.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 15 anys
Doncs si, així es diu la noia que vindrà de dilluns a divendres, dies i nits per atendre els avis.
Aquesta tarda els pares han tingut dues entrevistes, la primera a quarts de cinc de la tarda amb la Susana, una peruana de 18 anyets, que no sabia ni fer una truita, bé això es un dir, el que passa es que la noia diu que nomes sap cuinar el que fan al seu país. Els pares l’han vist molt paradeta i amb el caràcter que tenen els avis segurament en dos dies haguessin acabat amb la seva paciència, a part de que creiem que es massa joveneta per fer aquestes tasques tan estressants, per que us puc assegurar que cuidar avis com els meus pot ser estressant.
La Yaqueline es cubana, es una mica més gran, deu rondar la trentena i fa anys que s’hi dedica, a més be recomanada per una voluntària de l’Hospital de l’Esperança. Aquesta voluntària ens deia que es una nana pencaire, que no te cap pors en fer feines així i que a tots els llocs on ha estat la gent n’ha quedat molt contenta. Estarà de dilluns a divendres, dia i nit, i els caps de setmana lliurarà des de el dissabte en ben dinat i fins diumenge al vespre, ens hem assessorat amb les gestories i amb d’altres empreses en quant a sous i condicions i creiem que la cosa pot sortir bé.
Aquesta tarda quant he vingut de treballar l’hi he estat explicant a l’avi, per que ell no vol ningú a casa seva (i la iaia tampoc, però es lo que hay), però al final ho ha entès:
Avi: Però per que no es queden a la iaia a l’Hospital si està tant malament?
La Yaqueline es cubana, es una mica més gran, deu rondar la trentena i fa anys que s’hi dedica, a més be recomanada per una voluntària de l’Hospital de l’Esperança. Aquesta voluntària ens deia que es una nana pencaire, que no te cap pors en fer feines així i que a tots els llocs on ha estat la gent n’ha quedat molt contenta. Estarà de dilluns a divendres, dia i nit, i els caps de setmana lliurarà des de el dissabte en ben dinat i fins diumenge al vespre, ens hem assessorat amb les gestories i amb d’altres empreses en quant a sous i condicions i creiem que la cosa pot sortir bé.
Aquesta tarda quant he vingut de treballar l’hi he estat explicant a l’avi, per que ell no vol ningú a casa seva (i la iaia tampoc, però es lo que hay), però al final ho ha entès:
Avi: Però per que no es queden a la iaia a l’Hospital si està tant malament?
Jo Mateixa: Doncs per que dins de lo malament que està no ho està prou com per estar ocupant un llit, aquesta es l’explicació que ens han donat a l’hospital avi.
Avi: Jo no vull que vingui a casa....
Jo Mateixa: Per que?, tens por d’alguna cosa?
Avi: No la vull veure patir, no vull que pensis que no me l’estimo, me l’estimo molt encara que ens passem el dia cridant-nos, però no la vull veure patir.
Jo Mateixa: Avi, no estaràs sol, no hauràs de carregar amb ella ni amb el seu patiments, per això estem nosaltres aquí i per això la Yaqueline ens ajudarà, per que tot funcioni mentre pugui funcionar.
Avi: I si es posa pitjor que passarà?
Jo Mateixa: Doncs es una de les coses que ens van dir els metges, que poder l’enviaven divendres a casa i dissabte l’havíem de tornar a ingressar. Avi, la iaia s’està morint, ho saps oi? Saps que un dia la portarem a l’hospital i ja no tornarà a casa, oi?
Avi: Si, ho se, i m’estic preparant per quant això passi.....
I aquí ens hem posat a plorar els dos, mai havia vist plorar a l’avi com avui, llavors, desprès dels plors ha vingut una altre conversa que ha durat segons, però que val la pena que us expliqui:
Avi: I don dius que es aquesta mossa?
Jo Mateixa: Es cubana i diuen els pares que es molt riallera i amb molta vitalitat i ganes d’ajudar.
Avi: Bueno, almenys ens farà riure, que en aquets moments ho necessitem tots plegats.
No em vull avançar als aconteixements, però....el Barça està guanyant al camp del Saragossa per 0-2, ara el Saragossa ha de marcar 3 gols per passar a la següent fase....
Elur: Don Andrés ha marcat nenaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa :-)
Avui, i com cada matí llegeixo els diaris que em donen quant agafo el transport públic i continuo veient més casos de violència domèstica o de gènere...la meva pregunta es...de quin gènere??, serà del gènere fill de puta per que així has de ser fer fotré una pallissa, cremar, apunyalar, tortura, etc...a la persona que...suposadament estimes, DENUNCIA-HO.
Jo sempre he dit que la primera ostia me la donen per que m’han pillat desprevinguda i mira tu, pam, ja te l’han fotut, però tinc clar, molt clar, que no donaria opció a una segona bufetada, qui et pega no t’estima, qui et crida, qui t’amenaça, qui et mana, exigeix, reprimeix, crítica, controla...no t’estima i com ja em dit en d’altres ocasions més val estar sol que mal acompanyat, per tant DENUNCIA-HO.
No val la pena recordar els bons moments viscuts, que poder n’hi ha hagut, però des que et foten la primera ostia i fins que et maten, segurament has hagut de passar per insults, repressions, mutilament de les llibertats personals, enganys, gelosia i controls.....i no paga la pena tot això, fes-ho per tu, per que ets humana, per que ets vàlida, per que pots fer moltes coses de gran valor en aquest món, que mai ningú et tanqui les portes a la cara i et faci sentir una merda, per que tu vals molt, DENUNCIA-HO.
A Galícia s’ha editat una guia on es donen consells a les dones en alt risc de maltractament, en especial, i a totes en general:
1.- No et refugis a la cuina ni a estances de la llar que puguin contenir objectes perillosos, si es possible estigues a prop de la porta de sortida de casa per si has de fugir corrents.
2.- Avisa als teus veïns de que si senten sorolls que poden ser de baralles a casa teva no s’ho pensin dues vegades i avisin a la policia, et poden salvar la vida.
3.- Crea un codi amb els teus fills (paraules, gestos, etc...) per avisar-los de que estàs sent maltractada i si son petits ensenya’ls a trucar a emergències, policia, etc...
4.- Tingues a mà una còpia de les claus del cotxe, de les claus de casa, el teu DNI i els dels teus fills.
5.- Per que poder no tinguis gaire temps, deixa preparada una bossa on portis el llibre de família, l’escriptura del pis o el contracte del lloguer i les targetes sanitàries.
6.- Si t’has plantejat fugir de casa per por, intenta estalviar una mica de diner per fer front al que et pugui venir mentre el judici contra ell no es fa.
7.- Procura no estar mai sola, si més no, intenta tenir testimonis de les seves agressions, sempre aniran millor en un judici.
I penso que la més important, tot i que no ens refiem de la justícia d’aquest país, es que ho facis, DENUNCIA-HO.
Jo sempre he dit que la primera ostia me la donen per que m’han pillat desprevinguda i mira tu, pam, ja te l’han fotut, però tinc clar, molt clar, que no donaria opció a una segona bufetada, qui et pega no t’estima, qui et crida, qui t’amenaça, qui et mana, exigeix, reprimeix, crítica, controla...no t’estima i com ja em dit en d’altres ocasions més val estar sol que mal acompanyat, per tant DENUNCIA-HO.
No val la pena recordar els bons moments viscuts, que poder n’hi ha hagut, però des que et foten la primera ostia i fins que et maten, segurament has hagut de passar per insults, repressions, mutilament de les llibertats personals, enganys, gelosia i controls.....i no paga la pena tot això, fes-ho per tu, per que ets humana, per que ets vàlida, per que pots fer moltes coses de gran valor en aquest món, que mai ningú et tanqui les portes a la cara i et faci sentir una merda, per que tu vals molt, DENUNCIA-HO.
A Galícia s’ha editat una guia on es donen consells a les dones en alt risc de maltractament, en especial, i a totes en general:
1.- No et refugis a la cuina ni a estances de la llar que puguin contenir objectes perillosos, si es possible estigues a prop de la porta de sortida de casa per si has de fugir corrents.
2.- Avisa als teus veïns de que si senten sorolls que poden ser de baralles a casa teva no s’ho pensin dues vegades i avisin a la policia, et poden salvar la vida.
3.- Crea un codi amb els teus fills (paraules, gestos, etc...) per avisar-los de que estàs sent maltractada i si son petits ensenya’ls a trucar a emergències, policia, etc...
4.- Tingues a mà una còpia de les claus del cotxe, de les claus de casa, el teu DNI i els dels teus fills.
5.- Per que poder no tinguis gaire temps, deixa preparada una bossa on portis el llibre de família, l’escriptura del pis o el contracte del lloguer i les targetes sanitàries.
6.- Si t’has plantejat fugir de casa per por, intenta estalviar una mica de diner per fer front al que et pugui venir mentre el judici contra ell no es fa.
7.- Procura no estar mai sola, si més no, intenta tenir testimonis de les seves agressions, sempre aniran millor en un judici.
I penso que la més important, tot i que no ens refiem de la justícia d’aquest país, es que ho facis, DENUNCIA-HO.
Demà el Barça s’enfronta al Saragossa, allà, a casa d’ells, partit de Copa del Rei, espero que en Ronaldinho faci un bon partit, si no tan increïble com el de diumenge, com a mínim que ens faci aixecar del seient més d’una vegada. L’Eto’o no està convocat...no comment please.
La setmaneta que l’hi espera al Barça es d’infart, demà quarts de final de la Copa del Rei amb el Saragossa, dissabte o diumenge (ara no ho se segur) lliga contra el Sevilla, la setmana següent Xampinyons ligue contra el Liverpool a Anfield Road i el dia 10 de març....Barça – Madrid.
Prous maldecaps que tinc i ara he de pensar en el Barça i els seus reultats??, doncs si, si, si, es una manera d’esbargir-me, per això l’hi he demanat a l’Adagio que munti ràpid una porra per Barça – Madrid, us hi apuntareu, oi?
Demà tenim dues entrevistes per el tema dels avis, avui ens hem passat el dia al telèfon trucant, consultant, fent corre la veu, etc...i ja sabem preus, horaris, disponibilitats de la gent que se’ns ha ofert, total, demà a les 16:00 ve una senyora i a les 17:00 una altre, ja us mantindré informats.
Un projecte pilot per a l'autonomia personal i la vida independent que fa durant aquest any l'Ajuntament de Barcelona pretén aconseguir que 20 persones amb discapacitats físiques, i que no estan ingressades en una residència, tinguin una vida més autònoma amb ajuda d'un assistent personal.
La setmaneta que l’hi espera al Barça es d’infart, demà quarts de final de la Copa del Rei amb el Saragossa, dissabte o diumenge (ara no ho se segur) lliga contra el Sevilla, la setmana següent Xampinyons ligue contra el Liverpool a Anfield Road i el dia 10 de març....Barça – Madrid.
Prous maldecaps que tinc i ara he de pensar en el Barça i els seus reultats??, doncs si, si, si, es una manera d’esbargir-me, per això l’hi he demanat a l’Adagio que munti ràpid una porra per Barça – Madrid, us hi apuntareu, oi?
Demà tenim dues entrevistes per el tema dels avis, avui ens hem passat el dia al telèfon trucant, consultant, fent corre la veu, etc...i ja sabem preus, horaris, disponibilitats de la gent que se’ns ha ofert, total, demà a les 16:00 ve una senyora i a les 17:00 una altre, ja us mantindré informats.
Un projecte pilot per a l'autonomia personal i la vida independent que fa durant aquest any l'Ajuntament de Barcelona pretén aconseguir que 20 persones amb discapacitats físiques, i que no estan ingressades en una residència, tinguin una vida més autònoma amb ajuda d'un assistent personal.
El programa, que s'ha presentat avui, és pioner a Catalunya i és dels primers que s'implanten a Europa --només hi ha experiències prèvies similars al País Basc i en algunes ciutats del nord d'Europa--.
Segons el regidor de Benestar Social, Ricard Gomà, aquesta iniciativa representa "una alternativa" a l'ingres residencial o a l'atenció familiar, úniques opcions fins ara per a aquest tipus de discapacitats.
Gomà ha afegit que es tracta del "primer esglaó d'un canvi de model" perquè les persones amb grans discapacitats puguin "desenvolupar-se de forma autònoma".
Els metges ens han posat entre l’espasa i la paret, la iaia no està prou malament com per estar ocupant un llit a l’hospital, per tant tenim aquesta setmana per buscar una persona que pugui venir a casa a ajudar-nos, doncs segurament l’hi donaran l’alta a finals de setmana. De totes maneres d’ahir en avui ha fet un baixó, doncs ahir al vespre es va fer caca a sobre i avui també i comença a estar una mica desorientada i repetitiva en les “ordres” que vol que complim, per tant no se si l’hi donaran o no.
No busquem a una persona titulada, vaja, si fos infermera o metge millor, però ens temem que això serà impossible i més tenint en compte els preus que ens han donat (una empresa que s’hi dedica i de les més barates que em trobat ens cobraven 4.000 euros mensuals), per tant busquem:
* Dona de confiança, que es pugui desplaçar a Sant Boi de Llobregat, per ocupar-se de dues persones de més de 80 anys, per fer tasques domèstiques i principalment ocupar-se d’ells.
No busquem a una persona titulada, vaja, si fos infermera o metge millor, però ens temem que això serà impossible i més tenint en compte els preus que ens han donat (una empresa que s’hi dedica i de les més barates que em trobat ens cobraven 4.000 euros mensuals), per tant busquem:
* Dona de confiança, que es pugui desplaçar a Sant Boi de Llobregat, per ocupar-se de dues persones de més de 80 anys, per fer tasques domèstiques i principalment ocupar-se d’ells.
* Hauria d’estar-hi tot el dia, es a dir, busquem algú que faci torn de dia i de nit, que cuini, faci rentadores, cusi, planxi, faci la compra amb l’avi que es l’únic dels dos que te prou mobilitat com per sortir al carrer. Caps de setmana inclosos (suposo que lliuraria un dia a la setmana, això ja no ho sé).
* No estaria sola, doncs la meva mare i la tieta l’ajudarien en alguns moments del dia, (la mare als matins i la tieta a les tardes), però la major part de la feina la faria ella i diem ella, una dona, sense ànims de discriminar a ningú, però es que la iaia es negarà a que un home la renti, l’hi eixugui el cul, la banyi, etc....
* D’aquesta manera, tenint una persona a casa la mare tindria més llibertat per poder fer la compra i les tasques de casa nostre, sense oblidar-se dels avis òbviament, però principalment per no caure malalta ella, ni física ni mentalment.
Oferim:
* Allotjament, esmorzar, dinar i sopar.
* Contracte com a empleada de la llar, assegurada a la Seguretat Social.
* No importa que la persona sigui estrangera i sense papers, es mirarà la possibilitat d’arreglar-l’hi els papers per fer-la legal a Catalunya.
* El sou no el sé, però bé, suposo que tot es pot parlar i arribar a un acord.
L’adreça de contacte es meritxellsalip_serret@hotmail.com.
Si us plau, que s’abstingui gent que no hi estigui realment interessada, ens urgeix molt i no podem perdre el temps.
Foto 1.- Que es el que l'hi fa tanta gràcia?, es veu ben clar que està rient, però...de que?
Foto 2.- Que hi ha darrere aquesta porta?, aquesta porta...porta a algún lloc?
Foto 3.- Val....i ara que faig??
Per fi he aconseguit que els pares marxin el cap de setmana i entre la tieta i jo ens hem ocupat dels avis. Els pares van marxar divendres al vespre cap a Pineda de Mar, desprès de passar per l’Hospital del Mar a veure l’avi, el pare del pare, que desprès d’haver-l’hi tret la sonda ha resultat que tenia una mica d’infecció d’orina i el van dur per que se’l miressin, ja esta bé i està a casa.
Doncs bé, divendres el vespre a fer el sopar a l’avi, el pare de la mare, en Hatim i jo vam sopar desprès a casa tranquils, vam veure una peli i ens vam quedar fregits al sofà fins a la 01:30, al llit a clapar (no entraré a explicar els detalls que es van succeir entre en Hatim i jo des de les 20:30 i fins a les 00:30 en que vam sopar, però us puc assegurar que em recuperat les quasi tres setmanes d’abstinència sexual que hem hagut de patir amb tot el merder dels avis). Ens vam llevar dissabte a les 07:30, dutxa ràpida, arreglar una mica el pis, anar a buscar els diaris per l’avi i deixar-l’hi el dinar a punt, cap a l’hospital, i des de les 09:10 i fins a les 18:30 servidora aguantant impertinències i menjades d’olla de la iaia, però bé, ja hi comptava, a les 18:15 va venir la tieta i nosaltres vam marxar per poder estar cap a les 19:30 per fer el sopar a l’avi.
Vam sopar a les 22:00 mentre veiem VOLVER al Canal + 2, em va agradar molt la pel·lícula i la Penélope Cruz està sublim, per mi es mereix l’Oscar. Total, a les 00:30 servidora al llit, en Hatim ha entrat a dormir a les 03:30 per que aquesta nit de diumenge a dilluns treballa de 22:00-06:00 i el cos se l’hi ha d’acostumar a pencar de nit, per tant va anar a dormir tard i el pobre s’ha llevat a les 07:30, m’ha dut a l’hospital i desprès l’he fet que marxes a casa seva a dormir, estava baldat. M’he quedat a l’hospital amb la iaia fins que ha dinat i en ben dinat ella he marxat jo, doncs els pares estaven apunt d’arribar (GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL d’ETO’O, ai perdó, es l’eufòria del moment).
He arribat a casa a les 15:30, he anat a casa de l’avi a buscar la roba bruta i he posat una rentadora (amb un programa fort però curt i quant s’ha acabat l’he posat a la secadora) amb la roba d’ell, la nostre i els seus llençols, desprès he anat a casa a dinar i m’he assegut al sofà a veure una mica la tele, necessitava esbargir-me, total, que m’he quedat fregida fins a les 18:30 i per que han trucat al telèfon fixa de casa. He recollit la roba de la secadora i he anat a casa de l’avi a preparar-l’hi el sopar. Com que he fet peix i he esquitxat una mica el terra (una no està gaire acostumada a cuinar, tot s’ha de dir) he fregat el terra de la cuina i els plats bruts, l’hi he preparat la roba per demà i apa, cap a casa a veure el Barça.
Aquest ha estat el meu cap de setmana, n’hi he mirat el Bloc, ni els vostre, ni tant sols els comentaris, ni el correu ni res de res, aquest ha estat un cap de setmana per (GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL del XAVI, de nou l’eufòria del moment, sorry) els avis i per en Hatim, que tot i que l’hi he dedicat poc temps crec que ha estat molt ben aprofitat, si més no la mare ha pogut descansar, relaxar-se una mica i desconnectar de tot plegat, n’estic satisfeta, molt satisfeta.
Collons, encara hauré d’allargar el post per comentar el increïble partit que està fent en Samuel, acaba de marcar un altre GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL. Tot i que continuo pensant que es mereixia una sanció per part del club.......m'enalegro tantissim que hagi tornat al 100%!!!!!!!!
Ahir a la tarda la iaia va anar a la perruqueria de l’Hospital, jo no l’he vista, recordeu que estava amb Camp Nou veient el Barça, però per el que m’ha dit la mare estava molt i molt guapa, i això que la iaia deia que no volia anar-hi!!!, al final entre tots la vam convèncer i hi va accedir, estava la mar de contenta desprès la punyetera.
Ahir la mare va tenir un fort disgust per culpa de la iaia (no recordo si ja us ho explicat), doncs quant va arribar a l’Hospital a quarts de vuit del matí, la iaia l’hi va deixar una bronca en plan que ja estava bé, que ella allà sola tota la nit, que ho havia passat fatal, etc...es veu que, segons la iaia, les infermeres l’hi havia fotut bronca per tocar tantes vegades el timbre i es cert, les infermeres ho han confirmat, però es veu que la iaia tenia un mal dia i es sentia...sola?? i volia que algú estigues per ella, total, que cada 10 minuts tocant el timbre i així tota la nit, llògicament les infermeres al final l’hi van dir que parés, que no estava sola allà, que hi havia més gent que les necessitaven i la senyora es va ofendre, i es que quant arriben a segons quines edats ja no els hi pots dir res per que tot s’ho prenen malament.
Avui estic contenta, suposo que es la eufòria del partit d’ahir, ja ho se, vam perdre i que????, quant juguem allà segur que guanyem i tranquils, no hi aniré pas a Anfield Road, Sir William, pots estar tranquil·líssim.....bé, si algú em paga el viatge i el partit jo hi vaig eh!!!!
Gemminola...va per tu!!!!!!!!! (Foto extreta del TELENOTICIES NIT de TV3)
Ahir la mare va tenir un fort disgust per culpa de la iaia (no recordo si ja us ho explicat), doncs quant va arribar a l’Hospital a quarts de vuit del matí, la iaia l’hi va deixar una bronca en plan que ja estava bé, que ella allà sola tota la nit, que ho havia passat fatal, etc...es veu que, segons la iaia, les infermeres l’hi havia fotut bronca per tocar tantes vegades el timbre i es cert, les infermeres ho han confirmat, però es veu que la iaia tenia un mal dia i es sentia...sola?? i volia que algú estigues per ella, total, que cada 10 minuts tocant el timbre i així tota la nit, llògicament les infermeres al final l’hi van dir que parés, que no estava sola allà, que hi havia més gent que les necessitaven i la senyora es va ofendre, i es que quant arriben a segons quines edats ja no els hi pots dir res per que tot s’ho prenen malament.
Avui estic contenta, suposo que es la eufòria del partit d’ahir, ja ho se, vam perdre i que????, quant juguem allà segur que guanyem i tranquils, no hi aniré pas a Anfield Road, Sir William, pots estar tranquil·líssim.....bé, si algú em paga el viatge i el partit jo hi vaig eh!!!!
Gemminola...va per tu!!!!!!!!! (Foto extreta del TELENOTICIES NIT de TV3)
Dedicada al MEU NEN, que se que l'hi agrada molt aquesta cançó, TE QUIERO AMOR MIO, TE QUIERO MUCHISIMO!!!!!!!
Nit de futbol i crits, nit de nervis i cants, nit de Barça i Liverpool
28 comentaris Escrit per Jo Mateixa a les 00:10
Com ja us he comentat aquesta tarda, avui he anat a veure el Barça – Liverpool, per qui no ho sàpiga el Barça ha perdut per 1-2, eiiiiii, i no ha estat culpa meva...tots i que alguns així ho pensin.
Quant he trucat a en Pep tota emocionada per dir-l’hi NINO, JA SÓC DINS EL CAMP!!!!! Ell m’ha dit.... PORTAN'S SORT i QUE GUANYEM!!!!!!, macagunlaputajoderrrrrr, en mala hora m’ho has dit conyreconycollons!!!!!!
La primera part no ha estat del tot malament i amb el gol d’en DECO he cridat com una boja, això si, no hem parat de cantar (teníem uns hooligans del Liverpool al costat, canyers total que no han parat de cridar i animar, obligaven a tothom, fos del Liverpool o no, a animar el seu equip)
Quant he trucat a en Pep tota emocionada per dir-l’hi NINO, JA SÓC DINS EL CAMP!!!!! Ell m’ha dit.... PORTAN'S SORT i QUE GUANYEM!!!!!!, macagunlaputajoderrrrrr, en mala hora m’ho has dit conyreconycollons!!!!!!
La primera part no ha estat del tot malament i amb el gol d’en DECO he cridat com una boja, això si, no hem parat de cantar (teníem uns hooligans del Liverpool al costat, canyers total que no han parat de cridar i animar, obligaven a tothom, fos del Liverpool o no, a animar el seu equip)
Del partit no puc dir gran cosa, pèssim a la segona part i desprès de la gran cagada d’en VALDES, encara no m’ho explico, ens hem començat a enfonsar, els crits d’ànims han començat a ser crits d’insults als jugadors, a l’àrbitre, total, que quant ens han marcat el segon.... la gent ja marxava del camp.Tot i així, tot i haver perdut m’ho he passat de conya, he deixat anar tots els nervis que portava acumulats durant aquests dies i m’ha anat de puta mare!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
PD: Elur, he cridat com una boja a L’INIESTA, però no m’ha fet ni putu cas, hagués hagut de portar la pancarta tal i com t’he dit.
PD: Gemminola, per deu, que bo que està el Murenu Márquesssss per déu, redéu!!!!!!!
PD: Adagio, el DECO ha fet el que ha pogut, i he pogut comprovar, des de ben aprop, com corre en ZAMBROTTA i fins i tot es simpàtic!!!!!!!
PD: Pep (i no per ser l’últim el menys important...quantes vegades t’he trucat...3, 4????, joder nino, quin patiment!!!!!!!!) espero que hagis sopat, jo per sort el bocata de llonganissa made in partit del Barça m’he l’he fotut a la mitja part, menys mal.
Us penjo alguna foto, n’he fet un munt però algunes han quedat borroses, VISCA EL BARÇAAAAAAAAAAAAAAAAA, m’an que pierda...com deia aquell.
PD: Gemminola, per deu, que bo que està el Murenu Márquesssss per déu, redéu!!!!!!!
PD: Adagio, el DECO ha fet el que ha pogut, i he pogut comprovar, des de ben aprop, com corre en ZAMBROTTA i fins i tot es simpàtic!!!!!!!
PD: Pep (i no per ser l’últim el menys important...quantes vegades t’he trucat...3, 4????, joder nino, quin patiment!!!!!!!!) espero que hagis sopat, jo per sort el bocata de llonganissa made in partit del Barça m’he l’he fotut a la mitja part, menys mal.
Us penjo alguna foto, n’he fet un munt però algunes han quedat borroses, VISCA EL BARÇAAAAAAAAAAAAAAAAA, m’an que pierda...com deia aquell.
Benvolguts companys, socis i simpatitzants....servidora ja te l'entrada per el partit d'aquesta nit. Atenció al detall.... Tribuna 1ª Graderia, això es categoria cony!!!!!!
Aquesta es la foto guanyadora del Concurs de St. Valentí a 20 minutos, ha guanyat un iPod Nano de 4 GB....de quant es el teu iPod Adagio???Que tenim avui per sopar?...demà Camp Nou i la vivenda es cara
7 comentaris Escrit per Jo Mateixa a les 22:50De primer un bol de sopa de fideus gruixuts amb gallina, de segon ous ferrats amb tomàquet i de postres un flan (semblava crema catalana sense cremar), això es el que la iaia ha sopat avui.
Demà a les 16:00 l’han de pujar a la 4ª planta, servei de perruqueria, i les doctores l’hi ha ofert el servei de podologia i el de fisioteràpia, déu ni do les atencions que els hi donen, i més tenint en compte l’estat en que estan tots els malalts d’aquesta àrea.
Estava força animada, tot i que diu que ella a casa estaria millor i evidentment que ho estaria, per que seria a casa seva, però les atencions que l’hi estan donant professionalment parlant son meravelloses, tot i això la mare continua sentint-se culpable, té la sensació de que la ha abandonat i no es cert, doncs es passa tot el mati amb ella, des de quarts de 8 del mati i fins desprès de dinar, llavors ve la tieta, així la mare pot venir a Sant Boi, comprar per nosaltres i l’avi, preparar els menjars de l’avi per que ell nomes s’ho escalfi, posar rentadores, estendre la roba, etc... està baldada.
Demà a les 16:00 l’han de pujar a la 4ª planta, servei de perruqueria, i les doctores l’hi ha ofert el servei de podologia i el de fisioteràpia, déu ni do les atencions que els hi donen, i més tenint en compte l’estat en que estan tots els malalts d’aquesta àrea.
Estava força animada, tot i que diu que ella a casa estaria millor i evidentment que ho estaria, per que seria a casa seva, però les atencions que l’hi estan donant professionalment parlant son meravelloses, tot i això la mare continua sentint-se culpable, té la sensació de que la ha abandonat i no es cert, doncs es passa tot el mati amb ella, des de quarts de 8 del mati i fins desprès de dinar, llavors ve la tieta, així la mare pot venir a Sant Boi, comprar per nosaltres i l’avi, preparar els menjars de l’avi per que ell nomes s’ho escalfi, posar rentadores, estendre la roba, etc... està baldada.
Aquesta tarda un client ens ha trucat per oferir-nos dues entrades per anar a veure el Barça - Liverpool, demà al Camp Nou, el pare ha declinat la invitació, vol estar amb la mare i l’entenc, però m’ho ha dit a mi i a un company de la feina i els dos hem dit JO VULL!!!!!, total, que demà a les 20:45 servidora estarà allà animant al Barça, osties espero que, si no guanyen, com a mínim juguin bé que si no ja hi serem amb cares llargues. Faig malament per anar-hi i distreure'm una estoneta??
La síndica de greuges de Barcelona, Pilar Malla, ha alertat dels problemes que té l'actual classe mitjana per accedir a una vivenda, ja que les seves rendes superen els màxims fixats per a les promocions públiques i, per contra, els seus ingressos no els permeten pagar un pis del mercat lliure.Així s'ha pronunciat Malla en la presentació d'un informe d'aquest organisme dedicat a garantir davant el ciutadà el bon funcionament de l'administració local.
La síndica ha assenyalat que la vivenda va ser un dels principals motius de queixa per part dels barcelonins l'any passat, amb 81 de les 1.114 queixes que es van presentar en tot l'any.En aquest sentit, l'anàlisi, que es presentarà en el ple municipal de divendres, apunta que moltes famílies joves no poden accedir a un pis de compra o de lloguer per l'elevat preu de mercat i per la limitada oferta de promocions de protecció oficial, i ha recordat que en el sorteig de vivendes municipals protegides de la setmana passada la ràtio de sol·licituds per cada pis va ser de 35.
Un asteroide podría chocar contra la Tierra en el año 2036: la ONU estudiará cómo evitarlo
19 comentaris Escrit per Jo Mateixa a les 08:15
Los astrónomos estudian la trayectoria de un asteroide al que han puesto del nombre de Apophis que tiene una posibilidad de 1 entre 45.000 de chocar con la Tierra el 13 de abril de 2036, y que si lo hiciera podría destruir una ciudad o región.
Aunque la probabilidad de colisión no parece muy grande, un mandato presidencial del Congreso estadounidense a la NASA para que actualice el seguimiento de los asteroides que se hallan próximos a la Tierra podría revelar la existencia de cientos o miles de objetos amenazantes para nuestro planeta, según afirma el ex astronauta Rusty Schweickart, informa Reuters .
Hi ha 1 possibilitat entre 45.000 i encara tindre'm la mala llet de que ens pillarà a sota, i si no ja ho veureu :-(
La mare ha estat tot el matí a l’hospital fins que ha vingut la metgessa, demà l’hi faran unes analítiques a la iaia per veure que tal va la cosa, de moment l’hi ha tret l’oxigen, si no l’hi es estrictament necessari no l’hi posaran, d’aquesta manera podran valorar millor si certament te problemes respiratoris o no, em sembla correcte.
Ahir al vespre l’hi van portar una carta amb 5 primers plats, 5 segons i uns quants postres, per tal que ella tries que volia per dinar, s’ha menjat un plat de macarrons que ha dit que eren boníssim, jejejejeje, sembla que ha recuperat la gana. Per sopar ha menjat un bol ben ple de puré de verdures, mitja truita de carbassó i una pera ben gran.
Quant el pare i jo em anat desprès de la feina la tieta estava amb ella, estava acabant de sopar, jo l’he vista molt animada, fins i tot feia broma, tenia coloret a la carona, es que es molt blanqueta de pell, i no l’hi feia por dormir sola, així doncs hem estat una estona amb ella, la tieta ha marxat, jo l’he dut al bany i l’he ficat al llit, l’hi he posat la barana, l’hi he deixat el timbre per si ha de trucar ben a prop del llit, l’hi he fet un petonet i l’he acaronat, m’ha mirat amb aquells ullets i m’ha dit gràcies....he marxat amb el cor en un puny, però si haurà d’acostumar.
Quant he arribat a casa, l’avi ja havia sopat, la mare l’hi ha fet, jo l’hi he preparat el dinar per demà, l’hi he fregat els plats (ell ja ho havia fet, però els he tingut que repassar una miqueta, sense que em veies eh, que si ho veu demà no ho fa, jejejeje) i m’hi he estat una miqueta fent-l’hi companyia i xerrant, però m’ha dit que marxes i que vingués a ajudar a la mare, pobret.
Per cert, la doctora en ha dit que a veure com surten els anàlisis, però que diguin el que diguin, divendres vol tenir una reunió amb la família i amb una assistenta social, per tal de valorar quina problemàtica hi ha si la iaia torna a casa en el seu estat, com ho portaria l’avi, com ho portaríem nosaltres, etc...trobo que està molt bé aquest contacte amb la família, el malalt es el primer, però la família no ha de ser menys, no?
Ahir al vespre l’hi van portar una carta amb 5 primers plats, 5 segons i uns quants postres, per tal que ella tries que volia per dinar, s’ha menjat un plat de macarrons que ha dit que eren boníssim, jejejejeje, sembla que ha recuperat la gana. Per sopar ha menjat un bol ben ple de puré de verdures, mitja truita de carbassó i una pera ben gran.
Quant el pare i jo em anat desprès de la feina la tieta estava amb ella, estava acabant de sopar, jo l’he vista molt animada, fins i tot feia broma, tenia coloret a la carona, es que es molt blanqueta de pell, i no l’hi feia por dormir sola, així doncs hem estat una estona amb ella, la tieta ha marxat, jo l’he dut al bany i l’he ficat al llit, l’hi he posat la barana, l’hi he deixat el timbre per si ha de trucar ben a prop del llit, l’hi he fet un petonet i l’he acaronat, m’ha mirat amb aquells ullets i m’ha dit gràcies....he marxat amb el cor en un puny, però si haurà d’acostumar.
Quant he arribat a casa, l’avi ja havia sopat, la mare l’hi ha fet, jo l’hi he preparat el dinar per demà, l’hi he fregat els plats (ell ja ho havia fet, però els he tingut que repassar una miqueta, sense que em veies eh, que si ho veu demà no ho fa, jejejeje) i m’hi he estat una miqueta fent-l’hi companyia i xerrant, però m’ha dit que marxes i que vingués a ajudar a la mare, pobret.
Per cert, la doctora en ha dit que a veure com surten els anàlisis, però que diguin el que diguin, divendres vol tenir una reunió amb la família i amb una assistenta social, per tal de valorar quina problemàtica hi ha si la iaia torna a casa en el seu estat, com ho portaria l’avi, com ho portaríem nosaltres, etc...trobo que està molt bé aquest contacte amb la família, el malalt es el primer, però la família no ha de ser menys, no?
L'Institut de la Dona, del Ministeri de Treball i Afers Socials, ha sol·licitat a l'organització de Miss Espanya que revisi les bases del seu certamen i la decisió de retir el títol a Ángela Bustillo, Miss Cantàbria 2007, una elecció que va ser revocada per "incompliment de les bases del certamen".
L'afectada ha assegurat als mitjans de comunicació que portarà als jutjats les bases del certamen de Miss Espanya després d'haver estat desposseïda de la corona per haver estat mare fa gairebé tres anys, en una decisió que considera inconstitucional. L'Institut de la Dona adverteix en un comunicat que "qualsevol consideració de la maternitat com una limitació és discriminatòria".
Patètic....
Patètic....
Fa un moment he parlat amb la mare, la iaia ha pasat molt bona nit, ha dormit tota la nit d’una tirada i ha estat molt tranquil·leta, la mare també ha pogut descansar bastant.
Aquest matí, abans de venir cap a la feina, he entrat per veure a l’avi i dormia com un tronc, el sentia roncar des de la porta, així que no he volgut molestar-lo, l’hi he deixat les coses per l’esmorzar llestes i tot el que necessitarà per escalfar-se el dinar.
De moment les coses estan igual.
Mentre venia cap a la feina llegia el 20 minutos al metro, hi ha una noticia que m’ha cridat l’atenció, bé, n’hi ha vàries, però aquesta moltíssim, suposo que per tot el que estem passant, la notícia diu:
Gregorio R. (52 anys), que dissabte es va suïcidar desprès de matar a destralades a la seva mare (91), a la seva dona (62), al seu fill (27) i ferir a les dues filles (una molt greu) “cuidava” de la seva família, afirmen els veïns de El Real de San Vicente (Toledo). La mare patia Alzheimer, la dona tenía problemes de mobilitat i el fill patia una depressió.
Evidentment penso que la solució no es carregar-se a tota la Familia amb una destral, segurament hi havien moltes coses que l’home hagués pogut fer, com buscar ajuda d’un assistent social, o de veïns i amics, no se, alguna altre cosa abans de fer el que va fer, però si el que volia era deixar de cuidar a tothom, collons, que s’hagués fot un tiro ell i punt i la resta de la família ja s’hagués apanyat no?, si més no ell ja hagués deixat de patir....ai no se, es que el món està ben boig.
El Barça no ens està donant cap alegria, es més, últimament tot son abraçades Teletubbie que no ens convenen, trobo tan poc professional el que s’està fent. El Mister no marxa l’any que bé, es el millor, aquest home quasi ens ho fa guanyar tot!!!!, però a l’Eto’o no se l’ha sancionat i certament s’ho mereixia, en Deco ahir acaba expulsat desprès d’una forta entrada al contrincant i es que crec que en Deco va un pelet accelerat, es així o m’ho fa la vista?, m’hauré de posar les ulleres de veure, ara que, per veure segons que, més val tancar els ulls i deixar que el riu es calmí.
Aquest matí, abans de venir cap a la feina, he entrat per veure a l’avi i dormia com un tronc, el sentia roncar des de la porta, així que no he volgut molestar-lo, l’hi he deixat les coses per l’esmorzar llestes i tot el que necessitarà per escalfar-se el dinar.
De moment les coses estan igual.
Mentre venia cap a la feina llegia el 20 minutos al metro, hi ha una noticia que m’ha cridat l’atenció, bé, n’hi ha vàries, però aquesta moltíssim, suposo que per tot el que estem passant, la notícia diu:
Gregorio R. (52 anys), que dissabte es va suïcidar desprès de matar a destralades a la seva mare (91), a la seva dona (62), al seu fill (27) i ferir a les dues filles (una molt greu) “cuidava” de la seva família, afirmen els veïns de El Real de San Vicente (Toledo). La mare patia Alzheimer, la dona tenía problemes de mobilitat i el fill patia una depressió.
Evidentment penso que la solució no es carregar-se a tota la Familia amb una destral, segurament hi havien moltes coses que l’home hagués pogut fer, com buscar ajuda d’un assistent social, o de veïns i amics, no se, alguna altre cosa abans de fer el que va fer, però si el que volia era deixar de cuidar a tothom, collons, que s’hagués fot un tiro ell i punt i la resta de la família ja s’hagués apanyat no?, si més no ell ja hagués deixat de patir....ai no se, es que el món està ben boig.
El Barça no ens està donant cap alegria, es més, últimament tot son abraçades Teletubbie que no ens convenen, trobo tan poc professional el que s’està fent. El Mister no marxa l’any que bé, es el millor, aquest home quasi ens ho fa guanyar tot!!!!, però a l’Eto’o no se l’ha sancionat i certament s’ho mereixia, en Deco ahir acaba expulsat desprès d’una forta entrada al contrincant i es que crec que en Deco va un pelet accelerat, es així o m’ho fa la vista?, m’hauré de posar les ulleres de veure, ara que, per veure segons que, més val tancar els ulls i deixar que el riu es calmí.
La iaia ja està a l'hospital i pel que em deia el pare, ara quant ha arribat, semblava molt cansada, el trasllat amb l’ambulància i el neguit de que per que la porten allà (ens ho a preguntat com 10 vegades des que l’hi em dit, allà a les 13:00 i fins que ha marxat, a les 16:00) la deixat feta caldo. Em comenta el pare que està en una habitació bastant gran, a l’Hospital de Sant Boi eren tres malalts per una habitació, ja us ho podeu imaginar, aquí son dues malaltes i semblen espaioses o sigui que estarà més còmode.
De seguida que ha pujat a l’habitació i ha estat instal·lada, una Infermera i una Auxiliar ha anat a veure-la, a preguntar que com està, si es pot llevar sola, quina medicació pren, etc...aquesta nit la mare dormirà allà amb ella, la iaia l’hi ha demanat que s’hi quedes, cosa que no ha fet aquests dies enrere, que curiós no? Suposo que al ser un lloc nou està una mica espantada, es normal.
L’avi ja ha sopat, sopa de fideus, l’hi encanten, i 4 peces de lluç, cua inclosa, que l’hi encanta, un iogurt Griego de DANONE i una pera, ja va ben servit, cap allà les 22:00 aniré de nou per fer-l’hi les herbes i deixar-l’hi llest el dinar de demà (ja el té fet, nomes l’haurà d’escalfar).
L’altre avi, al que van operar dilluns, ja està a casa eh!!! I està la mar de bé, més xulo que un ocho com diria aquell i té la sort que la iaia està bé, amb ell i es val per si sola, de totes maneres l’altre tieta, la germana de mun pare, està amb ells.
Aquest ha estat el nostre cap de setmana.
Cagunlaputamarequeelsvaparir!!!! El Barça va perdent 2-0 i amb el Valencia, es que no sabem aprofitar l’oportunitat de que el Realísimo ahir empates??, colla de pajarracus!!!!
Vaig a fer el sopar per el pare i per mi, ostres quin pal, em sembla que l’hi diré que em pagui una pizza, no tinc ganes de fer més sopars, estic baldada i demà a pencar, quines ganesssssssss...bé, es que almenys em distrec una mica.
Fins demà...amb més noticies, segurament.
De seguida que ha pujat a l’habitació i ha estat instal·lada, una Infermera i una Auxiliar ha anat a veure-la, a preguntar que com està, si es pot llevar sola, quina medicació pren, etc...aquesta nit la mare dormirà allà amb ella, la iaia l’hi ha demanat que s’hi quedes, cosa que no ha fet aquests dies enrere, que curiós no? Suposo que al ser un lloc nou està una mica espantada, es normal.
L’avi ja ha sopat, sopa de fideus, l’hi encanten, i 4 peces de lluç, cua inclosa, que l’hi encanta, un iogurt Griego de DANONE i una pera, ja va ben servit, cap allà les 22:00 aniré de nou per fer-l’hi les herbes i deixar-l’hi llest el dinar de demà (ja el té fet, nomes l’haurà d’escalfar).
L’altre avi, al que van operar dilluns, ja està a casa eh!!! I està la mar de bé, més xulo que un ocho com diria aquell i té la sort que la iaia està bé, amb ell i es val per si sola, de totes maneres l’altre tieta, la germana de mun pare, està amb ells.
Aquest ha estat el nostre cap de setmana.
Cagunlaputamarequeelsvaparir!!!! El Barça va perdent 2-0 i amb el Valencia, es que no sabem aprofitar l’oportunitat de que el Realísimo ahir empates??, colla de pajarracus!!!!
Vaig a fer el sopar per el pare i per mi, ostres quin pal, em sembla que l’hi diré que em pagui una pizza, no tinc ganes de fer més sopars, estic baldada i demà a pencar, quines ganesssssssss...bé, es que almenys em distrec una mica.
Fins demà...amb més noticies, segurament.
.JPG)
Cap a les 16:00 han vingut els de l’ambulància i ja s’han endut la iaia cap a L’Hospital de l’Esperança, la mare i el pare han anat amb ella i jo em quedava a casa dels avis per estar amb l’avi, però m’ha dit que anés a casa meva i descanses una mica, que ja hi aniria més tard, quant toques fes el sopar. La foto es de l'avi, el dia de Reis d'aquest any.
A l’avi l’hi vam dir ahir que avui ingressaven a la iaia, però a ella no l’hi hem dit res fins aquest migdia i no veieu com s’ha posat, preguntes clau en tot plegat:
- Iaia: A sant de que ara he d’anar a l’hospital?
- Mare: Per que si mama, per que la teva doctora ha dit que allà et podrà controlar més i millor.
- Iaia: Però si estic bé, no em fa mal res (mentida podrida, feia 5 minuts em deia que avui, justament, l’hi feien mal tots els ossos).
- Mare: No es tracta de que ara no et faci mal res mama, es tracta de que tens els pulmons plens d’aigua i aquí no t’ho podem curar, per això has d’anar a l’hospital.
- Iaia: Ja no tornaré mai més a casa oi?
- Silenci....
- Mare i Txell: No diguis aquestes coses va dona, tranqui-la que tot anirà bé.
Aquesta nit quasi bé no he dormit, la iaia nomes m’ha demanat de llevar-se 4 vegades en tota la nit per fer un pipi, l’avi s’ha aixecat 32 cops, no us enganyo, els he comptat, per que cada cop que s’aixecava per anar al bany encenia totes les llums del pis, així estem la iaia i jo, rebentades i sense poder dormir.
La iaia es tant summament guerrera, es nascuda el 8 de maig del 1923 i es d’aquelles dones que sempre, sempre, han fet el que el marit ha volgut, que l’avi sortia a ballar un dissabte?, doncs ella a casa, amb les filles, que l’avi anava a passejar amb els amics?, ella a casa amb les filles. Sempre ha estat sotmesa a la voluntat d’ell i suposo que ja se n’ha resignat, joder, desprès de 63 anys de casats, la resignació es l’únic que es pot esperar d’una vida, no?
La iaia ho té clar, ho té molt assumit i aquest migdia mentre acabàvem de fer-l’hi la bossa amb la mare, ens ha dit que agaféssim aquella llibreta blava de la tauleta de nit, on vam estar apuntant els noms de qui s’ha d’avisar quant es mori, dur de collons, ho se, però la cosa està així.
Els metges ens han assegurat que quant estigui a l’Hospital segurament farà una remuntada espectacular, donat que l’atenció i els medicaments que l’hi donin l’hi faran bé, però que desprès, d’un dia per l’altre l’hi pot venir la davallada o poder no, poder poden donar-l’hi l’alta per que la millora es molt important, però que en tot cas hem d’estar preparats per si aquest no es el cas.
Vaig a veure si puc descansar una mica, estic cansada, trista, angoixada i necessito estar una mica tranqui-la per acabar de pair-ho tot.
A l’avi l’hi vam dir ahir que avui ingressaven a la iaia, però a ella no l’hi hem dit res fins aquest migdia i no veieu com s’ha posat, preguntes clau en tot plegat:
- Iaia: A sant de que ara he d’anar a l’hospital?
- Mare: Per que si mama, per que la teva doctora ha dit que allà et podrà controlar més i millor.
- Iaia: Però si estic bé, no em fa mal res (mentida podrida, feia 5 minuts em deia que avui, justament, l’hi feien mal tots els ossos).
- Mare: No es tracta de que ara no et faci mal res mama, es tracta de que tens els pulmons plens d’aigua i aquí no t’ho podem curar, per això has d’anar a l’hospital.
- Iaia: Ja no tornaré mai més a casa oi?
- Silenci....
- Mare i Txell: No diguis aquestes coses va dona, tranqui-la que tot anirà bé.
Aquesta nit quasi bé no he dormit, la iaia nomes m’ha demanat de llevar-se 4 vegades en tota la nit per fer un pipi, l’avi s’ha aixecat 32 cops, no us enganyo, els he comptat, per que cada cop que s’aixecava per anar al bany encenia totes les llums del pis, així estem la iaia i jo, rebentades i sense poder dormir.
La iaia es tant summament guerrera, es nascuda el 8 de maig del 1923 i es d’aquelles dones que sempre, sempre, han fet el que el marit ha volgut, que l’avi sortia a ballar un dissabte?, doncs ella a casa, amb les filles, que l’avi anava a passejar amb els amics?, ella a casa amb les filles. Sempre ha estat sotmesa a la voluntat d’ell i suposo que ja se n’ha resignat, joder, desprès de 63 anys de casats, la resignació es l’únic que es pot esperar d’una vida, no?
La iaia ho té clar, ho té molt assumit i aquest migdia mentre acabàvem de fer-l’hi la bossa amb la mare, ens ha dit que agaféssim aquella llibreta blava de la tauleta de nit, on vam estar apuntant els noms de qui s’ha d’avisar quant es mori, dur de collons, ho se, però la cosa està així.
Els metges ens han assegurat que quant estigui a l’Hospital segurament farà una remuntada espectacular, donat que l’atenció i els medicaments que l’hi donin l’hi faran bé, però que desprès, d’un dia per l’altre l’hi pot venir la davallada o poder no, poder poden donar-l’hi l’alta per que la millora es molt important, però que en tot cas hem d’estar preparats per si aquest no es el cas.
Vaig a veure si puc descansar una mica, estic cansada, trista, angoixada i necessito estar una mica tranqui-la per acabar de pair-ho tot.
.JPG)
Tot i que la iaia està a casa i aquests dies ha tingut el servei dels PADES, diumenge a la tarda l’ingressem a l’Hospital de l’Esperança de Barcelona, allà tenen un servei de Medicina Pal·liativa, on podrà estar atesa per professionals mèdics que sabran, en tot moment, el que l’hi ha de fer per tal que el dolor sigui mínim. La foto es del dia de Reis d'aquest any.
Intueixo que ella sap el que està passant, m’explico, ha volgut buscar tots els documents necessaris per quant arribi el moment, té llestos els papers de l’enterrament, i fins i tot ha fet una llista amb la gent que em d’avisar, bufffff, l’admiro molt, jo no se si seria capaç si fos ella.
L’altre tarda em va demanar que l’ajudes a passar-se a net tots els telèfons de familiars i amics a qui s’ha de trucar quant es mori, que fort, a mi em tremolava tot mentre ho fèiem, però si es el que ella vol, perfecte, i ho vam fer, la llista la te pràcticament acabada, com que aquesta nit em quedaré jo a dormir a casa seva abans d’anar a dormir ho deixarem llest.
A ella no l’hi hem dit directament tot el que està passant, però ho sap, sé que ho sap i a l’avi l’hi va dir la tieta ahir, ell diu que ja ho sabia, però suposo que desprès d’anys de convivència es massa dur voler-ho admetre, d’aquí el seu comportament, vaja, suposo, no ho vol acceptar.
Aquesta nit s’ha quedat la tieta a dormir i la mare i jo hem aprofitat per rentar roba, fer la compra i deixar coses llestes, quant demà l’ingressin haure’m d’estar per ella, serà diferent per que hi hauran professionals que vetllaran per el seu estat les hores del dia, com hem estat fent nosaltres ara i com seguirem fent, però clar, l’avi també necessita que estiguin per ell i ara la cosa pot ser molt dura.
Vaig a comprar quatre coses que ens falten i ja em quedaré amb els avis jo, la tieta marxarà quant la Gemma hagi vingut a veure-la, estic segura que la iaia es posarà molt contenta de veure-la i més si bé amb en Pol i la Georgina, em fa molt feliç que pugui veure als seus besnéts abans que sigui massa tard.
Seguirem informant.
Intueixo que ella sap el que està passant, m’explico, ha volgut buscar tots els documents necessaris per quant arribi el moment, té llestos els papers de l’enterrament, i fins i tot ha fet una llista amb la gent que em d’avisar, bufffff, l’admiro molt, jo no se si seria capaç si fos ella.
L’altre tarda em va demanar que l’ajudes a passar-se a net tots els telèfons de familiars i amics a qui s’ha de trucar quant es mori, que fort, a mi em tremolava tot mentre ho fèiem, però si es el que ella vol, perfecte, i ho vam fer, la llista la te pràcticament acabada, com que aquesta nit em quedaré jo a dormir a casa seva abans d’anar a dormir ho deixarem llest.
A ella no l’hi hem dit directament tot el que està passant, però ho sap, sé que ho sap i a l’avi l’hi va dir la tieta ahir, ell diu que ja ho sabia, però suposo que desprès d’anys de convivència es massa dur voler-ho admetre, d’aquí el seu comportament, vaja, suposo, no ho vol acceptar.
Aquesta nit s’ha quedat la tieta a dormir i la mare i jo hem aprofitat per rentar roba, fer la compra i deixar coses llestes, quant demà l’ingressin haure’m d’estar per ella, serà diferent per que hi hauran professionals que vetllaran per el seu estat les hores del dia, com hem estat fent nosaltres ara i com seguirem fent, però clar, l’avi també necessita que estiguin per ell i ara la cosa pot ser molt dura.
Vaig a comprar quatre coses que ens falten i ja em quedaré amb els avis jo, la tieta marxarà quant la Gemma hagi vingut a veure-la, estic segura que la iaia es posarà molt contenta de veure-la i més si bé amb en Pol i la Georgina, em fa molt feliç que pugui veure als seus besnéts abans que sigui massa tard.
Seguirem informant.
Ja se que es un tema del que ningú vol parlar, és el tabú d’aquesta societat i jo aquets dies nomes faig que donar-l’hi voltes.
L’altre dia, diumenge al vespre concretament, veia el programa de Cuarto mileno a CUATRO, i mirava amb atenció un dels temes que tractaven, he de dir que el vaig mirar molt sense saber el que se ara de la iaia, però com que comentaven coses que jo veia que a la iaia l’hi estaven passant vaig voler fixar-m’hi més.
Començaré per dir-vos, alguns de vosaltres ja ho sabeu per que us ho he dit per e-mail (per cert, sou meravellosos, gràcies per el vostre suport) que les proves que l’hi van fer a la iaia, TACS pèlvic i toràcic, han sortit desastrosos, el càncer de mama que va patir fa 12 anys se l’hi ha estès i té metàstasi, és a dir, que la iaia es mor, l’hi ha donat de 1 mes i mig a 2 mesos de vida. Sona molt fred dit així, però es el que hi ha.
La mort es el que hi ha desprès de la vida o hi ha alguna cosa més a partir de que un es mor?
Creieu-me quant us dic que mai havia volgut fer-me aquest plantejament, però diumenge veient el programa que us deia i sense saber el resultats dels TACS, m’ho vaig començar a plantejar.
El programa parlava sobre que sent la persona que està apunt de morir uns dies abans de fer-ho i fins i tot, en el mateix dia de la seva mort, unes hores o minuts abans de deixar aquest món, i ostres, si es cert que passa tot això es molt heavy.
La iaia parla en somnis, o ves a saber per quin canal de comunicació, amb la seva mare, morta deu fer uns 40 anys més o menys, les converses son curioses, perdoneu, poder us sona molt friki per part meva que us ho comenti, però es que em fa molta gràcia (ara, dies enrere no me’n feia gens) veure-la mig adormida i dir el que diu:
- Mare, mareta meva, per que no vens a buscar-me?, aquí ja no hi faig res, nomes dono feina als meus fills i nets.
Ella, la seva mare, no se si l’hi contesta o no, però ella somriu, com si la besàvia des de l’altre banda, l’hi respongués i llavors ella, la iaia, l’hi dona les gràcies, somriu i s’adorm.
De vegades parla amb el seu germà, mort fa 20 i pico d’anys i també l’hi diu que la vingui a buscar, jo al principi al sentir aquestes converses, (recordeu que jo als altres no els sento ni els veig, nomes la sento a ella i he d’intentar desxifrar que l’hi diuen els altres), plorava, i no poc, per que era com si estigues agonitzant, però ara m’he n’he adonat de que l’únic que busca la iaia es mantenir una conversa amb algú que està a l’altre banda, algú a qui ha estimat i l’ha estimat a ella, i que cony, ho veig bé, si a ella la fa sentir millor doncs que ho faci, no seré jo la que l’hi digui que calli.
Viatges abans de la mort, aparicions d’essers estimats que et venen a buscar per acompanyar-te quant sigui el moment, habitacions que s’il·luminen quant ha arribat el moment....son coses en les que ara penso.
Si heu arribat a aquest punt del post i no heu marxat, tot acollonits per les bajanades que us estic dient, gràcies, penseu que la mort ens arriba a tots un dia o altre, i que cal que ens anem mentalitzant, no vull ser ”agorera”, però joder, TOTS MORIREM UN DIA O ALTRE, NO????, pos eso, que més val que ens anem fent a la idea de tot plegat.
No sóc creient, es a dir, no crec en Déu, però no se per que em xupo totes les pelis religioses que fan per Setmana Santa (sóc rara ja ho se) i avui camí de casa amb el cotxe del pare, he tancat els ulls, he resat un pare nostre (feia anys que no ho feia) i he demanat a Déu que s’emporti a la iaia el més aviat possible, no vull veure-la patir més, em fa mal veure-la així.
Us vaig dir que poder no vindria per aquí per que necessitava meditar, sentir, viure tot el que ens passant en la intimitat, però escriure m’ajuda a portar-ho millor.
Ara, segurament hi haurà una persona que m’estarà llegint i l’hi vull dir un parell de coses, especialment per ell:
- La iaia se’n va, poc a poc està marxant a l’altre banda, està passant per el que tots passarem i si et cal plorar per assumir-ho jo sóc aquí, sempre hi he estat, ja ho saps, fes com jo, tanca els ulls i demana a qui sigui que no la faci patir més, que se l’endugui el més aviat possible, el que té ja no té solució i no val la pena allarga-l’hi el patiment, no creus?
- Recorda els bons moments que has compartit amb ella, recorda els seus ulls verd-grisos, recorda el seu cabell blanquinós, la seva pell suau, blanca, les seves mans acaronant-te la cara i deixa-la anar. Jo ja ho he assumit i saps que?, que ara em sento bé amb ella i amb mi mateixa, sé que estic fent el que he de fer, sé que l’estic ajudant a sentir-se millor aquests dies, sé que no puc fer res més que dir-l’hi que l’estimo i fer-l’hi més planer el viatge a l’altre món. T’estimo "peque", t’estimo molt i ja saps que sóc aquí.
- Escolta la cançó....i ara plora, plora molt, desfoga’t i plora, jo ja ho he fet.
L’altre dia, diumenge al vespre concretament, veia el programa de Cuarto mileno a CUATRO, i mirava amb atenció un dels temes que tractaven, he de dir que el vaig mirar molt sense saber el que se ara de la iaia, però com que comentaven coses que jo veia que a la iaia l’hi estaven passant vaig voler fixar-m’hi més.
Començaré per dir-vos, alguns de vosaltres ja ho sabeu per que us ho he dit per e-mail (per cert, sou meravellosos, gràcies per el vostre suport) que les proves que l’hi van fer a la iaia, TACS pèlvic i toràcic, han sortit desastrosos, el càncer de mama que va patir fa 12 anys se l’hi ha estès i té metàstasi, és a dir, que la iaia es mor, l’hi ha donat de 1 mes i mig a 2 mesos de vida. Sona molt fred dit així, però es el que hi ha.
La mort es el que hi ha desprès de la vida o hi ha alguna cosa més a partir de que un es mor?
Creieu-me quant us dic que mai havia volgut fer-me aquest plantejament, però diumenge veient el programa que us deia i sense saber el resultats dels TACS, m’ho vaig començar a plantejar.
El programa parlava sobre que sent la persona que està apunt de morir uns dies abans de fer-ho i fins i tot, en el mateix dia de la seva mort, unes hores o minuts abans de deixar aquest món, i ostres, si es cert que passa tot això es molt heavy.
La iaia parla en somnis, o ves a saber per quin canal de comunicació, amb la seva mare, morta deu fer uns 40 anys més o menys, les converses son curioses, perdoneu, poder us sona molt friki per part meva que us ho comenti, però es que em fa molta gràcia (ara, dies enrere no me’n feia gens) veure-la mig adormida i dir el que diu:
- Mare, mareta meva, per que no vens a buscar-me?, aquí ja no hi faig res, nomes dono feina als meus fills i nets.
Ella, la seva mare, no se si l’hi contesta o no, però ella somriu, com si la besàvia des de l’altre banda, l’hi respongués i llavors ella, la iaia, l’hi dona les gràcies, somriu i s’adorm.
De vegades parla amb el seu germà, mort fa 20 i pico d’anys i també l’hi diu que la vingui a buscar, jo al principi al sentir aquestes converses, (recordeu que jo als altres no els sento ni els veig, nomes la sento a ella i he d’intentar desxifrar que l’hi diuen els altres), plorava, i no poc, per que era com si estigues agonitzant, però ara m’he n’he adonat de que l’únic que busca la iaia es mantenir una conversa amb algú que està a l’altre banda, algú a qui ha estimat i l’ha estimat a ella, i que cony, ho veig bé, si a ella la fa sentir millor doncs que ho faci, no seré jo la que l’hi digui que calli.
Viatges abans de la mort, aparicions d’essers estimats que et venen a buscar per acompanyar-te quant sigui el moment, habitacions que s’il·luminen quant ha arribat el moment....son coses en les que ara penso.
Si heu arribat a aquest punt del post i no heu marxat, tot acollonits per les bajanades que us estic dient, gràcies, penseu que la mort ens arriba a tots un dia o altre, i que cal que ens anem mentalitzant, no vull ser ”agorera”, però joder, TOTS MORIREM UN DIA O ALTRE, NO????, pos eso, que més val que ens anem fent a la idea de tot plegat.
No sóc creient, es a dir, no crec en Déu, però no se per que em xupo totes les pelis religioses que fan per Setmana Santa (sóc rara ja ho se) i avui camí de casa amb el cotxe del pare, he tancat els ulls, he resat un pare nostre (feia anys que no ho feia) i he demanat a Déu que s’emporti a la iaia el més aviat possible, no vull veure-la patir més, em fa mal veure-la així.
Us vaig dir que poder no vindria per aquí per que necessitava meditar, sentir, viure tot el que ens passant en la intimitat, però escriure m’ajuda a portar-ho millor.
Ara, segurament hi haurà una persona que m’estarà llegint i l’hi vull dir un parell de coses, especialment per ell:
- La iaia se’n va, poc a poc està marxant a l’altre banda, està passant per el que tots passarem i si et cal plorar per assumir-ho jo sóc aquí, sempre hi he estat, ja ho saps, fes com jo, tanca els ulls i demana a qui sigui que no la faci patir més, que se l’endugui el més aviat possible, el que té ja no té solució i no val la pena allarga-l’hi el patiment, no creus?
- Recorda els bons moments que has compartit amb ella, recorda els seus ulls verd-grisos, recorda el seu cabell blanquinós, la seva pell suau, blanca, les seves mans acaronant-te la cara i deixa-la anar. Jo ja ho he assumit i saps que?, que ara em sento bé amb ella i amb mi mateixa, sé que estic fent el que he de fer, sé que l’estic ajudant a sentir-se millor aquests dies, sé que no puc fer res més que dir-l’hi que l’estimo i fer-l’hi més planer el viatge a l’altre món. T’estimo "peque", t’estimo molt i ja saps que sóc aquí.
- Escolta la cançó....i ara plora, plora molt, desfoga’t i plora, jo ja ho he fet.
Em va de conya poder venir a treballar, tot i que tinc molta feina pendent, però si més no estic un xic distreta. Ho necessito.
L’operació de l’avi, el pare del pare, va anar molt bé, no tant com voldríem, però bé, d’aquí a tres setmanes l’han de tornar a operar. Per sort es un home molt positiu i amb moltes ganes de lluitar, no ens donarà tanta guerra com la iaia, la mare de la mare. L’avi ha passat molt bona nit i els pipis ja comencen a tenir el color que toca que tinguin, això es genial!!!!. L’últim que se, he trucat a la tieta que s’ha quedat a dormir aquesta nit allà, es que l'avi ha dormit tota la nit d'una tirada i que està molt animat.
La iaia, la mare de la mare, està molt i molt impertinent, l’hi costa molt aixecar-se de les cadires, s’ofega de seguida tot i que porta l’oxigen, i a més te l’avi que l’esta matxacant contínuament, ahir fins i tot l’avi l’hi trepitjava el cable de l’oxigen, ell diu que no es veritat, però s’ha de tenir collons per fer-ho, sabent que si trepitges allò la iaia s’ofega i la palma, collons, es que al final t’ho fan dir així d’emprenyada!!!!!!
La mare està molt neguitosa, la iaia vol fer la seva constantment i no pot fer-ho per que no s’aguanta sola dreta, de seguida es mareja, diu que s’ofega, etc....de totes maneres aquesta nit ha volgut que l’hi apaguéssim l’oxigen per dormir per que si no, no dorm (fot un soroll de la ostia) i clar, això no pot ser per que l’ha de dur tot el dia, es una baralla continua, us ho asseguro.
Sóc molt feliç de tenir els 4 avis vius, molt, de debò no us ho podeu imaginar, però es que com seguim així seran ells els que ens enterraran a nosaltres per culpa dels nervis i les baralles.
L’operació de l’avi, el pare del pare, va anar molt bé, no tant com voldríem, però bé, d’aquí a tres setmanes l’han de tornar a operar. Per sort es un home molt positiu i amb moltes ganes de lluitar, no ens donarà tanta guerra com la iaia, la mare de la mare. L’avi ha passat molt bona nit i els pipis ja comencen a tenir el color que toca que tinguin, això es genial!!!!. L’últim que se, he trucat a la tieta que s’ha quedat a dormir aquesta nit allà, es que l'avi ha dormit tota la nit d'una tirada i que està molt animat.
La iaia, la mare de la mare, està molt i molt impertinent, l’hi costa molt aixecar-se de les cadires, s’ofega de seguida tot i que porta l’oxigen, i a més te l’avi que l’esta matxacant contínuament, ahir fins i tot l’avi l’hi trepitjava el cable de l’oxigen, ell diu que no es veritat, però s’ha de tenir collons per fer-ho, sabent que si trepitges allò la iaia s’ofega i la palma, collons, es que al final t’ho fan dir així d’emprenyada!!!!!!
La mare està molt neguitosa, la iaia vol fer la seva constantment i no pot fer-ho per que no s’aguanta sola dreta, de seguida es mareja, diu que s’ofega, etc....de totes maneres aquesta nit ha volgut que l’hi apaguéssim l’oxigen per dormir per que si no, no dorm (fot un soroll de la ostia) i clar, això no pot ser per que l’ha de dur tot el dia, es una baralla continua, us ho asseguro.
Sóc molt feliç de tenir els 4 avis vius, molt, de debò no us ho podeu imaginar, però es que com seguim així seran ells els que ens enterraran a nosaltres per culpa dels nervis i les baralles.
Doncs si, tot i dir-nos que aquesta setmana l’hi ha de fer proves, que ha de portar l’oxigen, etc...l’hi ha donat l’alta i ja la tenim a casa.
Estic contenta?, si, si, es clar que estic contenta per que la iaia està a casa, però també estic neguitosa per que el fet de que la mare hagi d’estar les 24 hores del dia allà (ho ha de fer ella o contractar a algú que ho faci, la resta de la família treballa) em preocupa, però de moment es l’únic que podem fer. El que està clar es que ens tocarà apetxugar a la resta de la família per que la mare tot el sant dia amb ells pot acabar desquiciada dels nervis, doncs entre l’avi que es mig sord i la iaia que es una generala de molt de cuidado, la mare pobre es passarà el dia del nervis, ja la planyo ja.
Per cert, la foto es d’una màquina d’oxigen semblant a la que l’hi han portat els de l’hospital a la iaia.
Demà haurem de matinar moltíssim, a quarts de 8 del mati volem estar a l’hospital per poder veure a l’avi abans que l’entrin a quiròfan, tranquils, us mantindré informats :-) Així que acabi el Barça m’en vaig a clapar, que si no demà no m’aguantaré dreta i seran vàries hores que haurem d’estar allà, sense fotré res més que esperar.
Estic contenta?, si, si, es clar que estic contenta per que la iaia està a casa, però també estic neguitosa per que el fet de que la mare hagi d’estar les 24 hores del dia allà (ho ha de fer ella o contractar a algú que ho faci, la resta de la família treballa) em preocupa, però de moment es l’únic que podem fer. El que està clar es que ens tocarà apetxugar a la resta de la família per que la mare tot el sant dia amb ells pot acabar desquiciada dels nervis, doncs entre l’avi que es mig sord i la iaia que es una generala de molt de cuidado, la mare pobre es passarà el dia del nervis, ja la planyo ja.
Per cert, la foto es d’una màquina d’oxigen semblant a la que l’hi han portat els de l’hospital a la iaia.
Demà haurem de matinar moltíssim, a quarts de 8 del mati volem estar a l’hospital per poder veure a l’avi abans que l’entrin a quiròfan, tranquils, us mantindré informats :-) Així que acabi el Barça m’en vaig a clapar, que si no demà no m’aguantaré dreta i seran vàries hores que haurem d’estar allà, sense fotré res més que esperar.
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Collons, amb la setmana tant xunga que hem tingut i encara l’acabarem bé, el Barça de basquet ha guanyat la Copa del Rei contra el Reial Madrid, el Barça de futbol està guanyant per 2-0 amb gols de Ronaldinho, en Messi ja està jugant, l’Eto’o està escalfant i l’Oleguer també, collonssssssss, quin diumenge de nervis!!!!!!
Collons, amb la setmana tant xunga que hem tingut i encara l’acabarem bé, el Barça de basquet ha guanyat la Copa del Rei contra el Reial Madrid, el Barça de futbol està guanyant per 2-0 amb gols de Ronaldinho, en Messi ja està jugant, l’Eto’o està escalfant i l’Oleguer també, collonssssssss, quin diumenge de nervis!!!!!!
Per que la vida, de vegades, no es tan merdosa com jo pensava
14 comentaris Escrit per Jo Mateixa a les 23:31El dia d’ahir va ser horrible, dur de collons, emprenyador de passar, i aquest matí pintava igual de xungo mariano, però conforme he anat llegint els vostres comentaris al bloc, els missatges sms al mòbil i els e-mails m’heu anat canviant el dia, els ànims han anat pujant, de tant en tant i entre llàgrimes se m’escapava algun somriure, he fet bromes amb els companys i el dia ha anat passant de mica en mica.
L’avia ha passat millor dia, i tot i que segueix amb problemes respiratoris, sembla ser que, si tot va bé, demà l’hi poden donar l’alta. Jo ho trobo molt precipitat, tenint en compte que tot el dia ha tingut dècimes de febre, que pateix incontinència orinaria i que necessita portar la mascareta d’oxigen tot el dia posada. Suposo que deuen necessitar llits i dins de lo malament que pugui estar no troben que ho estigui tant, ens han dit que un metge i una infermera vindran cada dia al migdia per anar controlant, si més no fins que l’hi donin l’alta definitiva.
Pensar que poder demà ja la tindrem a casa es esperançador i preocupant a l’hora, doncs ara comença un llarg camí per tota la família, per que com deia ahir res tornarà a ser igual, però amb força, amb ganes podem fer-ho, serà més o menys difícil, però ens en sortirem!!!
Aquesta tarda quant he anat cap a l’hospital, primer he agafat el metro des de Navas fins l’Avgda. Carrilet, allà el Carrilet fins a Sant Boi i allà he esperat bus interurbà per anar a l’hospital, estava plovent i sóc un desastre, tot i haver dit aquest mati que plouria, no he agafat paraigües, total, que esperant el bus m’he fotut d’aigua fins allà (allà es una manera de parlar, que vaja, tampoc plovia tant com per que l’aigua m’arribés allà on esteu pensant...cotxinos!!!!!) per que no hi ha parada d’aquelles amb marquesina per aixoplugar-t’hi,i no se com anat la cosa, però de cop m’he trobat mirant cap al cel.
Mirava i mirava i no veia res, tampoc buscava res en concret, tant sols sentir la pluja damunt la meva cara i ha estat fantàstic. La sensació de fred que m’ha recorregut el cos m’ha fet sentir-me viva i ostres, he rigut, si, m’he posat a riure com una boja, no podia parar de riure!!!!
Ha estat bastant xocant veure un munt de gent al meu voltant, s’anaven apartant del meu costat, es més, algú ha dit:
- I a aquesta que l’hi passa, s’ha escapat del psiquiàtric o que? (Com diria un bon amic, aquest es un missatge per la gent de la ESO.....Sant Boi de Llobregat es immensament conegut per el seu psiquiàtric, aclarit això continuo).
Total, que ja em veieu a mi allà, sota la pluja, intensa de collons, amb els braços oberts com si estigues esperant amb moltes ganes poder abraçar a algú que queia del cel, girant sobre mi mateixa, fent voltes (joder, m’he marejat i tot) i partint-me el cul de riure de MI MATEIXA, eiii, us ho recomano eh, a mi m’ha anat de conya fer-ho!!!!!
Si us plau, si us plau, si us plau....demano a qui sigui, que demà plogui una miqueta, m’ha agradat tant aquesta sensació sota la pluja, que ho vull repetir!!!!!!
L’avia ha passat millor dia, i tot i que segueix amb problemes respiratoris, sembla ser que, si tot va bé, demà l’hi poden donar l’alta. Jo ho trobo molt precipitat, tenint en compte que tot el dia ha tingut dècimes de febre, que pateix incontinència orinaria i que necessita portar la mascareta d’oxigen tot el dia posada. Suposo que deuen necessitar llits i dins de lo malament que pugui estar no troben que ho estigui tant, ens han dit que un metge i una infermera vindran cada dia al migdia per anar controlant, si més no fins que l’hi donin l’alta definitiva.
Pensar que poder demà ja la tindrem a casa es esperançador i preocupant a l’hora, doncs ara comença un llarg camí per tota la família, per que com deia ahir res tornarà a ser igual, però amb força, amb ganes podem fer-ho, serà més o menys difícil, però ens en sortirem!!!
Aquesta tarda quant he anat cap a l’hospital, primer he agafat el metro des de Navas fins l’Avgda. Carrilet, allà el Carrilet fins a Sant Boi i allà he esperat bus interurbà per anar a l’hospital, estava plovent i sóc un desastre, tot i haver dit aquest mati que plouria, no he agafat paraigües, total, que esperant el bus m’he fotut d’aigua fins allà (allà es una manera de parlar, que vaja, tampoc plovia tant com per que l’aigua m’arribés allà on esteu pensant...cotxinos!!!!!) per que no hi ha parada d’aquelles amb marquesina per aixoplugar-t’hi,i no se com anat la cosa, però de cop m’he trobat mirant cap al cel.
Mirava i mirava i no veia res, tampoc buscava res en concret, tant sols sentir la pluja damunt la meva cara i ha estat fantàstic. La sensació de fred que m’ha recorregut el cos m’ha fet sentir-me viva i ostres, he rigut, si, m’he posat a riure com una boja, no podia parar de riure!!!!
Ha estat bastant xocant veure un munt de gent al meu voltant, s’anaven apartant del meu costat, es més, algú ha dit:
- I a aquesta que l’hi passa, s’ha escapat del psiquiàtric o que? (Com diria un bon amic, aquest es un missatge per la gent de la ESO.....Sant Boi de Llobregat es immensament conegut per el seu psiquiàtric, aclarit això continuo).
Total, que ja em veieu a mi allà, sota la pluja, intensa de collons, amb els braços oberts com si estigues esperant amb moltes ganes poder abraçar a algú que queia del cel, girant sobre mi mateixa, fent voltes (joder, m’he marejat i tot) i partint-me el cul de riure de MI MATEIXA, eiii, us ho recomano eh, a mi m’ha anat de conya fer-ho!!!!!
Si us plau, si us plau, si us plau....demano a qui sigui, que demà plogui una miqueta, m’ha agradat tant aquesta sensació sota la pluja, que ho vull repetir!!!!!!
Proveu de cantar aquesta canço mentre aneu girant sobre VOSALTRES MATEIXOS al mig del carrer en un dia de pluja, buffffffff.
PD: Gràcies Cristina per la canço que has penjat al teu bloc, han estat les últimes llàgrimes del dia :-)
PD: Elur, LLençat, canta, crida, plora, riu, fes el que et sembli més convenient, però LLençat, el teu avi es possarà bé del tot, una abraçada ben gran!!!!!!!!!!
Per que la vida, de vegades, es una gran merda pudenda???
19 comentaris Escrit per Jo Mateixa a les 23:11Quant t’enadones de que ja es massa tard per demanar explicacions a un company d’escola, que un bon dia, i sense saber ben bé per que, et va fotre un cop de puny i et va rebentar el llavi??, doncs quant saps que fa anys va morir d’una sobredosi de cocaïna.
Quant t’enadones de que encara no pots tenir un fill, tot i que ho vols, en tens ganes, saps el que t’espera i n’estàs preparat i segur? doncs quant veus que amb l’amor que l’hi puguis donar no n’hi haurà prou, per que un nen caga, es pixa, menja, dorm, plora, riu i necessita una llar on poder fer tot això amb calma.
Quant t’endones de que els teus essers estimats es fan grans i que res, des de avui, tornarà a ser el mateix? Doncs quant et desperten a les 05:55 del matí et diuen que l’avia està molt malament, que s’ofega, que no es pot llevar del llit, que està pàl·lida, que te febre i que t’has de vestir cagant osties i trucar al 061 per que vinguin a veure que cony està passant.
Quant t’enadones de que n’estàs farta d’aquesta vida, del dia a dia a la feina, d’això tan típic que fem tots i que es anar de casa a la feina i de la feina a casa? Doncs quant un dia, per culpa de que t’enadones de que els teus essers estimats es fan grans, et passes el dia angoixat, sense ganes de res, nomes amb el desig que s’acabi el dia i tot torni a començar, de nou, com qualsevol altre dia ple de la monotonia quotidiana que t’envolta.
Quant t’enadones de que la vida, de vegades, es una gran merda pudenta? Doncs quant ja no pots fer marxar enrere en els teus comentaris, quant has vist que has fet mal a algú, quant ets conscient que la ferida que acabes d’obrir es possible que mai es tanqui i quant, per sobre de tot, et sents trist, amb ganes de plorar, i quant ho fas, qui t’envolta et diu, NO, ARA NO ES EL MOMENT DE PLORAR.
Quant t’enadones de que encara no pots tenir un fill, tot i que ho vols, en tens ganes, saps el que t’espera i n’estàs preparat i segur? doncs quant veus que amb l’amor que l’hi puguis donar no n’hi haurà prou, per que un nen caga, es pixa, menja, dorm, plora, riu i necessita una llar on poder fer tot això amb calma.
Quant t’endones de que els teus essers estimats es fan grans i que res, des de avui, tornarà a ser el mateix? Doncs quant et desperten a les 05:55 del matí et diuen que l’avia està molt malament, que s’ofega, que no es pot llevar del llit, que està pàl·lida, que te febre i que t’has de vestir cagant osties i trucar al 061 per que vinguin a veure que cony està passant.
Quant t’enadones de que n’estàs farta d’aquesta vida, del dia a dia a la feina, d’això tan típic que fem tots i que es anar de casa a la feina i de la feina a casa? Doncs quant un dia, per culpa de que t’enadones de que els teus essers estimats es fan grans, et passes el dia angoixat, sense ganes de res, nomes amb el desig que s’acabi el dia i tot torni a començar, de nou, com qualsevol altre dia ple de la monotonia quotidiana que t’envolta.
Quant t’enadones de que la vida, de vegades, es una gran merda pudenta? Doncs quant ja no pots fer marxar enrere en els teus comentaris, quant has vist que has fet mal a algú, quant ets conscient que la ferida que acabes d’obrir es possible que mai es tanqui i quant, per sobre de tot, et sents trist, amb ganes de plorar, i quant ho fas, qui t’envolta et diu, NO, ARA NO ES EL MOMENT DE PLORAR.
Escolteu, aquest es el meu bloc, oi? I aquest PAIS, el meu, es un PAIS democràtic, i sobretot lliure per expressar els sentiments, els neguits, els anhels i els malestars, oi?.
Òbviament si el Jiménez Los Santos obre la boca per dir el que diu, jo no seré menys i més a Casa meva=el meu bloc, oi?
Estic farta de sentir parlar d'ETA, estic farta de la frase de Zapatero a tus Zapatos, estic farta de veure a l’Acebes, en Zaplana, la Espe i la mare que els va parir, dient mentides, calumniant a la gent, als partits polítics, als periodistes i a la gent civil, però del que estic més farta es de sentir els comentaris del Jiménez Los Santos aquest periodista de pacotilla, que l’únic que sap fer es dir frases com:
- "El gobierno español sólo habla con terroristas, homosexuales y catalanes, a ver cuándo se decide a hablar con gente normal”.
- “ La mitad de ERC son terroristas sin arrepentir”.
- “Pilar Manjón es una creación de Zapatero, como Peces-Barba, para destrozar a las víctimas del terrorismo y que no obstaculicen su pacto ETA, pacto que no tiene más fin que hacer desaparecer a media España de la vida política".
- “En Cataluña los terroristas mandan”.
I tingueu en compte que aquestes son de fa un parell d’anys!!!!
Tot documentant-me per escriure aquest post he trobat una cosa que m’ha sobtat, doncs ho desconeixia, el senyor Carlos Fanlo, ex periodista del diari 20 minutos, va ser acomiadat i OBLIGAT a demanar disculpes, públicament, desprès d’haver escrit el següent article:
Eres, Federico, un mentiroso abyecto
Hasta lo del domingo te soporté con ira contenida. Pero que digas que Adolfo Suárez «era medio analfabeto» no te lo aguanto.
Estic farta de sentir parlar d'ETA, estic farta de la frase de Zapatero a tus Zapatos, estic farta de veure a l’Acebes, en Zaplana, la Espe i la mare que els va parir, dient mentides, calumniant a la gent, als partits polítics, als periodistes i a la gent civil, però del que estic més farta es de sentir els comentaris del Jiménez Los Santos aquest periodista de pacotilla, que l’únic que sap fer es dir frases com:
- "El gobierno español sólo habla con terroristas, homosexuales y catalanes, a ver cuándo se decide a hablar con gente normal”.
- “ La mitad de ERC son terroristas sin arrepentir”.
- “Pilar Manjón es una creación de Zapatero, como Peces-Barba, para destrozar a las víctimas del terrorismo y que no obstaculicen su pacto ETA, pacto que no tiene más fin que hacer desaparecer a media España de la vida política".
- “En Cataluña los terroristas mandan”.
I tingueu en compte que aquestes son de fa un parell d’anys!!!!
Tot documentant-me per escriure aquest post he trobat una cosa que m’ha sobtat, doncs ho desconeixia, el senyor Carlos Fanlo, ex periodista del diari 20 minutos, va ser acomiadat i OBLIGAT a demanar disculpes, públicament, desprès d’haver escrit el següent article:
Eres, Federico, un mentiroso abyecto
Hasta lo del domingo te soporté con ira contenida. Pero que digas que Adolfo Suárez «era medio analfabeto» no te lo aguanto.
Tu lengua viperina y envenenada de odios acumulados se atreve a insultar a un pobre hombre enfermo que tanto hizo por España. Los de Terra Lluire te tirotearon. Fueron crueles al herirte en la pierna.
De haber apuntado al corazón, nada te hubiesen lesionado porque careces de él. Eres un mendaz ruin palafrenero de los poderosos que tuvo la indecencia de calificar como de «cocodrilo» las lágrimas contenidas de Pilar Manjón, a quien acababan de asesinar a un hijo. Eres la escoria de un periodismo provocador y cainita. Ahora, si tienes lo que hay que tener, queréllate conmigo.
Como en las presuntas injurias no se da la exceptio veritatis que se aplica a las calumnias, probablemente me condenarán. Si te hubiera llamado ladrón y lo fueras, nada me sucedería por ser cierto: lo que yo he dicho también lo es, pero a un «hijo de puta» si se lo espetas, te condenan, aunque su madre sea la peripatética más famosa del país. Cosas de una España plural a la que tú, en el fondo, rastreramente, desprecias.
L’article que ve a continuació el va escriure un tal Arsenio Escolar (desconec si és el director del diari):
Pido disculpas a los lectores por un articulo inadmisible
Y le he pedido al autor del artículo, Carlos Fanlo, que también él las pida en nuestra edición impresa de mañana en Barcelona.
Aquí teniu les disculpes d’en Fanlo:
Nadie me ordenó ni sugirió escribir lo que dije y asumo toda la responsabilidad. Le pido disculpas. No era mi intención ofenderle. De todas formas, cuando me refería a su corazón, lo hacía de manera metafórica.
Yo no deseo ni su muerte ni la de nadie. Hoy mismo la dirección de 20 minutos me ha comunicado que deje de escribir en este periódico. Sólo quise defender a quien dije. Pero eso, a veces, tiene un coste. Lo asumo encantado. Adiós a todos.
Ara teniu dues opcions....o seguir escoltant aquest fill de puta o canviar d’emissora...a Catalunya Ràdio fan molt bona programació.
Volia donar les gràcies al Jordi Baños (ho sento, si té Bloc no el sé) per passar-me per e-mail aquesta bonica història i sobretot aquest preciós vídeo que representa l’esperit de superació i ganes de viure que tenen les persones més desvalgudes, espero que us emocioni tant com a mi. Us prego que primer llegiu el text i desprès veieu el vídeo.
Aquesta historia comença a Winchester Mass, fa 43 anys, quant Rick, durant el seu naixement s’estrangulava amb el cordill umbilical al voltant del seu coll, deixant-lo amb el cervell danyat i incapaç de poder controlar els seus membres
“Serà un vegetal la resta de la seva vida”, els van dir els metges a Dick i la seva dona Judy “i quant tingui 9 mesos el deixaran a una institució”.
Però aquests pares ni tant sols ho van considerar, es van adonar de que com en Rick els seguia amb la mirada per l’habitació quant estaven amb ell. Quant en nen va complir 11 anys, el van dur a Departament d’enginyeria de La universitat de Tuffts i varen preguntar si hi havia alguna cosa que els permets comunicar-se amb el seu fill, “de cap manera”, els van dir, “res no succeeix en aquest cervell”, “expliqui un acudit” va demanar el pare, ho van fer i en Rick va somriure, moltes coses succeïen dins aquets cervell.
Auxiliat per un ordinador que l’hi permetia controlar el cursor amb un costat del seu cap, en Rick, finalment, fou capaç de comunicar-se, les seves primeres paraules van ser “¡Go Brunis!” (un equip d’hockey). Més tard, un company de classe va quedar paralitzat per un accident de cotxe i l’escola va organitzar una carrera de caritat per tal de recollir diners. En Rick va escriure “Pare, vull fer-ho”. Si es clar, com s’ho faria en Dick, que es definia ell mateix com a un jugador de poker, que mai havia corregut una milla sencera, empènyer al seu fill durant 5 milles??
Tanmateix ho va intentar i llavors “Jo m’he sentit l’incapacitat, vaig estar adolorit durant dues setmanes”, aquell dia va canviar la vida d’en Rick. Quant el nano va escriure que “Jo ja no sóc el més discapacitat” el pare es va encarregar de que el seu fill tingues aquesta sensació tantes vegades com l’hi fos possible.
En Dick tenia una panxeta d’aquelles de cervesa, tanmateix volia intentar córrer la marató de Bòston amb el seu fill a l’any 1979, però un dels organitzadors els va dir que de ninguna manera, els Hoyts no eren un sol corredor ni tampoc un sol competidor en cadira de rodes. Per alguns anys en Dick i en Rick, simplement es van unir amb tothom en la carrera i nomes caminant, en Dick amb el seu fill a l’esquena.
A l’any 1983 van trobar una manera d’entrar a la carrera oficialment i van córrer una altre marató, van anar tant ràpids que es van classificar per la Marató de Bòston de l’any següent, llavors algú els va dir “Ei Dick i per no un triatló?"
Com un home que mai havia après a nedar i que no anava en bicicleta des de els 6 anys podria carregar amb el seu fill incapacitat de 110 lliures (no se quants kilos son, ho sento) al llarg d’un triatló?, però en Dick ho va intentar.
Pare i fill han acabat 212 triatlons, incloses 15 competicions de “Ironman” a Hawaii, el pare va dir una vegada que ell sol no ho faria, que ho feia per el seu fill, ho feia nomes per el plaer de veure somriure al seu fill mentre corrien, nedaven i pedalejaven junts.
A l’edat de 65 i 43, Dick i Rick han fet la seva marató de Bòston numero 24 i han quedat en el lloc 5.083 de més de 20.000 participants, el seu millor temps ha estat 2 hores i 40 minuts, el seu millor temps a l’any 1992, nomes 35 minuts més que el record mundial, tenint en compte que aquest record es d’algu que no va tenir que empènyer una cadira de rodes al mateix temps que corria.
Sense cap mena de dubtes, Rick va escriure: “El meu pare es el pare del segle”. En Dick va obtenir alguna cosa més de tot això, dos anys desprès va patir un atac de cor, no molt sever, durant una carrera, els metges que el van atendre van trobar que una de les seves arteries estava obstruïda en un 95%, un dels metges l’hi va dir: “si no hagués estat en tant excel·lent forma física hagués mort fa 15 anys”, llavors, d’alguna manera, pare i fill es van salvar l’un a l’altre.
En Rick treballa i té un apartament propi a Bòston, en Dick, retirat ja, viu a Hollan Mass, i tots dos fan conferències, xerrades per tot el país, competeixen en alguna carrera els caps de setmana, incloent, per suposat, la del dia del pare.
Una nit en Rick va obsequiar al seu pare amb un sopar, però el que realment volia era donar-l’hi un regal que mai podrà comprar: “La cosa que més vull en aquest mon”, va escriure en Rick, “es que el meu pare s’assegui a la meva cadira i que jo l’empenyi ni que sigui tant sols una vegada”.
Avui, recuperant videos i cançons perdudes dins l'ordinador, m'he trobat una preciosa cançó que a mi encara m'emociona i fa que el cor se m'encongeixi. Molts de vosaltres (el més jovenets) no recordareu aquesta iniciativa que es va fer a mitjans dels anys 80 a Estats Units, els que ja comencem a tenir una edat si que ho recordem, oi? . Us deixo amb el video, us faig una mica d'història i us penjo la lletra.
Les terribles imatges de la fam sofertes al continent Africa, principalment a Etiòpia, van donar a Harry Belafonte ,la ideà de realitzar una campanya per recaptar diners amb finalitats humanitàries. El seu manager, Ken Kragen, l’hi va suggerir formar una unió d’artistes a l’estil de l’exitosa banda Band Aid, formada per músics britànics a l’any 1984, per gravar la cançó Do They Know It’s Christmas?, amb una finalitat similar.
Kragen va escollir la data i el lloc de la gravació (28 de gener a Hollywood) per tal d’assegurar-se l’assistència de tants intèrprets com fos possible. En la invitació escrita, que va enviar en Quincy Jones a cadascun d’ells, els advertia de que deixessin “el seu ego darrera la porta”. La convocatòria va ser atesa per 45 músics, inclòs en Bob Geldof, que fou el promotor de la Band Aid al Regne Unit.
Els vocalistes que interpretaven algun fragment en solitari, van anar rotant de entre 21 cantants, entre ells estaven noms tant importants com Kenny Rogers, Lionel Richie, Michael Jackson, Tina Turner, Billy Joel, Steve Perry, Bob Dylan i Bruce Springsteen. En el cor, van actuar, entre altres, els components dels Jackson Five.
Columbia Records va donar els guanys de la producció i distribució de la campanya, així com els beneficis obtinguts per la cançó. “We are the World” va arribar a les botigues d’EEUU els dimarts 7 de març de 1985 y va vendre les 800.000 còpies de la primera edició abans del cap de setmana. El 5 d’abril d’aquell mateix any, més de 5.000 emissores de ràdio van reproduir la cançó simultàniament. La cançó va arribar a ser el numero 1 en vendes el 13 d’abril y es va mantenir en aquesta posició durant 4 setmanes.
“We are the World” va guanyar els premis Grammy de “Cançó de l’any”, “Disc de l’any” i “Millor actuació d’un grup de Pop”.
Tant sols a EEUU, el senzill de la cançó va vendre 7,5 milions de còpies. Posteriorment fou inclosa en un àlbum musical anomenat també “We are the world”, i que va vendre 3 milions de còpies. A més d’aquesta cançó, l’àlbum duia incloses cançons de Prince (que havia rebutjat participar en la gravació), Bruce Springsteen, Tina Turner i d’altres artistes, així com la cançó “Tears are not enough”, fruit d’una iniciativa similar al Canada.
Els beneficis conjunts del senzill, l’àlbum, el videoclip i el Merchandising relacionat amb la cançó “We are the World” va superar la xifra de 50 milions de dòlars.
Interprets
Vocalistes solistes (per ordre d’aparició)
· Lionel Richie
· Steve Wonder
· Paul Simon
· Kenny Rogers
· James Ingram
· Tina Turner
· Billy Joel
· Michael Jackosn.
· Diana Ross
· Dionea Warwich
· Willie Nelson
· Al Jaerreau
· Bruce Springsteen
· Kenny Loggins
· Steve Perry
· Daryl Hall
· Huey Lewis
· Cindy Lauper
· Kim Carnes
· Bob Dylan
· Ray Charles
Cor
· Kevin Junior
· Dan ykrod
· Harry Belafonte
· Lindsey Buckingham
· Sheila E.
· Bob Geldof
· Jermaine Jackson
· Jackie Jackson
· LaToya Jackson
· Marlon Jackson
· Randy Jackson
· Tito Jackson
· Waylon Jennings
· Bette Midler
· The News
· John Oates
· Jefrey Osborne
· The Pointer Sisters
· Smokey Robinson
· Kenny Loggins
Dades curioses
Com ja he comentat abans, alguns músics prou importants de l’època no hi van ser:
· Madonna (de gira durant la gravació).
· Prince ( va declarar que no es sentia a gust en una sala amb tantes estrelles).
· Cher
· Liza Minelli
· Joan Baez
· Donna Summer
Lletra
There comes a time when we heed a certain call
When the world must come together as one
There are people dying
And it's time to lend a hand to life
The greatest gift of all
We can't go on pretending day by day
That someone, somewhere will soon make a change
We are all part of god's great big family
And the truth, you know, love is all we need
Chorus: We are the world, we are the children We are the ones who make a brighter day So let's start giving
There's a choice we're making We're saving our own lives
It's true we'll make a better day Just you and me
Send them your heart So they'll know that someone cares
And their lives will be stronger and free
As God has shown us by turning stones to bread
So we all must lend a helping hand
Chorus: We are the world, we are the children We are the ones who make a brighter day So let's start giving
There's a choice we're making We're saving our own lives It's true we'll make a better day Just you and me
When you're down and out, there seems no hope at all
But if you just believe there's no way we can fall
Well, well, well, well let us realize that a change can only come
] When we stand together as one
Chorus: We are the world, we are the children We are the ones who make a brighter day So let's start giving
There's a choice we're making We're saving our own lives It's true we'll make a better day Just you and me
We are the world, we are the children We are the ones who make a brighter day So let's start giving
There's a choice we're making We're saving our own lives It's true we'll make a better day Just you and me
We are the world....
La Clàudia va esclafir a riure i li va dir que ella l'ajudaria, que en podia estar ben segur i no hauria de patir per res. Van pujar a les golfes , i allà Clàudia li va explicar el seu pla, el seguirien fil per randa. Li va fer un gest. I ell la va entendre. Va posar música perquè ningú no els sentís. Aquesta cançó:
-Aquests són els plànols de la casa, va dir ell. I els va estendre a terra. Ella els va mirar, analitzant-los centímetre a centímetre... l'havia recorregut milions de vegades, però mai l'havia vist així, despullada i en dos dimensions.
Durant uns segons es va quedar mirant el dibuix d'una de les habitacions. De cop una llàgrima va començar a caure per la cara de la Clàudia, quan a la seva ment van venir els records de tot el que havia passat allà de petita, però ho havia de fer, l'havia d'ajudar.
-Escolta, què plores? - li va preguntar ell.
-M'han vingut els records de quan jugava amb la Blanca. No la vas arribar a conèixer, oi, la meva germana bessona? Fa molts anys que no en sé res d'ella. Algun dia t'explicaré com va anar, ara no és el moment. - Fent un sospir, com si tornés d'un lloc llunyà, va continuar - Mira, veus el plànol? Aquí no està indicat, però entre aquesta habitació i l'estudi hi ha un pas. Sembla paret mestre, però en realitat són dos envans amb un passadís interior que les comunica.
-N'estàs segura Clàudia? M'han assegurat que aquest era el plànol més actualitzat de la casa... - Ell no sabia ben bé què pensar. Estava convençut de que volia ajudar-lo, però...
Estava confós, sabia que havia de fer-ho, estava bojament enamorat d’aquella xicoteta, petita, dolça, d’ulls entremaliats, de pell blanca i càlida, i se n’havia adonat que era l’única manera d’aconseguir que ella s’enamorés d’ell.
- Vinga va, no perdem el temps, anem al garatge, agafem un pic, una pala i tirem aquesta paret al terra, fem-ho abans que....
....que us ho expliqui la Gemminola
-------------------------------------------------------------------------------
PD: Com que no se del cert si l'enllaç de la Canço funcionara (ho sabré quant penji el post), us recomano que si la voleu sentir aneu al Bloc de la Elur, a ella si l'hi funciona.
PD: Perdoneu eh, però....esteu segurs que el títol no hauria de ser ALS POBLES TOT S'HA SAP????, jo ho deixo damunt la taula.
Ahir l’hi comentava al Pep que volia anar a dormir d’hora, ostres que porto una setmana que entre CSI, House i el Barça (mecaguenlaputa!!!!) me’n vaig a dormir cada dia a les mil i ahir volia que fos diferent, però nooooo, he superat el meu record d’anar a dormir tard entre setmana, tatxan, tatxan....a les 02:15!!!!, joderrrr, estic que no m’aguanto.
Al Canal + 1 a les 00:10 feien PRINCESAS i em vaig enganxa a veure-la, us la recomano ferventment.
L’argument de la pel·lícula es senzill, es la vida d’un grup de prostitutes i el seu dia a dia vist des de l’interior d’una peluqueria. Magistralment interpretada per la Candela Peña (Caye, de Cayetana) i la Micaela Nevárez (Zulema), té moments molt dolços i d’altres també molt durs.
Elles, enemigues al principi per culpa de la feina, acaben fent-se amigues i inseparables, i el vincle que es crea entre les dues es tan tendre, a mi em va encantar la pel·lícula, es més, vaig plorar i tot (jo es que sóc una mica bleda amb les pel·lícules).
Comentar que la Zulema es Dominicana i que té un fill per mantenir allà al seu país, per tal d’aconseguir papers es deixa fer el que faci falta per un cabró que diu que l’hi aconseguirà els papers per ser legal a Espanya, desprès d’una pallissa d’aquest manso en la que Caye porta a Zulema a l’hospital neix la seva amistat, ja us dic, una amistat preciosa, tendre, ingènua, sensible.
Diuen moltes frases que em van fer donar-l'hi voltes al "coco", us en deixu un recull:
- Dicen que las princesas son tan sensibles que notan la rotación de la tierra, que si están lejos de su reino se enferman, que hasta se pueden morir de tristeza.
- Las cosas no son importantes porque existen, son importantes porque se piensa en ellas. Mi madre lo dice siempre, que existimos porque alguien piensa en nosotros y no al revés. Dice que lo dijo no se quien, pero yo creo que se lo inventa ella. Se lo inventa todo segun le convenga. Yo en realidad, no creo mucho en Dios, ni soy muy muy religiosa ni nada; mi madre si lo es, yo no. Lo único, si he pensado... y creo que... bueno que lo peor no seria que no hubiera nada después de la muerte, lo pero seria que hubiera otra vida. Y que fuera como esta.
- Es rara, no? la nostalgia...porque tener nostalgia en sí no es malo, eso significa que te han pasado cosas buenas y las hechas de menos. Yo por ejemplo no tengo nostalgia de nada, por que nunca me a pasado nada tan bueno como para echarlo de menos...eso si que es una putada...¿Se podra tener nostalgia de algo que aun no te a pasado? Porque a mi a veces me pasa...me pasa que me imagino como van a ser las cosas...y luego me da pena cuando me doy cuenta de que aun no han pasado y que quizas no pasan nunca, y entonces me entra nostalgia, y me pongo super triste, pero es como una tristeza a cuenta, como la fianza de cuando alquilas una casa pero con tristeza, que la pones por delante por que total, sabes q la vas a acabar utilizando igual...
- Hay un dia ya veras, un dia que es la ostia. Ese dia todo es bueno, ves a la gente que quieres ver, comes la comida que mas te gusta, y todo lo que te pasa ese dia es lo que tu quieres que te pase. Es como un desvio, como cuando vas por la carretera y hay un desvio hacia otro sitio. Pues ese dia es lo mismo, y es muy importante, porque puedes elegir por donde va a seguir todo. Por eso tenemos que estar muy atentas Zule.
- ¿Sabes que me jode también? Lo que más de todo... que no te puedan ir a buscar a la salida... A mí es lo que mas me gustaría. Trabajar en un despacho de lo que sea, da igual, pero que me vayan a buscar a la salida. ¿Te imaginas? Y verle esperando desde la ventana, que sea muy, muy guapo y se mueran todas de envidia. Fijate, ya sólo decirlo es la hostia: " Ven a buscarme " El amor es eso, ¿no? Que te vayan a buscar a la salida... El resto es todo una mierda, ni flores, ni anillos... por mí se lo pueden meter todo por el culo, pero que te vayan a buscar a la salida...
Al Canal + 1 a les 00:10 feien PRINCESAS i em vaig enganxa a veure-la, us la recomano ferventment.
L’argument de la pel·lícula es senzill, es la vida d’un grup de prostitutes i el seu dia a dia vist des de l’interior d’una peluqueria. Magistralment interpretada per la Candela Peña (Caye, de Cayetana) i la Micaela Nevárez (Zulema), té moments molt dolços i d’altres també molt durs.
Elles, enemigues al principi per culpa de la feina, acaben fent-se amigues i inseparables, i el vincle que es crea entre les dues es tan tendre, a mi em va encantar la pel·lícula, es més, vaig plorar i tot (jo es que sóc una mica bleda amb les pel·lícules).
Comentar que la Zulema es Dominicana i que té un fill per mantenir allà al seu país, per tal d’aconseguir papers es deixa fer el que faci falta per un cabró que diu que l’hi aconseguirà els papers per ser legal a Espanya, desprès d’una pallissa d’aquest manso en la que Caye porta a Zulema a l’hospital neix la seva amistat, ja us dic, una amistat preciosa, tendre, ingènua, sensible.
Diuen moltes frases que em van fer donar-l'hi voltes al "coco", us en deixu un recull:
- Dicen que las princesas son tan sensibles que notan la rotación de la tierra, que si están lejos de su reino se enferman, que hasta se pueden morir de tristeza.
- Las cosas no son importantes porque existen, son importantes porque se piensa en ellas. Mi madre lo dice siempre, que existimos porque alguien piensa en nosotros y no al revés. Dice que lo dijo no se quien, pero yo creo que se lo inventa ella. Se lo inventa todo segun le convenga. Yo en realidad, no creo mucho en Dios, ni soy muy muy religiosa ni nada; mi madre si lo es, yo no. Lo único, si he pensado... y creo que... bueno que lo peor no seria que no hubiera nada después de la muerte, lo pero seria que hubiera otra vida. Y que fuera como esta.
- Es rara, no? la nostalgia...porque tener nostalgia en sí no es malo, eso significa que te han pasado cosas buenas y las hechas de menos. Yo por ejemplo no tengo nostalgia de nada, por que nunca me a pasado nada tan bueno como para echarlo de menos...eso si que es una putada...¿Se podra tener nostalgia de algo que aun no te a pasado? Porque a mi a veces me pasa...me pasa que me imagino como van a ser las cosas...y luego me da pena cuando me doy cuenta de que aun no han pasado y que quizas no pasan nunca, y entonces me entra nostalgia, y me pongo super triste, pero es como una tristeza a cuenta, como la fianza de cuando alquilas una casa pero con tristeza, que la pones por delante por que total, sabes q la vas a acabar utilizando igual...
- Hay un dia ya veras, un dia que es la ostia. Ese dia todo es bueno, ves a la gente que quieres ver, comes la comida que mas te gusta, y todo lo que te pasa ese dia es lo que tu quieres que te pase. Es como un desvio, como cuando vas por la carretera y hay un desvio hacia otro sitio. Pues ese dia es lo mismo, y es muy importante, porque puedes elegir por donde va a seguir todo. Por eso tenemos que estar muy atentas Zule.
- ¿Sabes que me jode también? Lo que más de todo... que no te puedan ir a buscar a la salida... A mí es lo que mas me gustaría. Trabajar en un despacho de lo que sea, da igual, pero que me vayan a buscar a la salida. ¿Te imaginas? Y verle esperando desde la ventana, que sea muy, muy guapo y se mueran todas de envidia. Fijate, ya sólo decirlo es la hostia: " Ven a buscarme " El amor es eso, ¿no? Que te vayan a buscar a la salida... El resto es todo una mierda, ni flores, ni anillos... por mí se lo pueden meter todo por el culo, pero que te vayan a buscar a la salida...
Ja veieu, una nomes vol diners per mantenir al seu fill i l'altre en tindria prou en que l'anessin a buscar a la feina, el que tenen molt clar es que son putes cada nit, però també son PRINCESAS.
;;
Subscribe to:
Missatges (Atom)
