.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 15 anys
Bé, retornem amb una mica d’ordre al tema dels Aniversaris Blocaires i ara toca a una Blocaire nascuda al mes de febrer.
Fa exactament 20 dies que va començar la seva aventura a la Bloggesfera i per el que he pogut anar veient es una aventura fructífera, doncs ja porta 13 post, déu ni do!!!!
Ens ha parlat dels processos de selecció per trobar feina, sabem que te algunes petites manies, ens ha desitjat Bons Caps de Setmana mitjançant vídeos, llegeix...llibres i te amigues escriptores.
Sabem també que ha tingut problemes en les publicacions dels seus post (com tots els que hem començat amb Blocat, jejejejejeje), hem assistit a entrevistes de feina, ens ha felicitat el Sant Jordi i també em viscut amb ella la trobada d’una nova feina (moltíssimes felicitats també per això!!!!!!)
Fa poquet que et conec, però ets un encant de dona, vas ser de les primeres en apuntar-te als aniversaris Blocaires i t’ho agreixo moltíssim!!!!!!!
Un 16 de febrer de 1978 va néixer la CafeAmbLlet, reina, no canviïs mai, segueix així, espontània i sincera, MOLTISSIMES FELICITATS GUAPA!!!!!!!!
Fa exactament 20 dies que va començar la seva aventura a la Bloggesfera i per el que he pogut anar veient es una aventura fructífera, doncs ja porta 13 post, déu ni do!!!!
Ens ha parlat dels processos de selecció per trobar feina, sabem que te algunes petites manies, ens ha desitjat Bons Caps de Setmana mitjançant vídeos, llegeix...llibres i te amigues escriptores.
Sabem també que ha tingut problemes en les publicacions dels seus post (com tots els que hem començat amb Blocat, jejejejejeje), hem assistit a entrevistes de feina, ens ha felicitat el Sant Jordi i també em viscut amb ella la trobada d’una nova feina (moltíssimes felicitats també per això!!!!!!)
Fa poquet que et conec, però ets un encant de dona, vas ser de les primeres en apuntar-te als aniversaris Blocaires i t’ho agreixo moltíssim!!!!!!!
Un 16 de febrer de 1978 va néixer la CafeAmbLlet, reina, no canviïs mai, segueix així, espontània i sincera, MOLTISSIMES FELICITATS GUAPA!!!!!!!!
Ja se que he fet un salt en el temps, vam felicitar als Blocaires del mes de Gener i a un Bloc que feia anys a l’Abril, tinc una Blocaire pendent de fer-l’hi post al Febrer i un per el mes de Març, però avui toca felicitar-ne un al que no voldria per res del mon que se’m passes per que avui es el seu dia.
Aquest homenet va ser el primer en donar-me la Benvinguda a Blogger un 3 de gener de 2007, i cada dia que ha passat he rebut un comentari seu, ell m’ha fet riure, m’ha fet plorar, m’ha entendrit amb els seus post, amb les seves fotografies, amb els seus dibuixos.
Ell es un home assenyat, amb el cap clar, amb els sentiments a flor de pell, esbojarrat de vegades, dolç, tendre, sensual, amics dels seus amics i un gran pare (n’estic completament convençuda).
Des d’aquí et vull donar les gràcies per ser el meu primer contacte amb el mon dels Blocs, m’has ajudat en moments difícils, ens hem escoltat i llegit, ens hem entès des de el primer moment i he après a entendre l’amor, la passió, els jocs i el senderi gràcies a tu, no canvis mai si et plau!!!!!!!
Un 29 d’abril de....no se sap quin any, va néixer en Gatot, PER MOLTS ANYS GUAPU!!!!!!!!!
Aquest homenet va ser el primer en donar-me la Benvinguda a Blogger un 3 de gener de 2007, i cada dia que ha passat he rebut un comentari seu, ell m’ha fet riure, m’ha fet plorar, m’ha entendrit amb els seus post, amb les seves fotografies, amb els seus dibuixos.
Ell es un home assenyat, amb el cap clar, amb els sentiments a flor de pell, esbojarrat de vegades, dolç, tendre, sensual, amics dels seus amics i un gran pare (n’estic completament convençuda).
Des d’aquí et vull donar les gràcies per ser el meu primer contacte amb el mon dels Blocs, m’has ajudat en moments difícils, ens hem escoltat i llegit, ens hem entès des de el primer moment i he après a entendre l’amor, la passió, els jocs i el senderi gràcies a tu, no canvis mai si et plau!!!!!!!
Un 29 d’abril de....no se sap quin any, va néixer en Gatot, PER MOLTS ANYS GUAPU!!!!!!!!!
Doncs si, faig un canvi radical a la meva plantilla, poder massa “flowera”, però es la que m’ha agradat, tot i que ara que se una miqueta més de HTML, poder la torni a canviar. S’accepten crítiques, constructives eh, jejejejejeje.
Tinc ganes de fer coses i es clar, el primer que em venia de gust era postejar per donar-vos les gràcies a tots per les mostres de suport rebudes. Desprès respondre als vostres comentaris aquí i llegiré els vostres Blocs, tingueu molt clar que us fregiré a comentaris, com feia abans!!!!!!!!
Crec que mai havia obert el correu i havia tingut tants e-mails com aquests dies, bé alguna vegada si, però la majoria eren SPAM, aquests dies ja he vist que no, que m’heu escrit, heu deixat els vostres comentaris, etc.... GRÀCIES DE TOT COR!!!!!!!!!!!!!!!!
Com podeu veure a la nova plantilla hi falten els tocs personals de la Jo Mateixa, els meus enllaços als vostre Blocs, els enllaços dels Blocs Polítics, el calendari, la música (que encara no he estat capaç de trobar cap reproductor que em faci el pes), el Santoral (que tinc la pagina a la feina i des d’aquí no ho puc actualitzar), i alguna que altre coseta que voldria posar, però tot ho aniré fent de mica en mica, sense pressions.
Les coses van fent, de mica en mica, continuo de baixa tot i que dimecres he d’anar a la doctora per que em digui si em dona l’alta per lo del peu, he fet molta bondat, crec que massa, doncs la majoria dels dies, desprès de tota la moguda dels avis, ha estat treballant per control remot a la feina, això si, amb el peu aixecat i amb la bossa de gel, per tant el peu està bastant millor.
D’ànims estic millor, tot i que per dormir encara he de prendre el Diazepan que em va donar la metgessa, però espero poder deixar-lo ben aviat, doncs he llegit que crea addicció i jo nomes tenia dos vicis en aquesta vida, el tabac, que lamento dir-vos no he abandonat, i el sexe amb el Hatim....absteniu-vos de comentaris, jejejejejejejeje.
Com diu un bon amic, ens la veiem per aquí, US ESTIMO MOLT A TOTS!!!!!
Tinc ganes de fer coses i es clar, el primer que em venia de gust era postejar per donar-vos les gràcies a tots per les mostres de suport rebudes. Desprès respondre als vostres comentaris aquí i llegiré els vostres Blocs, tingueu molt clar que us fregiré a comentaris, com feia abans!!!!!!!!
Crec que mai havia obert el correu i havia tingut tants e-mails com aquests dies, bé alguna vegada si, però la majoria eren SPAM, aquests dies ja he vist que no, que m’heu escrit, heu deixat els vostres comentaris, etc.... GRÀCIES DE TOT COR!!!!!!!!!!!!!!!!
Com podeu veure a la nova plantilla hi falten els tocs personals de la Jo Mateixa, els meus enllaços als vostre Blocs, els enllaços dels Blocs Polítics, el calendari, la música (que encara no he estat capaç de trobar cap reproductor que em faci el pes), el Santoral (que tinc la pagina a la feina i des d’aquí no ho puc actualitzar), i alguna que altre coseta que voldria posar, però tot ho aniré fent de mica en mica, sense pressions.
Les coses van fent, de mica en mica, continuo de baixa tot i que dimecres he d’anar a la doctora per que em digui si em dona l’alta per lo del peu, he fet molta bondat, crec que massa, doncs la majoria dels dies, desprès de tota la moguda dels avis, ha estat treballant per control remot a la feina, això si, amb el peu aixecat i amb la bossa de gel, per tant el peu està bastant millor.
D’ànims estic millor, tot i que per dormir encara he de prendre el Diazepan que em va donar la metgessa, però espero poder deixar-lo ben aviat, doncs he llegit que crea addicció i jo nomes tenia dos vicis en aquesta vida, el tabac, que lamento dir-vos no he abandonat, i el sexe amb el Hatim....absteniu-vos de comentaris, jejejejejejejeje.
Com diu un bon amic, ens la veiem per aquí, US ESTIMO MOLT A TOTS!!!!!
Com ja us dic en el títol, aquest post no es un comiat, nomes es un fins d’aquí a uns dies, ara mateix no tinc ganes d’escriure, perdoneu, ni d’escriure ni de llegir, no em ve de gust per que tot el que faig, llegeixo, escric, tot, em porta records i no em ve de gust recordar ara mateix.
El cansament, els nervis i els neguits han aparegut aquest matí quant m’he llevat, tot i que ahir em vaig ficar al llit a les 21:30 amb mitja pastilla de les que el metge l’hi va receptar a la mare quant la iaia va morir i he dormit més de 12 hores seguides, no tinc ganes de res ni de ningú i nomes em ve de gust plorar, per tant, per no amargar a ningú més amb els meus neguits, prefereixo fer una becaina de bloc i estar uns dies sense postejar.
Prometo tornar, ja us dic que no es un comiat, nomes es un kit - kat en la meva vida, un impàs per reflexionar, per analitzar tot el que ens ha passat aquests dos últims mesos i per rumiar tot el que ha de venir a partir d’ara, per encarar la meva vida i la de la gent que m’envolta d’una altre manera.
Si m’escriviu aquí o al correu no us puc prometre que us respongui ràpid, ho faré quant em vegi en cor, i això no se quant serà, però des d’aquí us vull agrair immensament tot el vostre suport, sense els vostres ànims i les vostres paraules, tant aquí com per e-mail, no se si m’he n’hagués sortit, les vostres paraules m’ajuden cada dia, molt més del que us pugueu imaginar, mai hagués pensat que podia haver-hi gent com vosaltres, que m’ensenyes tant, que m’aconselles en els meus moments baixos, que m’estimes com m’ho heu demostrat.
Gràcies, de tot cor, espero poder tornar a somriure com a la foto, ens veiem ben aviat!!!!
El cansament, els nervis i els neguits han aparegut aquest matí quant m’he llevat, tot i que ahir em vaig ficar al llit a les 21:30 amb mitja pastilla de les que el metge l’hi va receptar a la mare quant la iaia va morir i he dormit més de 12 hores seguides, no tinc ganes de res ni de ningú i nomes em ve de gust plorar, per tant, per no amargar a ningú més amb els meus neguits, prefereixo fer una becaina de bloc i estar uns dies sense postejar.
Prometo tornar, ja us dic que no es un comiat, nomes es un kit - kat en la meva vida, un impàs per reflexionar, per analitzar tot el que ens ha passat aquests dos últims mesos i per rumiar tot el que ha de venir a partir d’ara, per encarar la meva vida i la de la gent que m’envolta d’una altre manera.
Si m’escriviu aquí o al correu no us puc prometre que us respongui ràpid, ho faré quant em vegi en cor, i això no se quant serà, però des d’aquí us vull agrair immensament tot el vostre suport, sense els vostres ànims i les vostres paraules, tant aquí com per e-mail, no se si m’he n’hagués sortit, les vostres paraules m’ajuden cada dia, molt més del que us pugueu imaginar, mai hagués pensat que podia haver-hi gent com vosaltres, que m’ensenyes tant, que m’aconselles en els meus moments baixos, que m’estimes com m’ho heu demostrat.
Gràcies, de tot cor, espero poder tornar a somriure com a la foto, ens veiem ben aviat!!!!
El rellotges vells i estranys damunt els arbres arrosseguen el temps amb ells i nosaltres nomes podem mirar enrere i comprendre que, mai temps passats foren millors que aquests que vivim ara.
Que la sorra humida no els faci malbé com la vida ens malmet a nosaltres, que el temps no passi per tots al mateix ritme, única i exclusivament, per aquells que ja ho tenen tot fet i que volen descansar, i per la resta de mortals, el temps s’aturi per poder sentir el plor d’un nadó o l’olor d’un cos nu.
Que les coses tornin a estar en ordre i puguem mirar els rellotges sense por del que va ser o serà, però sobretot amb la convicció que ha valgut la pena ser-hi ara i sempre.
Es curt, ho se, però ja em perdonareu, no estic gaire inspirada avui. Accediu a Relats Conjunts per veure els dels companys Blocaires.
Que la sorra humida no els faci malbé com la vida ens malmet a nosaltres, que el temps no passi per tots al mateix ritme, única i exclusivament, per aquells que ja ho tenen tot fet i que volen descansar, i per la resta de mortals, el temps s’aturi per poder sentir el plor d’un nadó o l’olor d’un cos nu.
Que les coses tornin a estar en ordre i puguem mirar els rellotges sense por del que va ser o serà, però sobretot amb la convicció que ha valgut la pena ser-hi ara i sempre.
Es curt, ho se, però ja em perdonareu, no estic gaire inspirada avui. Accediu a Relats Conjunts per veure els dels companys Blocaires.
Es dur pensar que fa menys de dos mesos comentava que estava feliç de tenir els 4 avis vius, em sentia privilegiada, doncs molts dels meus amics no els tenen i fins i tot no els han conegut mai. Ara nomes me’n queden 2.
Miro enrere en aquests moments i faig balanç dels 4 mesos d’aquest any i ara per ara sóc bastant pessimista, recordo la nit de cap d’any, quant desprès de tocar les 12 campanades l’hi vaig dir a en Hatim que aquest era el nostre any, que les coses ens començarien a funcionar be, que trobaríem pis i que poder (i dic poder per que fins que no tinguem pis res de res) podríem plantejar-nos tenir un crio (als dos ens fa moltissima il·lusió).
Ara, en aquests moments, sento ràbia, una ràbia interior que em fa estar tranqui-la, quins collons els meus.
Quasi no he plorat, per l’avi dic, quasi no he sabut com demostrar-li la pena que sentia quant ens ha deixat, i això em fa sentir malament. Cada persona expressa els seus sentiments, siguin de dolor o de felicitat, d’una manera diferent i sento que no he pogut expressar prou la pena que porto dins.
Era el meu avi i me l’estimava molt, molt més del que ell es podrà imaginar mai, però era tant complicat que l’amor que l’hi tenia fos correspost per ell, sempre et costava arrencar-li un peto, una mirada dolça, una carícia tendre....sempre obtenies males cares, “mocs” i “collonades seves”.....tot i així, tot i ser brusc i de vegades groller amb la gent que se l’estimava, no poso en dubte que ell ens estimava i molt, tant de bo ens ho hagués demostrar més sovint, possiblement avui hagués plorat tant com ho vaig fer amb la iaia.
Sabíem que això passaria, no se ben be per que, però tots creiem que l’avi no duraria molt sense la iaia, però per que tant poc?, doncs per que l’avi no era tant fort com ell pensava i no va poder superar la pena de perdre a la dona amb la que havia conviscut durant 63 anys, el seu cos va començar a fallar i al final es va apagar, com una espelma quant la bufes.
Encara no me’n faig a la idea, ELL ja no hi es, ELLA tampoc hi es, i a mi em costa molt pensar que quant arribi als vespres de la feina en lloc de sortir de l’ascensor i girar cap a l’esquerre per anar a veure que fan els AVIS, ho haure de fer cap a la dreta per ficar-me a casa els pares.
Com deia en “Polete”, ara ja estan junts, allà on sigui, i ja poden tornar a discutir per que l’estufa està molt forta, o per que la sopeta de fideuets està salada, o per que un ha baixat les persianes del balcó massa d’hora.....
Miro enrere en aquests moments i faig balanç dels 4 mesos d’aquest any i ara per ara sóc bastant pessimista, recordo la nit de cap d’any, quant desprès de tocar les 12 campanades l’hi vaig dir a en Hatim que aquest era el nostre any, que les coses ens començarien a funcionar be, que trobaríem pis i que poder (i dic poder per que fins que no tinguem pis res de res) podríem plantejar-nos tenir un crio (als dos ens fa moltissima il·lusió).
Ara, en aquests moments, sento ràbia, una ràbia interior que em fa estar tranqui-la, quins collons els meus.
Quasi no he plorat, per l’avi dic, quasi no he sabut com demostrar-li la pena que sentia quant ens ha deixat, i això em fa sentir malament. Cada persona expressa els seus sentiments, siguin de dolor o de felicitat, d’una manera diferent i sento que no he pogut expressar prou la pena que porto dins.
Era el meu avi i me l’estimava molt, molt més del que ell es podrà imaginar mai, però era tant complicat que l’amor que l’hi tenia fos correspost per ell, sempre et costava arrencar-li un peto, una mirada dolça, una carícia tendre....sempre obtenies males cares, “mocs” i “collonades seves”.....tot i així, tot i ser brusc i de vegades groller amb la gent que se l’estimava, no poso en dubte que ell ens estimava i molt, tant de bo ens ho hagués demostrar més sovint, possiblement avui hagués plorat tant com ho vaig fer amb la iaia.
Sabíem que això passaria, no se ben be per que, però tots creiem que l’avi no duraria molt sense la iaia, però per que tant poc?, doncs per que l’avi no era tant fort com ell pensava i no va poder superar la pena de perdre a la dona amb la que havia conviscut durant 63 anys, el seu cos va començar a fallar i al final es va apagar, com una espelma quant la bufes.
Encara no me’n faig a la idea, ELL ja no hi es, ELLA tampoc hi es, i a mi em costa molt pensar que quant arribi als vespres de la feina en lloc de sortir de l’ascensor i girar cap a l’esquerre per anar a veure que fan els AVIS, ho haure de fer cap a la dreta per ficar-me a casa els pares.
Com deia en “Polete”, ara ja estan junts, allà on sigui, i ja poden tornar a discutir per que l’estufa està molt forta, o per que la sopeta de fideuets està salada, o per que un ha baixat les persianes del balcó massa d’hora.....
Serà qüestió de madurar, de fer-me gran d’una vegada i de creure’m que mai més els tornaré a veure, es llei de vida, uns neixen i d’altres moren.
US ESTIMO i US ANYORO MOLT MÉS DEL QUE US POGUEU IMAGINAR.
Doncs si, el cap em bull de coses, sentiments i angoixes, records que estaran allà ara i sempre, malgrat la pena que tinc dins ara mateix no puc plorar, ja he plorat aquets dies enrere.
No oblido quin dia es avui, Sant Jordi, per tant, als meus nois, a les meves noies, que passeu un meravellós dia, gaudi-lo al màxim.
Una abraçada a tots.
L’avi ja està a l’habitació, l’han pujat aquest matí cap a les 11:10 més ó menys, segueix delicat del cor, l’hi costa respirar i porta oxigen tot i que la saturació està bastant bé, els ronyons estan ben cardats, a la matinada defecava líquids amb sang (a la tarda això ja no passava) i tot i que ens reconeix a tots perfectament, de tant en tant se l’hi envà el cap.
Fa unes hores em demanava que avises a la policia per que allà, hi havia una tia (Jo Mateixa) que no el deixava llevar-se per anar a cagar (paraules textuals), l’hi he preguntat si sabia qui era jo i m’ha dit que si el prenia per boig o que, que jo era la Meritxell, la seva neta, i l’hi he dit que la “tia” que no el deixava llevar-se per anar al bany era jo i m’ha mirat com si en dècimes de segons no sàpigues ni on estava ni qui era.
Aquesta nit s’hi queda la Jacqueline, la resta estem rebentats, així que mirarem de descansar. La mare hi anirà al mati a primera hora per que la Jacqueline pugui venir a casa a dormir, al migdia hi anirà la tieta per donar-l’hi el dinar ja que la mare quasi no pot moure el braç i es quedarà amb ell fins a mitja tarda en que Jacqueline hi anirà per donar-l’hi el sopar i per quedar-se a passar la nit, tot això està planificat a la “collonessíma”, sempre i quant, aquesta nit no tinguem cap sorpresa desagradable, que espero no sigui així.
Aquesta any comprarem molta loteria per que era un show veure’ns a l’hospital, l’avi ingressat, la mare amb el braç en “cabestrillo”, jo amb la cama xunga i no us ho perdeu, la Gemma, la meva cosina, amb un esquinç al turmell, doncs ahir al sortir de l’escola d’en Pol, es va torçar el peu.
Com m’ha dit en Pep avui quant em parlat, la Sanitat Pública d’aquest país entrarà en crisis nomes amb la nostra família, ja ho pots ben dir nino!!!!
Gràcies per els vostres e-mails de suport i gràcies per els vostres comentaris al Bloc, perdoneu que no us respongui un per un, però me’n vaig al llit així que pengi el post, estic molt cansada, a poc que pugui jo demà no vaig a l’hospital, a veure si puc posar-me el gel al peu totes les vegades que ho necessita i puc reposar una micona.
PD: Cris, ets un sol preciosa, gràcies, ja se que en Pep et manté informada, gràcies, milions de gràcies per el teu suport, ets un àngel.
PD: Elur, com van les coses amb la família?, ja he vist el teu e-mail, gràcies i mil gràcies, de tot cor, gràcies per ser-hi. Cuida a l’avi i a la marona, ok?
PD: Metamorfosi, nenaaaaaaaa, buffff, moltíssimes gràcies per els teus e-mails, gràcies, gràcies i mil gràcies, ets una meravella de dona, però això ja ho sabies oi??, t’ho deuen dir constantment.
Fa unes hores em demanava que avises a la policia per que allà, hi havia una tia (Jo Mateixa) que no el deixava llevar-se per anar a cagar (paraules textuals), l’hi he preguntat si sabia qui era jo i m’ha dit que si el prenia per boig o que, que jo era la Meritxell, la seva neta, i l’hi he dit que la “tia” que no el deixava llevar-se per anar al bany era jo i m’ha mirat com si en dècimes de segons no sàpigues ni on estava ni qui era.
Aquesta nit s’hi queda la Jacqueline, la resta estem rebentats, així que mirarem de descansar. La mare hi anirà al mati a primera hora per que la Jacqueline pugui venir a casa a dormir, al migdia hi anirà la tieta per donar-l’hi el dinar ja que la mare quasi no pot moure el braç i es quedarà amb ell fins a mitja tarda en que Jacqueline hi anirà per donar-l’hi el sopar i per quedar-se a passar la nit, tot això està planificat a la “collonessíma”, sempre i quant, aquesta nit no tinguem cap sorpresa desagradable, que espero no sigui així.
Aquesta any comprarem molta loteria per que era un show veure’ns a l’hospital, l’avi ingressat, la mare amb el braç en “cabestrillo”, jo amb la cama xunga i no us ho perdeu, la Gemma, la meva cosina, amb un esquinç al turmell, doncs ahir al sortir de l’escola d’en Pol, es va torçar el peu.
Com m’ha dit en Pep avui quant em parlat, la Sanitat Pública d’aquest país entrarà en crisis nomes amb la nostra família, ja ho pots ben dir nino!!!!
Gràcies per els vostres e-mails de suport i gràcies per els vostres comentaris al Bloc, perdoneu que no us respongui un per un, però me’n vaig al llit així que pengi el post, estic molt cansada, a poc que pugui jo demà no vaig a l’hospital, a veure si puc posar-me el gel al peu totes les vegades que ho necessita i puc reposar una micona.
PD: Cris, ets un sol preciosa, gràcies, ja se que en Pep et manté informada, gràcies, milions de gràcies per el teu suport, ets un àngel.
PD: Elur, com van les coses amb la família?, ja he vist el teu e-mail, gràcies i mil gràcies, de tot cor, gràcies per ser-hi. Cuida a l’avi i a la marona, ok?
PD: Metamorfosi, nenaaaaaaaa, buffff, moltíssimes gràcies per els teus e-mails, gràcies, gràcies i mil gràcies, ets una meravella de dona, però això ja ho sabies oi??, t’ho deuen dir constantment.
Continuarem informant.
Perdoneu la tardança en escriure un nous post i en contestar els vostres e-mail, però la cosa està fumuda.
Us faig un breu resum i quant em sigui possible us informo.
L’avi va caure al bany el dimecres al vespre, just desprès del gol d’en Messi i ja ens vam passar la nit del lloro, dijous al mati, mentre jo era al metge buscant el parte de confirmació de baixa, la Jacqueline estava amb ell i de nou va caure, les cames l’hi fallaven.
Quant vaig tornar del metge, com vam poder les dues i amb ajuda d’una veïna vam poder asseure’l a una cadira i vam trucar de nou al 061 que ens va dir el mateix que la nit anterior, estava perfecte, be de tensió, de pols, de sucre...tot normal.
La mare va caure a casa mentre estava a Pineda i el pare va tenir que marxar cap allà per estar amb ella mentre la Jacqueline, la tieta i jo ens quedàvem amb l’avi a veure que tal evolucionava a casa, la cosa va anar a pitjor, doncs a la tarda quasi no podia caminar i tenia dècimes de febre. Vam trucar una ambulància i cap al Hospital del Mar, on porta des de les 00:00 de la nit d’ahir a urgències per que l’hi estan fent proves.
Ahir al vespre s’hi van quedar la mare i la tieta i aquest mati de les 08:00 i fins a les 21:30 ens hi hem quedat el pare i jo, tenint en compte que la mare estava esgotada de la patacada del dia anterior, per sort ella nomes te el cop però porta el braç en "cabestrillo".
Avui, a les 13:00, i desprès de no dormir en tota la nit, ens han dit que l’avi pateix insuficiència cardio – respiratòria, problemes renals, problemes vasculars i estava molt descompensat de potassi, això l’hi podia provocar una aturada cardíaca en qualsevol moment.
Quant la tieta a vingut a les 21:30 el pare i jo em marxat a casa, em sopat i ara me’n vaig a dormir, estic esgotada física i mentalment, m’he trobat en la mateixa situació que fa un mes quant la iaia es va morir i ja no puc més, moralment ja no m’aguanto dreta, el peu em fa mal i el que més mal em fa es l’angoixa que tinc dins, però per això pocs remeis hi ha.
Nanit a tots, ja us aniré informant.
Us faig un breu resum i quant em sigui possible us informo.
L’avi va caure al bany el dimecres al vespre, just desprès del gol d’en Messi i ja ens vam passar la nit del lloro, dijous al mati, mentre jo era al metge buscant el parte de confirmació de baixa, la Jacqueline estava amb ell i de nou va caure, les cames l’hi fallaven.
Quant vaig tornar del metge, com vam poder les dues i amb ajuda d’una veïna vam poder asseure’l a una cadira i vam trucar de nou al 061 que ens va dir el mateix que la nit anterior, estava perfecte, be de tensió, de pols, de sucre...tot normal.
La mare va caure a casa mentre estava a Pineda i el pare va tenir que marxar cap allà per estar amb ella mentre la Jacqueline, la tieta i jo ens quedàvem amb l’avi a veure que tal evolucionava a casa, la cosa va anar a pitjor, doncs a la tarda quasi no podia caminar i tenia dècimes de febre. Vam trucar una ambulància i cap al Hospital del Mar, on porta des de les 00:00 de la nit d’ahir a urgències per que l’hi estan fent proves.
Ahir al vespre s’hi van quedar la mare i la tieta i aquest mati de les 08:00 i fins a les 21:30 ens hi hem quedat el pare i jo, tenint en compte que la mare estava esgotada de la patacada del dia anterior, per sort ella nomes te el cop però porta el braç en "cabestrillo".
Avui, a les 13:00, i desprès de no dormir en tota la nit, ens han dit que l’avi pateix insuficiència cardio – respiratòria, problemes renals, problemes vasculars i estava molt descompensat de potassi, això l’hi podia provocar una aturada cardíaca en qualsevol moment.
Quant la tieta a vingut a les 21:30 el pare i jo em marxat a casa, em sopat i ara me’n vaig a dormir, estic esgotada física i mentalment, m’he trobat en la mateixa situació que fa un mes quant la iaia es va morir i ja no puc més, moralment ja no m’aguanto dreta, el peu em fa mal i el que més mal em fa es l’angoixa que tinc dins, però per això pocs remeis hi ha.
Nanit a tots, ja us aniré informant.
Hi ha gent que ha volgut donar la seva data de naixement o fins i tot hi ha gent que ha donat la data de naixement seva i la del seu Bloc, com es el cas que avui ens toca:
Curiosament vaig conèixer el Bloc d’aquesta persona pels vols de Nadal, tot just s’havia llençat el tema del Blocaire Invisible a la xarxa i llegint el que ell havia preparat em va captivar.
He pogut conèixer una ciutat que em té enamorada mitjançant els seus escrits, he pogut gaudir d’unes fotos, uns sons, unes aventures i uns sentiments llegint-lo i m’ha ajudat també, i molt més del que ell es pensa, en moments ben complicats de la meva vida.
Un apassionat dels trens, siguin els de la seva ciutat o dels de fora, amant de Catalunya i del seu idioma doncs l’ha après ell solet, escriptor de texts sensibles i dolços (que ningú ho dubti, aquest nano es un romàntic) i amic dels seus amics, entre ells em permet-ho incloure’m.
Un 19 d’abril de 2006, tot just fa 1 any, va néixer el Bloc d’en Lapri, en David per els amics.
Des d’aquí et vull donar l’enhorabona per aconseguir enganxar-me, a mi i a molts lectors, al teu Bloc, un Bloc fresc, intens, amb moltes coses a dir i molts sentiments a mostrar.
MOLTISSIMES FELICITATS AL BLOC D’EN LAPRI!!!!!!!
He pogut conèixer una ciutat que em té enamorada mitjançant els seus escrits, he pogut gaudir d’unes fotos, uns sons, unes aventures i uns sentiments llegint-lo i m’ha ajudat també, i molt més del que ell es pensa, en moments ben complicats de la meva vida.
Un apassionat dels trens, siguin els de la seva ciutat o dels de fora, amant de Catalunya i del seu idioma doncs l’ha après ell solet, escriptor de texts sensibles i dolços (que ningú ho dubti, aquest nano es un romàntic) i amic dels seus amics, entre ells em permet-ho incloure’m.
Un 19 d’abril de 2006, tot just fa 1 any, va néixer el Bloc d’en Lapri, en David per els amics.
Des d’aquí et vull donar l’enhorabona per aconseguir enganxar-me, a mi i a molts lectors, al teu Bloc, un Bloc fresc, intens, amb moltes coses a dir i molts sentiments a mostrar.
MOLTISSIMES FELICITATS AL BLOC D’EN LAPRI!!!!!!!
Aquest es el primer dels Post que faré per celebrar els Aniversaris Blocaires (dels que us heu apuntat, es clar).
Com ja us vaig comentar, començarem per el mes de gener, per tant, el primer Aniversari Blocaire correspon a....
Com ja us vaig comentar, començarem per el mes de gener, per tant, el primer Aniversari Blocaire correspon a....
Que dir d’ella que no sapigueu, ella es dolça, tendre, romàntica quant vol, esbojarrada també quant vol, però ella es així i així m’agrada que sigui.
La vaig descobrir una mica per casualitat, no recordo si va ser ella la que em va entrar o vaig ser jo, però fos com fos estic molt contenta d’haver-la conegut, encara que sigui nomes via Bloc o e-mail.
Aquest passat mes va ser molt complicat per mi i ella, m’ha ajudat en moments molt difícils de superar, e-mails de suport i sobretot de comprensió, comentaris al blocs donant-me ànims i sobretot, entenent el que estava passant a la meva vida i el per que de tot plegat.
Afeccionada i apassionada de la fotografia, cuinera de primera i enamorada del vent, els ocells i la pluja, el dia 14 de gener de 1974 va néixer la Dolça Elur i des d’aquí l’hi vull donar les gràcies per ser com es, per ensenyar-me que els dies plujosos tenen el seu encant, per demostrar-me que hi ha gent bona en la que confiar i a qui explicar els temors i els neguits, per compartir unes rises i unes angoixes les quals no tenia per que compartir però que ho ha fet sense demanar-l’hi.
Bonica.........que tinguis tota la sort del mon, te la mereixes i ja saps que pots comptar amb mi per el que et calgui.
MOLTISSIMES FELICITATS!!!!!!!!
La vaig descobrir una mica per casualitat, no recordo si va ser ella la que em va entrar o vaig ser jo, però fos com fos estic molt contenta d’haver-la conegut, encara que sigui nomes via Bloc o e-mail.
Aquest passat mes va ser molt complicat per mi i ella, m’ha ajudat en moments molt difícils de superar, e-mails de suport i sobretot de comprensió, comentaris al blocs donant-me ànims i sobretot, entenent el que estava passant a la meva vida i el per que de tot plegat.
Afeccionada i apassionada de la fotografia, cuinera de primera i enamorada del vent, els ocells i la pluja, el dia 14 de gener de 1974 va néixer la Dolça Elur i des d’aquí l’hi vull donar les gràcies per ser com es, per ensenyar-me que els dies plujosos tenen el seu encant, per demostrar-me que hi ha gent bona en la que confiar i a qui explicar els temors i els neguits, per compartir unes rises i unes angoixes les quals no tenia per que compartir però que ho ha fet sense demanar-l’hi.
Bonica.........que tinguis tota la sort del mon, te la mereixes i ja saps que pots comptar amb mi per el que et calgui.
MOLTISSIMES FELICITATS!!!!!!!!
A la Jo Mateixa fa dies que l’hi fa mal el talo del peu dret, però es clar, he de fer molts viatges i pujades d’escales amb tant de transport públic, per tant deu ser cansament. Ahir veient La Passió quasi be no em notava el mal, doncs ja podeu comptar la d’hores que un està assegut veient-ho, però en aixecar-me del seient l’últim cop ja em vaig notar que alguna cosa no anava bé, la fiblada que em va fotré va ser de tela marinera, però jo calladeta estic més guapa i no vaig voler espantar a ningú.Caminada fins a l’aeri per baixar a Olesa a pillar el tren fins a Sant Boi i en pujar al tren em volia morir del mal que em feia (ei Pep, que no es culpa teva eh, el que passa es que sóc gilipolles i una campeona de suportació del dolor, d’aquí que no digues ni mu).
En arribar a casa bastant de dolor, però en ficar-me el llit desprès d’haver fet el post anterior em vaig quedar adormida i no vaig notar dolor, aquest matí no podia quasi be posar el peu a terra. He anat a l’oficina, en transport públic, coixejant tot el camí i a mig matí, quant m’he pogut treure la feina forta, he demanat que em portessin a urgències.
Total, la Jo Mateixa te una inflamació “preocupant” del talo del peu dret, m’han receptat antiinflamatoris i gel, molt de gel, per baixar la inflamació. A més m’han dit que he de fer repòs, el peu en alt i no caminar gaire, lo justet per anar a fer un pipí i para de comptar.
Demà al matí aniré a buscar la baixa a la meva doctora de capçalera i res, m’han dit que mínim una setmana, però que si em continua fent mal ho allargui a dues, que consulti amb la meva doctora, no fos cas que perdés masa muscular (ah però jo tinc músculs???, em pensava que d’això se’n deien mitxelíns) a la cama.
- Em fa mal quant estic asseguda molta estona, quant camino hi noto “alivio”.
- Que rarita eres no? (es que es del Bilbao la metgessa que m’ha atès).
- No, no, be.....si, una mica, però al caminar no em fa mal per que no recolzo el taló, poso el peu de costat i camino amb la part externa del peu. Em fa mal quant he de recolzar-lo per donar-me inpuls per aixecar-me.
- Pues eso no lo hagas por que si no te vas a joder (així mateix m’ho ha dit) los ligamentos de la rodilla. Debes apoyar el talon para andar.
- Es que si el recolzo em fa mal.
- Pues no andes. Reposo absoluto, minimo 1 semana.
Dit i fet, he caminat lo justet del cotxe (el pare m’ha deixat a la porta) per pujar a casa i ara sóc davant del PC, amb un tamboret sota la taula, un coixí a sobre per que no estigui tant dur i la cama recolzada a sobre.
I m’espera una setmana de nervis, per que tinc molta feina al despatx, però clar, estaré de baixa (demà ja tinc demanada la visita amb la meva metgessa de capçalera) i mínim hi estaré 1setmana, ves que he de fer, si la doctora ho diu....
Aquest cap de setmana ha estat d’allò més...diferent, ja tocava, ja en tenia ganes!!!!!
Dissabte a la tarda vam anar de compres amb en Hatim, ell està apuntat a un gimnàs i a mi em feia molta il·lusió poder anar-hi amb ell, però el banyador per la piscina el tinc a Pineda, juntament amb el xandall, així doncs vam anar al Decathlon de Sant Boi i em vaig equipar per fer esport:
Dissabte a la tarda vam anar de compres amb en Hatim, ell està apuntat a un gimnàs i a mi em feia molta il·lusió poder anar-hi amb ell, però el banyador per la piscina el tinc a Pineda, juntament amb el xandall, així doncs vam anar al Decathlon de Sant Boi i em vaig equipar per fer esport:
- Banyador.
- Ulleres per la piscina.
- Dos gorros de bany, un de silicona i un de tela.
- Ulleres per la piscina.
- Dos gorros de bany, un de silicona i un de tela.
- Un xandall de color blau turquesa moníssim!!!!
- Una bossa d’esport tipus motxilla.
- Un rellotge aquàtic (m’agrada saber l’hora mentre em banyo).
- Tres samarretes de màniga curta.
I apa, ja estic uniformada per anar a fer esport, ja em quedat que el divendres a la tarda, quant surti de la feina, anirem a fer unes piscines, una sauna i un jacuzzi...els exercicis de Pilates els deixarem per un altre dia. Tenim pensament de tornar-hi dissabte, ara be, m’he de mirar el llistat d’activitats que s’hi poden fer donat que hi ha de tot i amb els noms fa por i tot:
- Una bossa d’esport tipus motxilla.
- Un rellotge aquàtic (m’agrada saber l’hora mentre em banyo).
- Tres samarretes de màniga curta.
I apa, ja estic uniformada per anar a fer esport, ja em quedat que el divendres a la tarda, quant surti de la feina, anirem a fer unes piscines, una sauna i un jacuzzi...els exercicis de Pilates els deixarem per un altre dia. Tenim pensament de tornar-hi dissabte, ara be, m’he de mirar el llistat d’activitats que s’hi poden fer donat que hi ha de tot i amb els noms fa por i tot:
- Body Pump.
- Bisu.
- Fit Kid Inf.
- Fit Ioga.
- GAC.
- Cycling.
- Fit Combat
- Aiguagim.
- Aiguaextrem.
I no se quantes varietats més d’exercicis per fer dins i fora de la piscina, tinc unes ganes d’anar-hi i estrenar-ho tot!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Avui Diumenge he anat a veure La Passió d’Esparreguera i ha estat brutal, no se si hi heu anat o no, però us ho recomano, ara, afanyeu-vos, doncs queden poquíssim dies. En Hatim m’hi ha portat i així ha pogut conèixer a en Pep, desprès ha marxat per que estava sense dormir pràcticament i ell no hagués aguantat tantes hores allà (de 10:15 a 18:00 parant per dinar i amb dues mitges parts de 15 minuts al matí i a la tarda).
Evidentment no tinc fotos de l’espectacle, doncs no es permetia ni gravar ni fer fotos dins, però si de l’exterior d’Esparreguera, us en deixo unes de mostra:
- Bisu.
- Fit Kid Inf.
- Fit Ioga.
- GAC.
- Cycling.
- Fit Combat
- Aiguagim.
- Aiguaextrem.
I no se quantes varietats més d’exercicis per fer dins i fora de la piscina, tinc unes ganes d’anar-hi i estrenar-ho tot!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Avui Diumenge he anat a veure La Passió d’Esparreguera i ha estat brutal, no se si hi heu anat o no, però us ho recomano, ara, afanyeu-vos, doncs queden poquíssim dies. En Hatim m’hi ha portat i així ha pogut conèixer a en Pep, desprès ha marxat per que estava sense dormir pràcticament i ell no hagués aguantat tantes hores allà (de 10:15 a 18:00 parant per dinar i amb dues mitges parts de 15 minuts al matí i a la tarda).
Evidentment no tinc fotos de l’espectacle, doncs no es permetia ni gravar ni fer fotos dins, però si de l’exterior d’Esparreguera, us en deixo unes de mostra:
L’espectacle es...certament espectacular, l’escenografia, la música amb la banda i la coral i òbviament els actors, que son fantàstics, TOTS m’han fet brivar, però com no, el que feia de Jesús (Pep, ara no recordo el seu nom....Lluís pot ser??) ens l’hem trobat quant hem sortit per dinar i ens ha comentat que uns que tenia a la primera fila (i que eren del PP) l’hi ha deixat anar:
- Dónde se ha visto que La Pasión se haga en catalán?, desde cuándo Jesús habla en Catalán?
En “Jesús” ha dit que alguna se’n pescaria a la segona part de l’obra que es feia a la tarda i bé, així ha estat, doncs quant en “Jesús” puja a la gloria (vaja, que ja ha ressuscitat i marxar cap al cel amb Déu) ha deixat anar tot el guió que tenia i ha acabat dient que:
- Deixeu que cada nació parli el seu idioma.
Brutal, se m’han posat els pèls de punta però es que clar, aquesta sensació l’he tingut durant tota l’obra doncs ja us dic, es molt espectacular i no us en diré res més que segurament hi ha gent que no l’ha vista i l’hi faria gràcia anar-hi.
El dia d’avui m’ha permès conèixer a una personeta encantadora que m’ha fet passa un dia entranyable, gràcies bitxo, espero repetir una trobada tan maca com la d’avui ben aviat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Aquest mati m’ha sonat el despertador com cada dia a les 06:15, però m’he donat la volta i he continuat dormint, a les 07:00 m’he despertat esparverada i corrents a la dutxa, vestir-se ràpid, pentinar-se ràpid, una ralla als ulls ràpid i corrents al carrer...se m’ha escapat el bus de les 07:20 i com que el proper no passa fins a les 07:45 apa, cap a casa a fer un pipi, que amb les presses no ho havia fet.
Bus, estació de tren de Sant Boi, tren fins a Avinguda Carrilet i allà metro, empentes per pujar doncs el metro venia amb retard (sembla la RENFE això ja):
- Ai nena, es que mi Maria esta que no caga.
- Y eso, que le pasa?
- Pues eso, que no caga, lleva unos dos sin cagar y es de los nervios eh.
- Mujé, pos dale algo pa que cage no.
Podeu imaginar-vos com ha estat el viatge.....
Per fi han baixat a l’estació d'Espanya i allà he pogut dormir, fins que han pujat dues noies tres parades més tard:
- Joder tia, estoy que no cago.
- Que te pasa?
- Pues que el sábado me quede en casa del nene y nos acostamos.
- Ya?, pero cuanto hace que salis juntos?
- 3 dias.
- Pues aún habeis tardado. Y que, que?
- Pues que el condón se nos rompió y no me he tomado las pastillas del dia depues.
- Joder nena, ya se lo has dicho a tu madre?
- Si, se lo dije ayer, mama estoy que no cago de nervios.
No se si era la filla de la senyora, m’ha semblat massa agosarat preguntar-ho, però el que està clar es que ni parlant el mateix idioma de vegada la gent s’entén.
BON CAP DE SETMANA!!!!!!
Bus, estació de tren de Sant Boi, tren fins a Avinguda Carrilet i allà metro, empentes per pujar doncs el metro venia amb retard (sembla la RENFE això ja):
- Ai nena, es que mi Maria esta que no caga.
- Y eso, que le pasa?
- Pues eso, que no caga, lleva unos dos sin cagar y es de los nervios eh.
- Mujé, pos dale algo pa que cage no.
Podeu imaginar-vos com ha estat el viatge.....
Per fi han baixat a l’estació d'Espanya i allà he pogut dormir, fins que han pujat dues noies tres parades més tard:
- Joder tia, estoy que no cago.
- Que te pasa?
- Pues que el sábado me quede en casa del nene y nos acostamos.
- Ya?, pero cuanto hace que salis juntos?
- 3 dias.
- Pues aún habeis tardado. Y que, que?
- Pues que el condón se nos rompió y no me he tomado las pastillas del dia depues.
- Joder nena, ya se lo has dicho a tu madre?
- Si, se lo dije ayer, mama estoy que no cago de nervios.
No se si era la filla de la senyora, m’ha semblat massa agosarat preguntar-ho, però el que està clar es que ni parlant el mateix idioma de vegada la gent s’entén.
BON CAP DE SETMANA!!!!!!
Ara que veig que a Barcelona està plovent a bots i barrals, he recordat que ahir al vespre parlava per telèfon amb un CAPULLU del mon Blocaire, quant l’hi vaig dir que si jo fos dona del temps segur que em guanyaria la vida millor que en Tomàs Molina o la Mònica López, doncs els “callus” dels peus m’estaven matant de dolor i això per mi es senyal de pluja..... sabeu que va fer el paio??Que us ho expliqui, que us ho expliqui ell…si vol…..lo de CAPULLU es amb tot el meu i carinyu eh :-)
Si aquest cap de setmana no sabeu que fer, podeu donar-vos un "voleio" per Sant Boi de Llobregat i participar a la Carxofada Popular que es celebra el proper diumenge 15 d’abril, més informació a continuació de les fotos:
Han sortit a la venda els tíquets del dinar de la Carxofada Popular, que tindrà lloc el 15 d'abril. Es poden comprar als Casals de barri, per 9 euros, i al Servicaixa, per 10'25 euros. El mateix dia de la celebració tindrà un cost de 12 euros.
Menú:
Botifarra, carxofes a la brasa, carxofes amb formatge fetta i vinagreta de balsàmico, tallarines amb carxofes al pesto genovés amb tomàquet sec, pa, gelat, cafè, aigua i vi.
Es cuinaran gairebé 2.500 kilos de carxofes per a unes 2.000 persones
La Carxofada Popular és una activitat pensada per reivindicar la qualitat de la carxofa com a producte clàssic de l'agricultura local. La festa, que va néixer l'any 2000 consistent bàsicament en un dinar popular, ha crescut fins esdevenir un ampli programa d'activitats, una de les cites més multitudinàries del calendari festiu del municipi i la millor eina de promoció de les carxofes de Sant Boi. La Carxofada Popular 2007 tindrà lloc el 15 d'abril a la rambla de Rafael Casanova i el Mercadal.
La programació de la gran festa santboiana de la carxofa estrena aquest any l'exhibicació de puntaires, que aplegarà 150 practicants d'aquest art tradicional, i l'Exposició de cotxes antics i clàssics, on es podran admirar 60 vehicles d'època. L'altra novetat d'aquesta edició és, davant l'èxit aconseguit en anys anteriors, l'ampliació horària de la "carxofada infantil", que tindrà una zona pròpia no només pel matí, sinó també per la tarda.
Altres atractius de la jornada seran un concurs de menjadors de carxofa, un aperitiu carxofer i una mostra de plats amb carxofa cuinats per restauradors de la ciutat. Durant tota la jornada hi haurà punts de venda de carxofes de Sant Boi.
Del 8 al 22 d'abril una dotzena de restaurants locals oferiran a les seves cartes una selecció de plats cuinats també amb carxofes de la localitat.
Amb el pas dels anys, la Carxofada Popular ha atret progressivament més visitants de fora del municipi que decideixen passar la jornada a Sant Boi.
Per cert, espero que l'Ajuntament regali pinces d'estendre la roba per tal que ens poguem tapar el nas, ja sabeu que les carxofes son flatulentes oi??
Aquest post va dedicat a dues personetes moooooolt importants per mi, a la Metamorfosi, per que si, per que ella lo vale, i a en Pep, que des de aquí l’hi envio una forta abraçada per tal que es millori el més aviat possible:
Aquest cap de setmana m’he comprat un “amiguet nou”, no en tenia d’amics així, vull dir que tinc amics d’aquells amb els que quedes per anar a fer un tomb o fer uns cines, unes coles o el que faci falta (sempre dins d’un límit, que son amics), però d’aquest tipus “d’amiguets” mai n’havia tingut.
I l’he batejat....si, si, com tots els ninos que tinc damunt del meu llit i que trigo mitja hora en treure cada vespre en anar a dormir, i l’hi he posat de nom VITI, ara no em pregunteu per que, quant acabeu de llegir entendreu el per que de tot plegat.
En VITI es un sol, em dona “gustet” quant jo vull, a les hores que jo vull i amb la intensitat que jo vull per que porta dues marxes, si ja se, segurament n’hi ha que en porten moltes més, però bé, es el que hi havia a la botiga on el vaig comprar.
En Hatim em va ajudar a triar-l’ho, em va aconsellar quin seria el que em donaria més bon resultat, quin em faria menys mal, quin era més bufó, quin em deixaria més satisfeta i en VITI va ser l’afortunat.
Aquest cap de setmana ja l’he estrenat i es una passada, mmmmmm, es genial!!!!, ara entenc per que totes les dones em de tenir un VITI a les nostres vides. Porta bastants complements per fer l’estona molt més agradable, nenes, us recomano que us en compreu un, les vostres vides canviaran per complert.
Senyores i senyors, us presento a en VITI:
Aquest cap de setmana m’he comprat un “amiguet nou”, no en tenia d’amics així, vull dir que tinc amics d’aquells amb els que quedes per anar a fer un tomb o fer uns cines, unes coles o el que faci falta (sempre dins d’un límit, que son amics), però d’aquest tipus “d’amiguets” mai n’havia tingut.
I l’he batejat....si, si, com tots els ninos que tinc damunt del meu llit i que trigo mitja hora en treure cada vespre en anar a dormir, i l’hi he posat de nom VITI, ara no em pregunteu per que, quant acabeu de llegir entendreu el per que de tot plegat.
En VITI es un sol, em dona “gustet” quant jo vull, a les hores que jo vull i amb la intensitat que jo vull per que porta dues marxes, si ja se, segurament n’hi ha que en porten moltes més, però bé, es el que hi havia a la botiga on el vaig comprar.
En Hatim em va ajudar a triar-l’ho, em va aconsellar quin seria el que em donaria més bon resultat, quin em faria menys mal, quin era més bufó, quin em deixaria més satisfeta i en VITI va ser l’afortunat.
Aquest cap de setmana ja l’he estrenat i es una passada, mmmmmm, es genial!!!!, ara entenc per que totes les dones em de tenir un VITI a les nostres vides. Porta bastants complements per fer l’estona molt més agradable, nenes, us recomano que us en compreu un, les vostres vides canviaran per complert.
Senyores i senyors, us presento a en VITI:
El meu netejador de cutis personal de la marca VITESSE (foto nº 2)......en que estàveu pensant si no??
Diari de Jo Mateixa..... el millor Bloc de la setmana passada????
28 comentaris Escrit per Jo Mateixa a les 11:16
Acabo de rebre un e-mail de la Xarxa Santboiana de Blocs on se’m notifica que el meu Bloc ha estat escollit el millor de la Setmana del 02 al 08 d’abril de 2007, recoi, estic molt emocionada!!!!!!!A mi, la seva invitació a formar-ne part, em va venir una mica de retruc i vaig trigar en inscriure-m’hi, per que no tenia gaire clar si m’interessava que la gent de Sant Boi sabes que tinc un bloc, però ves, que jo no conec pas a tothom de Sant Boi!!!!!
En aquesta pagina us hi podeu inscriure si sou de Sant Boi o al vostre Bloc parleu de la Vila Santboiana.
Us deixo l’enllaç per tal que l’hi doneu una ullada, el cert es que està molt ben estructurat en diferents grups (Opinió i Informació, Cultura, Política, Reivindicació i Denuncia, Societat i Personal, Fotografia, Esports i Lleure, Diversos). Ja son 44 Blocs el que parlen del nostre poble – ciutat i em fa il·lusió i tot!!!!!
Per accedir-hi clickeu: Xarxa Santboiana
Doncs si, per molts de nosaltres s’han acabat les vacances també, quin llàstima, amb lo bé que m’ho estava passant....
Divendres Sant vam anar a la Processo que fan a Poble Nou, un barri de Pineda, us deixo algunes fotos fetes per en Hatim i per mi:
Divendres Sant vam anar a la Processo que fan a Poble Nou, un barri de Pineda, us deixo algunes fotos fetes per en Hatim i per mi:
A Pineda, una de les pastisseries més conegudes, CAN BOSCH, fa una mona “gegant” i l’exposa a un dels aparadors, us en deixo unes fotos per que la pugeu veure, les ha fet en Hatim:
Al mes d’agost, concretament l’última setmana, es fa la festa major de Pineda i aquesta mona es fon i es fa xocolata desfeta per tot el poble, a un mòdic preu de 1 Euro (l’any passat valia això), aquests diners es destinen a fins benèfics, trobo que es una molt bona iniciativa.El dissabte l’avi i la Jacqueline van pujar a dinar a Pineda, estàvem els pares, en Miquel i la Núria, l’avi, la Jacqueline, en Hatim i jo, i ens ho vam passar bastant be, tenint en compte les “aviades” que acostuma a fer en Ramonet. Les fotos també les ha fet en Hatim:
El pare, en ven dinat i quant l’avi va considerar que ja en tenia prou de Pineda, va baixar-los amb el cotxe, mentrestant nosaltres vam fer una mica de migdiada tot veient, no se si era, MARE TERESA o JOSEP (qualsevol de les dues pelis religioses que han donat aquests dies de Setmana Santa). Mentre jo dormia en Hatim va fer aquestes fotos:
Cap allà les 18:00 vam anar a la Penya Barcelonista de Pineda de Pineda de Mar a veure el Saragossa – Barça (que passo de comentar per que foten puta pena) on en Hatim (que sembla un guiri japonès, per lo d’anar amb la càmera tot el dia dic) va tornar a fer més fotos, que joder, no he pogut trobar :-(
I avui hem anat a portar la mona a en Pol, el meu fiol, no en tinc fotos doncs m’he deixat la càmera a casa, però en Jordi, el pare del nano, n’hi ha fet i m’ha dit que me les enviarà.
Com us han anat a vosaltres les vacances de Setmana Santa???
Us recordo que encara us podeu apuntar als Aniversaris Blocaires, anem bastant be de gent, el que passa es que ens hauríem d’afanyar doncs hi ha gent que fa els anys aquest mes d’abril i m’agradaria tenir-ho clar tot abans que arribi el dia X, digueu-me alguna cosa el més aviat possible!!!!!
Nois....noies (l’ordre del factor no altera el producte i més si es de bona qualitat), servidora va plegant.
Ens veiem a la tornada, aneu amb compte els que feu desplaçament en cotxes, motos, etc… tingueu paciència els que ho feu amb la RENFE.
BONA SETMANA SANTA i BONA MONA CATALANA!!!!!
Ens veiem a la tornada, aneu amb compte els que feu desplaçament en cotxes, motos, etc… tingueu paciència els que ho feu amb la RENFE.
BONA SETMANA SANTA i BONA MONA CATALANA!!!!!
Clienta 100.000 de YOIGO amb "truita" de pernil serrà
32 comentaris Escrit per Jo Mateixa a les 22:00Avui em mirava unes coses de la web de YOIGO i he vist això:
Es el cliente 100.000. Mira su foto. Si la conoces no la llames ahora para felicitarla porque estará comunicando, le hemos regalado 200 € de saldo, o lo que es lo mismo, 100.000 segundos en llamadas nacionales a cualquier operador a cualquier hora.
Y si no está hablando o enviando mensajes, estará haciendo las maletas para irse a Helsinki. Le hemos regalado también un viaje para 2 personas con todos los gastos pagados y entradas para la Gala del Festival de Eurovisión. Pensándolo mejor, llámala, puede que te invite al viaje.
No sóc jo eh, es diu Natàlia Muñoz i ha estat l’afortunada en anar a Helsinki a veure el festival d’Eurovisió....afortunada?????, que voleu que us digui, jo em conformo amb el que em van regalar els de YOIGO, tots els sms del dia gratis, TOTSSSSSSS, genial!!!!!, em sembla que de normal envio 7 sms al dia (ja ho se, em passo tres pobles), doncs bé, aquell dia en vaig enviar...4, quins collons els meus, oi?, si es que ni que m’ho regalin ho aprofito.
Aquest ha estat el meu sopar, ara be quant em surten “mames” per tots llocs....que no t’alimentes, que ves quines coses de menjar, que això no es ni nutritiu ni res...
Us informo que això que està tot abonyegat de color grogenc amb taquetes...de colors...es una truita......vale, es un “revoltillu”, que a mi les truites no em surten, dins el "revultillu" hi he posat, apart de 2 ous, dues “lonchas” de formatge baix en sal i per compensar la falta de sal taquets de pernil serrà, la mar de bo, que vam comprar l’altre dia amb en Hatim i que no ens vam menjar. El “rollito” està farcit de sobrada i pernil dolç, per contrarestar el salat amb el dolç, no hi han hagut postres, es veu que no m’he portat be (ja te nassos ja, fer-me jo el sopar i castigar-me sense postres)
Tots vosaltres sabeu cuinar?? Alguns ja se que no, ha quedat bastant clar en alguns dels post que he llegit en els darrers dies i es que últimament llegeixo molt....ahi queda eso.
Per cert, ja tinc les dates de naixement d’alguns blocaires i els que ho han preferit m’han donat les dates de naixement del seu Bloc, vinga va, animeu-vos a fer el Calendari dels Aniversaris Blocaires!!!!!
Aquests dies he vist que molta gent del mon Blocaire celebra el seu aniversari...havia pensat en fer una cosa, no se que us semblarà, però...que me’n diríeu de fer un “Calendari” amb els aniversari de la penya Blocaire??
A veure, es tractaria de que cada mes es faria una entrada especial a aquest Bloc (publicada l’últim dia del mes anterior), amb el llistat de la gent que fa anys el mes següent i si es volgués (això ja cosa del susodicho cumpleañero) es podria acompanyar d’una fotografia del Blocaire en questió.
Poder hi ha gent que no l’hi acaba de fer el pes (lo de la foto es pot eliminar, no cal una foto, pot ser un dibuix, un text, qualsevol cosa feta per la persona que fa anys), però particularment penso que pot ser molt maco, que me’n dieu??
Deixeu les vostres opinion als comentaris o be envieu-me e-mail directament per comentar-ho, meritxellsalip_serret@hotmail.com . Penseu que a les nits quasi no dormo i tinc moooooooooolt de temps per donar-l'hi voltes al coco i ja veieu, de tant en tant se m'acudeixen aquestes "cosetes".Actualització feta a les 10:01, que dic jo que com que no han passat tants dies des de principi d'any (total...nomes estem al mes d'Abril), podiem partir de Gener, es a dir, que es farien 4 entrades especials corresponents als primers 4 mesos de l'any amb tots els aniversaris, d'aquesta manera ningu quedaria fora :-)
A veure, es tractaria de que cada mes es faria una entrada especial a aquest Bloc (publicada l’últim dia del mes anterior), amb el llistat de la gent que fa anys el mes següent i si es volgués (això ja cosa del susodicho cumpleañero) es podria acompanyar d’una fotografia del Blocaire en questió.
Poder hi ha gent que no l’hi acaba de fer el pes (lo de la foto es pot eliminar, no cal una foto, pot ser un dibuix, un text, qualsevol cosa feta per la persona que fa anys), però particularment penso que pot ser molt maco, que me’n dieu??
Deixeu les vostres opinion als comentaris o be envieu-me e-mail directament per comentar-ho, meritxellsalip_serret@hotmail.com . Penseu que a les nits quasi no dormo i tinc moooooooooolt de temps per donar-l'hi voltes al coco i ja veieu, de tant en tant se m'acudeixen aquestes "cosetes".Actualització feta a les 10:01, que dic jo que com que no han passat tants dies des de principi d'any (total...nomes estem al mes d'Abril), podiem partir de Gener, es a dir, que es farien 4 entrades especials corresponents als primers 4 mesos de l'any amb tots els aniversaris, d'aquesta manera ningu quedaria fora :-)
- Que et passa?
- No ho se ven be, porto dies somniant coses rares.
- Però coses bones o dolentes?
- No ho se, no se identificar-ho.
- Però a veure, pateixes en els somnis, o poder rius?, ets sents alegre quant et despertes o per el contrari tens ganes de plorar?
- De vegades ric, de vegades ploro i m’angoixo molt...no se, va com va.
- I això et passa cada nit?
- Si, últimament si, estic a l’ordinador i se’m tanquen els ulls de son, decideixo ficar-me al llit i llavors no puc dormir, començo a donar voltes i quant me’n doncs compte son quarts de tres del matí i a les 06:15 em llevo.
- No anem bé noieta, gens be....
- Ja ho se.
- Ets capaç d’explicar-me que somnies? Sempre apareixen les mateixes persones en els teus somnis? Les mateixes situacions?
- Ai no se.....
- No se no nena, si o no?
- ....si...acostuma a aparèixer la mateixa persona.
- L’identifiques?
- Si.
- Vols dir-me qui es?
- No.
- Per que?
- Per que no vull que els somnis s’acabin.
- Però no dius que de vegades aquest somnis, amb aquesta persona et fan plorar i sentir-te angoixada?
- Si.
- Llavors?
- Ai no se....
- No se no, o si o no. En vols parlar?
- No, ara no, tinc son i vull dormir.
- Com vulguis, però ja saps que jo estaré aquí sempre que ho necessitis.
- Aquí no, allà, a partir d’ara sempre estaràs allà.
- Be, tampoc cal dramatitzar.
- Ah no?, jo crec que si.
- Nena, que sóc lluny, però tampoc tant. Per això somnies amb mi, per que estic lluny?
- Com saps que somnio amb tu?.
- Ho sé i prou.
- Bona nit.
- Bona nit petita. Alepsi, t'en dec una, però el correu del Hotmail va com l'hi surt dels ous, gràcies preciosa, un petonet ben dolcet.
Com ja us vaig dir ahir la pell de la meva cara està tan suau i brillant com el culet d’un bebè i parlant de culets, l’altre dia llegia que la JenniFarlopa (ho sento bon amic Farlopa, es un acudit fàcil) té el seu assegurat.No se per quants calers, però es veu que per una pasta gansa i jo em pregunto, això ho fan a tothom o a tothom que te diners? Tot remenant per Internet he pogut veure les següents dades informatives:
- Cos de la JenniFarlopa: 1.000 milions de Dòlars.
- Cos i veu de la Mariah Carey: 10 milions de Dòlars.
- Veu de Bruce Springsteen: 6 milions de Dòlars.
- Cos i veu de la Tina Turner: 8 milions de Dòlars.
- La pitrera de la Dolly Parton: 500.000 Dòlars.
- Cos de la Naomi Campbell, Valeria Mazza i Claudia Schiffer: Estàn valorat entre 10 i 1000 milions de dòlars.
Amb la de gent que passa gana al mon....patètic.
Així tirant a baix preu, per quant em podria assegurar el meu cos??, evidentment no es el de la JenniFarlopa, ni tampoc el de la Valeria Mazza, però per mi el meu cos té un valor, com el nano aquest del que la Gemminola en feia propaganda i que ha posat en una subasta el seu semen, si es que hi ha gent per tot (espero que tengas suerte majete!!!).
Jo nomes podria assegurar les meves mans, les meves cames, els meus ulls, les meves orelles i la meva vista, per que bàsicament son les parts del cos que faig servir per treballar i d’això es tracta no?, els famosos s’asseguren les parts del cos que els dona de jalar.
Per tant, si tenim en compte que la gent assegura allò que els hi dona de menjar....les prostitutes que s’han d’assegurar-se??, allò d’abaix??, allò de dalt??, allò del mig??
Que us asseguraríeu vosaltres??
Per cert, la foto que hi ha penjada està dedicada a totes les dones del mon Blocairé que en llegir aquets post deuen haver pensat que he posat masses fotos de tias despampanants, oi?, pos eso, que va per vosaltres noies.....culet, culet!!!
Avui ha estat un dia especial, apart de per que ha plogut, que ja tocava d’una vegada, he rebut uns quants regals que m’han arribat a l’ànima:
- Algú del mon Blocaire m’ha regalat una cosa molt especial que no puc penjar aquí, doncs està en una pagina web, però que l’hi vull agrair moltíssim per que ha estat preciós, mai ningú m’havia regalat una cosa així i m’ha fet moltíssim il·lusió (perdoneu que no digui el seu nom, no voldria crear greuges comparatius).
- Els pares m’han regalat un barnús de color taronja, a joc amb les sabatilles que duc posades en aquest moment, i amb caputxa, com jo volia!!!!!
- La Jacqueline, pobreta, m’ha regalat un joc de cafè que es una monada i dic pobreta per que la nana prou pelada que va de diners com per anar regalant a ningú res, però ha estat un detall i a mi m’ha fet molta il·lusió!!!!!
- I el meu nen, que guapo que es ell per deu, m’ha regalat aquest impressionant rams de flors!!!!!!
- Algú del mon Blocaire m’ha regalat una cosa molt especial que no puc penjar aquí, doncs està en una pagina web, però que l’hi vull agrair moltíssim per que ha estat preciós, mai ningú m’havia regalat una cosa així i m’ha fet moltíssim il·lusió (perdoneu que no digui el seu nom, no voldria crear greuges comparatius).
- Els pares m’han regalat un barnús de color taronja, a joc amb les sabatilles que duc posades en aquest moment, i amb caputxa, com jo volia!!!!!
- La Jacqueline, pobreta, m’ha regalat un joc de cafè que es una monada i dic pobreta per que la nana prou pelada que va de diners com per anar regalant a ningú res, però ha estat un detall i a mi m’ha fet molta il·lusió!!!!!
- I el meu nen, que guapo que es ell per deu, m’ha regalat aquest impressionant rams de flors!!!!!!
Certament ha estat un dia molt i molt especial, ja en tinc 32 i ei, ben contenta que estic!!!!!!!!
No se si ja us vaig comentar que l’avi Josep, el pare del pare, ja està a casa, sense sonda i sense febre!!!!!!
Quant vaig fer els 25 vaig passar per una depressió, sentia que no havia fet res en aquesta vida, diuen que una persona no està completament realitzada si:
1.- NO ha plantat un arbre.
2.- NO ha escrit un llibre.
3.- NO ha tingut un fill.
Malauradament servidora continua sense haver fet cap de les tres coses, tot i que de les tres, la primera serà la que més aviat faci, ja us ho explicaré quant arribi el moment.
Ara que ja me’n cauen 32 m’aturo, i miro enrere i recordo coses, vivències, sensacions, olors, gustos, gent que he conegut i gent que he oblidat, gent que mai coneixeré però que han format part de la meva vida d’una manera o una altre:
- Recordo aquells estius a Calella de Palafrugell amb els pares i els avis (els pares del pare), recordo les xocolatades que fèiem al setembre per celebrar el meu sant, recordo aquelles cares de la canalla del barri plenes de xocolata.
- Recordo aquell gos, en TRÓ (tots els gossos que em tingut han portat el mateix nom). Cabró com ell sol i que es menjava les corbates del pare, mossegava les cadires, el cable del telèfon i fins i tot a mun germà.
- Recordo aquelles cabanyetes que fèiem amb la Gemma a casa els avis a Sant Boi (a casa els pares de la mare). I recordo com jugàvem a restaurants amb els flams, la Gemma feia de mestressa del restaurant i jo de clienta i em posava fora el balcó i ella em servia els menjars des de la finestra.
- Recordo quant van ingressar a mun germà per que es deshidratava per que la mare havia tingut una enganxada amb la tia del forn i l’hi va donar el pit i apa, a córrer a l’hospital.
- Recordo el primer peto (q-kota he fet memòria!!!!!), un peto fugaç, d’amagat, torpe i innocent, però que cony, va ser el primer!!!!
- Recordo les excursions amb La Colla del Demonyo Dojo, recordo els sopars de Cap d’Any amb tots ells, els aniversaris de tots els “cincuentones” (amics de tota la vida dels pares).
I molts altres records, alguns guardats a aquella part del cervell esbojarrada, que de tant en tant apareixen i et fan riure tot recordant-los, o fins i tot recordo aquells que no vull recordar, però que han d’estar presents per fer-me adonar de que m’he fet gran i la meva vida ha canviat:
- Recordo el 23-F, molt vagament, doncs llavors jo en tenia nomes 6.
- Recordo els Jocs Olímpics de Barcelona.
- Recordo la mort d’en Carles Sabater de SAU, si tanco els ulls puc veure la Meritxell de Badalona abraçada a la Laura i a mi tot dient, S’HA MORT EN CARLES, S’HA MORT EN CARLES!!!!!!
- Recordo el dia que va néixer en Pol i recordo com vaig plorar quant la Gemma em va dir si en volia ser la padrina.
- Recordo quant vaig fer els 26, els 27, els 28, els 29, els 30 i els 31.
- Recordo quant vaig veure a en Hatim per primer cop i me’n vaig enamorar.
- Recordo l’últim dia que vaig veure somriure a la iaia i recordo els seus ulls el dia que va marxar.
32 anys de la meva vida han passat davant dels meus ulls massa despresa, se que em queden moltes coses per fer, ho se, i se que n’he fet moltes més de les que m’hagués pogut imaginar que faria, tants sols espero poder parar-me més vegades, poder mirar enrere més sovint, poder assaborir els bons moments que encara em queden per viure.
Que si collons, que avui me’n cauen 32.....i que????
1.- NO ha plantat un arbre.
2.- NO ha escrit un llibre.
3.- NO ha tingut un fill.
Malauradament servidora continua sense haver fet cap de les tres coses, tot i que de les tres, la primera serà la que més aviat faci, ja us ho explicaré quant arribi el moment.
Ara que ja me’n cauen 32 m’aturo, i miro enrere i recordo coses, vivències, sensacions, olors, gustos, gent que he conegut i gent que he oblidat, gent que mai coneixeré però que han format part de la meva vida d’una manera o una altre:
- Recordo aquells estius a Calella de Palafrugell amb els pares i els avis (els pares del pare), recordo les xocolatades que fèiem al setembre per celebrar el meu sant, recordo aquelles cares de la canalla del barri plenes de xocolata.
- Recordo aquell gos, en TRÓ (tots els gossos que em tingut han portat el mateix nom). Cabró com ell sol i que es menjava les corbates del pare, mossegava les cadires, el cable del telèfon i fins i tot a mun germà.
- Recordo aquelles cabanyetes que fèiem amb la Gemma a casa els avis a Sant Boi (a casa els pares de la mare). I recordo com jugàvem a restaurants amb els flams, la Gemma feia de mestressa del restaurant i jo de clienta i em posava fora el balcó i ella em servia els menjars des de la finestra.
- Recordo quant van ingressar a mun germà per que es deshidratava per que la mare havia tingut una enganxada amb la tia del forn i l’hi va donar el pit i apa, a córrer a l’hospital.
- Recordo el primer peto (q-kota he fet memòria!!!!!), un peto fugaç, d’amagat, torpe i innocent, però que cony, va ser el primer!!!!
- Recordo les excursions amb La Colla del Demonyo Dojo, recordo els sopars de Cap d’Any amb tots ells, els aniversaris de tots els “cincuentones” (amics de tota la vida dels pares).
I molts altres records, alguns guardats a aquella part del cervell esbojarrada, que de tant en tant apareixen i et fan riure tot recordant-los, o fins i tot recordo aquells que no vull recordar, però que han d’estar presents per fer-me adonar de que m’he fet gran i la meva vida ha canviat:
- Recordo el 23-F, molt vagament, doncs llavors jo en tenia nomes 6.
- Recordo els Jocs Olímpics de Barcelona.
- Recordo la mort d’en Carles Sabater de SAU, si tanco els ulls puc veure la Meritxell de Badalona abraçada a la Laura i a mi tot dient, S’HA MORT EN CARLES, S’HA MORT EN CARLES!!!!!!
- Recordo el dia que va néixer en Pol i recordo com vaig plorar quant la Gemma em va dir si en volia ser la padrina.
- Recordo quant vaig fer els 26, els 27, els 28, els 29, els 30 i els 31.
- Recordo quant vaig veure a en Hatim per primer cop i me’n vaig enamorar.
- Recordo l’últim dia que vaig veure somriure a la iaia i recordo els seus ulls el dia que va marxar.
32 anys de la meva vida han passat davant dels meus ulls massa despresa, se que em queden moltes coses per fer, ho se, i se que n’he fet moltes més de les que m’hagués pogut imaginar que faria, tants sols espero poder parar-me més vegades, poder mirar enrere més sovint, poder assaborir els bons moments que encara em queden per viure.
Que si collons, que avui me’n cauen 32.....i que????
M’havia plantejat que dissabte seria un dia per relaxar-me i a les 10:50 ja estava a la perruqueria, tenia hora a les 11:00, però no m’agrada arribar justa a aquets llocs, ja se sap, de vegades hi ha algú que anul·la l’hora i et deixen passar abans.
Però no, ningú havia cancel·lat l’hora i a més, la noia que feia la neteja de cutis anava amb retard, em va agafar a les 11:20:
- Treu-te la samarreta i queda’t amb sostens, treu-te les sabates i estirat a la camilla, tapat amb el llençol i la manta. Jo ara vinc.
- .....quina calma (pensava jo).
- Perfecte, posarem musica suau, va bé?
- Perfecte.
- Tens pressa?
- Cap ni una.
Em va baixar una mica la tira dels sostenidors i va començar a fer-me un massatge amb un ungüent que feia molt bona olor, el massatge era a la cara i al coll, quasi tocant-me la pitrera. Va estar així com uns 15 minuts, llavors em va posar un tònic facial que feia olor a menta, venia a ser com el Vicks Vapor-up i me’l va deixar com uns 10 minuts.
En acabar d’això em va fer una exfoliació de la pell, per els que no sàpiguen que es us ho explico, et posen una crema que porta com unes pedretes, com si fos sorra que el que fa es aixecar les pells mortes de la cara. Un cop feta l’exfoliació em va posar un altre ungüent (jo ja havia perdut el compte de les cremes i potingues que m’hi havia posat) i al costat mateix de la cara va posar una màquina que treia vapor, em va dir:
- Això serveix per obrir els poros de la pell, d’aquesta manera podrem treure els punts negres que puguis tenir.
- Ah val.
- T’ho deixo uns 10 minuts, si et molesta per que ho notes molt calent tombes la cara i la tornes a posar de nou.
- Ok.
Em va deixar allà durant uns 10 minuts i em vaig quedar clapada, ja ni em notava l’escalfor ni res i això que se m’anaven ressecant els llavis. Quant va venir em va retirar la crema i la suor i es va entretindré a treure’m els punts negres del nas i la barbeta.
Un cop fet això em va arreglar les seies, em va fer el bigoti (poquet que en tenia per que jo m’ho faig a casa), i de nou em va posar un tònic d’olors mentolades i una crema hidratant per pells mixtes (mig grasses, mig seques, que es com és la meva pell).
Total, quasi 1 hora de potingues a la cara i relax, sabeu que??, ara tinc la cara tant fina, neta i lluminosa que sembla el culet d’un bebè.
Desprès perruqueria, fer les metxes, posar el tiny, rentar amb sabó que fa olor a maduixes i crema hidratant per el cabell, tallar i assecar....
Meravellós, vaig sortir d’allà com nova, em sentia com una princesa, tan físicament com anímicament, llavors vaig passar per casa l’avi per veure que tal estaven ell i la Jacqueline (he descobert que el seu nom s’escriu així).
- Aiiiiii tati, que linda estas!!!!
- Gracias Jacqui!!!
- Bon dia avi, que tal?.
- D’on vens tu a aquestes hores?? (Eren les 15:00)
- Ja et vaig dir ahir al vespre que avui anava a la perruqueria.
- ..... i per aquesta merda que t’han fet has estat tantes hores?
- ..... no le hagas caso tati, estas muy linda, de verdad!!!!
Vaig marxar cap a casa, en Hatim suposadament estava dormint, vaig entrar a casa mig plorant per que l’avi m’havia deixat bastant xafada amb el comentari.
- Mi niña por dios, que guapa estas!!!!
- Gracias amor mio, menos mal que me lo dices tu que si no.
- Que paso?, el abuelo ya te dijo alguna burrada no?
- Da igual lo que me haya dicho él, a ti te gusta?
- A mi me encanta, ya lo sabes. Mi niña esta preciosa y el que diga lo contrario es que no te quiere nada.
- Pues sera que el abuelo no me quiere.
Amb una bona abraçada d’en Hatim, amb els seus ulls clavats en els meus i amb un peto llarg, intents, càlid i humit, la moral em va tornar a pujar. Quin bon cap de setmana hem acabat de passar!!!!!! ;-)
Però no, ningú havia cancel·lat l’hora i a més, la noia que feia la neteja de cutis anava amb retard, em va agafar a les 11:20:
- Treu-te la samarreta i queda’t amb sostens, treu-te les sabates i estirat a la camilla, tapat amb el llençol i la manta. Jo ara vinc.
- .....quina calma (pensava jo).
- Perfecte, posarem musica suau, va bé?
- Perfecte.
- Tens pressa?
- Cap ni una.
Em va baixar una mica la tira dels sostenidors i va començar a fer-me un massatge amb un ungüent que feia molt bona olor, el massatge era a la cara i al coll, quasi tocant-me la pitrera. Va estar així com uns 15 minuts, llavors em va posar un tònic facial que feia olor a menta, venia a ser com el Vicks Vapor-up i me’l va deixar com uns 10 minuts.
En acabar d’això em va fer una exfoliació de la pell, per els que no sàpiguen que es us ho explico, et posen una crema que porta com unes pedretes, com si fos sorra que el que fa es aixecar les pells mortes de la cara. Un cop feta l’exfoliació em va posar un altre ungüent (jo ja havia perdut el compte de les cremes i potingues que m’hi havia posat) i al costat mateix de la cara va posar una màquina que treia vapor, em va dir:
- Això serveix per obrir els poros de la pell, d’aquesta manera podrem treure els punts negres que puguis tenir.
- Ah val.
- T’ho deixo uns 10 minuts, si et molesta per que ho notes molt calent tombes la cara i la tornes a posar de nou.
- Ok.
Em va deixar allà durant uns 10 minuts i em vaig quedar clapada, ja ni em notava l’escalfor ni res i això que se m’anaven ressecant els llavis. Quant va venir em va retirar la crema i la suor i es va entretindré a treure’m els punts negres del nas i la barbeta.
Un cop fet això em va arreglar les seies, em va fer el bigoti (poquet que en tenia per que jo m’ho faig a casa), i de nou em va posar un tònic d’olors mentolades i una crema hidratant per pells mixtes (mig grasses, mig seques, que es com és la meva pell).
Total, quasi 1 hora de potingues a la cara i relax, sabeu que??, ara tinc la cara tant fina, neta i lluminosa que sembla el culet d’un bebè.
Desprès perruqueria, fer les metxes, posar el tiny, rentar amb sabó que fa olor a maduixes i crema hidratant per el cabell, tallar i assecar....
Meravellós, vaig sortir d’allà com nova, em sentia com una princesa, tan físicament com anímicament, llavors vaig passar per casa l’avi per veure que tal estaven ell i la Jacqueline (he descobert que el seu nom s’escriu així).
- Aiiiiii tati, que linda estas!!!!
- Gracias Jacqui!!!
- Bon dia avi, que tal?.
- D’on vens tu a aquestes hores?? (Eren les 15:00)
- Ja et vaig dir ahir al vespre que avui anava a la perruqueria.
- ..... i per aquesta merda que t’han fet has estat tantes hores?
- ..... no le hagas caso tati, estas muy linda, de verdad!!!!
Vaig marxar cap a casa, en Hatim suposadament estava dormint, vaig entrar a casa mig plorant per que l’avi m’havia deixat bastant xafada amb el comentari.
- Mi niña por dios, que guapa estas!!!!
- Gracias amor mio, menos mal que me lo dices tu que si no.
- Que paso?, el abuelo ya te dijo alguna burrada no?
- Da igual lo que me haya dicho él, a ti te gusta?
- A mi me encanta, ya lo sabes. Mi niña esta preciosa y el que diga lo contrario es que no te quiere nada.
- Pues sera que el abuelo no me quiere.
Amb una bona abraçada d’en Hatim, amb els seus ulls clavats en els meus i amb un peto llarg, intents, càlid i humit, la moral em va tornar a pujar. Quin bon cap de setmana hem acabat de passar!!!!!! ;-)
;;
Subscribe to:
Missatges (Atom)
.jpg){kind=link}
