Diari de Jo Mateixa

Els que gaudim d’un pont de 4 dies (ueeeeee, jo si), estem contents per que podrem fer varies coses:

1.- Dormir fins tard…los cojones, per que els veïns de dalt nostre estan fent obres, res eh, una parella que s’ha d’instal·lar (com nosaltres fa uns mesos) i que ho estan tirant tot i ho fan de nou (com nosaltres), total, que allò que els hem criticat als veïns de sota de que es queixaven que fèiem soroll ara ho patirem nosaltres…es el que hi ha.

2.- Atracar algun banc...bàsicament per que hem d’anar a l’Ikea o a algun lloc on hi hagin coses que posar a una llar i que, casualment, encara no haguem comprat.

3.- Fer una migdiada llargaaaaa....i una merda grossa, que seguim sense sofà, fins dissabte res de res, i encara em de collar el moble del menjador a la paret, posar les portes de la vidriera i acabar de fer el trasllat de les coses de la meva habitació.

Això si, ara quant vingui en Hatim de treballar (avui ha fet de 22:00-06:00, a vingut a casa a dormir, s’ha llevat a les 13:30, ha dinat, s’ha vestit i a anat a treballar de 15:00-23:00, total, que vindrà a casa a les 00:00...amb una mica de sort) ens menjarem els panellets que he comprat, joder, no tinc temps de fer-los jo, així que no em critiqueu gaire, l’any que ve ja veurem que faig amb els panellets.

Atracaré també el pis dels pares per agafar una mica de moscatell i anirem a dormir tard....per que la nostra ració de sexe diari no ens la treu ningú, ni els veïns de dalt que fan obres, ni els del IKEA, ni els del sofà que no ens porten encara, ni el Barça, ni la ministra, ni el ZP, ni l’AVE ni la mare que em va parir, be, la mare que em va parir podria però pobre d’ella que ho faci :-P

Bona Castanyada i Bon Cap de Setmana!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

PD1: Les fotos...els nostres panellets.

PD2: El vídeo...poca feina que tenen alguns, aquí ens les mengem, allà hi juguen, quins collons.

PD3: Que diu en Marianu que l'hi farem un monument els catalans??, aquest s'ha fotut el moscatell directament en vena homeeeeeeee.

No gent no, no estic aquí per explicar-vos la meva primera vegada en el sexe, nomes faltaria, tot i que se que molts de vosaltres voldríeu saber-ne més coses, però va a ser que no, com diria aquell.

La primera vegada que avui us explico es correspon amb el pis nou i amb les primeres vegades que he fet servir alguna cosa o altre del nostre pis. Sorpresos????, suposo que no, soc massa previsible, ja ho se.

Ja se com funciona la nostre rentadora i en Hatim n’està aprenent, això si, anem tots dos amb el manual a la mà per si ens equivoquem, em sembla que ja em se de memòria cadascun dels programes, temperatures i quantitats de sabó que s’han de posar si la roba es clara, de color, esta normaletament bruta o guarra de collons.

El forn es una “gotzada” doncs es d’aquells que un cop has cuinat i embrutat tot de collons, te l’opció de AUTOLIMPIAR i es neteja sol, encara no l’hem provat eh, però segur que la noia que ens ha de venir a fer la neteja ho agrairà molt.

El microones es ben senzill, poses els minuts l’hi dones al boto de començar i llest tu, si el vols parar abans l’hi dius Parar/Cancelar i et fa cas i tot…la cosa està quant comencem a investigar per que serveixen els 200 botons més que porta el microones, de moment per escalfar ja en tenim prou.

La nevera es divina de la muerte, però el congelador no ens funciona i diumenge al mati, desprès d’haver carregat el congelador de menjar del Mercadona de Castelldefels, que està dins del Centre Comercial l’Ànec Blau, sortia aigua fins a la meitat de la cuina i el boto de l’alarma estava encès…

- Em deixat la porta oberta nosaltres??

- No, no, jo segur que no…vaja, crec que no, però ves a saber, com que la van haver de canviar per que obris cap a l’altre banda poder ara no tanca be i no ens hem adonat.

- Però tu has sentit si feia el pip, pip, pip normal de les alarmes?

- Carinyu, jo no he sentit res, si estava clapat.

El menjar a la merda, yupiiiiii, cagunlaputa, es lo únic dolent del cap de setmana???, noooooo, resulta que la nena del IKEA (atenció a la pàgina d’inici, una parella a cops de coixins, nosaltres dos segur, segur, segur, que amb la mala sort que tenim haguéssim tirat per terra l’ampolla de suc que tenen ells damunt la tauleta del menjador) que ens va fer la comanda dels armaris es gilipolles i va donar a IMPRIMIR la comanda però no l’hi va donar a GUARDA COMO y jo tenia a casa meva la comanda sencera però els del IKEA NO (nomes ens falten els armaris de la nostre habitació i l’armari del rebedor), o sigui, que tenim la roba dins de caixes a l’habitació del nen, tinc calces per aquí, sostenidors per allà, pantalons per una banda, samarretes per l’altre i en Hatim ídem de ídem, però ells no te calces eh :-P

Ens falta el sofà, que la fàbrica s’ha endarrerit en la confecció de la roba…que dius, joder, es un sofà normal, no es un sofà de Christian Lacroix , però be, ens han dit que aquesta setmana sens falta el tindrem, espero que sigui abans de dijous, que es festiu i divendres per mi també i quatre dies de pont sense un sofà no es festiu homeeeeeeeeeeeee.

Pel que fa a la resta, doncs genial, tenim l’estudi muntat i ahir em vaig entretindre en anar a casa els pares a buscar els meus CD’s, els llibres, les fotos, etc…i les vaig anar col·locant al meu nou escriptori i a les meves noves estanteries.

He de reconèixer que mentre sopàvem no podia evitar mirar-me en Hatim i desitjar amb moltes ganes que no hagués de marxar a treballar, que pogués quedar-se amb mi, que ens poguéssim abraçar de nou, i ficar-nos al llit, despullats tots dos i fer l’amor com havíem estat fent aquell mati de diumenge, sense presses, amb ganes, però que hi farem, tocava anar a treballar i en ben sopat ell va fer via cap a la feina i jo a deixar llest el dinar per avui, a recollir una mica la cuina i a posar-me el pijama, seure davant del PC, escriure un post, respondre alguns comentaris, guaitar el RSS per veure si havíeu actualitzat i quedar-me quasi be adormida davant del PC.

Al llit, amb ganes de tenir-lo a ell a prop vaig plorar, ja ho havia fet mentre sopàvem, i no vaig poder evitar-ho de nou, per que les coses han canviat, per que ara visc amb l’home que m’estimo i res tornarà a ser com abans, no he pogut evitar sentir una mica de pena en veure la meva antiga habitació com de mica en mica es va quedant buida, no se com s’ho prendrà la mare quant torni a Sant Boi i ho vegi, espero que no es neguitegi més del compte.

I suposo que els plors també venen del respecte per els inquilins anteriors de la casa, per que se que ara es casa meva, però en el fons, per mi, sempre serà casa d’ells.

Nota certament prou important, si més no per a mi: Des divendres 26/10/2007, a les 20:00, servidora de tots vosaltres JA NO FUMA , no tinc mono, no tinc ganes de fumar, però sentir l’olor d’un cigarret encara em posa una mica bleda i es possible que si estigues a prop d’algu que fumes tindria temptacions, però NO, jo JA NO FUMO, tema zanjat i punt.

Em vaig prometre a Mi Mateixa que un cop estiguéssim al pis nou ho deixava, per que fa com ràbia veure-ho tot tant maco, tant ben pintat i amb tanta bona olor i jo allà fumant, dale que te pego. Això no vol dir que a casa nostre no es pugui fumar eh, ara be, qui ho vulgui fer que ho faci al balco, a l’estiu poder, però ara amb el fred que fot sobretot al meu carrer…ja veureu ja, encara aconseguirem que alguns dels meus amics o fins i tot mon germà i ma cunyada ho deixin:-P

Nota per el meu germà : Nen, fes el putu favor de tornar-me la targeta de la càmera, si no la tinc no puc fer fotos a les rajoles de la cuina i no les puc penjar al Bloc!!!!!!! :-P

Nota per el mon Mundial: Veig que la Ministra segueix al peu del canó, que els sots continuen produnint-se, que l’agressor està al carrer, que en Zapatero va venir a veure el Barça - Almeria, ai no perdo, que va venir per sorpresa a veure les obres de l’AVE, que el Barça guanya però amb més pena que glòria, que el Madrid guanya al Depor (cagunlaputa) i que l’Espanyol continua a zona UEFA (Felictats nanos!!!!!!)...i el mon continua siguent mon, joder, jo que pensava que avui en llevar-me al meu nou pis les coses s’haurien arreglat, si més no a Catalunya....que innocent que soc per deu, poder no es tant sà com pensava tenir sexe abans d’anar a treballar, ens posa el llisto massa alt i clar, desprès venen les decepcions.

Si, aquest es el primer Aniversari Blocaire que escric des de la meva nova casa, el primer post doncs no podia ser un altre que per la celebració de l’Aniversari d’un Bloc i com no...quin Bloc....començo doncs.

El Bloc que avui felicitem es un dels que fa més temps que llegeixo i de vegades em pregunto per que, els seus post son llargsssssssss, “rucambulescus” quant vol, parlen de mil i una cosa en un mateix post, però s’ha de reconèixer que l’amo en te una gràcia que el fa molt amè.

Segurament, demà quant ell ho llegeixi, em deixarà un comentari groller, però ja hi estic acostumada :-P

Amb el Bloc que avui fa anys hem gaudit de intenses compres en Centres Comercials d’alt Standing o en Botigues de barri mega pijes,hem conegut a un munt d’amics i amigues amb pseudònims ben curiosos, s’utilitza tota mena de colors, amb una codificació especifica per tal d’identificar els colors amb els motius de l’escriptura...si ja ho se ja, es raro de collons.

Aquest Bloc tracta de temes diversos, però especialment de les amistats de la persona que escriu, d’esports, de situacions curioses dins els mitjans de transports. Sabem que l’amo del Bloc sap fer la Grulla i fins i tot va dedicar un post fa anys, al bon mestre del Karate Kid, sabem que hi ha gent que es guai i que tots som diferents.

També sabem que a la feina del propietari del Bloc no s’estan de res, tenen virus i problemes informàtics tot sovint, si més no a l’any 2005 en tenien cada dos per tres, sabem que les festes de Nadal l’hi agradaven, si més no anys enrere, també hem compartit de les seves aventures i desventures amb les futures mares dels seus possibles fills...tot arriba, pren-t’ho amb calma nen.

I ja no m’enrotllo més, que tots els que seguiu aquest bloc sabeu de qui es tic parlant, que es la meva debilitat, poder per que se com, quant, on i per que l’amo del Bloc es com es....un 27 d’octubre de 2005 va néixer A un pam de la glòria, que puc dir que no t'hagi dit abans???

MOLTISSIMES FELICITATES A AQUEST BLOC TANT i TANT COLLONUT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

I seguim amb el debat per que Sant Boi està okupat per els mitjans de comunicació que estan pendents de l’agressor i de l’agredida.

Aquesta tarda, tornant amb el metro, el tren i el bus, he pogut sentir un munt de comentaris, tant diversos com els que vàreu escriure vosaltres aquí fa un parell de dies, alguns d’ells m’han indignat, d’altres, si hagués dut barret, me l’hagués tret i es que hi ha gent per tot.

Al passar per davant dels nous jutjats de Sant Boi quasi be no podíem circular, mitjans de comunicació de tot tipus, tenien presa l’entrada per on esperaven que algú dels implicats surtis i fes declaracions.

Ara veia les noticies i han explicat per que el NENG va actuar així, es veu que te un transtorn de personalitat i fa més de 10 anys que l’estan tractant psicològicament, els seus pares es van separar quant era petit, s’ha mare va fugir de casa i el pare es alcohòlic, la iaia es qui la cuidat durant anys...i es queden tant amples, justifiquen el que va fer per que pobret, va tenir una mala infantesa, no em toqueu els collons homeeeeeeee!!!!!!

Mentrestant, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, uns 400 manifestants, quasi be tots equatorians, s’han manifestat en contra d’aquesta mena d’agressions i demanen al govern i a la justícia que no sigui feble i el tanquin per el que ha fet.

Per si no n’havia prou a Sants L-5 han hagut de tancar un passadís per que hi havia filtracions i a que no sabeu per culpa de qui???, siiiiii, per el putu AVE!!!!!!!

Em temo que la Ministra encara no s’ha assabentat dels problemes que l’AVE ens està portant als catalans, concretament a la nostre empresa ja tenim vàries feines encarregades per mirar de solventar alguns d’aquests problemes, com instal.lar màquines validadores de bitllets tipus RENFE a l’estació d’Avinguda Carrilet, que aquests dies està completament colapsada a primera hora del mati i al vespre.

Des d’aquí demano dues coses, per que ara ja en tinc els ovaris plens, per tant:

1.- Senyor jutge, faci la seva feina, assabentis de tot el que va passar, faci justícia i tanqui a la presó el cabró aquest que es dedica a colpejar persones, dones, menors d’edat i a més estrangeres.

2.- Sra. Ministra, faci el putu favor de dimitir, que lo seu ja passa de “castany obscur”!!!!!!

Dades extretes de El Periódico de Catalunya:

Agressió

Fa uns mesos en Gatot em va donar un Thinking Blogger Award per que creia que el meu Bloc, aquest Bloc, el vostre Bloc, feia pensar. En molts dels vostres comentaris hi vàreu crear debat i no nomes en aquell post d’agraïment que vaig fer, si no en molts d’altres.

No vull ser polèmica, però voldria crear un nou debat ara i aquí i estic molt interessada en saber la vostre opinió sobre un tema que, certament, trobo que es molt preocupant.

No penso posar les imatges del vídeo on un indesitjable, un energumen, una mena de paio tot raro, borratxo i fastigós, colpeja brutalment a una noia equatoriana, estic farta de veure aquest vídeo a les noticies i farta de sentir-ne parlar a la ràdio, a la TV i als diaris.

Aquesta tarda, mentre veníem amb el pare en cotxe, sentia el programa d’en Clapés i jo m’he sentit com ell, indignada per tot el que aquesta agressió completament racista a representat en aquesta la nostre societat, on els valors, els drets de les persones a la vida, a ser com son, a venir de on venen, a tenir la pell d’un altre color, a guanyar-se les garrofes com poden, sembla ser que cada cop està més mal vist, que trist tot plegat.

El fill de puta que va apallissar brutalment a la noia al tren de FGC, aquell que normalment agafo jo, ha quedat lliure amb càrrecs per que el fiscal no s’ha presentat al judici, per que...creia que l’agressió no era tan greu, no tinc comentaris per aquestes paraules de la fiscalia, ho sento però em superen.

Al cabró aquest l’han entrevistat a Telecinco aquesta tarda i en Clapés opinava que no era bo que es fes publica aquesta entrevista, per que es pot crear l’efecte mirall, es a dir, si aquest fill de la gran puta surt a la TV.... molts agressors del mateix estil poder vulguin tenir els seus 5 minuts de glòria i llavors que???

Es cert que els Mossos diuen que, davant d’una agressió així, si n’ets espectador, no facis res i els avisis ràpidament, segurament això devia fer el noi que anava al mateix vago i girava la cara cada vegada que el racista pegava a la noia equatoriana, no fem res, no fos cas que rebem...amb aquesta excusa de no fer res per no rebre no solucionem el problema i així ens van les coses.

Però jo em pregunto, desprès d’haver vist la filmació a munt de llocs, quant l’agressor baixa del tren...algú s’aixeca per ajudar a la noia agredida o segueixen girant-l’hi la cara????

Com deia una de les col·laboradores d’en Clapés, si no vols enfrontar-te a l’agressor, com a mínim, un cop ha marxat....ajuda a la persona agredida, no??

Que haguéssiu fet vosaltres???, jo ho tinc molt clar, tenint en compte que en el tren i per el que es veu a la filmació, nomes hi anaven l’agressor, l’agredida i el que passa de tot, m’hagués aixecat i hagués començat a cridar, a fer crits histèrics per tal d’espantar a l’agressor, poder algú més m’hagués sentit i hagués vingut a ajudar...o poder no i ara no estaria viva per escriure aquest post, però que no m’hagués quedat sense fer res, això ho tinc claríssim.

El debat està obert......voleu participar-hi o us quedareu sense fer res???

I es que avui tinc el dia perru, poder per que ja ha començat ben cardat de bon mati, amb la conya d’haver d’agafar el tren, aquell tren de FGC que agafo cada mati, però avui rodejada de mil persones més...com a mínim.

Baixant a Avgda. Carrilet, com cada mati, però rodejada de persones desconegudes, avui ja no érem els mateixos de cada dia, avui hi havien cares noves, olors noves, noves empentes, noves cares de mala llet.

Al metro a petar de gent, dreta durant tot el camí i sense poder dormir, i de nou noves cares, noves olors, noves empentes i noves cares de mala llet.

Suposo que molts de vosaltres us hi heu trobat, tots aquells que agafeu els FGC i que avui per culpa del que va passar dissabte, us heu trobat amb noves cares, noves olors, noves empentes i noves cares de mala llet.

M’he animat molt sabent que un electricista de completa confiança vindrà demà a fer un cop d’ull a tota la instal·lació, m’he animat quant he rebut la trucada dels de l’IKEA per dir-me que dijous ens porten els mobles, tot i que he tingut que dir-los que vinguin dissabte per que tant en Hatim com jo treballem i no hi hauria ningú a casa per atendre’ls i m’he animat nomes de pensar que d’aquí a 4 dies, si, si 4 dies, ja estarem vivint al pis, plogui, nevi o hi hagi un tifó, en Hatim i jo, divendres ens instal·lem a casa nostre, hi ha un millor motiu per ser feliç????

Doncs per sort, Júpiter s’ha alineat amb Mart i han fet que en Raikonen guanyes el Campionat del Mon de Formula 1.....crec que soc una mica bruixa....dijous tornaré a fer La Primitiva, a veure si això també ho encerto.

Aquest Bloc avui celebra els seus 300 post i si us he de ser sincera al principi no creia que hi arribaria, a veure, m’explico, no es que no tingués ganes d’escriure ni tampoc que no veies futur al bloc, nomes es que creia que no postejaria tant sovint, però es clar, quant s’hi està tant enganxat.

No vull fer un resum del que he escrit, tot allò que s’ha plasmat en aquesta casa s’ha fet en el moment que tocava i mirar enrere per veure com ha crescut, quins canvis a experimentat i com s’ha fet conegut de mica en mica, ara no toca.

El que si vull es donar-vos les gràcies a tots els lectors i lectores, als que no dieu mai res però hi entreu i als que comenteu cada dia, fins i tot vàries vegades, sense vosaltres aquest bloc no es res, per que un pot estar molt inspirat o no i pot escriure un munt de frases coherents o no, però si no hi ha algú a l’altre banda per llegir-ho no te gaire sentit que s’escrigui, no creieu?

El Bloc va començar com un joc per mi i ja sabeu, els jocs agraden, t’hi enganxes i et tornes un maniàtic compulsiu, com Jo Mateixa, però em sento orgullosa dels temes tractats, dels debats creats, dels premis obtinguts, dels amics que hi he fet, als que fa temps que hi sou i als nou vinguts, enteneu-me, amb intensitats diferents (el roce fa el carinyu), però a la meva manera sou tots i totes tant i tant importants que no puc més que dir-vos que us estimo un huevo!!!!!!!

Espero poder compartir amb tots vosaltres un munt de coses més, més històries, més alegries, més debats, més de tot, si vosaltres voleu compartir-ho amb mi es clar.

Bon cap de setmana a tots, gaudiu-lo i no sigueu gens bons!!!

PD: Per els que no s’han assabentat....dissabte juga el Barça...dissabte juga l’Espanyol contra el Madrid i diumenge a les 18:00 (Gerard, a les 18:00!!!!!) la final del Mundial de Fórmula 1.

Ho sento...no podia faltar aquest vídeo en el meu post 300, m'encanta!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

I tots els mitjans de comunicació, espanyols sobretot, sen fan reso del que pot passar diumenge a les 18:00….

Si gent si, l’Alonso es juga el campionat de Formula 1 al circuit de Interlagos, al Brasil, però es clar, se la juga contra en Hamilton i en Raikonen.

I a mi l’Alonso no m’agrada, però nomes per putejar a Mclaren ja m’agradaria que guanyes i envies a prendre pel sac al jefe de la escuderia (el de Renault, el Briatore es fastigos, però es que al de Mclaren no el trago).

Fa uns dies que escolto RAC1 quant torno a casa amb el cotxe del pare i allà han fet una macro enquesta on la gent pot votar qui vol, no qui creu, si no qui vol que guanyi el campionat i si em paro a pensar-ho jo vull que guanyi en Raikonen, però fijo que guanya en Hamilton (que està un rato bo el paio), però no, no, per favor, l’Alonso no que es tonto del cul i més ara que esta casat amb la pepa aquella, però es que en Hamilton tampoc vull que guanyi....

Qui voleu que guanyi???

Qui creieu que guanyarà???

Abans de res us vull donar les gràcies per les mostres de suport rebudes, via Bloc o via e-mail, per el tema de l’operació de la mare. Tot està perfecte, la mare ja ha començat a fer exercicis de rehabilitació a casa, els ha de fer en franges de 5 minuts tres cops al dia, es a dir, 15 minuts d’exercicis al cap del dia.

Ja us la podeu imaginar, a peu dret, amb la mà dreta recolzada a la taula i amb el braç esquerre fent moviments rotatius d’esquerra a dreta i a l’inrevés, amb moviments de pèndol i movent el braç com quant caminem, tot això amb un pot de tomàquet de mig quilo a la mà. A més ha de fer pujar la ma per la paret, poc a poc, conforme la ma va pujant el cos es va acostant a la paret, cada dia arriba més amunt, tot i que encara hi ha moviments que no pot fer, dimarts 23 te visita amb el metge que la va operar i segons com hagi anat aquesta setmana ja l’hi farà fer moviments més forçats, però això ja a un centre de rehabilitació.

En quant a la ferida, te tres foradets de res, dos d’ells estan completament tancats i son de 1 mm més o menys, l’altre, un que deu fer un 3 mm s’està tancant a la perfecció, cada dia l’hi canvio l’apòsit i cada cop va millor. Ella està molt animada, el que està depre es el pare que ara l’hi toca fer rentadores, cuinar i tenir el pis endreçat, ahhhh se siente :-P

Pel que fa al nostre pis, divendres vam pujar a Pineda amb en Hatim i vam baixar les 4 caixes més totes les bosses que teníem de coses de la cuina, que si plats, gots, olles, copes, manteleries, tovalloles, draps de cuina, etc...vam estar endreçant les coses entre divendres a la tarda i dissabte al matí, mentre fèiem temps per que ens portessin la nevera i el congelador.

Un cop ens ho van portar, com que les neveres no es poden encendre passades unes hores, ens en vam anar al Alcampo i al Leroy Merlin a comprar tot allò que jo tenia a la llista i que ens feia falta, portàvem 1 hora al Alcampo i el carro a petar i encara no havíem comprat res de la llista i es que la meitat de les coses no les tenia anotades per que no hi havia caigut en que teníem que comprar-les:

Lleixiu, sabons, baietes, una escombra, sabó per la rentadora, suavitzant per la rentadora, pastilles de sabó per el rentavaixelles, sal per el rentavaixelles, una mopa, bosses d’escombraries, cubell per les escombraries (l’hem comprat ecològic, d’aquells que porten dos dipòsits, un per el menjar i l’altre per les llaunes i plàstics), una palangana per treure la roba de la rentadora, que si les setrilleres, un estenedor per la roba (ens hem oblidat les pinces per estendre), catifes per les habitacions, una catifa per el menjador, un joc de 10 ganivets de serra (porten ganivets per tallar el formatge, el pa, la carn), tisores, una mena de recolza paletes (per posar les pinces per la carn, la espàtula per el peix, el cuixeró per la sopa, etc...), els telèfons, una catifa per l’entrada del pis, dos coladors, un motllo per fer pastissos, un parell de tapadores per les olles (les paelles i olles ja les teníem de fa anys), topalls per que les portes no piquin cop, xampú, sabó per les mans i per el cabell, pasta de dents, desodorants, raspalls de les dents, una escobilla per el WC, paper d’WC, un penja tovalloles, una paperera per el bany, una làmpada de peu per el menjador....i ja he perdut el compte de les coses que vam comprar.

Ja sabem com funciona la rentadora i la assecadora, el rentavaixelles (en color gris) està estrenat per que abans de guardar els vasos, la vaixella i la coberteria a lloc ho vam rentar tot, i ahir al vespre ja vam cuinar en la nostre vitroceràmica, sensacional, semblo una maruja i sabeu que??, que m’encanta poder fer totes aquestes coses a casa meva, coses que odiava fer a casa dels pares, que curiós oi?

Divendres al vespre ja vam dormir al nostre llit, abans de tot una bona dutxa en el nostre bany nou, amb la columna d’hidromassatge (que ens hi vam barallar, amb la columna, per que no sabíem gairebé com anava) i desprès al llitet....no us ho penso explicar pas :-P

Dimarts ens porten el moble del menjador i segurament divendres el sofà, quin xou, ahir sopàvem asseguts al terra damunt de la catifa del menjador, per que la resta de mobles fins el 26 d’aquest mes no els tindrem.

Ha estat un cap de setmana cansat per tots els viatges que hem fet amunt i avall, tot acondicionant les poques estances que tenim disponibles ara mateix, però ho hem fet amb tantes ganes i il·lusió!!!!!!!.

Demà a les 08:15 ve la inspectora de l’ajuntament per tal de verificar que tenim els serveis mínims (llum, aigua, gas) i podem posar-nos a viure, ens renovarà la cèdula d’habitabilitat i llestos, només quedarà que ens portin la resta de mobles i que en Hatim faci el trasllat del seu pis, que son quatre caixes de no res...i a viure-hi....si tot va com a d’anar el cap de setmana del 27-28 ja ens hi quedem a viure, quines ganes!!!!!!!!!!!!!!!!

Que tal el vostre cap de setmana????

Para ti amor mio, TE QUIERO CON TODA MI ALMA, gracias por este fin de semana, el primero de muchos, por fin, juntos en nuestro piso.

Sempre he pensat que tothom te dret a experimentar que passa un dia en un hospital, no com a malalt, ni tampoc com acompanyant, si no més aviat com una visita turística, tipus museu o quelcom semblant, per que es veu cada cosa.

Ahir dia 10/10/2007 a les 08:15 del matí ja estàvem a l’hospital esperant per ingressar a la mare, ho havia de fer a les 09:00, però per evitar trànsit a quarts de vull del mati vam sortir de casa, puc constatar que les carreteres d’aquesta país son un cul, i que sortir de Sant Boi a aquelles hores en cotxes es una gran putada, visca el transport públic!!!!!

Un cop fet el ingrés a la Clínica Delfos ens van portar a l’hospital de dia, donat que hi havia més malalts del compte i les habitacions estaven ocupades, allà ens van fer esperar fins a les 12:15, que es l’hora en que es van endur a la mare per operar-la, la intervenció fantàstica, cap mena de problema i com que coagula tant be cap hemorràgia, tot perfecte i la intervenció va durar uns 35 minuts, llavors jo em pregunto, si tot va anar tant fantàstic i van trigar tant poc en operar, per que fins a les 15:15 no ens van dir que ja estava i que tot havia anat be???

Estàvem nerviosos de no saber-ne res, però be, la cosa està en que tot a sortit com havia de sortir i avui, a l’hora de dinar, ja érem a casa de nou. La mare tenia els tendons molt desgastats i això complicarà la rehabilitació, que primer podia durar uns 3 mesos i ara poder s’allargui. De moment ha de fer la rehabilitació de 2 a 6 setmanes i un cop passi aquest temps veure’m que tal va, però ja l’hi ha dit que serà llarga i dolorosa, que hi farem, ella esta contenta d’haver-se operat i diu que farà tot el que el metge digui per recuperar-se ben aviat i sobretot be del tot, quant ho vegi m’ho creure, que ma mare es de las de armas tomar.

L’esclafador ja esta arreglat, be, es que el tema del gas va quedar llest dimarts al vespre però llavors era l’escalfador el que no anava, tot un xou, ara ja està llest i dilluns a les 08:15 la inspectora de l’ajuntament podrà passar la inspecció per renovar-nos la cèdula d’habitabilitat, l’hem hagut de renovar donar que la dels avis no apareixia per enlloc, a més s’havia fet el canvi de nom del pis desprès de fer la compra - venda.

Aquesta tarda ens han portat el llit i ja l’hem deixat fet per demà, que segurament en Hatim ja vindrà a dormir-hi i si, com em preguntava en Clint (alias el del culet sexy), l’estrenarem :-P

Así son/estan las cosas y asi se las hemos contado, bon cap de setmana a tothom!!!!!!!

PD: Tinc un dilema, a TV3 fan Polònia, a Telecinco fan GH9 i a Antena 3 fan Speed......que miro???

La Denea, que es una mala persona, jajajajajaja, em va passar un meme fa dies que tela marinera, però el faré per que es ella i se que en el fons m’estima una miqueta :-)

Es tracta de posar en marxa el reproductor de musica en forma aleatòria i segons vagis sonant les cançons vas responent les preguntes....allá vamosssssss:

1. Com em veu el món?
It’s my life (No Doubt)

2. Tindré una vida feliç?
Si un dia he de tornar (SAU)

3. En realitat, què creu la gent de la mi?
Like a prayer (Madonna)

4. Les persones pensen "fer-me algo" en secret?
Es caprichoso el azar (serrat i Noa)

5. Com puc ser feliç per mi mateix?
Llença’t (Lax’n’ Busto)

6. Què hauria de fer amb la meva vida?
Welcome to paradis (Green Day)

7. Tindré fills alguna vegada?
Angelia (Richard Marx)

8. Un bon consell:
Moret han words (Extreme)

9. Quin és el meu "main theme" actualment?
Tierna y dulce historia de amor (Ismael Serrano)

10. I l'altra gent quina cançó creu que és la meva "main theme"?
El boig de la ciutat (Sopa de Cabra)

11. Quina cançó es tocarà en el meu funeral?
Always (Bon Jovi)

12. Com serà el meu dia avui?
We aret he champions (Queen)

13. Per què estic aqui?
I’m alive (Celine Dion)

14. Per quina raó la gent em recordarà?
We aret he world (Michael Jackons & company)

15. Quina cançó se'm enganxarà demà?
Grace Kelly (Mika)

16. Hi ha gent allà fora que em vol segrestar?
Tren de Mitjanit (SAU)

17. De què tractarà aquest any?
País Petit (Lluis Llach)

18. Si arribessis al cim del Everest, cridaries:
Boig per tu (SAU)

19. La pròxima vegada que estiguis amb gent, cridaràs:
Caperucita (Ismael Serrano)

20. El teu missatge al món:
Papa don’t preach (Madonna)

21. El teu secret més top secret:
Temblando (Hombres G & Alex Ubago)

22. El teu desig més profund:
Esperant (Obrint Pas)

23. La teva memòria més antiga et fa pensar:
Turquesa (Gossos)

24. Algun dia en el teu casament, inclouràs...
Golt del Messi relatat per en Puyal

25. Quan et despertis demà, murmuraràs:
Por ti (El canto del loco)

27. El dia que m'enamori serà...
Insoportable (El canto del loco)

28. Durant el sexe, cridaré:
El 28 (La Oreja de Van Gogh)

29. El teu missatge per a la gent que llegix això:
The final countdown (Europe)

I l'hi passo a.....L'Alatrencada, per que em sembla que no t'he n'he passat mai cap:-P...a en Clint, per que si nen, per que si :-P....a en Puji, per que em sembla que mai t'he passat un meme :-P...i ja paro que si no em direu el nom del porc :-)

Fa uns dies la Palito va deixar en el seu Bloc un estudi Grafològic de la seva signatura i em vaig animar a fer-lo, us deixo la meva signatura i el que en diuen d’ella:

Grafológicamente, la firma es una biografía abreviada de su autor.

Debe observarse conjuntamente con un texto que la acompañe, pero de cualquier forma, de acuerdo a ciertas características específicas de su signatura, se puede distinguir lo siguiente:

La ubicación en el papel indica que se manifiesta como una persona centrada, que marca presencia.

Según el tamaño de la firma, mediano, tiende a una extraversión moderada.

El predominio de formas curvas, revela gustos estéticos, amabilidad y buenos modos.

El ángulo ascendente indica una buena ambición y deseo de superación.

La velocidad media señala una persona medida y justa en su accionar.

Según la presión de la escritura, posee un temperamento práctico y activo.

La rúbrica revela una personalidad que busca seguridad para alcanzar sus metas, reforzando sus ideas antes de emprender una acción.

Al tener solo algunas letras legibles, indica que toma ciertas reservas antes de conceder su confianza a los demás.

La utilización de las mayúsculas en la firma permite deducir que tiene una autovaloración real, y una autoestima equilibrada.

El predominio del nombre, demuestra un 'Yo' íntimo muy fuerte, y una gran autoaceptación.

Las características precedentes de este informe son generales, y están enteramente basadas en lo que representa su estampa personal en el momento instantáneo en que la escribió, y muchos factores están sujetos al cambio permanente según el devenir de la vida.

Estudio grafológico gratuito de la firma.

Ja se que no es diu així, però en honor al nostre President de la Generalitat el títol no podia ser una altre. Ja us avanço que aquest post serà mega llarg, bàsicament per que en un en faré dos, el resum setmanal del GH9 i com m’ha anat el cap de setmana, que no ha estat gens agradable, ja us ho dic ara.

Començo per com ens ha anat amb la neteja del pis...doncs res, que no l’hem feta, alaaaaaaa i per que?? Us estareu preguntant...doncs per que dimecres ens el venen a netejar i així em aprofitat nosaltres per passar-nos el dissabte a l’Ikea encarregant ja els mobles definitius. Us faig un planning per que veieu com està la cosa.

Dimecres 10....operen a la meva mare del braç, si ja se que no us n’havia dit res, i no ho havia fet per no amoïnar-vos, però com que dimecres i dijous aquest bloc estarà inactiu volia que sabéssiu per que. Si recordeu, el mateix dia que l’avi Ramon es va posar malalt, la mare que estava a Pineda, va caure a casa i durant aquest temps ha estat fent rehabilitació per el braç, doncs be, l’única solució es operar i això es el que faran dimecres, operar-la del hombro. Haurà d’ estar-se 24 hores a l’hospital, i servidora es quedarà amb ella tot el dia i la nit.

Aquest mateix dia ens vindran a netejar el pis.

Dijous 11....no sabem a quina hora donaran l’alta a la mare, però no aniré a treballar per poder-me quedar amb ella. A la tarda, com que el pis l’hauran netejat el dia abans, ens portarn el llit.

Divendres 12....festiu, ja sabeu, el Dia de la Hispanitat, pujarem a Pineda a buscar totes les caixes de l’aixovar (plats, gots, coberts, tasses, etc..., en definitiva, tot el que va a la cuina) que tenim, tornarem al nostre pis i entre divendres a la tarda, dissabte i diumenge, omplirem la cuina amb tot això, a banda de que haurem hagut de lligar que dijous ens portin la nevera i el congelador per tal de dissabte a la tarda fer una escapada a l’Alcampo i carregar-la be de menjar.

Divendres 19 o dissabte 20... ens porten, segurament, el sofà, pot ser que sigui uns dies abans, però això anirà en funció de la fàbrica, esperem que sigui així.

Divendres 26 o dissabte 27....ens porten totssssssssssssssssss els mobles del pis, en Hatim buidarà el seu pis i tant de bo ens ho portessin tot divendres per que així dissabte podríem començar a fer el trasllat sobretot del seu pis, que està de lloguer i no tenim ganes de pagar un altre mes.

I així estan les coses??; doncs no, hi ha més, per que resulta que aquest cap de setmana, tot comprovant que l’escalfador que ens han instal·lat funcioni correctament i hagi aigua calenta, ens hem trobat que la instal·lació està feta com el cul i hem hagut de trucar d’urgències al Gas Natural per que teníem una fuita....pa vernos mataó, com diria aquell. Total, demà dilluns he de trucar al Servei d’Atenció al client per que em donin el telèfon d’un instal·lador oficial per que em vingui a fer de nou la connexió i desprès tornar a trucar per que vinguin els inspector del Gas per comprovar que ja està correcte.

Estic molt emprenyada i m’he fet un tip de plorar, no per que les coses es retardin per que ja veieu que entre una cosa i una altre fins a principis de novembre no ens hi podrem ficar al pis, m’he emprenyat només de pensar el que podia haver passat si hagués explotat tot, buffff.

Passem al següent tema, resum setmanal de GH9....

Per començar una de les dues Chicas de Oro ha estat expulsada per els seus propis companys, que trist, les dues mosses tancades al confessionari i veient per el plasma com els companys deien, davant de tothom, a quina de les dues volien expulsar, Lucy es queda i començar el seu joc com a verdadera concursant del GH9 i l’Ara marxa plorant.

Per una altre banda han perdut la prova setmanal, la qual no he entès gairebé però es veu que tenien que passar una mena d’examen de conduir, total, que durant aquesta setmana nomes podran menjar pa i aigua per que estan castigats, ells acostumats a menjar grans plats preparats per l’Eneko.

En Daddy l’han enviat a Brasil, be, això creuen els companys, però a ell l’han tancat dins de la suite, incomunicat durant una setmana i haurà de fer creure als seus companys via missatges que gravarà, que està a Brasil participant en l’edició que es fa allà de GH. En contrapartida, un concursant de GH Brasil vindrà a passar 1 setmana amb els nois a Madrid, però no es oro todo lo que reluce, doncs el noi es un actor portuguès que haurà de fer el paper encomanat, com la lien els de la productora!!!!!!

L’Oliver està emprenyat, i molt i es que en tota la setmana no l’han deixat dormir i el noi te molt mal despertar, ha tingut un enfrontament amb la Karen per el tema de l’estona que perden al bany, ella es veu que s’hi està molta estona i vàries vegades al dia i ell està mosca per que no pot cagar tranquil. El nano diu que cuando se cabrea piedre los estribos, però els estribos no son el que porten els cavalls???, ai no entenc pas a aquest noi. S’han dit de tot, menys bonita i bonito, ha estat bastant depriment, tot ha quedat aclarit i ja han fet les paus amb una encaixada de mans.

La Karen aquesta es veu que no te molts amics a la casa, doncs abans eren cul i merda amb la Melania i ara no es suporten i vinga tu, més plors al confessionari, jo em pregunto, el paio que els escolta déu pillar unes vacances quant el programa s’acaba!!!!!, bàsicament per recuperar-se de la depressió que els concursants l’hi deuen transmetre, pobre home.

Les nominacions d’aquesta setmana han canviat molt, per tal de guanyar un aliment extra per subsistir durant la setmana, els han fet sortir al jardí, con lo puesto i amb el fred que fot, i escollir els seus nominats, amb el cul enganxat al cotxe que hi tenen per la prova setmanal i davant de tothom, així aconsegueixen l’aliment extra o be marxant al confessionari i dir-ho en secret però perdent l’aliment que els regalen, s’estan creant molts malts rotllos per que ara afloren sentiments, rancúnies que hi ha des de el començament del joc però que s’han anat amagant per por de ser nominats.

La Melania i una de les bessones, collons no se quina es, també han tingut els seus piques, donya perfecta, la primera, es queixa per tot, per que no es neteja el bany, per que no s’escombra la casa, etc...i la bessona es queixa de que no l’hi donen una mica de pa per esmorzar quant en canvi hi ha gent a qui se l’hi permeten tots els capricis.

En Rodrigo s’ha declarat a la Melania i ella, que semblava que estava per ell, l’hi ha donat llargues tot i que se’l mira enfigada (ja m’enteneu).

I així estan les coses...vosaltres que tal???

Nota: De moment el Barça està guanyant 2-0....fa una mica més de mitja hora que han començat.