Diari de Jo Mateixa

Avui, 31 de desembre de 2007, toca fer repàs de l’any, un any complicat per nosaltres, per la nostre família, donat que amb poc menys de 1 mes, els avis, els pares de la mare, van morir.

Recordo el 31 de desembre de 2006, a casa dels Acosta, un cop vam menjar el raïm i ens vam felicitar l’any els uns als altres, en Hatim i jo ens vam abraçar i a cau d’orella l’hi vaig dir, AQUEST ES EL NOSTRE ANY, TROBAREM PIS, ENS ESTABLIREM ECONÒMICAMENT i FINS I TOT PODREM PLANTEJAR-NOS DONAR-L’HI UN GERMÀ A L’ ISMAEL.

Ell va somriure i em va dir, EL QUE HAGI DE SER SERÀ, NO POSEM PRESSES AL FUTUR.

Si, aquest any ha estat el nostre, hem trobat pis, si, ens hem establert econòmicament tot i que al tenir pis anem més justos de calers, i si, donarem un germanet a l’Ismael....però no aquest any ni el que ve eh, no ens poseu presses vosaltres ara, poder l’any que ve, o l’altre.

Estic molt contenta de com ens han anat les coses a nivell de parella, cada dia estem més units, ens estimem més, tinc molt clar que sense ell el meu mon te poc sentit i se que alguns dels meus lectors habituals no ho entendran, no voldran veure-ho així per que o be no creuen en la parella o mai han estat tant enamorats d’ algú com ho estem nosaltres l’un de l’altre, però tot i així...... sembla que m’estigui queixant públicament, oi?? i no entenc ben be de que ni per que.

La Paloma, una amiga de la familia que viu a Madrid i es merengue fins a la medul·la, ha passats els Nadals a l’hospital, l’han operat a corre cuita del que podria ser un càncer de colon i el dia de Nadal parlant amb ella em deia:

Como estas con Hatim, eres feliz?

Como no voy a ser feliz si estoy en mi casa con la persona a la que amo?

I es cert, però per arribar a això, a estar a casa meva i viure amb la persona que m’estimo, he passat un any de gossos, començant per la mort precipitada dels avis, van marxar quasi junts, amb molts pocs dies de diferència. Si ells no haguessin mort nosaltres, probablement, seguiríem buscant pis desesperadament.

L’estrès de la feina unida al neguit de la malaltia dels avis ha fet que molts cops volgués trencar amb tot i amb tothom, fins i tot que engegues a pastar fang al Hatim, però nomes m’ha calgut sentir la seva mirada clavada en mi, o l’escalfor de les seves mans abraçant-me en moments difícils, i un cop d’aire m’ha remuntat de nou.

Igual que vosaltres, que els vostres comentaris, e-mails, sms, trucades, en els moments més difícils m’han ajudat a tornar a ser Jo Mateixa, a mantenir viu l’esperit amb el que es va crear aquest Bloc, un Bloc que el 3 de gener de 2008 complirà 1 any, 1 any dur, difícil, el meu any.

Que el nou any que comença aquesta matinada que ve sigui el vostre en tots els sentits, però que no hageu de pagar penyora per que els somnis s’acompleixin.

Vull felicitar molt especialment a:

L’Anna Tarambana, per que ella i el seurei comencen una vida en comú, per que sigueu molt feliços en el vostre niu, piu, piu. Dolça, moltíssima sort en aquesta nova aventura!!!!!!

A la Bluf, que s’independitza i comença l’any en un nou cau, una nova llar, un nou somni del que ens n’anirà fent cinc cèntims. Una abraçada ben gran guapíssima i molta sort!!!!!

A la Déjà Vie, per que se’ns està fent gran i s’està rumiant això de compartir molt més amb la persona que estima. Tota la sort del mon nineta dolça!!!!!

I a tots i totes les que empreneu nous objectius aquest any, com posar-vos a règim, deixar de fumar, anar al gimnàs.....etc......

FELIÇ ANY NOU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La dona que avui fa anys ha passat per un any ple de canvis professionals, podríem dir que aquest any ha estat intens i que, per el que vaig llegint en el seu bloc, cada cop està més contenta i establerta.

El Bloc que avui fa anys es un Bloc amb esperit viu, tot i que la seva autora escriu quant pot per que es una dona molt ocupada sobretot per la seva vida familiar i no disposa de molt de temps per relatar-nos el seu dia a dia.

La dona que avui fa anys ens ha mostrat com de dura pot ser la vida si vens d’un altre part del mon, com de difícil ho te la gent que la justícia castiga, tant si s’ho mereixen com si no. Es una lluitadora nata, amb empenta, amb ganes de donar als demés el millor d’ella mateixa.

El Bloc que avui fa anys ens mostra el dia a dia d’un personatge menut, les seves inquietuds, les seves baralles amb el mon, som partícips dels seus per que’s, de les seves experiències i de les seves frases que molt sovint ens deixen amb la boca oberta.

La dona que avui fa anys ha ajudat al medi ambient fa ben poc, ben fet bonica!!!!

El Bloc que avui fa anys ha celebrat fa pocs dies l’aniversari del seu protagonista.

Un 30 de desembre de....no s’ha sap quin any va néixer la Abogada en BCN, bonica, espero de tot cor que aquesta nova etapa que has començat fa pocs mesos et doni moltes satisfaccions, tant professionals com personals.

MOTLISSIMES FELICITATS GUAPISSIMA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Un 30 de desembre de 2006 va néixer El Pol es fa gran, Mama del Pol.... que sapigyuès que m’estimo al teu fill com si fos meu i sento ben proper tot el que ens expliques que l’hi passa.

MOLTISSIMES FELICITATS AL BLOC I A LA SEVA AUTORA!!!!!!!

Quines coses te la tecnologia, oi????

Aquest post l’he escrit més de deu vegades, amb un començament semblant les deu vegades, però el cos del post i sobretot el final l’he esborrat les deu vegades i l’he plantejat de formes diferents, no volia que sones trist, ni “cansino” però collons, es Nadal i ja ho tenen aquestes dates, un està tou, “bledu soleiadu” i diu tonteries.

No em vull enrotllar i no pretenc pas que aquest post sigui un resum del que ha estat aquest any, de cara al 31 de desembre ja faré un post d’aquells de plorar a moco tendido, no patiu, però ara el que toca es gaudir d’aquets dies maravellos de consumisme obligat.....

Que nooooooooooooooooo, que el que toca es cantar nadales típiques catalanes, es fer cagar el tio, es posar el pessebre (no us deixeu la farina) i gaudir del caliu familiar, que ja em perdonareu, però jo el Nadal el vull passar amb la família.

I que més dir??, doncs que BON NADAL, BONES FESTES, que no feu el ruc amb les begudes, que ser alcoholic no condueix a res, be si, al calabosso si et pillen els Mossos o al tanatori, uaaaaaaaaa, com m’he passat, total per dir-vos que feu el favor d’anar amb compte aquestes dies si agafeu els cotxes, motos o qualsevol mitja de transport…per déu, no agafeu l’AVE, ai no calla, si encara no en tenim a Barcelona…

Guapus, guapes, cuideu-vos molt i sigueu molt feliços aquest Nadal, US ESTIMO MOLT A TOTS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

PD: El dibuix està fet per en Ricard Soler, moltissimes gràcies!!!!!

L’home que avui felicitem em te impressionada des de el primer dia que el vaig conèixer, blocairement parlant, tant de bo el conegués in person. La seva passió per defensar allò en el que creu em te motivada, tant, que a casa meva ja faig reciclatge de llaunes, paper de diaris i plàstics nomes per que ell considera que el medi ambient s’ha de cuidar.

Últimament no para mai, sempre està amunt i avall, de viatge a algun lloc o altre i justament avui he llegit que se’n va a passar el Nadal a la ciutat dels meus amors, seré bona minyona, hem faríeu un lloc dins d’alguna maleta???

Crítica constructiva i que fa pensar es el que ens dona aquest home cada matí mentre fem el cafè, política, humor, cada detall que ens exposa ens fa pensar i ens deixa palès que es preocupa per que el passa a la seva ciutat, al seu país, al mon en definitiva.

Un home com cal, i si no que ens ho confirmi la parenta, el que si sabem, es que te un peus la mar de sexy’s i no cal que ningú ens ho confirmi això, jejejejejejejejejeje.

Un 20 de desembre de 1976 va néixer en Puji, en Jordi Pujadas (es el teu nom de debò o es un pseudònim???) que passis un meravellós dia, que gaudeixis d’aquest increïble viatge que faràs a NOVA YORK i sobretot, sobretot, fes un munt de fotos per desprès deixar-nos ficar cullerada a tot :-P

MOLTISSIMES FELICTATS GUAPISSIM!!!!!!!

L’última setmana del mes de desembre una parella heterosexual econòmicament desfavorida anava, a lloms equins i per camins rurals, a complir una obligació ciutadana que els havia imposat com a mostra de prepotència l’autoritat (in)competent.

El tràmit requerit, que consistia a facilitar les dades personals que havien de permetre l’elaboració d’un cens, no es podia realitzar a través d’internet o d’una trucada telefònica, ja fos gratuïta o en el seu defecte de tarifació especial, perquè aquests sistemes encara no havien estat implementats, sinó que es va haver de dur a terme de manera presencial.

Malgrat residir al municipi de Natzaret, a la província de Galilea, es van veure obligats a emprendre el viatge en plena temporada hivernal cap a la Judea, concretament vers el municipi de Betlem, d’on provenien els ascendents del subjecte masculí de la parella, que en la societat patriarcal d’aquella època era qui ostentava l’autoritat i la responsabilitat sobre la unitat familiar.

El subjecte femení de la parella es trobava prop del final del seu procés de gestació, i encara que tampoc no existien les ecografies ni les amniocentesis, ella tenia coneixement que duia al ventre una criatura de sexe masculí filla de la divinitat, perquè així li ho havia comunicat a l’inici de la gravidesa un missatger celestial.

La parella heterosexual econòmicament desfavorida va arribar al municipi de Betlem a última hora de la tarda, i com que no tenien prou poder adquisitiu no van poder accedir a cap de les places d’hostatjament disponibles.

En absència de caixers automàtics on poder passar la nit, van ocupar una cova que habitualment servia de refugi al bestiar, principal font de recursos, junt amb l’agricultura, d’aquella zona.

Aquell mateix vespre, la dona, sense ajut de cap llevadora ni d’altres professionals de la salut reproductiva, va infantar el seu fill i li va posar els bolquers que presumiblement ja duia preparats des de l’inici del viatge. Bolquers menys efectius que els actuals però també menys nocius per al mitjà ambient, ja que no contenien cap mena de substància plàstica, sinó que estaven íntegrament elaborats amb materials tèxtils procedents de fibres naturals. Després va deixar reposar l’infant damunt la palla d’una menjadora on feliçment no hi menjava cap cap de bestiar.

A falta d’altres mitjans de comunicació encara no inventats, la divinitat va informar de la nova del naixement de l’infant a través de missatgers celestials, que ja s’havien mostrat altament efectius en ocasions precedents. La transmissió no va ser general, sinó només a unes persones determinades, potser les úniques que eren capaces de percebre i escoltar els éssers de naturalesa diferent a la humana.

Els escollits per la divinitat van ser uns professionals autònoms del ram de la ramaderia, que passaven la nit, juntament amb el seu bestiar, fora dels llocs habituals de pernoctació.

Aquests treballadors es van adreçar diligentment cap a la cova, i van descobrir-hi un infant faixat amb bolquers ecològics i ajagut a la menjadora dels animals, i van intuir que la divinitat, que fins llavors els ministres religiosos i polítics els havien fet sentir altiva, distant i fiscalitzadora, per fi se’ls havia apropat, tant que havia pres la carn d’una criatura de sexe masculí (si hagués pres la carn del sexe femení l’abaixament potser hauria estat excessiu, va pensar algú) i estava disposada a viure una vida d’ésser humà en una classe econòmicament desfavorida i en risc d’exclusió social.

Els treballadors autònoms del ram de la ramaderia van pensar que potser a la criatura l’esperaven la persecució, l’estatus d’immigrant il·legal, la invisibilitat social i l’animadversió de l’autoritat (in)competent.

Potser fins i tot l’esperaven la tortura i la mort a mans de botxins professionals i/o de membres de les forces armades particularment embrutits per la seva llarga història de domini sobre pobles més febles.

Però entre aquells treballadors autònoms de la ramaderia va néixer l’esperança que, fos quin fos l’esdevenidor reservat a aquell nadó fill d’una parella heterosexual econòmicament desfavorida, els individus de l’espècie humana ja mai més se sentirien sols enfront el cosmos.

I quan sortiren de la cova i contemplaren la munió de cossos siderals que vessaven la seva llum, originada milions d’anys abans i que arribava tot just llavors a les seves pupil·les meravellades, van sentir com si les veus d’innombrables éssers celestes entonessin un exultant càntic d’alegria.

I la frase de…

ERES MÁS FEO QUE EL FARY CHUPANDO LIMON

ja no te cap mena de sentit veient aquesta monada de nen, pobrissó meu :–(

Post gilipolles, però es que avui no tinc gaires ganes d'escriure res important.

Recordo el dia que ella va fer els XX anys, m’havia fotut el cap com un timbal durant dies, em va dir que volia trucar-lo, volia dir-li que aquell dimarts d’aniversari faria campana a classe, aniria al camp d’entrenament a veure’l i volia que ell perdés dos minuts de la seva vida per estar amb ella.

Però jo m’hi vaig avançar, jo vaig enviar una carta al Club, dirigida a la seva atenció, vaig pensar que no funcionaria, que no ens farien cas i em feia ràbia pensar que no la fessin feliç en un dia tant especial.

La cara de sorpresa que va posar ella quant ell se l’hi va atansar en veure-la aquell mati d’hivern em va emocionar, i aquell FELIZ CUMPLEAÑOS GUAPA i els dos petons que ella l’hi va robar van ser l’inici d’una amistat estranya que ha durat uns quants anys.

Les nostres primeres vacances van ser a Astúries, ell havia canviat d’equip i era a Oviedo, ella tenia ganes de veure’l i em vaig embarcar en l’aventura d’unes vacances sense pares nomes per fer-la contenta a ella.

Avui he recordat tot això, avui ella m’ha trucat per dir-me que el millor amic d’ell, aquell amb el que compartia habitació en els desplaçament, ha patit un accident de cotxe i està ben fotut.

No som res.

No m’agrada estar tants dies sense escriure al Bloc, no m’agrada estar tants dies sense poder-vos llegir, sense poder-vos comentar, quant això em passa de dins sento com una peneta, si ja ho se ja, es una peneta tonta de collons, però soc així jo i ara amb l’edat que tinc no em canviareu, vaja.....espero que no pretengueu canviar-me.

De fet qui se segur que no em vol canviar es en Gatot, si no, no em donaria el premi que em dona, un premi que em sorprèn molt per que no se pas si me’l mereixo jo.

En Gatot m’atorga el premi al Blog Solidari, i ostres, si començo a llegir els meus posts, a fer memòria històrica del que ha estat aquets Bloc al llarg d’aquet any llarg no veig un post en concret que es pugui dir solidari envers als altres, es a dir, he parlat de molts temes, he tocat molts punts, suposo que a la llarga que si unim els punts que hem tocat acaba sortint un dibuix complert i aquest dibuix es el Diari de Jo Mateixa, calla que poder si que me’l mereixo el premi :-P

No, no...no em fa res explicar-vos el que em passa a la vida però suposo que enteneu que no us ho explico tot, per que si no perdria tota la intimitat que un te a la seva pròpia vida, en els Blocs un explica allò que vol compartir amb els demes, siguin coses bones o dolentes, però sempre, sempre, queden cosetes, detalls que un vol guardar per ell mateix o per la gent més propera.

Tot i això, tot i no explicar-vos tooooooooooooooooooooooooooooot el que em passa a la vida (penseu que podria ser molt avorrit i tampoc es tracta que us adormiu mentre em llegiu) penso que heu estat partícips tots plegats de les cabòries viscudes aquí, a casa vostre, a casa meva i que espero que si voleu en visquem junts moltes més.

In the winner is.....vaja, que jo concedeixo el premi a....

La Namasté, per que ella si que fa coses per els altres, per que tant a la seva vida professional com a la particular comparteix sentiments i vivències amb altre gent que l’omple de vida.

A la Lourdes Escardívol amb THEMIS, per que està fent una grandíssima feina de memòria històrica sobre el nostre poble, Sant Boi de Llobregat, estic molt orgullosa de poder dir que la conec en persona!!!!!

A l’Edu Casabella, per ser un lluitador, per dir les coses clares, tal com son, tal com les veu, per ser solidari amb moltes causes sobretot a les que implica el nostre país, la nostre llengua, el nostre esperit català.

A l’Estela, per la seva solidaritat i comprensió amb la gent immigrant que aterra a casa nostre, per ser ella mateixa i deixar-nos veure com es, per compartir un mica del seu mon.

I el premi diu que "es tracta de distingir set blocaires que compartisquin idees i opinions, o que simplement mostren el que saben i ho facen d'una manera totalment altruïsta, generosa i voluntària, sols pel plaer de compartir. És una cadena: cal enviar un correu als nous blocs distingits i aquests, a la vegada, han de continuar la cadena amb set blocs més, i així successivament", però fent una ullada per la xarxa he vist que molts de vosaltres ja el teniu, llavors he pensat que per que tothom pugui tenir-ne, més val no fer coincidir els premiats, que ara veig que hi ha gent que en te dos o tres i gent que també s’ho mereix i no en te cap encara, m’enteneu oi?

Aquets post es un impàs, un Kit Kat, es un post que precedirà a un munt de feina que tinc pendent amb el Bloc i amb vosaltres.

Per fi s’ha acabat l’auditoria de la ISO i ha anat molt millor del que em pensava, doncs nomes ens han trobat 2 NO conformitats (provocades per nosaltres per que si no, no colava que fóssim tant bons) i 1 desviació menor, xorra com ella sola però buenuuuuuuu.

Aquesta tarda - nit, amb la calma d’un divendres i espatarrada al sofà de casa meva, faré la feina que em teniu encarregada, que un meme em ronda i un premi se’m dona, cony, no postejo durant tres dies i se m’acumula la feina!!!!!

I el que es més important, aquesta nit us faré una repassada a tots i cadascun de vosaltres...vaja als vostres blocs, s’entén :-P

Ens veiem a la nit!!!!!

Benvolguts Reis Mags d’Orient, ja se que m’avanço molt en fer-vos la carta però sabeu que passa?, que vaig de cul a la feina, el dia 14 d’aquest mes de desembre tinc Auditoria de Control del Sistema de Qualitat UNE-EN ISO 9001:2000 i òbviament no he fet res durant tot l’any, així que porto una setmana exprimint el meu cervell i avançant feina, però clar, per fer això de la ISO he de deixar de fer la meva feina del dia a dia i s’amuntega.

Per aquest motiu a la feina us demano:

* Que la meva empresa, a banda de pujar-me el sou un 150% (por que yo lo valgo), com a mínim, busqui algú per donar-me un cop de mà, ja que des de fa tres anys estic sola al despatx per fer tasques administratives (exemple, enllaç empresa - mútua per temes de Seguretat i Salut, facturació de proveïdors, Seguretat i Salut a obres, Sistema de Qualitat, Control personal en Obres....) i al final m’agafarà un yuyazo d’aquells de peliculón i hauré de pillar una baixa de 1 any...com a mínim!!!!

A títol més familiar us demanaria:

* Que el meu home es recuperi del tot de l’esquinç de costella, que les panses que l’hi ha sortit a la boca l’hi vagin marxant, que l’hi baixi la inflamació de la panxa i pugui fer caquetes amb tota normalitat. Afegir també que no cal que ens fem un xalecito a la sierra amb les pedres als ronyons que l’hi han detectat, que si de cas a veure si podeu fer que se l’hi tornin arenilla i les poguem aprofitar per l’aquari que volem posar a casa.

* Que la mare acabi amb la recuperació del braç, que de moment el te fantàstic, i puguem passar unes Festes Nadalenques una mica més tranquils.

* Que les malalties familiars (les de tots els que estem cardats) es vagin solucionant de mica en mica, que ja ens toca deixar de tenir a la Sanitat Pública com a visita obligada setmanal joder!!!!!

A títol mundial us demanaria:

* Que la Ministra Magdalena vagi a fer croquetes al cony de sa mare i foti el camp de la política.

* Que la Família Real Espanyola deixi de xupar dels Catalans i dels Espanyols, que jo ja tinc qui em xupi i ho fa més barat i amb millor qualitat.

* Que ETA desaparegui com a Banda Terrorista, que segueixi lluitant per la independència del País Basc però sense matar, a NINGÚ, sigui d’on sigui, vingui d’on vingui, que dialogui amb el govern, i que s’arribi a un enteniment mutu.

* Que les guerres de tot el mon (ja em perdonareu però n’hi ha tantes que ja no se quin es el país que no està emmerdat fins al coll) s’acabin d’una puta vegada, que ja hi han hagut prous morts per defensar la llibertat d’uns països que cada cop son menys lliures.

* Que la gent gran tingui millors pensions i se’ls atengui com es mereixen, que ja esta be home de pencar com uns cabrons tota la vida per arribar a aquesta edat on haurien d’estar jugant amb els seus nets en lloc d’estar passant fred per que no tenen calefacció i alguns ni aigua corrent a casa.

* Que l’AVE arribi o no a Barcelona, sincerament me la pela, jo el que vull es que els trens de Rodalies i FGC funcionin de collons, bàsicament per que son els que jo faig servir si estic a Pineda o a Sant Boi respectivament. Que a Madrid fot anys que no hi vaig i si hi he d’anar ho faré en avió, que diuen que es el mitjà de transport més segur.

* Que es trobi remei per la SIDA , el Càncer, l’Alzheimer i totes aquestes malalties que ens fan deixar de ser persones per passar a ser un numero en les estadístiques.

Agraïda per endavant, rebeu una cordial salutació i una forta abraçada.

PD: Que dic jo...que si desprès de concedir-me tot això podeu portar-me un aspirador per casa...es que no en tinc i cada cop que ve la noia de la neteja o l’hi demana a ma mare el seu o es porta el seu de casa seva i també em sap greu pobre noia.

Us n’havíeu adonat oi?, jo si, m’hi vaig fixar quant dissabte passat varem anar a comprar a corre cuita i l’Alcampo estava a vessar de gent, primer vaig pensar que estaven de rebaixes, aquella marabunta de gent amb els carros plens fins dalt no es normal, i llavors et dius.... ostres, però no s’ha suposa que tothom surt a fer els apats a casa dels familiars per festes?? Desprès vaig caure-hi, i es que els que estaven comprant son els que familiars als que els hi ve la gent a menjar aquests dies de joia i felicitat.

Quina gran putada!!!!!!

Aquest any per nosaltres serà diferent i no penso pas fer un post com el que vaig fer l’any passat per que no tinc ganes de plorar, aquest any ens faltarà gent (ei, ni una llàgrima abans d'hora eh!!!) i es clar, la visió del Nadal variarà, però, i ara parlo exclusivament de mi i d’en Hatim (el burro davant, ja ho se) seran els primers Nadals a casa nostre i voldria que fossin ben especials.

Per això aquest cap de setmana hem passejat per La Fira de La Puríssima a Sant Boi (hi esteu convidats...a la fira dic!!!!), i hem adornat la casa, si hagués disposat de més temps Jo Mateixa hagués fet alguna tonteria, com quant treballava al Geriàtric de la Bonanova i varem fer aquells angelets amb paper d’or, que macos!!!!!

Faré vacances des del 22 de desembre i fins el 2 de gener, tots dos inclosos i no podem obviar el dinar d’empresa que el fem el dia 21, uiii i em fa una il·lusió aquest dinar que t’hi cagues....no coment please. Aquests dies de vacances els dedicarem a acabar d’endreçar el pis i portar les coses que em falten de casa els pares, que ja toca, i suposo que a perdre’ns en una gran superfície comercial per mirar els preus dels regals de Nadal i passar-ne una llista acurada als Reis Mags.

I res, que no se exactament quant postejaré, si podré cada dia, si us podré llegir amb calma i comentar-vos....això ho aniré veient amb el pas dels dies, espero que no em trobeu a faltar gaire...de fet jo a vosaltres més del que us penseu :-(

I no es que tanqui el Bloc per Nadal, no, no, solsament es que poder el nivell d’escriptura disminuirà, i les meves intervencions no seran tant sovint, aixxxxxx, no ho se pas. En tot cas seré aquí per felicitar-vos els Nadals a tots i totes...per que gent...

EL NADAL JA ES AQUÍ!!!!!!!!!

PD1: Els Aniversaris Blocaires del mes de desembre no seran pas obviats eh, vosaltres 3 (si no em falla la memòria), tindreu el vostre pastis d’aniversari, vamos hombre, com que em dic Jo Mateixa!!!!!

PD2: La panxa no es pas meva eh, que no estic prenyada jo!!!!!!

A casa dels pares mai de la vida s’ens ha prohibit res, simplement si una cosa no els semblava correctes ens aconsellaven que no la féssim, però allò de ET PROHIBEIXO QUE FACIS TAL COSA no, això mai ens ho han dit, si més no, jo no en soc conscient.

Per això em pregunto per que, o a sant de que, hi ha tanta falera en aquest mon en prohibir les coses, prohibir coses que al final son dolentes per la humanitat, home, això està be, però prohibir segons quines coses, collons tu, toca una mica la moral de vegades, no creieu??

Que us fa més ràbia que us prohibeixin???

Heu prohibit mai a algú alguna cosa, si ha estat així, ho heu fet per el seu be o nomes per tocar la moral???

Esteu d'acord amb el lema de la foto???

Per cert, me’n vaig de pont, vaja, vull dir que faig pont a la feina, estarem per casa, veient la Fira de la Puríssima a Sant Boi i la de Sta. Llúcia a Barcelona , acabant d’enllestir cosetes de casa i portant als avis, als pares del pare, a dinar a casa per que vegin el pis...i vosaltres, que fareu???

Desprès d’un dia llarg de votacions, tots vosaltres heu decidit que la plantilla guanyadora sigui...PAPALLONES

Val a dir que fins a l’últim moment la cosa ha estat complicada, doncs s’ha produït un triple empat que no creia que es pogués desfer.

La segona classificada ha estat...NEGRO MUERTE

La tercera ha estat...FLOR GRAN i TARONJA

Hi ha hagut un empat entre...HERBA PAJILLERA i CAFÈ AMB MELINDROS en el quart lloc

En cinquè lloc... LLIBRETA ESPIRAL

I no ha rebut cap vot...ROSA ROSETA

I ara a posar-la bonica, amb enllaços i cosetes vàries, ai senyor la que m’espera, però segurament serà demà o passat que m’hi posi, tot disposant dels dies de pont, que avui tenim vàries pelis descarregades de l’Emule i hem de triar quina...ho poso a votació també???

Per cert, els vostres caps de setmana que tal?????

Doncs be, ja es diumenge i ja toca que us neu decidint amb el tema de les plantilles. El cert es que en tinc moltes més, però es que ens hi podríem estar anys i panys i tampoc es això, he escollit les 7 que poder em feien més patxoca o que pensava que s’hi esquien més amb mi, amb la meva manera de ser, amb la meva personalitat (siguin radicals o no, ja m'enteneu)

Aquest dies he pogut llegir de tot en els vostres comentaris, gent que amb la segona plantilla ja ho tenia clar i desprès estava indecisa, calma us vaig dir, que teniu temps i be, el temps s’ha acabat i el final ja es aquí.

Resum de les plantilles:

Post del Lifting...PLANTILLA FLOR GRAN i TARONJA

Post del GH9...PLANTILLA ROSA ROSETA

Post del meme del cos...PLANTILLA HERBA PAJILLERA

Post d’aniversari per en Miquel...PLANTILLA PAPALLONES

Post del vídeo...PLANTILLA CAFÈ AMB MELINDROS

Post del mon i el panyuel...PLANTILLA LLIBRETA ESPIRAL

Aquest post d’avui...PLANTILLA NEGRO MUERTE

Avui mateix comencen les votacions, de fet, ja he començat a rebre algunes per e-mail i això que encara no estaven totes les plantilles penjades, per tant els que ja heu votat teniu temps per rectificar, però que consti que demà al vespre es faran publiques, si no hi ha empats, i es penjarà la plantilla definitiva.

Ara perdoneu-me, me’n vaig a veure EL PERFUME, que ja la vaig veure a l’estiu però avui la fan a Antena 3 a les 22:00....vaja, que ens poden donar les 02:00 i encara estaran fent la peli.

Enquesta feta per JO MATEIXA a peu d’urna (Actualització feta a les 13:26)

Quant estem a l’equador de la jornada de votacions, podem fer 2 valoracions:

· Esteu vagos de collons, heu anat votant aquests dies via bloc i avui que es el dia X no dieu ni mu per e-mail, ja us val :-(

· La plantilla de la que heu estat parlant tant be aquests dies encara no ha rebut cap vot per e-mail, en canvi la que més heu criticat està arrasant...no hi ha ui us entengui :-O

I vosaltres sou els meus mocs preferits, així es com seguiria la frase, i es que resulta que la meva cunyada coneix a la DENEA i divendres al vespre ella i el meu germà van estar sopant al restaurant on treballa l’ANDREA!!!!!! :-)

No m’enrotllo que avui tenim un dinar familiar a Sant Boi per celebrar el 25è aniversari d’en Miquel, així que, us deixo amb la nova plantilla, que espero que us agradi.

La foto que encapçala el bloc es la catifa d’entrada a casa nostre, la d’en Hatim i meva....en propers posts us ensenyarem el nostre niuet d’amor i per fi desvetllarem el gran misteri que durant mesos us ha tingut cap ficats...el color de les rajoles de la nostra cuina...:-P

Apa, anem a dinar!!!!!!!

Sisena plantilla anomenada...LLIBRETA D’ESPIRAL