tot havia anat de conya, que l’hi havia pogut treure tot i que estava molt millor del que s’havien imaginat. Allà mateix, a recovering, l’hi ha posat la primera dosis de quimioteràpia, ara, si no em falla la memòria, nomes l’hi quedaran 5 sessions, 1 per mes.
Ens hem esperat fins que l’han pujat a l’habitació i això no ha estat fins a les 19:00 passades, estava de conya, molt animat i fent bromes de tot i a tothom. Total, que entre una cosa i una altre, eren les 21:00 que he arribat a casa. Llavors, l’altre avi, en Ramon, el que s’ha quedat vidu, es veu que tenia “celitus” i m’ha tingut allà força estona escoltant-l’hi les queixes del dia.
No se que passarà amb ell i la Yaqueline, doncs ara m’explicava ella que avui l’hi ha muntat un pollo al súper quant han anat a comprar, es veu que se l’hi ha posat a cridar al mig del supermercat i ella es volia fondre de la vergonya, tothom mirant i ell escridassant-la. De debò que la nena te una paciència de sant, ella diu que no vol marxar per que està molt a gust i que ell de normal es comporta, dins d’uns límits, prou be amb ella, però que avui ha fet besar el got amb insults i crits, la pobre s’ha passat la tarda plorant.
No se que l’hi està passant a l’avi, nos e si es que ara està rebotat per tot el que l’hi està passant, no se ara comença assumir que la iaia no hi es i totes les rabietes les fa per cridar l’atenció, de debò que no ho se. A veure, no es pot queixar del tracte que està rebent, ni per part de la Yaqueline, ni per part nostre, almenys això penso jo, per tant no entenc la bronca que m’ha fotut per telèfon quant eren les 20:55 i encara no havia anat a mirar-l’hi la tensió:
- ....sona el meu telèfon mentre jo anava al bus amb la mare.
- Diguem avi, que passa?
- Nenaaaaaaaaaaaaaaaaaa (crits, està bastant sord), on collons estàs??, ja te’n recordes que m’has de mirar la tensió?, ostiaputa que ja està be home, porto tot el dia aquí sol esperant que algú em vingui a dir alguna cosa!!!!!! (emprenyat, molt emprenyat)
- Avi, sóc al bus amb la mare, vinc de l’hospital, seré a casa en 5 minuts. (L’hi he dit bastant tranqui-la, ara, la sang em bullia per dins).
- Hola, ja sóc aquí avi.
- Ja era hora, tot el dia al carrer i jo aquí esperant!!!!!! (cridant com un boig, ha estat espantós).
- Avi, cagundeuilamarequeelvaparir!!!!!! Però tu et penses que a mi em venia de gust passar-me el dia a l’hospital avui????, han operat l’avi Josep, per que saps, no ets l’únic avi que tinc i avui ell ens necessitava!!!!!!
- ...silenci per part d’ell, mirava la tele i no deia res.
- M’estàs escoltant????
- Si, si, t’escolto....però per que no m’ho heu dit que estàveu a l’hospital???
- Però avi..... si te’m trucat 6 vegades avui i cada cop que em parlat ens has preguntat com anava l’operació i te’m tingut informat en tot moment!!!!!!
- Si??, doncs no ho recordo.
- I sol has estat???, ara em diràs que la Yaqueline ha fotut el camp i t’ha deixat sol oi???
- No, no, que ha estat aquí pobre noia tot el dia.
- I llavors per que em dius que has estat sol tot el dia?
- Ai no se nena......deixa’m veure els esports au, no tens feina a casa teva???
Estic estresada d’avis, m’enteneu, oi?
Doncs bé, avui l’hi ha tret la part restant.
Com us deia suposadament el tenien que baixar a quiròfan a les 13:15, però eren quarts de tres de la tarda i encara no l’havien baixat, es veu que la primera operació del matí s’havia complicat i per tant, anaven amb retard.
Suposo que heu patit l’espera d’una operació en un hospital d’un esser estimat, cada cop et vas posant més neguitós i t’angoixes de pensar que si al primer l’hi ha anat malament, a veure com l’hi va al teu.
Per sort a quarts de 4 de la tarda l’han baixat i a les 17:00 ja ens han avisat de que tot havia anat de conya, que l’hi havia pogut treure tot i que estava molt millor del que s’havien imaginat. Allà mateix, a recovering, l’hi ha posat la primera dosis de quimioteràpia, ara, si no em falla la memòria, nomes l’hi quedaran 5 sessions, 1 per mes.
Ens hem esperat fins que l’han pujat a l’habitació i això no ha estat fins a les 19:00 passades, estava de conya, molt animat i fent bromes de tot i a tothom. Total, que entre una cosa i una altre, eren les 21:00 que he arribat a casa. Llavors, l’altre avi, en Ramon, el que s’ha quedat vidu, es veu que tenia “celitus” i m’ha tingut allà força estona escoltant-l’hi les queixes del dia.
No se que passarà amb ell i la Yaqueline, doncs ara m’explicava ella que avui l’hi ha muntat un pollo al súper quant han anat a comprar, es veu que se l’hi ha posat a cridar al mig del supermercat i ella es volia fondre de la vergonya, tothom mirant i ell escridassant-la. De debò que la nena te una paciència de sant, ella diu que no vol marxar per que està molt a gust i que ell de normal es comporta, dins d’uns límits, prou be amb ella, però que avui ha fet besar el got amb insults i crits, la pobre s’ha passat la tarda plorant.
No se que l’hi està passant a l’avi, nos e si es que ara està rebotat per tot el que l’hi està passant, no se ara comença assumir que la iaia no hi es i totes les rabietes les fa per cridar l’atenció, de debò que no ho se. A veure, no es pot queixar del tracte que està rebent, ni per part de la Yaqueline, ni per part nostre, almenys això penso jo, per tant no entenc la bronca que m’ha fotut per telèfon quant eren les 20:55 i encara no havia anat a mirar-l’hi la tensió:
- ....sona el meu telèfon mentre jo anava al bus amb la mare.
- Diguem avi, que passa?
- Nenaaaaaaaaaaaaaaaaaa (crits, està bastant sord), on collons estàs??, ja te’n recordes que m’has de mirar la tensió?, ostiaputa que ja està be home, porto tot el dia aquí sol esperant que algú em vingui a dir alguna cosa!!!!!! (emprenyat, molt emprenyat)
- Avi, sóc al bus amb la mare, vinc de l’hospital, seré a casa en 5 minuts. (L’hi he dit bastant tranqui-la, ara, la sang em bullia per dins).
- Hola, ja sóc aquí avi.
- Ja era hora, tot el dia al carrer i jo aquí esperant!!!!!! (cridant com un boig, ha estat espantós).
- Avi, cagundeuilamarequeelvaparir!!!!!! Però tu et penses que a mi em venia de gust passar-me el dia a l’hospital avui????, han operat l’avi Josep, per que saps, no ets l’únic avi que tinc i avui ell ens necessitava!!!!!!
- ...silenci per part d’ell, mirava la tele i no deia res.
- M’estàs escoltant????
- Si, si, t’escolto....però per que no m’ho heu dit que estàveu a l’hospital???
- Però avi..... si te’m trucat 6 vegades avui i cada cop que em parlat ens has preguntat com anava l’operació i te’m tingut informat en tot moment!!!!!!
- Si??, doncs no ho recordo.
- I sol has estat???, ara em diràs que la Yaqueline ha fotut el camp i t’ha deixat sol oi???
- No, no, que ha estat aquí pobre noia tot el dia.
- I llavors per que em dius que has estat sol tot el dia?
- Ai no se nena......deixa’m veure els esports au, no tens feina a casa teva???
Estic estresada d’avis, m’enteneu, oi?
Si puc fer-ho ara, penjaré en el Picassa de la Jo Mateixa (a la banda dreta del Bloc, dins dels àlbums de fotos) fotos dels avis i aniré possant-n'he de la familia.
Molts de vosaltres no heu sentir parlar mai d’ella i menys dels seu escriptor - dibuixant, ella es la Mafalda i ell en Quino.Els pares tenen la col·lecció sencera de les tires de la Mafalda que en Quino va començar a publicar l’any 1964. Son 10 llibrets rectangulars, de diferents colors i en ells es plasma la vida de la Mafalda, els seus pares, els seus amics i els seu germanet petit.
Qui es Mafalda?
Mafalda te 6 anys i es preocupa per tot el que passa al món, ho fa mitjançant les noticies de la radio o de la televisió, però sempre amb l’esperança que, algun dia, tot s’arregli i s’aconsegueixi la pau mundial. La Mafalda odia la sopa, com molt crios i això porta grans baralles amb la seva mare.
Te una colla d’amics, cada un amb una particularitat especial:
Felipe: Es el més gran del grup, es molt tímid i sempre viu angoixat pensant i desitjant que l’escola es destrueixi. Es un pessimista de la hòstia.
Manolito: Es el fill de l’amo d’un supermercat, viu per fer diners i muntar el seu propi supermercat. Culturalment es un negat, i odia a la Susanita per els insults que rep constantment sobre la seva classe social.
Susanita: La seva raó de ser es casar-se amb un milionari i tenir molts i molts fills, es egocèntrica al 100% i dedica el seu temps lliure a criticar a en Manolito.
Miguelito: Sense tenir en conte al germà de la Mafalda, ell es el petit del grup, es innocent i es porta be amb tothom, al costat de Mafalda aprendre moltes coses de la vida i això sorprendrà a la Mafalda, doncs la ingenuïtat que transmet es esgotadora...de vegades.
Libertad: Es la última en incorporar-se al grup, es...normal, senzilla i així vol que siguin els altres, es una Mafalda en miniatura, dons es molt baixeta.
Guille: Es el germà petit de la Mafalda i per això apareix molt poques vegades amb la resta del grup, quasi ve sempre surt amb la Mafaddita, com l’hi diu ell. Es ingenu, poder per la seva curta edat i el fet que si l’hi agradi la sopa el portarà a tenir greus enfrontaments amb sa germana.
Pare i Mare de la Mafalda: No es coneix el nom del pare, la mare es diu Raquel i es una dona de la seva casa, el pare fa d’agent d’assegurances. La mare de Mafalda va deixar d’estudiar per casar-se amb el pare de la nena, cosa que Mafalda sempre l’hi recrimina. Les baralles son constants entre mare i filla quant hi ha un plat de sopa damunt la taula.
Si esteu interessats en saber més, podeu accedir a aquest enllaç.
Actualització feta a les 20:13....ara he vist que no podeu obrir les tires per fer-les més grans, ho sento, aneu directament a l'enllaç que us he posat a sobre o be busqueu al Google, tindreu moltes tires d'en Quino sobre la Mafalda i el seu món.
Quant fa uns dies l’hi vaig dir a l’avi que aquest dissabte pujaríem a Pineda no l’hi va fer gaire gràcia, primer va posar excuses, que si estava cansat, que si no l’hi venia de gust, etc.... conforme s’ha anat acostant el dia ha anat canviant de parer i ahir al vespre quant l’hi vaig tornar a repetir ja frisava per que arribes el moment.Aquest matí a les 10:00 em fet cap allà, en Hatim, l’avi, la Yaqueline i jo, els pares ja ens hi esperaven i crec que s’ho ha passat força be. Tot el camí amb el cotxe se l’ha passat cantant i dormint. Quant em arribat a casa, els pares l’hi ha volgut ensenyar el pis nou, doncs ell no hi havia estat (a la iaia mai l’hi venia de gust pujar-hi) i n’ha quedat encantat:
- Quanta llum, i que maco i veieu el sol tot el dia, i quina sort i.....a la iaia l’hi hagués agradat veure’l.
S’ha fet un silenci i desprès s’ha posat a cantar una cançó que parla de Cuba, en honor a la Yaqueline, em rigut moltíssim amb les seves cançons, les seves batalletes, els seu humor i el mal humor:
- La paella està salada, quines gambes més petites, feia anys que no menjava musclos a l’arròs, la iaia mai posava cloïsses a l’arròs.....
En acabar de dinar s’ha assegut a veure la TV i s’ha quedat fregit al sofà, ha fet una migdiada de quasi 2 hores mentre nosaltres fèiem sobretaula. Em parlat d’ell, de la iaia, dels costums d’aquí, dels costums de Cuba, de Fidel, de la gana que passen allà....
- Bueno que, marxem o no? Vaig a pixar i ja podem fotré el camp.
Total, em passat tots per l’WC i apa, de camí a Sant Boi, s’ha passat tot el camí dormint i s’ha despertat quant em arribat a la zona de Fòrum, allà ha començat de nou a explicar batalletes i mig endormiscat ha fet el viatge de tornada a casa.
En arribar a Sant Boi i mentre en Hatim deixava el cotxe al pàrking, nosaltres em pujat cap a casa l’avi, s’ha tret la gavardina, l’americana i s’ha posat les sabatilles, s’ha assegut a la cadira:
- Que avi, com ha anat, t’ha agradat el pis, t’ho has passat bé?
- Si, si, ha anat molt bé, el pis es molt maco, la setmana que ve hi tornem a pujar, oi??
- No avi, la setmana que ve no podem pujar, en Hatim i jo tenim el sopar d’aniversari de la Laura, fa 30 anys i sortirem a ballar, arribarem tard i no es plan de matinar per pujar a pineda. Estàs bé?, et veig cansat, si?
- Si, estic cansat, però m’ho he passat d’allò més be, així doncs que.....la setmana que ve pugem de nou, oi?
.......ja s’ha sap, la gent gran escolten el que volen i el que volen sentir i no els hi diem s’ho inventen.A la foto, la mare, la Yaqueline i l'avi.
Com us comentava l’avi ahir, per fi, va plorar la mort de la seva dona. Ja era hora que ho fes, desprès de tants dies no sabíem si l’avi patia alguna mena de demència o simplement s’havia tancat en banda en el tema de la iaia.
La setmana passada van anar al metge, dilluns al del cor, amb la mare. Fa cosa d’uns 15 anys el van operar de la pròstata i ja llavors els metges ens van dir que segurament no sortiria de l’operació, donat que el seu cor funciona un % baixíssim (grans esperances les dels metges joder). L’operació va anar la mar de be i ja han passat molts anys. Quant va anar al metge amb ma mare fa uns dies, ja ens van repetir que estava molt cardat del cor i que era estrany que encara fos viu (reconec que alguns metges s’assemblen massa a en House, concisos i directos amb la gent, si senyor).
Dimarts va anar la mare a l’altre metge, hi va anar solar per que a l’avi no l’hi venia de gust sortir al carrer i com que nomes era recollir uns papers...doncs ve, a l’avi l’hi funciona ¼ dels ronyons i com que ja ha passat l’edat prescrita per els metges no te dret a fer diàlisis:
- A el seu pare nomes l’hi funciona ¼ dels ronyons i es massa gran per fer diàlisis, no entenc com pot ser que aguanti tant, el dia menys pensat se’l trobem com un ocellet.
- Vostè creu doctora?.
- Si, si, així ho crec.
- ......(silenci per part de la mare), enfonsament moral, angoixa i al final plors.
- Està be?.
- Es que fa res que he enterrat a la meva mare i això em supera.
- Ja se sap, llei de vida, plori tranquil·la dona.
Llavors va i l’hi canvien la medicació a l’avi, ens diuen que l’hi controlem la tensió cada nit i que si baixa de 110/60 la truquem. Collons, diumenge estava baixíssim i a més, molt apàtic, sense ganes de menjar i molt desanimat. Em va donar per mirar els prospecte de la medicació i posava:
NO TOMAR EN CASO DE:
La setmana passada van anar al metge, dilluns al del cor, amb la mare. Fa cosa d’uns 15 anys el van operar de la pròstata i ja llavors els metges ens van dir que segurament no sortiria de l’operació, donat que el seu cor funciona un % baixíssim (grans esperances les dels metges joder). L’operació va anar la mar de be i ja han passat molts anys. Quant va anar al metge amb ma mare fa uns dies, ja ens van repetir que estava molt cardat del cor i que era estrany que encara fos viu (reconec que alguns metges s’assemblen massa a en House, concisos i directos amb la gent, si senyor).
Dimarts va anar la mare a l’altre metge, hi va anar solar per que a l’avi no l’hi venia de gust sortir al carrer i com que nomes era recollir uns papers...doncs ve, a l’avi l’hi funciona ¼ dels ronyons i com que ja ha passat l’edat prescrita per els metges no te dret a fer diàlisis:
- A el seu pare nomes l’hi funciona ¼ dels ronyons i es massa gran per fer diàlisis, no entenc com pot ser que aguanti tant, el dia menys pensat se’l trobem com un ocellet.
- Vostè creu doctora?.
- Si, si, així ho crec.
- ......(silenci per part de la mare), enfonsament moral, angoixa i al final plors.
- Està be?.
- Es que fa res que he enterrat a la meva mare i això em supera.
- Ja se sap, llei de vida, plori tranquil·la dona.
Llavors va i l’hi canvien la medicació a l’avi, ens diuen que l’hi controlem la tensió cada nit i que si baixa de 110/60 la truquem. Collons, diumenge estava baixíssim i a més, molt apàtic, sense ganes de menjar i molt desanimat. Em va donar per mirar els prospecte de la medicació i posava:
NO TOMAR EN CASO DE:
- Problemas de corazón, Problemas respiratorios, etc....
Em vaig cagar en el putu metge dels collons, ma mare va trucar dilluns i l’hi van retirar aquesta medicació, total, dilluns a la nit quant l’hi vaig prendre la tensió estava estupendíssim, a més, al mati havia sortit a comprar amb la Yaqueline i havia dinat i sopat de meravella, putu Dr. House de pacotilla de la Seguretat Social!!!!!!
Si recordeu, quant va morir la iaia, l’avi va dir que la Yaqueline ja podia marxar, que ell no la necessitava, ara son pràcticament inseparables, es més, els dies que ella va haver de marxar a València a arreglar uns papers, l’avi l’hi va dir:
- Si he hecho algo que te ha molestado, lo siento, no era mi intención ofenderte.
- Ramon, mi amol ( si, si, en lloc de amor ella diu amol, es cubana cony), pero si tu no me hisistes nada, yo voy por que tengo que arregar unos papeles pero yo vuelvo enseguidita para aqui contigo.
Conclusió: L’avi i la Yaqueline son cul i merda i s’entenen a la perfecció.
Per cert, aquesta tarda a les 16:00 anem a dipositar les cendres de la iaia al Cementiri de St. Gervasi, la iaia volia que l’enterressin amb la seva mare allà. Això dona per un nou post, però serà més endavant.
Tot indagant per Internet he pogut esbrinar quin Alcalde va aprovar el nom del Carrer on treballo, Josep Estivill (en el aquest post, al final, us explico qui era aquest “bon senyor”). Es va aprovar el seu nom el 12 de juliol de 1980 i en aquella època l’Alcalde era en Narcís Serra, us en recordeu d’ell???
Que se n’ha fet d’aquell home, a que es dedica, on para, es viu??, vaja, espero que estigui be, que jo no l’hi desitjo mal a ningú....bé, a alguns si, però tampoc val la pena perdre el temps anomenant-los, estic segura que ja sabeu de qui parlo...oi? Mireu, no he perdut el temps buscant on para aquest home ara, si ho voleu fer vosaltres apali, a fer-ho, vinga, va, que feu aquí llegint???, vingaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.
El que si he buscat es això de la Guerra Gran, per que desconeixia per complert de quina guerra es tractava:
La Guerra Gran contra la França revolucionària (1793-1795) comença amb l'ocupació del Rosselló. La Convenció contraataca i ocupa la Cerdanya, la Val d'Aran i part de l'Empordà. Cinquanta-cinc representants de ciutats catalanes assumeixen l'alt comandament i creen un cos de 18 000 miquelets, que rebutja els francesos la primavera de 1795. La posterior aliança de la monarquia espanyola amb França contra Gran Bretanya deprimeix l'economia catalana, que veu tancats els mercats anglès i holandès i barrat l'accés als mercats americans per la marina britànica.
Recordeu aquesta foto? Va ser a l’any 1972, la nena que ve de cara i va despullada es diu Kim Puch, la segona foto es ella en la actualitat. Una guerra, en aquest cas la de Vietnam, deixa marques, això si, a els que les sobreviuen.
Per cert, avui l’avi ha anat al metge i per fi, desprès de 19 dies, ha plorat la mort de la seva dona, ja tocava.
Que se n’ha fet d’aquell home, a que es dedica, on para, es viu??, vaja, espero que estigui be, que jo no l’hi desitjo mal a ningú....bé, a alguns si, però tampoc val la pena perdre el temps anomenant-los, estic segura que ja sabeu de qui parlo...oi? Mireu, no he perdut el temps buscant on para aquest home ara, si ho voleu fer vosaltres apali, a fer-ho, vinga, va, que feu aquí llegint???, vingaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.
El que si he buscat es això de la Guerra Gran, per que desconeixia per complert de quina guerra es tractava:
La Guerra Gran contra la França revolucionària (1793-1795) comença amb l'ocupació del Rosselló. La Convenció contraataca i ocupa la Cerdanya, la Val d'Aran i part de l'Empordà. Cinquanta-cinc representants de ciutats catalanes assumeixen l'alt comandament i creen un cos de 18 000 miquelets, que rebutja els francesos la primavera de 1795. La posterior aliança de la monarquia espanyola amb França contra Gran Bretanya deprimeix l'economia catalana, que veu tancats els mercats anglès i holandès i barrat l'accés als mercats americans per la marina britànica.
Recordeu aquesta foto? Va ser a l’any 1972, la nena que ve de cara i va despullada es diu Kim Puch, la segona foto es ella en la actualitat. Una guerra, en aquest cas la de Vietnam, deixa marques, això si, a els que les sobreviuen.
Per cert, avui l’avi ha anat al metge i per fi, desprès de 19 dies, ha plorat la mort de la seva dona, ja tocava.
No sé si a ti también te pasaba de pequeño, pero yo siempre quise ser un héroe. Algo así como un Spiderman de aquí, con el salero de Mortadelo y la mansión de Batman, que siempre viene bien tener habitaciones libres para poner una mesa de ping pong.
200 locuras para que te quedes conmigo es la historia de cómo vi que todosllemavos un héroe dentro y que lo sacamos cuando estamos a punto de perder lo que más queremos. Suena a burda moraleja, pero es la única manera de que una chica que vale la pena le haga caso a un freak gordete, católico y sentimental como yo.
Ésta es mi vida.
Y ahora es mi novela.
Sincera, desquiciada y esperpéntica.
Y brutalmente divertida en la mayor parte de sus sílabas.
Desconocido amigo: te ofrezco siete locuras para que tú también te enamores de Alicia a mi lado.¿Te apuntas?
Aquest matí, mentre em vestia a l’habitació, anava mirant les noticies del temps a TV3. Quina fila que fa la meitat de Catalunya nevada i això que JA SOM A LA PRIMAVERA!!!!!
Uns estan ben feliços, els que tenen negocis relacionats amb la neu, i d’altres estan ben emprenyats, com els pagesos de Lleida, que ja començaven a tenir els fruiters florits i ara els tocarà córrer per culpa de les gelades i es que aquest mon està ben boig.
No se si heu vist una peli, perdoneu-me però no hi manera de que pugui recordar el seu títol (això es indicatiu de que es una merda de pel·lícula??, possiblement si) on es parlava sobre el canvi climàtic, sobre l’augment i disminució de les temperatures del mar, sobre la inundació de Nova York i la seva glaciació (americanada al canto).
Ostia, això em fa que pensar, a veure, que estic conscienciada amb el medi ambient jo eh:
- Si clar i per això fumes com un carretó i a més vas en cotxe a tot arreu.
- Calla Cony!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Perdoneu, la meva JO MATEIXA interna, que de vegades fa aquestes coses, a lo que ibamos, que jo no vull deixar un món així de fet merda als meus fills ni als meus nets, no m’agrada pensar que un dia no tindran un lloc per córrer, jugar, etc.... EM DE FER ALGUNA COSA!!!!!!!
- Que....ja t’has quedat tranqui-la amb la teva consciencia????
- Cagunlaputanoemratllisjoder!!!!!!!!!
A banda de tot això, tinc mal de cap, molt mal de cap, un mal de cap d’aquells que arrossegues tot el dia i que conforme van passant les hores es fa més gran per que hi ha gent que et toca més allò que no sona, i es que aquest matí en arribar a Navas feia un vent de por, en tombar Meridiana amb Josep Estivill quasi be caic a terra del vent que feia i a més un fred!!!!!!
Acabo d’adonar-me’n que dilluns no vaig felicitar al carrer on treballo, Sant Josep Estivill, per cert, quant es el sant d’un carrer...a qui s’ha de felicitar, al Carrer o a l’Alcalde que l’hi va posar el nom???, hauré de buscar quin alcalde va batejar el meu carrer. Avui estic fatal, ja ho veieu, culpa del canvi climàtic, segur.Josep Estivill: Oficial d'un dels batallons barcelonins que lluitaren contra els francesos en la campanya 1793-1795, anomenada la Guerra Gran.
Uns estan ben feliços, els que tenen negocis relacionats amb la neu, i d’altres estan ben emprenyats, com els pagesos de Lleida, que ja començaven a tenir els fruiters florits i ara els tocarà córrer per culpa de les gelades i es que aquest mon està ben boig.
No se si heu vist una peli, perdoneu-me però no hi manera de que pugui recordar el seu títol (això es indicatiu de que es una merda de pel·lícula??, possiblement si) on es parlava sobre el canvi climàtic, sobre l’augment i disminució de les temperatures del mar, sobre la inundació de Nova York i la seva glaciació (americanada al canto).
Ostia, això em fa que pensar, a veure, que estic conscienciada amb el medi ambient jo eh:
- Si clar i per això fumes com un carretó i a més vas en cotxe a tot arreu.
- Calla Cony!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Perdoneu, la meva JO MATEIXA interna, que de vegades fa aquestes coses, a lo que ibamos, que jo no vull deixar un món així de fet merda als meus fills ni als meus nets, no m’agrada pensar que un dia no tindran un lloc per córrer, jugar, etc.... EM DE FER ALGUNA COSA!!!!!!!
- Que....ja t’has quedat tranqui-la amb la teva consciencia????
- Cagunlaputanoemratllisjoder!!!!!!!!!
A banda de tot això, tinc mal de cap, molt mal de cap, un mal de cap d’aquells que arrossegues tot el dia i que conforme van passant les hores es fa més gran per que hi ha gent que et toca més allò que no sona, i es que aquest matí en arribar a Navas feia un vent de por, en tombar Meridiana amb Josep Estivill quasi be caic a terra del vent que feia i a més un fred!!!!!!
Acabo d’adonar-me’n que dilluns no vaig felicitar al carrer on treballo, Sant Josep Estivill, per cert, quant es el sant d’un carrer...a qui s’ha de felicitar, al Carrer o a l’Alcalde que l’hi va posar el nom???, hauré de buscar quin alcalde va batejar el meu carrer. Avui estic fatal, ja ho veieu, culpa del canvi climàtic, segur.Josep Estivill: Oficial d'un dels batallons barcelonins que lluitaren contra els francesos en la campanya 1793-1795, anomenada la Guerra Gran.
Ahir al matí, a la feina, parlava amb la que ha intentat deixar de fumar (no ho aconseguit, es més, ara fuma com un carretó) i amb un dels encarregats sobre el tema de les parelles.
Dèiem que es maco tenir parella, però que de vegades a un l’hi ve de gust estar sol, perdre’s en la intimitat de la seva persona i llegir, escoltar música, estar a l’ordinador, veure la televisió o anar al bany sense que ningú estigui constantment pendent de que fas, com ho fas, amb qui i quant tornaràs a estar per ell/a.
Tots tres asseguràvem que les nostres parelles no son així, que ens donen llibertat per fer el que vulguem, que no ens pressionen, que ens donen l’espai que necessitem i nosaltres a ells /elles
També comentàvem aquells...petits detalls.... que ens fot de les nostres parelles, com poden ser els roncs (les dones també ronquem, ara no em dieu que mai ho heu fet eh nenes), els parlar mentre dorms, el deixar la tapa del WC aixecada (no es nomes coses d’homes, les dones també ho fan, sembla mentida oi???), els pels a la dutxa, la crema d’afaitar escampada per la pica del bany o be aquella gota d’aigua que acostuma a regalimar al mirall del bany quant un s’ha acabat de posar la gomina al cap (copyright d’en Hatim).
El tema parelles va començar a degenerar quant, no recordo qui dels tres, va treure el tema...OLORS CORPORALS i aquí ja va ser el despiporre padre.
- Es que el meu no vegis, l’hi canten els peus que tela marinera.
- Ja has provat amb el PEUSEC?
- Si, si, ho hem provat tot i ja no se que fer!!!
- Doncs la meva no té aquests problemes, ara bé, quant se l’hi escapa un PET al llit, buffff.
Imagineu-vos com va acabar la cosa....
Total hem arribat a la conclusió que l’amor es maco, que la felicitat que t’aporta et fa rendir més en tots els sentits i que els PETS, per molt pudents que siguin, si son de la persona que estimes, poden fer olor a roses....que me’n dieu??? Segueixo sense poder penjar videos del YOUTUBE (collons de plantilla), us deixo l'enllaç AQUI.Actualització feta a les 15:04...l'ESCARABAT ha tornat entre nosaltres!!!!!!!!!!!!!
Dèiem que es maco tenir parella, però que de vegades a un l’hi ve de gust estar sol, perdre’s en la intimitat de la seva persona i llegir, escoltar música, estar a l’ordinador, veure la televisió o anar al bany sense que ningú estigui constantment pendent de que fas, com ho fas, amb qui i quant tornaràs a estar per ell/a.
Tots tres asseguràvem que les nostres parelles no son així, que ens donen llibertat per fer el que vulguem, que no ens pressionen, que ens donen l’espai que necessitem i nosaltres a ells /elles
També comentàvem aquells...petits detalls.... que ens fot de les nostres parelles, com poden ser els roncs (les dones també ronquem, ara no em dieu que mai ho heu fet eh nenes), els parlar mentre dorms, el deixar la tapa del WC aixecada (no es nomes coses d’homes, les dones també ho fan, sembla mentida oi???), els pels a la dutxa, la crema d’afaitar escampada per la pica del bany o be aquella gota d’aigua que acostuma a regalimar al mirall del bany quant un s’ha acabat de posar la gomina al cap (copyright d’en Hatim).
El tema parelles va començar a degenerar quant, no recordo qui dels tres, va treure el tema...OLORS CORPORALS i aquí ja va ser el despiporre padre.
- Es que el meu no vegis, l’hi canten els peus que tela marinera.
- Ja has provat amb el PEUSEC?
- Si, si, ho hem provat tot i ja no se que fer!!!
- Doncs la meva no té aquests problemes, ara bé, quant se l’hi escapa un PET al llit, buffff.
Imagineu-vos com va acabar la cosa....
Total hem arribat a la conclusió que l’amor es maco, que la felicitat que t’aporta et fa rendir més en tots els sentits i que els PETS, per molt pudents que siguin, si son de la persona que estimes, poden fer olor a roses....que me’n dieu??? Segueixo sense poder penjar videos del YOUTUBE (collons de plantilla), us deixo l'enllaç AQUI.Actualització feta a les 15:04...l'ESCARABAT ha tornat entre nosaltres!!!!!!!!!!!!!
M’ho acaben d’enviar per e-mail i no m’ha donat ni temps d’escriure un text adient, que me’n dieu vosaltres??? Actualització feta a les 20:27...aquesta foto me l'ha enviat el meu avi per e-mail, es que amb les presses no ho he posat, ho sento. Per que veieu que la gent gran també té les coses clares!!!!!
S’ha passat mitja hora davant el mirall escollint el vestit que a “ell” l’hi agrada, fa molt de temps que no el veu i vol estar ben encisadora quant el tingui davant. Escull el vestit blanc, aquell que l’hi fa una cintureta de vespa però conforme va baixant l’hi fa el cul gros, es mira i remira davant el mirall:
- A ell l’hi agrada aquest vestit, diu que em fa un cul maco.
Se n’ha provat d’altres però no s’hi acaba de veure prou maca per tornar-lo a veure a “ell”, decideix despullar-se i triar la roba interior, troba un top de color vermell, farà joc amb els seus cabells vermells foc. Es mira de nou al mirall i es troba dolça, tendre, realment atractiva. Es decideix per el vestit blanc:
- Definitivament em poso aquest, amb aquest avui no se m’escapa.
Damunt es posa l’abric i va cap a la perruqueria, vol arreglar-se els cabells, daurats com el sol, rinxolats, suaus. Demana a la Marina, la perruquera de sempre, que l’hi faci bé, que avui es un dia especial:
- Que farem reina?
- Vull estar guapa, avui e tornaré a veure’l desprès d’un any d’estar lluny i vull que es torni a enamorar de mi.
- Va bé, va bé, te’l rentaré amb aquell sabó que fa olor a roses, per que quant se t’acosti per besar-te el coll se’n quedi ben enganxat amb la flaire.
- Fet, sabó de roses, renta’l, talla’l una mica i pentina-me’l com a ell l’hi agrada, “sueltu”, per tal que quant vulgui passar els dits per els meus rinxols no hi tingui problemes.
Dues hores més tard ja està llesta, de nou es mira al mirall:
- Ai Marina, que be que m’has deixat, demà t’explico com a anat tot, que et dec?
- 64 Euros reina, que hi hagi sort!!!!!
Obre la porta de la perruqueria i una onada de vent fred fa que se l’hi aixequi la faldilla, uns nanos que passen se la miren i entre ells diuen:
- Acaba de sortir de la perruqueria i guaita com porta els cabells (i ho diuen rient-se d'ella)
Les mans al cap i esperitada crida ben fort:
- Maleït vent, maleïts 64 euros i jo amb aquests cabells!!!!!!!!! Es la primera vegada que participo als Relats Conjunts i no serà l'última!!!!!
- A ell l’hi agrada aquest vestit, diu que em fa un cul maco.
Se n’ha provat d’altres però no s’hi acaba de veure prou maca per tornar-lo a veure a “ell”, decideix despullar-se i triar la roba interior, troba un top de color vermell, farà joc amb els seus cabells vermells foc. Es mira de nou al mirall i es troba dolça, tendre, realment atractiva. Es decideix per el vestit blanc:
- Definitivament em poso aquest, amb aquest avui no se m’escapa.
Damunt es posa l’abric i va cap a la perruqueria, vol arreglar-se els cabells, daurats com el sol, rinxolats, suaus. Demana a la Marina, la perruquera de sempre, que l’hi faci bé, que avui es un dia especial:
- Que farem reina?
- Vull estar guapa, avui e tornaré a veure’l desprès d’un any d’estar lluny i vull que es torni a enamorar de mi.
- Va bé, va bé, te’l rentaré amb aquell sabó que fa olor a roses, per que quant se t’acosti per besar-te el coll se’n quedi ben enganxat amb la flaire.
- Fet, sabó de roses, renta’l, talla’l una mica i pentina-me’l com a ell l’hi agrada, “sueltu”, per tal que quant vulgui passar els dits per els meus rinxols no hi tingui problemes.
Dues hores més tard ja està llesta, de nou es mira al mirall:
- Ai Marina, que be que m’has deixat, demà t’explico com a anat tot, que et dec?
- 64 Euros reina, que hi hagi sort!!!!!
Obre la porta de la perruqueria i una onada de vent fred fa que se l’hi aixequi la faldilla, uns nanos que passen se la miren i entre ells diuen:
- Acaba de sortir de la perruqueria i guaita com porta els cabells (i ho diuen rient-se d'ella)
Les mans al cap i esperitada crida ben fort:
- Maleït vent, maleïts 64 euros i jo amb aquests cabells!!!!!!!!! Es la primera vegada que participo als Relats Conjunts i no serà l'última!!!!!
En David-Lapri va penjar fa uns dies un meme que l’hi havia passat El Veí de Dalt, he vist que altre gent l’ha penjat i sembla ser que no va dirigit a ningú en concret, si no que el fa qui vol, i com que jo vull doncs el faig:
Treballs que he tingut:
1.- Des els 16 als 25 vaig estar com a dependenta d’un forn, el tenia just sota de casa. Treballava nomes els dissabte, de 07:00-15:00 (sempre eren més de les 15:00). La feina no estava malament, entrava i sortia quant volia, doncs la “jefa” era una amiga de tota la vida, i podia convidar als amics si volia a prendre coses sense que desprès m’ho traguessin del sou.
2.- Actualment ja sabeu que treballo a l’empresa del meu pare, faig d’administrativa en una empresa d’Instal·lacions elèctriques Industrials de baixa i mitja tensió. Tot i que la feina no em desagrada, hagués volgut fer del que vaig estudiar, Auxiliar de Geriatria, però en un moment determinat de la meva vida (ara no ve al cas, poder e un altre meme més endavant) vaig decidir abandonar els estudis i dedicar-me de ple a aquesta feina. Al Juny d’aquesta any farà 10 anys que hi sóc.
Pel·lícules que puc veure un i altre cop:
1.- El Club de Los Poetas Muertos.
2.- La Lista de Schindler.
3.- El Nom de la Rosa.
4.- La Rosa púrpura del Cairo.
5.- Els Ponts de Madison.
Programes que m’agraden:
1.- Dilluns: CSI ó Ventdelpla (segons la son que tingui aguanto més o menys estona i les veig les dues fent zapping).
2.- Dimarts: House (però com que he vist tota la segona temporada per Canal FOX doncs veig el segon capítol de Ventdeplà, però ja us dic ara que quasi ve mai el veig acabar, estic massa enganxada als vostres Blocs).
3.- Dimecres: Xampinyons Ligue....ara que el Barça ja no hi juga em miro al Julia Otero amb el NO EM RATLLIS.
4.- Dijous: La veritat es que ja no ho se, veia SIN RASTRO, però com que me l’han canviat tantes vegades de dia ja no se ni quant el fan.
5.- Divendres: Qualsevol pel·lícula de les que, la Mula que té en Hatim al seu ordinador, ens ha descarregat.
6.- Dissabte: Futbol si en fan, i si no alguna peli.
7.- Diumenge: La película de TVE1, si es bona, i si no el reportatge del 30 minuts.
Nota: M’agraden els documentals de TVE2, els del Nathional Geographic i miro de tant en tant alguna serie com Big Love o L del Canals Digitals.
Plats per deglutir tothora:
1.- Els canalons de l’Àvia Antònia, mmmmm, boníssims!!!!!
2.- Els macarrons de la mare, que t’hi cagues de bons!!!!
3.- Pizzes, jo sóc de les que esmorzaria, dinaria, berenaria i soparia amb pizzes, son la meva debilitat (Hawaiana o tropical, com l’hi vulgueu dir, la que porta salsa barbacoa o qualsevol que no porti ni anxoves ni “pepinillus”).
Llocs d’Internet que visito a diari:
1.- El Hotmail, per mirar el meu correu.
2.- El GMAIL, per mirar el meu correu.
3.- Tots els Blocs que hi ha a la banda dreta del meu Bloc, per ordre alfabètic me’ls miro cada dia vàries vegades. Els nous Blocs que estic visitant aquests dies els tinc pendents de “linkejar”, però ho faré ben aviat.
4.- El Periòdico de Catalunya, per estar informada.
5.- Les cartelleres dels cinemes, més que res per saber quines pel·lícules posar a descarregar.
Llocs on m'agradaria estar ara:
1.- A qualsevol lloc on no hi hagin guerres, a qualsevol lloc on la gent no passi gana, a qualsevol lloc on tothom tingui vivenda, a qualsevol lloc on els rics no siguin més rics cada dia ni els pobres més pobres, a qualsevol lloc on les dones no hagin d’anar tapades de cap a peus, a qualsevol lloc on no les matin per dir JA NO T’ESTIMO, a qualssevol lloc on la gent sàpiga dialogar i no cridar.
2.- A prop de l’home que estimo, abraçant-lo fortament, mirant-me’l als ulls, dient-l’hi coses dolces a cau d’orella.
Faré com en David, no “obligo” a ningú a fer aquest meme, qui vulgui ja ho saps, que es mulli. Més que res per que l’hi volia encolomar a en Pep i ja m’ha dit que ni “locu” el farà.
Anotació feta a les 22:38.... Volia posar el vídeo del concert en directe de l’Ana Belen i l’Antonio Flores, però el Blogger està gilipolles avui, si puc més endavant us el poso. Actualització a les 23:38: Com que sóc una capulla i el Blogger un cabró, us he de deixar aqui l'enllaç del video de l'Ana Belen i l'Antonio Flores, ho sento Pd40, ja se que esperaves més de mi, però es lo que hay.
Aquest cap de setmana ha estat ple de manifestacions, unes en Contra de la Guerra, altres en contra del govern de ZP, altres en contra del traçat de l’AVE.......nomes comentaré la que per mi es més preocupant:
La manifestació que va organitzar el PP a Pamplona em fa posar la pell de gallina, veig als diaris o a les noticies la gent, la gentada que hi va anar, i el que més m’exalta es veure les banderes espanyoles “ondenado al viento”.
La manifestació que va organitzar el PP a Pamplona em fa posar la pell de gallina, veig als diaris o a les noticies la gent, la gentada que hi va anar, i el que més m’exalta es veure les banderes espanyoles “ondenado al viento”.
Fa massa temps que dic que el PP ens està fent mal, està fent mal a la “ España mesetaria y profunda de Pajares y Esteso”, està fent mal a Catalunya, al País Basc i el meu entorn no s’ho acaba de creure, que no us n’adoneu del que estan fent?, s’estan preparant les properes eleccions, estan “matxacant” tot allò que està en contra dels seus pensament i sobretot allò que fa olor a Català, es francament preocupant. A pocs metres d’aquesta manifestació “l’esquerra abertzale” també es va manifestar, tot reclamant el dret de l’autodeterminació .
Segons fonts de la Delegació del Govern a la primera manifestació hi van assistir unes 75.000 persones, segons el PP 103.000, a la segona manifestació hi van anar unes 4.000 persones....per que no es posen d’acord i una única font d’informació fa el recompte de totes les manifestacions?, possiblement els resultats siguin més fiables.
Us deixo l’enquesta que ha fet el Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, l’enquesta es a nivell de tota Espanya, per això em pregunto...si la majoria de gent opina això, que cony hi fotien a la manifestació del PP?????, ahí queda eso.....
Segons fonts de la Delegació del Govern a la primera manifestació hi van assistir unes 75.000 persones, segons el PP 103.000, a la segona manifestació hi van anar unes 4.000 persones....per que no es posen d’acord i una única font d’informació fa el recompte de totes les manifestacions?, possiblement els resultats siguin més fiables.
Us deixo l’enquesta que ha fet el Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, l’enquesta es a nivell de tota Espanya, per això em pregunto...si la majoria de gent opina això, que cony hi fotien a la manifestació del PP?????, ahí queda eso.....
* Pitjeu AQUI per veure l'enquesta, es un fitxer PDF.
No us pensareu que us ho diré així de bones a primeres oi???, us faré patir una mica, igual que “ell” m’ha fet patir a mi.
Abans us explicaré lo maco que es el meu telèfon YOIGO, lo xulos que son els menús, les músiques tan raretes però xules que porta, lo be que s’ha sent, la seva línia, el seu tacte....
Que dieu??, que no us importa una punyetera merda tot això i que voleu saber qui es el Formatget de Bola???, vaaaaaaaa, no sigueu així, deixeu que us expliqui lo maco que es el contestador que sense jo configurar-lo em parla en Català amb una veu dolça de noia jove que no sembla un robot....
Que passeu de YOIGO, que voleu saber que passa amb el Formatget??, joerrrrr com sou, vale, bueno, deacuerdo...ahi va.....
Vinga, ja va, ja us dic qui es en Formatget de Bola...doncs en Formatget de Bola es....JO MATEIXA....jajajajajajajajajaj, la culpa la té l’Alepsi que em va donar la idea amb el seu joc dels post que escribia ella o no, en Formatget de Bola no existeix físicament, llàstima, per que me l’havia imaginat un tiarru buenuuuuuuu d’aquells que fan tremolar les cames de les noies més virginals (no es el meu cas, ja us ho dic ara), m’explico.
Tot llegint el Joc de l’Alepsi s’em va acudir...i per que no munto un joc propi que ningú conegui?? (ho sento Pep, a tu t’hagués hagut d’explicar la veritat, però em feia por que l’hi xivesis a la Cris, jajajajajajaja). Total, que se’m va acudir pensar que un Blocaire desconegut per tothom em reconegués al metro i d’aquí tota la historia, si val, es falsa, en Formatget de Bola no existeix, però i lo be que us heu passat sospitant i preguntat??? (sou molt “cotilles” eh????), jajajajajaja, ara que la que s’ho ha passat millor he estat jo.
He rebut comentaris com els de l’Escarabat en plan que no em fies d’un paio així o e-mails dient-me que “ojito amb aquest tio que no el coneixes de res, a veure que busca” i he rigut moltíssim, NO DE VOSALTRES, SI NO AMB VOSALTRES!!!! Sou la ostia, TOTS, per que us heu preocupat per la meva integritat i sobretot per que no em fes mal un “desconegut”.
Em podeu perdonar????
Abans us explicaré lo maco que es el meu telèfon YOIGO, lo xulos que son els menús, les músiques tan raretes però xules que porta, lo be que s’ha sent, la seva línia, el seu tacte....
Que dieu??, que no us importa una punyetera merda tot això i que voleu saber qui es el Formatget de Bola???, vaaaaaaaa, no sigueu així, deixeu que us expliqui lo maco que es el contestador que sense jo configurar-lo em parla en Català amb una veu dolça de noia jove que no sembla un robot....
Que passeu de YOIGO, que voleu saber que passa amb el Formatget??, joerrrrr com sou, vale, bueno, deacuerdo...ahi va.....
Vinga, ja va, ja us dic qui es en Formatget de Bola...doncs en Formatget de Bola es....JO MATEIXA....jajajajajajajajajaj, la culpa la té l’Alepsi que em va donar la idea amb el seu joc dels post que escribia ella o no, en Formatget de Bola no existeix físicament, llàstima, per que me l’havia imaginat un tiarru buenuuuuuuu d’aquells que fan tremolar les cames de les noies més virginals (no es el meu cas, ja us ho dic ara), m’explico.
Tot llegint el Joc de l’Alepsi s’em va acudir...i per que no munto un joc propi que ningú conegui?? (ho sento Pep, a tu t’hagués hagut d’explicar la veritat, però em feia por que l’hi xivesis a la Cris, jajajajajajaja). Total, que se’m va acudir pensar que un Blocaire desconegut per tothom em reconegués al metro i d’aquí tota la historia, si val, es falsa, en Formatget de Bola no existeix, però i lo be que us heu passat sospitant i preguntat??? (sou molt “cotilles” eh????), jajajajajaja, ara que la que s’ho ha passat millor he estat jo.
He rebut comentaris com els de l’Escarabat en plan que no em fies d’un paio així o e-mails dient-me que “ojito amb aquest tio que no el coneixes de res, a veure que busca” i he rigut moltíssim, NO DE VOSALTRES, SI NO AMB VOSALTRES!!!! Sou la ostia, TOTS, per que us heu preocupat per la meva integritat i sobretot per que no em fes mal un “desconegut”.
Em podeu perdonar????
La foto que veieu es del dia del casament dels pares, ja us la vaig penjar en el Meme fotogràfic, ho recordeu?
Voldria felicitar-los per que avui fa 32 anys que es van casar, 32 anys de convivència, que de vegades no es tan fàcil com ens pensem, però que tot i passar-ne de tots colors, se n’han sortit molt bé.
A més la mare avui fa 56 anys,a veure si la podem animar una micona que porta uns dies de bajón. Avui sortiran a dinar fora i al vespre aniran a veure el Cirque du Soleil.
Voldria felicitar-los per que avui fa 32 anys que es van casar, 32 anys de convivència, que de vegades no es tan fàcil com ens pensem, però que tot i passar-ne de tots colors, se n’han sortit molt bé.
A més la mare avui fa 56 anys,a veure si la podem animar una micona que porta uns dies de bajón. Avui sortiran a dinar fora i al vespre aniran a veure el Cirque du Soleil.
MARE, PARE, MOLTISSIMES FELICITATS ALS DOS!!!!!!!!!!
Queden aproximadament unes 4 hores per que YOIGO em faci la portabilitat, falten aproximadament unes 4 hores per que deixi de pagar l’establiment de trucar a 0,15 cèntims d’Euro, falten aproximadament 4 hores per deixar de sentir l’abominable música de VODAFONE.
Aquesta tarda YOIGO, la meva nova companyia de telefonia mòbil (això es SPAM gratuït), m’ha enviat un sms dient-me que ¡YA HA LLEGADO LA HORA DE SER DEFINITIVAMENTE DE YOIGO!, ostres, això VODAFONE (això no hauria de SPAM però ves, que he de fer jo ara) mai ho va fer, i hagués estat bé eh, així l’hi agafes com més carinyu a la nova companyia, si més no quant et comencen a pujar les tarifes i totes aquestes mandanges penses, ostres pobres, si em van donar la benvinguda, que monos son!!!, POS NO, son una colla de cabrons aprofitats.
El meu dilema, en aquest moment, es saber si demà el meu telèfon funcionarà correctament, per que....i si no ho fa, i si no em va bé, si no puc fer o rebre trucades, si no puc enviar o rebre sms que faré???????, em sentiré sola, abandonada, com si em faltes un trosset de vida....com es possible que depengui tant del mòbil???, aixxxx, ja us explicaré si tot rutlla bé o no.
Aquesta angoixa “que me corroe internamente” es com quant arrives un dia a casa i pam...no tens internet....cagunlaputaaaaaaaaaaaaaaa, que faig ara sense internet??, no puc connectar-me al MSN, no puc mirar el correu, no puc mirar els Blocs dels companys, no puc deixar comentaris ni tant sols llegir els que m’han deixat!!!!!
Però que ens passa amb tanta tecnologia???, fa 40 anys tot això no ho teníem i eiiiiii, segur que els nostres pares eren la mar de feliços, sense preocupar-se de que el Windows XP petes de cop, o de que l’Outlook comences a rebre un munt de SPAM, o fins i tot que amb els mòbils nomes puguessis fer trucades d’emergència per que estàs sense cobertura!!!!
El mon ha canviat, molt, massa, però per bé eh!!!!, us recomano, per els que no el coneixeu, que visiteu el Bloc d’en Pd40, està al dia de tot el paio, tecnologia, ciència....jo n’estic aprenent moltíssim d’aquets temes!!!!!! Que també toca altres coses...temes volia dir.
En Formatget de Bola no ha donat senyals de vida, com be em deia la Cristina, poder no l’hi agrada el cafè i per això no ha dit res, doncs bé, aquí la meva proposta, en lloc d’un cafè et convido a una Coca-Cola (light si vols), un Cacaolat, una cervesa, un whisky o un Gin Xoriguer, però digues alguuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu.
Aquesta tarda YOIGO, la meva nova companyia de telefonia mòbil (això es SPAM gratuït), m’ha enviat un sms dient-me que ¡YA HA LLEGADO LA HORA DE SER DEFINITIVAMENTE DE YOIGO!, ostres, això VODAFONE (això no hauria de SPAM però ves, que he de fer jo ara) mai ho va fer, i hagués estat bé eh, així l’hi agafes com més carinyu a la nova companyia, si més no quant et comencen a pujar les tarifes i totes aquestes mandanges penses, ostres pobres, si em van donar la benvinguda, que monos son!!!, POS NO, son una colla de cabrons aprofitats.
El meu dilema, en aquest moment, es saber si demà el meu telèfon funcionarà correctament, per que....i si no ho fa, i si no em va bé, si no puc fer o rebre trucades, si no puc enviar o rebre sms que faré???????, em sentiré sola, abandonada, com si em faltes un trosset de vida....com es possible que depengui tant del mòbil???, aixxxx, ja us explicaré si tot rutlla bé o no.
Aquesta angoixa “que me corroe internamente” es com quant arrives un dia a casa i pam...no tens internet....cagunlaputaaaaaaaaaaaaaaa, que faig ara sense internet??, no puc connectar-me al MSN, no puc mirar el correu, no puc mirar els Blocs dels companys, no puc deixar comentaris ni tant sols llegir els que m’han deixat!!!!!
Però que ens passa amb tanta tecnologia???, fa 40 anys tot això no ho teníem i eiiiiii, segur que els nostres pares eren la mar de feliços, sense preocupar-se de que el Windows XP petes de cop, o de que l’Outlook comences a rebre un munt de SPAM, o fins i tot que amb els mòbils nomes puguessis fer trucades d’emergència per que estàs sense cobertura!!!!
El mon ha canviat, molt, massa, però per bé eh!!!!, us recomano, per els que no el coneixeu, que visiteu el Bloc d’en Pd40, està al dia de tot el paio, tecnologia, ciència....jo n’estic aprenent moltíssim d’aquets temes!!!!!! Que també toca altres coses...temes volia dir.
En Formatget de Bola no ha donat senyals de vida, com be em deia la Cristina, poder no l’hi agrada el cafè i per això no ha dit res, doncs bé, aquí la meva proposta, en lloc d’un cafè et convido a una Coca-Cola (light si vols), un Cacaolat, una cervesa, un whisky o un Gin Xoriguer, però digues alguuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu.
Benvolgut Formatget de Bola, aquest mati i com cada matí, he fet el mateix recorregut, però avui ha estat una mica diferent, per culpa teva vaig zombie, doncs no he dormit en tot el viatge, pendent de la gent que pujava a cada una de les estacions, 19 estacions per ser més exactes, i no t’he vist.
Entenc que el fet de veure’m ahir et deixes una mica fora de joc.....no esperaves veure la meva bellesa de tant a prop..... i et vas quedar “acollonido” (es comprensible) i amb la pressió que comporta tenir a mig mon Blocaire pendent de tu, et va agafar por i avui han pogut passar dues coses:
a) Ahir a la feina anaves tant liat que no vas poder mirar el meu Bloc en tot el dia i en arribar a casa al vespre resulta que no tenies Internet, per tant no vas veure que et convocava a un cafè aquest matí, a més segur que has fet tard al metro, es comprensible, et vas quedar veient House o Los Serranos (els van fer ahir no??) o fins i tot Vent del Pla i apa, avui no t’has pogut llevar a l’hora, per això no em coincidit.
Entenc que el fet de veure’m ahir et deixes una mica fora de joc.....no esperaves veure la meva bellesa de tant a prop..... i et vas quedar “acollonido” (es comprensible) i amb la pressió que comporta tenir a mig mon Blocaire pendent de tu, et va agafar por i avui han pogut passar dues coses:
a) Ahir a la feina anaves tant liat que no vas poder mirar el meu Bloc en tot el dia i en arribar a casa al vespre resulta que no tenies Internet, per tant no vas veure que et convocava a un cafè aquest matí, a més segur que has fet tard al metro, es comprensible, et vas quedar veient House o Los Serranos (els van fer ahir no??) o fins i tot Vent del Pla i apa, avui no t’has pogut llevar a l’hora, per això no em coincidit.
b) Has passat de mi com de la merda.....que no se per que però em temo que es la opció que més si escau. De totes maneres des d’aquí et vull desitjar que passis un molt bon dia (cagunlaputaaaaaaaaa).
Total, que tu t’ho perds, jo amb els homes i amb els cafès nomes dono una oportunitat, es a dir, xaval, has perdut el tren, ja no hi ha volta enrere....va tiuuuuuuuuu, ens veiem demà?????
Falten aproximadament 18 hores per que servidora sigui, DEFINITIVAMENT, de YOIGO, quins nervissssssss!!!!.
Com cada matí he fet la mateixa ruta, de Sant Boi a Navas (bus interurbà fins a l’estació dels Ferrocarrils, allà fins a Avgda. Carrilet i metro fins a Navas). Tranquils, no he trepitjat a ningú...si més no, no en sóc conscient.
A Glòries sempre acostumo a despertar-me (per que vaig clapant tot el viatge amb metro), es com quant a una noia l’hi ha de venir la regla, el seu cos sap quant es el moment de que l’hi vingui (noies, se que vosaltres m’enteneu), doncs el meu cos sap quant ha d’obrir els ulls quant arriba a Glòries i ohhhhh, allà estava ell.....
No hi entenc de roba d’home, però la roba devia ser Armani o algun dissenyador que s’hi assembli, un murenu d’ulls verds, amb camisa, pantalons, americana i corbata, amb un maletí negre, mocassins moderns marrons....amb la cara de mig adormit (ho sento noi, a aquestes hores tots fem la mateixa fila). M’ha mirat, com intrigat, jo anava obrint els ulls des de Glòries i fins a Navas, total tres parades contant aquestes dues i me l’he “repassat” de dalt a baix, quin be de déu. Ell continuava mirant-me i fins i tot crec que s’ha posat vermell de tant que jo m’he l’he mirat.
Quasi arribant a Navas m’he aixecat del seient i m’he posat a prop la porta i quant el metro a parat i he obert la porta...en posar el peu a l’andana he sentit...JO MATEIXA!!!!!, en girar-me, jo a l’andana ja i amb el metro pitant per tancar les portes, he vist aquell be de deu somrient-me i saludant-me amb la mà.....(tot això us heu d’imaginar a càmera lenta, molt lenta, doncs entre que s’han obert les portes i fins que m’he girat per veure que qui em cridava han passat dècimes de segons)
QUI ETS??????????????????????????????????????????????????????????’, nen, estàs més bo que el formatge de Bola (es el meu preferit), si saps qui sóc es per que em llegeixes i has vist fotos meves, per l’amor de deu, IDENTIFICAT!!!!!!!!
PD: Jo m’estimo amb bogeria al Hatim i per molt mono que siguis no el deixaré per tu....entén-me.....però com a mínim podem anar a fer un cafetó...demà a la mateixa hora????
A Glòries sempre acostumo a despertar-me (per que vaig clapant tot el viatge amb metro), es com quant a una noia l’hi ha de venir la regla, el seu cos sap quant es el moment de que l’hi vingui (noies, se que vosaltres m’enteneu), doncs el meu cos sap quant ha d’obrir els ulls quant arriba a Glòries i ohhhhh, allà estava ell.....
No hi entenc de roba d’home, però la roba devia ser Armani o algun dissenyador que s’hi assembli, un murenu d’ulls verds, amb camisa, pantalons, americana i corbata, amb un maletí negre, mocassins moderns marrons....amb la cara de mig adormit (ho sento noi, a aquestes hores tots fem la mateixa fila). M’ha mirat, com intrigat, jo anava obrint els ulls des de Glòries i fins a Navas, total tres parades contant aquestes dues i me l’he “repassat” de dalt a baix, quin be de déu. Ell continuava mirant-me i fins i tot crec que s’ha posat vermell de tant que jo m’he l’he mirat.
Quasi arribant a Navas m’he aixecat del seient i m’he posat a prop la porta i quant el metro a parat i he obert la porta...en posar el peu a l’andana he sentit...JO MATEIXA!!!!!, en girar-me, jo a l’andana ja i amb el metro pitant per tancar les portes, he vist aquell be de deu somrient-me i saludant-me amb la mà.....(tot això us heu d’imaginar a càmera lenta, molt lenta, doncs entre que s’han obert les portes i fins que m’he girat per veure que qui em cridava han passat dècimes de segons)
QUI ETS??????????????????????????????????????????????????????????’, nen, estàs més bo que el formatge de Bola (es el meu preferit), si saps qui sóc es per que em llegeixes i has vist fotos meves, per l’amor de deu, IDENTIFICAT!!!!!!!!
PD: Jo m’estimo amb bogeria al Hatim i per molt mono que siguis no el deixaré per tu....entén-me.....però com a mínim podem anar a fer un cafetó...demà a la mateixa hora????
Ara fa un moment no tenia tema per fer un post, vaja si que en tenia, per que amb el dia tan cabró que he tingut us en podria fer 10, però tampoc es tracta de martiritzar-vos. M’estava mirant les estadístiques del meu Bloc, no es que em preocupi saber quanta gent em visita, em visita qui em vol visitar i m’escriu qui te alguna cosa a dir i la vol compartir amb mi, jo agraeixo des aquí les vostres paraules, ja ho sabeu, però es que he recordat que fa uns dies em van trucar des de la Secretaria de la Presidència de la Generalitat , volien fer-me unes preguntes, par tal de entrar a formar part de les estadístiques del poble (com es nota que venen eleccions).
Les meves estadístiques, vaja, les del meu Bloc, diuen que la gent em visita més els dimarts i que l’hora de màxima plenitud es entre les 11:00 i les 12:00 (em llegiu mentre esmorzeu o que???), la setmana 5 d’aquest any va ser la que més visites vaig rebre, 634 per ser més exactes. Majoritàriament les visites venen d’Europa, però també n’hi ha de la resta de continents. La majoria de vosaltres teniu el Windows XP i quasi be tots feu servir l’Internet Explorer 6.0, tot i que el Mozilla Firefox 2.x l’hi trepitja els talons. Comparant el mes de gener amb el de febrer (març no que encara no l’hem acabat) he pogut veure que al febrer tot i tenir menys dies, hi ha hagut quasi 100 visites més que al gener.
Amb aquesta reflexió que vull dir??, doncs que el Bloc rutlla, que poder les coses que us explico us agraden, que si més no, la voluntat de fer un Bloc personal i interessant a l’hora, està funcionant.
Però sabeu, això tampoc em preocupa, el que em preocupa son les preguntes que em van fer en l’enquesta. Suposadament l’enquesta formava part d’un estudi entre els joves de Barcelona, per tal de saber quines eren les seves inquietuds en vers l’habitatge, la sanitat, la formació, la gent gran.....aquestes son coses per les que SI vull formar part de les estadístiques.
Les preguntes, al principi, em van semblar normals, volien fer-se una idea de amb qui estaven parlant, quin nivell d’estudis tenia, si treballava, etc...Vam passar d’això a preguntar-me si quant sortia els caps de setmana bevia, fumava, em drogava, practicava sexe sense mesures anticonceptives....Desprès van passar a valorar si disposava de temps lliure i en que l’invertia, si dedicava temps a fer tasques de la llar, a estar amb la família, etc... Ara bé, la pregunta que més em va sobtar va ser la de SI EL TEU NOVIO ES QUEDA A CASA UN CAP DE SETMANA I ESTAN ELS TEUS PARES, ELL ON DORM?....em va sobtar per que uns dies abans un company de feina m’havia fet exactament la mateixa pregunta i clar, a la “nena” de l’enquesta l’hi vaig respondre el mateix que a ell, I A TU QUE CONY T’IMPORTA?, eh vinga va, que tinc 31 anys, que servidora ja t’he una edat per anar explicant a la gent aquestes coses!!!!!!
Total, que per si no us ha quedat clar, quant els pares no hi son en Hatim i jo dormim al llit dels pares, tant a Sant Boi com a Pineda i si els pares hi son doncs dormim al meu llit, cony que el veig poquet home i l’he d’aprofitar al màxim!!!!
Per cert, la última pregunta va ser quines de les coses que em dirien de la llista, era la que més m’amoïnava, evidentment l’hi vaig dir que en el meu cas era l’habitatge, per que si tingues pis propi segurament no m’hagués hagut de preguntar on dorm el meu xicot si els pares no hi son, hay que joderse!!!!
Les meves estadístiques, vaja, les del meu Bloc, diuen que la gent em visita més els dimarts i que l’hora de màxima plenitud es entre les 11:00 i les 12:00 (em llegiu mentre esmorzeu o que???), la setmana 5 d’aquest any va ser la que més visites vaig rebre, 634 per ser més exactes. Majoritàriament les visites venen d’Europa, però també n’hi ha de la resta de continents. La majoria de vosaltres teniu el Windows XP i quasi be tots feu servir l’Internet Explorer 6.0, tot i que el Mozilla Firefox 2.x l’hi trepitja els talons. Comparant el mes de gener amb el de febrer (març no que encara no l’hem acabat) he pogut veure que al febrer tot i tenir menys dies, hi ha hagut quasi 100 visites més que al gener.
Amb aquesta reflexió que vull dir??, doncs que el Bloc rutlla, que poder les coses que us explico us agraden, que si més no, la voluntat de fer un Bloc personal i interessant a l’hora, està funcionant.
Però sabeu, això tampoc em preocupa, el que em preocupa son les preguntes que em van fer en l’enquesta. Suposadament l’enquesta formava part d’un estudi entre els joves de Barcelona, per tal de saber quines eren les seves inquietuds en vers l’habitatge, la sanitat, la formació, la gent gran.....aquestes son coses per les que SI vull formar part de les estadístiques.
Les preguntes, al principi, em van semblar normals, volien fer-se una idea de amb qui estaven parlant, quin nivell d’estudis tenia, si treballava, etc...Vam passar d’això a preguntar-me si quant sortia els caps de setmana bevia, fumava, em drogava, practicava sexe sense mesures anticonceptives....Desprès van passar a valorar si disposava de temps lliure i en que l’invertia, si dedicava temps a fer tasques de la llar, a estar amb la família, etc... Ara bé, la pregunta que més em va sobtar va ser la de SI EL TEU NOVIO ES QUEDA A CASA UN CAP DE SETMANA I ESTAN ELS TEUS PARES, ELL ON DORM?....em va sobtar per que uns dies abans un company de feina m’havia fet exactament la mateixa pregunta i clar, a la “nena” de l’enquesta l’hi vaig respondre el mateix que a ell, I A TU QUE CONY T’IMPORTA?, eh vinga va, que tinc 31 anys, que servidora ja t’he una edat per anar explicant a la gent aquestes coses!!!!!!
Total, que per si no us ha quedat clar, quant els pares no hi son en Hatim i jo dormim al llit dels pares, tant a Sant Boi com a Pineda i si els pares hi son doncs dormim al meu llit, cony que el veig poquet home i l’he d’aprofitar al màxim!!!!
Per cert, la última pregunta va ser quines de les coses que em dirien de la llista, era la que més m’amoïnava, evidentment l’hi vaig dir que en el meu cas era l’habitatge, per que si tingues pis propi segurament no m’hagués hagut de preguntar on dorm el meu xicot si els pares no hi son, hay que joderse!!!!
* Bon dia al meu despertador, que avui ha sonat a les 06:30 sense cap mena de sentiment.
* Bon dia a la meva dutxa, que ha regalat l’escalfor i el baf al meu cos encara fred.
* Bon dia al meu raspall de dents, que ha fet sang a les meves genives sense cap motiu aparent.
* Bon dia al conductor del bus, que, com cada matí, m’ha fotut bronca per que he arribat justeta a la parada.
* Bon dia al noi que em dona el Que! cada matí, per que avui i com cada dia, m’ha rebut amb un somriure i un BON DIA MACA!!!!.
* Bon dia als revisors del Ferrocarrils, que amb les seves ganes de treballar, m’han putejat com ho porten fent des de fa dies, tot demanant-me el bitllet i no refiant-se de mi.
* Bon dia als xicots Paquistanis que s’han assegut al meu costat al metro, que s’han passat tota l’estona parlant del partit de futbol del dissabte, posant a parir el Madrid i enfotent-se de la gratada d’ous d’en Ronnaldinho en els últims partits (parlaven en castellà) i que, sota cap concepte, m'han deixat dormir.
* Bon dia al Josep de la granja on esmorzo, per donar-me el Cacaolat gelat, tant que no queia dins el got de tub que l’hi he demanat.
* Bon dia a l’Outlook Express que tinc a la feina, per omplir-me la bústia de correu SPAM sense que jo l’hi hagi demanat.
* Bon dia a la iaia, que sigui on sigui la tinc present cada dia.
* Bon dia a vosaltres, que rondeu per aquí i per allà, que deixeu els vostres comentaris, que expliqueu les vostres inquietuds en els vostres Blocs, que em feu sentir viva cada dia.
Bon dia a tots plegats!!!!
Divendres al vespre a casa, no sopem doncs no tenim gana i ens posem a veure la TV, 22:30, em desperto i ell està dormint al sofà, me’l miro, el beso, obra els ulls, em mira, somriu i s’adorm de nou. M'adormo i em desperto a les 01:30, que tard es ja, el torno a besar mentre l’hi acarono els cabells, anem al llit, ens abracem i dormim.
06:30, no tinc son, obro els ulls i ell també els té oberts, no temin son, ens llevem, preparem unes mongetes i una truita, esmorzem i seiem al sofà a veure pel·lícules de les que l’Emule ha descarregat, encara no sabem com, en el seu PC. Veiem EL ÚLTIMO REY DE ESCOCIA i BABEL, ens han agradat molt les dues.
13:15, vestits i arreglats anem a veure una estona a l’avi, li comento si vol que l’hi deixi el TDT llest per veure el Barça – Madrid, diu que no, que l’escoltarà per el PUYAL. Marxem a Barcelona, anem a dinar al FRESCO, el que hi ha a la VILA OLÍMPICA, mengem com si mai haguéssim menjat, dos plats plens fins dalt i repetim de pizzes, fins i tot un gelat de xocolata amb sucre d’aquell “murenu” per sobre. Passegem per la platja, deixem que la tramuntana que feia a l’Empordà es converteixi en vent més càlid a Barcelona i ens despentini, ens compliqui el poder fer fotos i quasi bé ens tiri al terra a prop de l’espigo. Us deixo un parell de fotos.
06:30, no tinc son, obro els ulls i ell també els té oberts, no temin son, ens llevem, preparem unes mongetes i una truita, esmorzem i seiem al sofà a veure pel·lícules de les que l’Emule ha descarregat, encara no sabem com, en el seu PC. Veiem EL ÚLTIMO REY DE ESCOCIA i BABEL, ens han agradat molt les dues.
13:15, vestits i arreglats anem a veure una estona a l’avi, li comento si vol que l’hi deixi el TDT llest per veure el Barça – Madrid, diu que no, que l’escoltarà per el PUYAL. Marxem a Barcelona, anem a dinar al FRESCO, el que hi ha a la VILA OLÍMPICA, mengem com si mai haguéssim menjat, dos plats plens fins dalt i repetim de pizzes, fins i tot un gelat de xocolata amb sucre d’aquell “murenu” per sobre. Passegem per la platja, deixem que la tramuntana que feia a l’Empordà es converteixi en vent més càlid a Barcelona i ens despentini, ens compliqui el poder fer fotos i quasi bé ens tiri al terra a prop de l’espigo. Us deixo un parell de fotos.
Tornem a casa desprès de passar la tarda a Barcelona, anem a l’ALCAMPO per comprar crispetes de colors, d’aquelles dolces, i ens apalanquem al sofà per veure el partit....a la mitja part ell ja dorm fa estona i es desperta espantant en sentir-me cridar l’últim gol del millor jugador de la nit, MESSI. Té son i se’n va a dormir, jo mentre parlo amb la tieta per telèfon, se l’hi ha escapat l’avio que la duia a Suècia a veure al seu company per que ha tingut un accident amb el taxi (està bé, per sort), parlo amb en PEP, que es caga en el puto Barça i en la mare que els va parir a tots i parlo amb el pare, que està emprenyat, però a l’hora resignat. Vaig a dormir, en ficar-me al llit ell es desperta i diu que no te sona, fem el tonto una mica al llit i ens llevem de nou, estem desvetllats, veiem una peli, o almenys ho intentem i ens adormim al sofà. A les 03:45 al llit.
Em llevo a les 11:10 per anar al WC, fa hores que s’ha llevat, ha recollit el menjador, ha esmorzat, a fregat els plats i esta veient una altre pel·lícula, la mirem junts i desprès una altre, mentrestant les anem comentant, ens besem, ens mirem, tornem a mirar les pelis, esmorzo, em dutxo, em vesteixo i l’acompanyo al cotxe.
El comiat es ràpid, el semàfor es posa verd, T’ESTIMO, T’ESTIMO, TRUCA’M QUANT ARRIBIS A CASA, T’ENYORO, T’ESTIMO, CUIDA’T, NO CORRIS, T’ESTIMO MOLT, MOLT MÉS DEL QUE NINGÚ ET PODRÀ ESTIMAR MAI.
No pot ser bo ficar-se al metro mig adormida, que cony mig adormida, adormida del tot, i això es el que m’ha passat aquest matí.
Ahir a la nit vaig anar a dormir mooooooolt tard, vaig mirar Anatomia de Grey, crec que 3 capítols, 2 d’ells repetits de l’anterior temporada. Un cop es va acabar vaig estar fent zapping, total, que em fotia al llit a les 02:30 i a les 06:15 m’ha tocat el despertador, estic que no m’aguanto de son i amb el dia tant dur que m’espera.
En entrar al bus he trepitjat a una senyora:
Senyora: Vamos bien de buena mañana (emprenyada i cridant)
Jo Mateixa: Aiiii perdoni senyora, l’hi he fet mal?
Senyora: No que va, me quejo por gusto.
Jo Mateixa: Es vostè sado o que?
Senyora:....como?
Jo Mateixa: Que passi un bon dia (somriure amb ulls lleganyosos).
Baixo del bus a l'estació de Sant Boi i perfecte, agafo el tren fins a Avgda. Carrilet, al baixar a Avgda. Carrilet trobo cua per pujar a les escales mecaniques per que hi han els revisors dels bitllets:
Revisor: Billete por favor.
Jo Mateixa: Bon dia.
Revisor: Billete por favor.
Jo Mateixa: Bon dia.
Revisor: Billete por favor (comença a emprenyar-se).
Jo Mateixa: Bon dia (amb ulls de estic parlant amb la paret o que??).
Revisor: Billete por favor (pujant el to de veu).
Senyor gilipolles que no pintava res però que ha obert la boca: Mecaguenlaputa, dale el billete ya coño!!!!!
Jo Mateixa: Bon dia (Somriure de que us donin pel cul a tots, fins que el pavo aquest no em doni el Bon dia i en Català la menda no surt del mig del pas).
Revisor: Bon dia, el bitllet si us plau?
Jo Mateixa: Bon dia, aquí el te...que passi un Bon dia (somriure i mirada al Senyor gilipolles que no pintava res però que ha obert la boca).
Sentor gilipolles que no pintava res però a obert la boca: Ai que joderse y encima se regodea la cabrona.
Jo Mateixa: Que passis tu també un bon dia malparit....(carrera per les escales a pillar el metro abans que el tonto del cul aquest m’enxampi).
Al pujar al metro tot fugint del Senyor que no pintava res i ha obert la boca he trepitjat a una Senyora:
Senyora: Pues empiezo bien la mañana (Emprenyada, molt emprenyada).
Jo Mateixa: Aiiii perdoni senyora, l’hi he fet mal?
Senyora: No que va, me quejo por gusto.
Jo Mateixa: Es vostè sado o que?
Senyora:....como?
Jo Mateixa: Que passi un bon dia (somriure amb ulls lleganyosos).
Senyora: Será cabrona la niña, la segunda vez que me pisa hoy y me sale con lo mismo.
Jo Mateixa: Senyora, em sap greu, molt de greu, però he anat a dormir tard i tinc son.
Senyora: Como?, no entiendo lo que dices.
Jo Mateixa: Que bona nit senyora, que tinc son i que no em ratlli.
M’he clapat al metro i he anat a parar a Torras i Bages.....
Ahir a la nit vaig anar a dormir mooooooolt tard, vaig mirar Anatomia de Grey, crec que 3 capítols, 2 d’ells repetits de l’anterior temporada. Un cop es va acabar vaig estar fent zapping, total, que em fotia al llit a les 02:30 i a les 06:15 m’ha tocat el despertador, estic que no m’aguanto de son i amb el dia tant dur que m’espera.
En entrar al bus he trepitjat a una senyora:
Senyora: Vamos bien de buena mañana (emprenyada i cridant)
Jo Mateixa: Aiiii perdoni senyora, l’hi he fet mal?
Senyora: No que va, me quejo por gusto.
Jo Mateixa: Es vostè sado o que?
Senyora:....como?
Jo Mateixa: Que passi un bon dia (somriure amb ulls lleganyosos).
Baixo del bus a l'estació de Sant Boi i perfecte, agafo el tren fins a Avgda. Carrilet, al baixar a Avgda. Carrilet trobo cua per pujar a les escales mecaniques per que hi han els revisors dels bitllets:
Revisor: Billete por favor.
Jo Mateixa: Bon dia.
Revisor: Billete por favor.
Jo Mateixa: Bon dia.
Revisor: Billete por favor (comença a emprenyar-se).
Jo Mateixa: Bon dia (amb ulls de estic parlant amb la paret o que??).
Revisor: Billete por favor (pujant el to de veu).
Senyor gilipolles que no pintava res però que ha obert la boca: Mecaguenlaputa, dale el billete ya coño!!!!!
Jo Mateixa: Bon dia (Somriure de que us donin pel cul a tots, fins que el pavo aquest no em doni el Bon dia i en Català la menda no surt del mig del pas).
Revisor: Bon dia, el bitllet si us plau?
Jo Mateixa: Bon dia, aquí el te...que passi un Bon dia (somriure i mirada al Senyor gilipolles que no pintava res però que ha obert la boca).
Sentor gilipolles que no pintava res però a obert la boca: Ai que joderse y encima se regodea la cabrona.
Jo Mateixa: Que passis tu també un bon dia malparit....(carrera per les escales a pillar el metro abans que el tonto del cul aquest m’enxampi).
Al pujar al metro tot fugint del Senyor que no pintava res i ha obert la boca he trepitjat a una Senyora:
Senyora: Pues empiezo bien la mañana (Emprenyada, molt emprenyada).
Jo Mateixa: Aiiii perdoni senyora, l’hi he fet mal?
Senyora: No que va, me quejo por gusto.
Jo Mateixa: Es vostè sado o que?
Senyora:....como?
Jo Mateixa: Que passi un bon dia (somriure amb ulls lleganyosos).
Senyora: Será cabrona la niña, la segunda vez que me pisa hoy y me sale con lo mismo.
Jo Mateixa: Senyora, em sap greu, molt de greu, però he anat a dormir tard i tinc son.
Senyora: Como?, no entiendo lo que dices.
Jo Mateixa: Que bona nit senyora, que tinc son i que no em ratlli.
M’he clapat al metro i he anat a parar a Torras i Bages.....
Quant vaig començar aquest Bloc, bé, el de Blocat, tenia molt clar que com a mínim, hauria d’escriure un post al dia, no per obligació, si no per que tenia moltes coses per explicar al cap del dia a dia i volia compartir-les, no se amb qui (en aquell moment no sabia que estàveu tots per aquí), però amb algú, això segur. Tinc amics i dels bons amb els que es pot xerrar molt i molt bé de temes diversos i amb la família sempre hem pogut parlar de tot, mai hi ha hagut tabús, però de vegades t’agrada parlar de coses que poder la resta de la gent no entén ni pretén entendre, per que no te temps, per que no els ve de gust, etc...i les vols deixar anar així, sense més.
Si que he de dir que alguns dies no m’ha vingut de gust escriure, bioritmes baixos, el Cacaolat del matí que estava travessat al cap en lloc de l’estomac i d’altres “palles mentals” m’han impedit escriure moltes coses que volia, d’altres dies hagués escrit sense parar, la sensació es com quant agafes un bon llibre i no pots parar de llegir, m’enteneu oi?
Moltes vegades he pensat...i si un dia ja no tinc res a dir?, i si un dia la gent deixa de venir per aquí, no deixa cap comentari, ja no interessa el que dic? Segur que això us ha passat alguna vegada i suposo que es degut a la inseguretat que tots tenim dins i que costa admetre, per que? Això ja no ho se pas, hauré d’anar a un psicòleg, cada cop el cap em puteja més i les idees, juntament amb les neurones, van més de cul, serà l’estrès dels últims dies.
Les temàtiques dels Blocs son ben variades, si més no, els que llegeixo habitualment, n’hi han de molt personal, n’hi ha dedicats a l’esport, al sexe, a la política, a la natura, n’hi ha de divertits, de tristos, de dolços, n’hi ha de solidaris que em fan plorar, n’hi ha de neguits personals que em fan pensar molt, n’hi ha també dels que la temàtica no m’atrau però que m’arriben a l’ànima, no se per que, poder per que m’he creat un personatge a l’altre banda que em sedueix i m’intriga i fa que cada dia vulgui llegir, més i més d’aquella persona.
Tot això per que us ho dic?, doncs per que estic burra perduda, per que no sabia que escriure quant he començat i al final ja veieu, n’ha sortit un post, una mica “bleda”?, si, bastant bleda, tot s’ha de reconèixer.
Avui encara no he pogut llegir el diari, ni tant sols he vist les noticies, quasi bé no he pogut mirar els vostres Blocs i a molts pocs us n’he deixat comentaris, però es que a la feina semblo un zombie, de la taula a la impressora, de la impressora a la taula, de la taula al WC, del WC a la taula, de la taula al carrer a fer un cigarro, de fer un cigarro a la taula i així la roda torna a començar, quin avorriment, no?, per sort demà es divendres i dissabte hi ha el Barça – Madrid, a veure que fem.
Si que he de dir que alguns dies no m’ha vingut de gust escriure, bioritmes baixos, el Cacaolat del matí que estava travessat al cap en lloc de l’estomac i d’altres “palles mentals” m’han impedit escriure moltes coses que volia, d’altres dies hagués escrit sense parar, la sensació es com quant agafes un bon llibre i no pots parar de llegir, m’enteneu oi?
Moltes vegades he pensat...i si un dia ja no tinc res a dir?, i si un dia la gent deixa de venir per aquí, no deixa cap comentari, ja no interessa el que dic? Segur que això us ha passat alguna vegada i suposo que es degut a la inseguretat que tots tenim dins i que costa admetre, per que? Això ja no ho se pas, hauré d’anar a un psicòleg, cada cop el cap em puteja més i les idees, juntament amb les neurones, van més de cul, serà l’estrès dels últims dies.
Les temàtiques dels Blocs son ben variades, si més no, els que llegeixo habitualment, n’hi han de molt personal, n’hi ha dedicats a l’esport, al sexe, a la política, a la natura, n’hi ha de divertits, de tristos, de dolços, n’hi ha de solidaris que em fan plorar, n’hi ha de neguits personals que em fan pensar molt, n’hi ha també dels que la temàtica no m’atrau però que m’arriben a l’ànima, no se per que, poder per que m’he creat un personatge a l’altre banda que em sedueix i m’intriga i fa que cada dia vulgui llegir, més i més d’aquella persona.
Tot això per que us ho dic?, doncs per que estic burra perduda, per que no sabia que escriure quant he començat i al final ja veieu, n’ha sortit un post, una mica “bleda”?, si, bastant bleda, tot s’ha de reconèixer.
Avui encara no he pogut llegir el diari, ni tant sols he vist les noticies, quasi bé no he pogut mirar els vostres Blocs i a molts pocs us n’he deixat comentaris, però es que a la feina semblo un zombie, de la taula a la impressora, de la impressora a la taula, de la taula al WC, del WC a la taula, de la taula al carrer a fer un cigarro, de fer un cigarro a la taula i així la roda torna a començar, quin avorriment, no?, per sort demà es divendres i dissabte hi ha el Barça – Madrid, a veure que fem.
Per cert, ja tinc el telèfon de YOIGO, ara caldrà que m’esperi al dia 15/03, entre les 03:00 i les 06:00 a que es faci efectiva la portabilitat, aquest mati m'han dut el telèfon i he trucat a VODAFONE per preguntar si es podia avançar el tema de la portabilitat, però m’han dit que NO, que esta programada per el dia 15/03 i no es poden fer canvis, que hi farem, de moment jo he posat la targeta nova al mòbil, l’he encès i he estat xafardejant les opcions, es més monu el meu nou mòbil de YOIGO!!!!!!!
Us penjo fotos del kit complert que m'han enviat....
Passaria res si em decidís a canviar la plantilla del Bloc?, poder no tota, però si el color, que me’n dieu??
Avui no estic gaire inspirada a l’hora d’escriure, l’Escarabat m’ha deixat un comentari en el post anterior on diu que no sap d’on trec el temps per fer tantes coses…..tantes??? Però si vaig de casa a la feina i de la feina a casa, i quant arribo ajudo a la mare a casa o a casa l’avi (bufff, em costa molt dir casa l’avi i no casa els avis) i al bloc l’hi dedico 1 hora com a molt per que de tant en tant m’agrada ficar-me al llit (encongida com un cuc sota el nòrdic) i veure una mica la tele, però la majoria de dies em quedo clapada a mitja sèrie o pel·lícula, i al novio, pobret meu, l’hi dedico la nit de divendres, tot el dissabte i el matí de diumenge. A això l’hi dius fer tantes coses??? Voldria disposar de més temps per fer coses com....
* Passejar entre setmana, no cal que sigui cap de setmana per conèixer la ciutat, per saludar als veïns del barri, per comprar un nou CD o llegir un nou llibre.
* Passejar entre setmana, no cal que sigui cap de setmana per conèixer la ciutat, per saludar als veïns del barri, per comprar un nou CD o llegir un nou llibre.
* Endreçar-me l’habitació, que més que una habitació sembla un cort de porcs i si obro algun calaix per guardar alguna cosa he de fer primer un plànol estudiant be la situació, he d’analitzar ben bé el que he de guardar per que poder es massa gran per desar-ho a la tauleta de nit, o poder es molt petit com per perdre’s en un calaix de l’escriptori. Apart de que fa mesos que l’hi dic a la mare que em triaré la roba, la que em va be, la que m’agrada i la que no a la bassa, més ben dit, al contenidor de la Creu Roja, que a ells si els hi fa falta.
* Trucar als amics, aquells que aquests dies no m’han trucat per que tenien molta feina i quant hi ha pensat era massa tard i no volien molestar, o a aquells que no han trucat per que no sabien que dir, per que els hi sap greu que la iaia s’hagi mort però no sabien que dir ni com fer-ho.
* Trucar o escriure a l’Àngels i a l’Oriol per dir-los que penso en ells, que els enyoro molt, però que aquests dies he anat de cul amb tota la moguda familiar. Que val, no tinc excusa, per que si tinc temps per escriure al Bloc també he de tenir temps per enviar-los un e-mail o un sms i explicar-los el que m’està passant.
* Haver ajudat a la mare a fer neteja de la roba de la iaia, que ho ha fet ella i la Yaqueline aprofitant que l’avi estava al metge, i que segurament no ha estat agradable per ella haver de fer-ho així, tant de cop, però que més val fer-ho ara que d’aquí a uns mesos, que desprès t’hagués costat més marona, ja ho saps.
* Dir-l’hi al Pol que me l’estimo molt, que tinc moltissímes ganes de que sigui el 21/04 per anar a veure’l a la prova de natació i sobretot, que em vaig fer un tip de plorar amb els dibuixos que l’hi va fer la iaia i que l’han acompanyat en el darrer viatge.
* Haver-l’hi dit a la iaia que la trobaria a faltar un cop no hi fos, que ploraria un dia si i un altre no, més que res per donar descans als meus ulls, que avui em piquen i em molesten, per dir-l’hi que ahir, quant pujava amb l’ascensor cap a casa, vaig sentir la seva olor i em vaig sentir acompanyada per ella.
* Per decidir quin títol posar a aquest post.
Adéu a la “Xampinyons ligue”, la roba de la Iaia i en House
10 comentaris Escrit per Jo Mateixa a les 23:40Desprès de l’estat de nervis que he patit aquesta nit casi que prefereixo que el Barça hagi quedat eliminat de la Xampinyons Ligue, no se si hagués pogut resistir més partits així, un munt de pilotes als pals, aturades d’en VALDES, cagades d’en DECO, algunes cagades d’en VALDES.....no se, perdoneu-me, estic un xic espessa, tant que m’he menjat dues ungles dels dits i nomes he fumat 3 cigars, en Farlopa pot estar orgullós de mi.
Aquest matí l’avi ha anat a fer-se uns anàlisis amb la tieta, feia dies que tenía l’hora amb el metge, mentrestant la mare i la Yaqueline han estat fent neteja de la roba de la iaia, l’hi van demanar permís a l’avi, més que res per si ell obria algun armari i no hi veia la roba que no es fotés a cridar com fa sempre. L’avi els va dir que podien donar-la a algú que la necessites, doncs la iaia ja no la farà servir.
Bueno....i aquests dos...a que esperen per enrollar-se????, em fan patir més que el Barça cony!!!!
;;
Subscribe to:
Missatges (Atom)
