.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 15 anys
Coi, ara fa res penjo un post per dir que no puc escriure i tal i resulta que de cop m’he quedat sola a la feina, be, nomes hi ha un company, però com si no hi fos, ell fa la seva feina a la seva taula i jo escric un post, que xuli eh??
Primer de tot vull donar una mala noticia als padrins dels peixos, em temo que en TONIC esta malalt, la GIN nomes fa que perseguir-lo tot el dia i l’hi mossega la cua, el pobre TONIC s’arrosega per les aigües del acuari com una ànima en pena.
No ho acabo d’entendre, els hi rento l’acuari (al final en comprare un de més gran i els hi posare un motoret d’aquells per que si no cada dia els hi he de canviar l’aigua i no es plan), mengen cada dos dies i a més a més en poca quantitat, que es veu que aquesta especie son molt golafres i si els hi dones de menjar gaire sovint s’enpatxen i la dinyen.
Per tant no entenc per que en TONIC està així, em temo que quant dilluns torni estarà flotant panxa amunt, ho sento, jo he fet tot el que he pogut. La noticia bona es que la GIN està prenyada i aviat serem un menys a la familia i poder 10 o 12 mes, ves a saber, aquesta peixa quant pareixi en pot treure un munt. Us mantindre informats de tot el que pasi.
Primer de tot vull donar una mala noticia als padrins dels peixos, em temo que en TONIC esta malalt, la GIN nomes fa que perseguir-lo tot el dia i l’hi mossega la cua, el pobre TONIC s’arrosega per les aigües del acuari com una ànima en pena.
No ho acabo d’entendre, els hi rento l’acuari (al final en comprare un de més gran i els hi posare un motoret d’aquells per que si no cada dia els hi he de canviar l’aigua i no es plan), mengen cada dos dies i a més a més en poca quantitat, que es veu que aquesta especie son molt golafres i si els hi dones de menjar gaire sovint s’enpatxen i la dinyen.
Per tant no entenc per que en TONIC està així, em temo que quant dilluns torni estarà flotant panxa amunt, ho sento, jo he fet tot el que he pogut. La noticia bona es que la GIN està prenyada i aviat serem un menys a la familia i poder 10 o 12 mes, ves a saber, aquesta peixa quant pareixi en pot treure un munt. Us mantindre informats de tot el que pasi.
Canviant de tema, la GILIPICHISFLOWERPOWER, continua igual d’estupida, insuportable i toca collons, però almenys ja no m’envia e-mails amenaçadors, es un gran que eh, no us penseu que es treballa agust tenint una persona davant que nomes fa que mirar-te i amb els ulls et diu de tot (be, jo l’hi faig el mateix, es la ràbia concentrada que porto dins, no m’ho tingueu en compte si us plau).
Avui per fi tindrem l’import de la tassació del pis i aquesta tarda ens ve el paleta i els del centre de recollida de mobles, uns a les 16:00 i els altres a les 17:00, segons el que ens diguin els de la tassació la setmana que ve ens enmerdem amb la resta de papers i ho deixem enllestit. Contant que el paleta ens doni l’import del que ens pot costar fer el bany i la cuina nova, i els dels mobles vinguin aquesta setmana que ve a endur-se els vells, en Hatim i jo farem neteja aquest cap de setmana i el cap de setmana que ve podem comenaçar a treure paper de les parets, fer regates, pintar i començar a buscar els mobles....estic nerviosa, però em fa tantissima il-lussió!!!!!
Ara si, vaig plegant que tinc feina i nomes em queda 1 hora per fer-la, vengaaaaaa, a còrrer!!!!!, que passeu molt bon cap de setmana, prometo respondre els comentaris despres al vespre, quant sigui a casa tranquileta i no descarto comentar-vos alguna dada més sobre el pis, si ja la se es clar.
Perdoneu però vaig una mica de cul a la feina i com que avui, DIVENDRES, plego a les 14:00 he de mirar d'avançar el màxim de coses, per això no he pogut escriure cap post, però en tinc un munt al cap eh!!!!!
A la tarda tinc feina a casa, de fet tot el cap de setmana en tindre, i no se si podré postejar gaire o llegir-vos (encara tinc pendents de respondre els comentaris d'ahir, suposo que ho faré aquest nit, abans d'anar a dormir), per tant aqui us deixo un post curt per dir-vos que avui no he fet un post llarg.
Apa, que vagi be i si no ens llegim o escribim...que passeu molt bon cap de setmana!!!!!!!!
Clarament no ho estic gens d’inspirada i avui a més em sento cansada, aquest canvis de temps ja ho tenen suposo, m’atrotinen el cervell tanta calor de dia i fresqueta de nit, així que m’he plantat davant del PC, he obert un full de Word i me l’he mirat durant ben be...25 minuts, escrivia, esborrava, buscava alguna foto xula per posar, alguna cançó colpidora per que sentíssiu, però no, res em venia al cap.
Llavors m’ha donat per pensar en un amic i l’hi he gravat un missatge de veu que l’hi he enviat per e-mail, ja podeu imaginar quina mena de missatge l’hi he gravat, noooooo, no es eròtic, que jo aquestes coses no les faig, que malpensats que sou cony, simplement l’hi he explicat que faria d’aquí a una estona, l’hi he dit que l’enyorava i que tenia ganes de veure’l.
Llavors he tornat a obrir el fitxer de Word (el tenia minimitzat) i he tornat a escriure, he tornat a esborrar, he tornat a buscar alguna foto xula o alguna cançó colpidora, però res, no em venia res al cap per explicar-vos, que trist no??, vull dir que coi, un dia això et pot passar, vas tant estressat a la feina o per motius familiars que t’ofusques i no pots pensar clarament en tot el que voldries, o nomes centres els teus pensaments en una cosa determinada i llavors encara es pitjor, però que ja faci tres dies que no tinc idees per posar al Bloc, bufff, es molt trist.
Serà que ja no em passen coses interessants a la vida?, home, si veies al George Clooney per Rambla Catalunya si que seria interessant d’explicar, però es clar, caldria que Jo Mateixa estigues per aquella zona i es bastant xungu marianu per que treballo a l’altre punta de Barcelona. Que m’hagués tocat el cuponazo del dia de St. Joan també seria un gran tema per comentar, però clar, si resulta que va sortir el numero 44.379 i jo tenia el 36.457 doncs queda com una mica gilipolles explicar res oi?, tot i que jo m’hagués conformat amb la sèrie que eren 75.000 euros al mes durant 25 anys, culleres, que be m’haguessin anat!!!!!
Total, que torno a maximitzar el Word i continuo amb el fitxer buit, nomes he escrit el títol, he justificat el text, l’hi he donat mida i espais entre línies, l’hi he posat idioma Català per que ho corregeixi ortogràficament i he guardat el fitxer a l’escriptori ...tot esperant que em vingui la inspiració, però res, no em ve.
Quin mal de peus....no, no, no es que el meu post vagi de peus avui, si cas va de cul per que no se que posar, ni com, es nomes que els peus m’han fet una punxada ben forta, el talo em toca la cresta quant hi ha canvis de temps, a TOTA CATALUNYA......US AVISO, PLOURÀ, no se quant, però ho farà, els meus peus ho diuen.
I la inspiració no ve, abans vindrà el butanero que per aquí passa els dimecres però es veu que avui no ha vingut per que te la nena malalta, això m’ho ha explicat la veïna de davant, la que te les filles periquites, i l’home vindrà demà, poder.... com la meva inspiració.
Llavors m’ha donat per pensar en un amic i l’hi he gravat un missatge de veu que l’hi he enviat per e-mail, ja podeu imaginar quina mena de missatge l’hi he gravat, noooooo, no es eròtic, que jo aquestes coses no les faig, que malpensats que sou cony, simplement l’hi he explicat que faria d’aquí a una estona, l’hi he dit que l’enyorava i que tenia ganes de veure’l.
Llavors he tornat a obrir el fitxer de Word (el tenia minimitzat) i he tornat a escriure, he tornat a esborrar, he tornat a buscar alguna foto xula o alguna cançó colpidora, però res, no em venia res al cap per explicar-vos, que trist no??, vull dir que coi, un dia això et pot passar, vas tant estressat a la feina o per motius familiars que t’ofusques i no pots pensar clarament en tot el que voldries, o nomes centres els teus pensaments en una cosa determinada i llavors encara es pitjor, però que ja faci tres dies que no tinc idees per posar al Bloc, bufff, es molt trist.
Serà que ja no em passen coses interessants a la vida?, home, si veies al George Clooney per Rambla Catalunya si que seria interessant d’explicar, però es clar, caldria que Jo Mateixa estigues per aquella zona i es bastant xungu marianu per que treballo a l’altre punta de Barcelona. Que m’hagués tocat el cuponazo del dia de St. Joan també seria un gran tema per comentar, però clar, si resulta que va sortir el numero 44.379 i jo tenia el 36.457 doncs queda com una mica gilipolles explicar res oi?, tot i que jo m’hagués conformat amb la sèrie que eren 75.000 euros al mes durant 25 anys, culleres, que be m’haguessin anat!!!!!
Total, que torno a maximitzar el Word i continuo amb el fitxer buit, nomes he escrit el títol, he justificat el text, l’hi he donat mida i espais entre línies, l’hi he posat idioma Català per que ho corregeixi ortogràficament i he guardat el fitxer a l’escriptori ...tot esperant que em vingui la inspiració, però res, no em ve.
Quin mal de peus....no, no, no es que el meu post vagi de peus avui, si cas va de cul per que no se que posar, ni com, es nomes que els peus m’han fet una punxada ben forta, el talo em toca la cresta quant hi ha canvis de temps, a TOTA CATALUNYA......US AVISO, PLOURÀ, no se quant, però ho farà, els meus peus ho diuen.
I la inspiració no ve, abans vindrà el butanero que per aquí passa els dimecres però es veu que avui no ha vingut per que te la nena malalta, això m’ho ha explicat la veïna de davant, la que te les filles periquites, i l’home vindrà demà, poder.... com la meva inspiració.
Un equip d'egiptòlegs han assegurat que han identificat amb certesa la mòmia de Hatsepsut (1502-1482 aC), la faraona més cèlebre de l'Antic Egipte, en una humil tomba de la Vall dels Reis que fins ara s'atribuïa a la seva nodrissa.
El secretari general del Consell Suprem d'Antiguitats, Zahi Hawas, ha afirmat que demà oferirà una roda de premsa al Caire en què desvelarà els resultats dels treballs realitzats per un equip de científics, arqueòlegs i professors de les universitats egípcies que demostraran si la mòmia és de la reina o de la seva nodrissa, tal com es creia fins ara.
La conferència de premsa per presentar el que Hawas ha considerat com la troballa més important a la Vall dels Reis des que es va descobrir la tomba del faraó Tutankamon tindrà lloc a la seu del Museu Egipci al Caire, on hi ha la mòmia en l'actualitat. Discovery Channel ha anunciat l'emissió del documental Secrets of Egypt's Lost Queen (Secrets de la reina perduda d'Egipte) pel diumenge 15 de juliol a les nou del vespre.
Hatsepsut es va dotar de tots els títols masculins
Hatsepsut, que pertany a la 18a dinastia de l'Imperi Nou, va ser la més cèlebre dona faraó i es va dotar de tots els títols masculins en el període faraònic. El temple de Hatsepsut a Dair al-Bahari --on era la mòmia fins l'any passat-- és un dels monuments més visitats pels turistes que viatgen a la ciutat pròxima de Luxor, 720 quilòmetres al sud del Caire.
L'egiptòloga Elizabeth Thomas ha plantejat durant anys la hipòtesi que una de les dues mòmies de dones trobades el 1930 a la Vall dels Reis era la de Hatsepsut, perquè col·locar el braç dret sobre el pit de la dona indica reialesa. El seu cadàver momificat potser va ser amagat en aquesta humil tomba per seguretat després de la seva mort perquè el seu fillastre i successor, Tuthmosis III, va intentar eliminar la seva memòria.
20 anys d'esplendor i segles de silenci
Hatsepsut era filla del faraó Tuthmosis I i esposa de Tuthmosis II, el seu germanastre. Quan el seu germanastre va morir, es va convertir en regent del jove rei Tuthmosis III, fill del seu marit Tuthmosis II i una concubina. Però Hatsepsut no va acceptar aquest paper secundari i aviat es va proclamar faraona. Durant els seus 20 anys de regnat, Egipte va disfrutar d'una era de pau, prosperitat i esplendor. Després de la seva mort, l'única dona faraona va ser menyspreada, les seves imatges i inscripcions mutilades i els seus monuments demolits pel seu gelós successor, Tuthmosis III.
De les obres monumentals construïdes durant el seu regnat, només dos grans temples, el de Karnak i el de Dair al- Bahari, es mantenen. Aquest últim va ser escenari el 1997 d'un dels pitjors atemptats terroristes que va patir Egipte: en l'atac van morir 57 turistes i tres egipcis pels trets d'un grup de sis terroristes.
La mòmia de Hatsepsut mai va ser trobada. Quan Howard Carter va explorar la seva tomba inacabada KV20 el 1920, va trobar dos sarcòfags buits: un era per a Hatsepsut i l'altre per al seu pare, Tuthmosis I.
El que ha pasat al meu Bloc avui ha estat ben curiós, un tema sense cap mena de debat ha suscitat més de 130 comentaris i encara em pregunto, per que?, coi està ben clar, per que en Pep i l'Striper no tenien res més a fer que escriure, escriure i escriure, a part d'això poca cosa més.
No m'ha pasat res curiós al transport públic i la Núria segueix sense parlar-me, be, nomes per dir-me que el paper d'eixugar les mans del bany de senyores s'ha acabat i jo em pregunto...que es manca aquesta noia?, per que clar, si moltes vegades s'acaba i el canvia ella, per que ara no??, ahhhhhhhh clar, calla, si es que no em parla i va a putejar-me, deixe-m'ho aquí millor.
A banda d'això res més d'importància, fa calor, l'estiu ja es aquí, encara no he baixat a la platja i em sembla que trigare encara bastant en anar-hi, estàn fen el CSI, sóc a l'habitació de mun germà amb el portàtil (nen ho sento però al meu zulo fa molta calor) i no tinc son, que faig ara??, habia pensat en entrar a algun xat d'aquells marranots que corren per internet, però ho he descartat, que he fet un cop d'ull i s'han tornat moooooolt marranos, això ja no es el que era homeeeeeeee.
Paso de parlar del Barça de basquet, que a mi el basquet ni fu ni fa i això que amb 15 anys hi jugaba, ondia, acabo d'anonar-me'n que no tinc tema per el post d'avui, serà que les neurones (sóc dona, en tinc més d'una) o les muses estàn de vacances, quina llàstima que el meu cos i la meva ànima no les puguin acompanyar.
Be, suposo que la cançó si que s'hi escau amb el post, oi? i la foto, si escau també o no?
PD: Us ho demano, no em satureu la bústia com en el dia d'avui eh, que quant he arribat a casa i l'he obert quasi be m'agafa un yuyu, per déu, que animalots que sou quant voleu!!!!!!!!!
Actualització feta a les 16:24, com que la cançó del GOEAR dona problemes a qui fa servir FIREFOX, us deixo l'enllaç AQUI.
Aquesta cap de setmana en Hatim i jo em passat la revetlla de St. Joan a Pineda de Mar, amb els pares, el germà i la companya, i els amics de tota la vida dels pares (Mª Antonieta, se t’ha trobat a faltar bonica!!!!).
Barbacoa dissabte al migdia, 23 persones, varies gerres de sangria de cava (foto adalt) feta pel pare (que n’és tot un expert) i carn, pa torrat, morcillitas, chistorras, all i oli....hi va haver-ho gent que es va posar les botes, jo i no us enganyo, vaig menjar 1 llesca de pa torrat amb all i oli, 1 morcillita i un tros de chistorra, això si, amb la sangria no podia parar i es que el pare te un art fent-la....
Si no recordo malament vam seure a la taula a les 14:00 més o menys i nosaltres dos marxàvem cap a casa a les 19:00 passades, jo amb molt mal de cap per culpa de la sangria (si ja ho se, no es pot abusar i més si al vespre tens revetlla).....a casa els pares, sofà, TV, pannxing i gana, per que quasi no havia menjat, que si un pot de Pringles (a mitges amb la Mireia), que si unes madalanetes mini del forn de Ca l’Isarn (també a mitges amb la Mireia) i fins i tot un vasolechecongalletas.
Evidentment a les 22:00 no tenia gens de gana i en Hatim tampoc, però com que tocava anar de revetlla, dutxa fresca per esbargir-nos i apa, a menjar coca. No m’agrada la coca, per mi la coca es com el raïm per Cap d’Any, durant 27 anys menjant raïm per que es tradició i no pas per que m’agradi, fins que algú un bon dia va fer la pregunta clau...i ara per Cap d’Any menjo 12 olives farcides d’anxova, no m’agraden les anxoves, però dins de les olives es noten menys.
Abans de les 00:00 ja érem a casa, ell i jo solets, jo amb mal de cap i ell amb mal de panxa, quina revetlla eh????, si es que no ens prova això d’anar a Pineda cony, que no fem vida sana, però si ho fem es per veure als amics, a la família que ara s’hi està allà, però be no ens queixarem pas, que segur que n’hi ha que ni això.
Com us han anat a vosaltres les revetlles???
Barbacoa dissabte al migdia, 23 persones, varies gerres de sangria de cava (foto adalt) feta pel pare (que n’és tot un expert) i carn, pa torrat, morcillitas, chistorras, all i oli....hi va haver-ho gent que es va posar les botes, jo i no us enganyo, vaig menjar 1 llesca de pa torrat amb all i oli, 1 morcillita i un tros de chistorra, això si, amb la sangria no podia parar i es que el pare te un art fent-la....
Si no recordo malament vam seure a la taula a les 14:00 més o menys i nosaltres dos marxàvem cap a casa a les 19:00 passades, jo amb molt mal de cap per culpa de la sangria (si ja ho se, no es pot abusar i més si al vespre tens revetlla).....a casa els pares, sofà, TV, pannxing i gana, per que quasi no havia menjat, que si un pot de Pringles (a mitges amb la Mireia), que si unes madalanetes mini del forn de Ca l’Isarn (també a mitges amb la Mireia) i fins i tot un vasolechecongalletas.
Evidentment a les 22:00 no tenia gens de gana i en Hatim tampoc, però com que tocava anar de revetlla, dutxa fresca per esbargir-nos i apa, a menjar coca. No m’agrada la coca, per mi la coca es com el raïm per Cap d’Any, durant 27 anys menjant raïm per que es tradició i no pas per que m’agradi, fins que algú un bon dia va fer la pregunta clau...i ara per Cap d’Any menjo 12 olives farcides d’anxova, no m’agraden les anxoves, però dins de les olives es noten menys.
Abans de les 00:00 ja érem a casa, ell i jo solets, jo amb mal de cap i ell amb mal de panxa, quina revetlla eh????, si es que no ens prova això d’anar a Pineda cony, que no fem vida sana, però si ho fem es per veure als amics, a la família que ara s’hi està allà, però be no ens queixarem pas, que segur que n’hi ha que ni això.
Com us han anat a vosaltres les revetlles???
Un bon amic meu, si, si, en Pep, que passa???? Es veu que te molt poca feina aquests dies i mira tu, el paio va amb el mòbil tot el sant dia fent fotos a “diestro y siniestro” i ahir va i m’envia un e-mail amb la foto que encapçala el post.
I no, que sapigueu que la Jo Mateixa no te cap botiga, coi que se us ha de tornar a explicar tot o que??, que la Jo Mateixa treballa en un despatx on es fan Instal.lacions Elèctiques Industrials de Baixa i Mitja Tensió, res d’anar a possar un endoll a Ca La iaia Vicky per molt mona que sigui ella ( ho sento nen, no me n’he pogut estar per que ahir em va fer molta gracia, digues-l’hi a en Kittus que passi per aqui i riurem una estoneta!!!!), noooooo, nosaltres instal.lacions particulars no en fem.....be....de moment.
Total i ja no m’enrotllo més (que ara resulta que semblo una persiana de tant que m'enrotllo per telèfon), que en Pep va veure aquest foto i pim, pam, pum...bocadillo de atún, l’he volguda penjar per aqui, per que us recordeu de mi una micona, que jo penso moooooolt en tots vosaltres.
I ja que penso tant, voldria des d’aqui felicitar a tots els JOANS i JOANES del mon Blocaire, alguns amagats entre pesudònims que no diré, d’altres amb el seu nom ben claret als ulls de tothom......que passeu una inmensa revetlla a tots i que en gaudiu al màxim!!!!!!!
I no, que sapigueu que la Jo Mateixa no te cap botiga, coi que se us ha de tornar a explicar tot o que??, que la Jo Mateixa treballa en un despatx on es fan Instal.lacions Elèctiques Industrials de Baixa i Mitja Tensió, res d’anar a possar un endoll a Ca La iaia Vicky per molt mona que sigui ella ( ho sento nen, no me n’he pogut estar per que ahir em va fer molta gracia, digues-l’hi a en Kittus que passi per aqui i riurem una estoneta!!!!), noooooo, nosaltres instal.lacions particulars no en fem.....be....de moment.
Total i ja no m’enrotllo més (que ara resulta que semblo una persiana de tant que m'enrotllo per telèfon), que en Pep va veure aquest foto i pim, pam, pum...bocadillo de atún, l’he volguda penjar per aqui, per que us recordeu de mi una micona, que jo penso moooooolt en tots vosaltres.
I ja que penso tant, voldria des d’aqui felicitar a tots els JOANS i JOANES del mon Blocaire, alguns amagats entre pesudònims que no diré, d’altres amb el seu nom ben claret als ulls de tothom......que passeu una inmensa revetlla a tots i que en gaudiu al màxim!!!!!!!
Sorpresa em tens quant m’arriba un e-mail teu on em dius:
- Sortim a fumar... he de parlar amb tu...
I et responc:
- Ja saps que les dues a l’hora no podem sortir, que si no el despatx es queda sense que ningú agafi el telèfon, però que passa????
I llavors comences a atacar-me i encara no entenc ben be per que, resulta i resumint, que el meu estat anímic t’afecta....massa...i que ho passes malament per culpa meva, per els meus plors quants se’m moren els avis, per els meus neguits quant la mare la caga prenen IBOPRUFENO i quant un dia tinc la regla i vinc creuada....que no ets la meva substituta i no tens per que agafar el telèfon quant vaig al bany o a fumar.
I m’emprenyo amb el que dius per que crec que es normal que plori per la mort d’uns avis, els meus, i em neguitegi per l’error de la mare, la meva mare. Però tot i emprenyar-me i mossegar-me la llengua et demano disculpes i et prometo que no tornarà a passar, et juro que els avis no s’han mort per fer-t’ho passar malament a tu, ni la mare ha comes un error per posar-te nerviosa.
Aprofito per dir-te que cap problema, que tu facis la teva i jo faré la meva, que total tenim feina i no podem perdre el temps en veure com una ho passa malament per les penes de l’altre i et poso un emoticono amb un somriure, per que vegis que t’ho dic de bon rotllo.
I el cap em vull i la sang em corre ràpid quant em respons que et perdoni per fer de mama (amb rintintin), que ja no et preocuparàs més per mi i que passi de tu (amb més rintintin encara)
Llavors conto fins a 10 (o fins a 1000, ja no ho se) i la meva memòria, útil per quant jo la vull, em recorda la de coses que t’he aguantat, la d’embarassos no desitjats, la de noms triats per que ara si, ara vols ser mare quant sempre has dit que els nens et fan fàstic, la de obres interminables a casa teva que m’han amargat els dinars durant mesos, la de problemes de parella que he hagut de suportar, els teus, per que malgrat et dolgui, jo soc feliç amb el meu company, si no de que, que me’n vagi a viure amb ell???....i callo, nomes et dic que ok, que tu a la teva i jo a la meva.
I t’aviso de que les companyies amb les que vas t’estan canviant el caràcter i tu, enfurismada, com una nena petita en mig d’una rebequeria t’aixeques de la teva taula, vens directa a la meva i em deixes anar un:
· Crec que ja sóc prou adulta com per saber-me triar les companyies, ara ja se per que estàs esquerpa amb mi, clar, com que ja no dino amb tu!!! (nomes l’hi ha faltat afegir un elis, elis, putxinelis)
I atònita em quedo, l’únic que et puc respondre es que estàs molt equivocada, que no has entès res del que t’he dit i que t’ho facis mirar (m’he passat, ho se, però ja no podia més).
Llavors dubto, ara es pensa que estic enfadada per que no dina amb mi??, serà burra la tia!!!!! I torno a pensar i crec que això et fa mal, per que no t’he dit que enyoro que no vinguis a dinar amb mi, però es que Núria, no ho enyoro pas , ja et vaig dir en el seu moment que cadascú amb els seus diners i el seu estomac fa el que vol, nomes faltaria, i que em sembla genial que vagis a dinar amb ell.
I restes tot el dia muda, i saps que??, doncs que gràcies a la teva emprenyada tinc la taula neta com una patena i he pogut fer més feina que mai.
D’això en van dos dies ja i segueix sense parlar-me, però es que tant m’ha fa, per que, que una dona adulta de 33 anys es comporti com una criatura boba i tossuda no em treu la son, qui em treu la son es el Barça que ha estat incapaç de marcar més gols a un equip que no he entès ni com es diuen.
Ala, ahi queda eso!!!!
- Sortim a fumar... he de parlar amb tu...
I et responc:
- Ja saps que les dues a l’hora no podem sortir, que si no el despatx es queda sense que ningú agafi el telèfon, però que passa????
I llavors comences a atacar-me i encara no entenc ben be per que, resulta i resumint, que el meu estat anímic t’afecta....massa...i que ho passes malament per culpa meva, per els meus plors quants se’m moren els avis, per els meus neguits quant la mare la caga prenen IBOPRUFENO i quant un dia tinc la regla i vinc creuada....que no ets la meva substituta i no tens per que agafar el telèfon quant vaig al bany o a fumar.
I m’emprenyo amb el que dius per que crec que es normal que plori per la mort d’uns avis, els meus, i em neguitegi per l’error de la mare, la meva mare. Però tot i emprenyar-me i mossegar-me la llengua et demano disculpes i et prometo que no tornarà a passar, et juro que els avis no s’han mort per fer-t’ho passar malament a tu, ni la mare ha comes un error per posar-te nerviosa.
Aprofito per dir-te que cap problema, que tu facis la teva i jo faré la meva, que total tenim feina i no podem perdre el temps en veure com una ho passa malament per les penes de l’altre i et poso un emoticono amb un somriure, per que vegis que t’ho dic de bon rotllo.
I el cap em vull i la sang em corre ràpid quant em respons que et perdoni per fer de mama (amb rintintin), que ja no et preocuparàs més per mi i que passi de tu (amb més rintintin encara)
Llavors conto fins a 10 (o fins a 1000, ja no ho se) i la meva memòria, útil per quant jo la vull, em recorda la de coses que t’he aguantat, la d’embarassos no desitjats, la de noms triats per que ara si, ara vols ser mare quant sempre has dit que els nens et fan fàstic, la de obres interminables a casa teva que m’han amargat els dinars durant mesos, la de problemes de parella que he hagut de suportar, els teus, per que malgrat et dolgui, jo soc feliç amb el meu company, si no de que, que me’n vagi a viure amb ell???....i callo, nomes et dic que ok, que tu a la teva i jo a la meva.
I t’aviso de que les companyies amb les que vas t’estan canviant el caràcter i tu, enfurismada, com una nena petita en mig d’una rebequeria t’aixeques de la teva taula, vens directa a la meva i em deixes anar un:
· Crec que ja sóc prou adulta com per saber-me triar les companyies, ara ja se per que estàs esquerpa amb mi, clar, com que ja no dino amb tu!!! (nomes l’hi ha faltat afegir un elis, elis, putxinelis)
I atònita em quedo, l’únic que et puc respondre es que estàs molt equivocada, que no has entès res del que t’he dit i que t’ho facis mirar (m’he passat, ho se, però ja no podia més).
Llavors dubto, ara es pensa que estic enfadada per que no dina amb mi??, serà burra la tia!!!!! I torno a pensar i crec que això et fa mal, per que no t’he dit que enyoro que no vinguis a dinar amb mi, però es que Núria, no ho enyoro pas , ja et vaig dir en el seu moment que cadascú amb els seus diners i el seu estomac fa el que vol, nomes faltaria, i que em sembla genial que vagis a dinar amb ell.
I restes tot el dia muda, i saps que??, doncs que gràcies a la teva emprenyada tinc la taula neta com una patena i he pogut fer més feina que mai.
D’això en van dos dies ja i segueix sense parlar-me, però es que tant m’ha fa, per que, que una dona adulta de 33 anys es comporti com una criatura boba i tossuda no em treu la son, qui em treu la son es el Barça que ha estat incapaç de marcar més gols a un equip que no he entès ni com es diuen.
Ala, ahi queda eso!!!!
Per que avui em venia de gust dedicar-te una rosa per la nostra amistat i una cançó per els bons moments compartits, gràcies per ser com ets, gràcies per tot, tu ja saps.
La veritat es que un Bloc ve a ser com la pagina d’un llibre, oberta a tothom i sense pagar cap mena d’impost per llegir-lo, gaudir-lo, plorar-lo o riure amb ell. Està de moda fer un Bloc, tothom en fa, ben diferents, ben curiosos, amb temàtiques que enganxen, molts d’ells desapareixen, però en neixen de nous i això es un no acabar. Si us mireu la llista de Blocs que visito normalment cada dia està més llarga i es que cada dia em ve més de gust llegir tot allò que escribiu.
Aquest es el meu post 200 i no se ven be que possar-hi, fer un resum del meu vagatge Blogeru no em ve de gust ara mateix, que tot i que m’han passat coses molt bones, també n’he viscut de molt dolentes, i ara que sembla que les coses comencen a tranquilitzar-se, no em ve de gust recordar.
No pretenc que aquest post sigui dràmatic, ni molt menys, però si faig una ullada al meu primer post m’en faig creus, que poquet que escribia jo llavors, que curtet i que poc precis, he canviat?, si, certament, el meu Bloc ha canviat i Jo Mateixa també he canviat, suposo que m’he fet gran mentre l’escribia.
Des d’aquí vull donar les gràcies al "Blocaire" que em va donar la Benvinguda a aquest món, en Gatot, i a tots els que em llegiu habitualment, em comenteu o simplement passeu sense dir res, per que sense vosaltres no n’hi haurien 200 ni en podrien haver 200 més.
Que ningú es prengui malament aquesta cançó, nomes es que aquesta nit he dormit i descansat molt i em venia de gust sentir-la, que passeu molt bon dia!!!!!!!!
Aquest es el meu post 200 i no se ven be que possar-hi, fer un resum del meu vagatge Blogeru no em ve de gust ara mateix, que tot i que m’han passat coses molt bones, també n’he viscut de molt dolentes, i ara que sembla que les coses comencen a tranquilitzar-se, no em ve de gust recordar.
No pretenc que aquest post sigui dràmatic, ni molt menys, però si faig una ullada al meu primer post m’en faig creus, que poquet que escribia jo llavors, que curtet i que poc precis, he canviat?, si, certament, el meu Bloc ha canviat i Jo Mateixa també he canviat, suposo que m’he fet gran mentre l’escribia.
Des d’aquí vull donar les gràcies al "Blocaire" que em va donar la Benvinguda a aquest món, en Gatot, i a tots els que em llegiu habitualment, em comenteu o simplement passeu sense dir res, per que sense vosaltres no n’hi haurien 200 ni en podrien haver 200 més.
Que ningú es prengui malament aquesta cançó, nomes es que aquesta nit he dormit i descansat molt i em venia de gust sentir-la, que passeu molt bon dia!!!!!!!!
Disculpeu-me, si us plau, primer he tingut problemes amb internet i despres amb el Blogger.
Amb aquest post d'Aniversaris Blocaires acabem els aniversaris del mes de Juny, començem....
El Blocaire que avui felicitem, us he de confessar una cosa, quant el vaig conèixer vaig pensar que era un nengggg (amb tot el meu carinyu eh), però conforme l'he anat coneguent m'he adonat de que es un tio collonut, obert, simpàtic, que te un gran "cuore" i que s'estima als seus amics.
En el seu Bloc el blau es el color i es un color que l'hi escau. Amb ell hem acomiadat ordinadors, hem descoberts trucs del Windows XP, amb ell hem gaudit de gols magistrals de jugadors del Barça (la seva gran passió, suposo que en deu tenir més, ah si es clar, els ordinadors i les noies, oi??)
Amb ell i el seu Bloc hem pogut viure eleccions complicades, hem gaudit de bons videos i millor musica, amb ell xategem desde el seu Bloc mateix, hem rigut molt amb els pocs meme's que ha fet, ens ha recomenat productes alimenticis, sabem que sap fer vaixells amb paper d'alumini, amb ells ens hem transportat al passat i al futur.
He descobert amb ell un DJ que no sabia que exisitia, hem fet el cim a la Pica d'Estats, sabem que no vol ser famòs, tot i que dins el ciberespai ho es i molt i he tingut sexe am ell....oi txatu???, jajajajaja, recordeu els Post de Fantajesant amb Blocaires???
Un 16 de juny de 1984 va nèixer l'Adagio, brutal el que vaig sentir quant et vaic conèixer per aquest món, encantada de compartir am tu hores de Blocs, rises i el que faci falta. Ets un tio collonut!!!!!! no se t'acudeixi canviar per res del món, que vinc i et montu un pollu que "ni te cuen"
MOLTISSIMES FELICITATS GUAPISSIM!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
El Blocaire que avui felicitem, us he de confessar una cosa, quant el vaig conèixer vaig pensar que era un nengggg (amb tot el meu carinyu eh), però conforme l'he anat coneguent m'he adonat de que es un tio collonut, obert, simpàtic, que te un gran "cuore" i que s'estima als seus amics.
En el seu Bloc el blau es el color i es un color que l'hi escau. Amb ell hem acomiadat ordinadors, hem descoberts trucs del Windows XP, amb ell hem gaudit de gols magistrals de jugadors del Barça (la seva gran passió, suposo que en deu tenir més, ah si es clar, els ordinadors i les noies, oi??)
Amb ell i el seu Bloc hem pogut viure eleccions complicades, hem gaudit de bons videos i millor musica, amb ell xategem desde el seu Bloc mateix, hem rigut molt amb els pocs meme's que ha fet, ens ha recomenat productes alimenticis, sabem que sap fer vaixells amb paper d'alumini, amb ells ens hem transportat al passat i al futur.
He descobert amb ell un DJ que no sabia que exisitia, hem fet el cim a la Pica d'Estats, sabem que no vol ser famòs, tot i que dins el ciberespai ho es i molt i he tingut sexe am ell....oi txatu???, jajajajaja, recordeu els Post de Fantajesant amb Blocaires???
Un 16 de juny de 1984 va nèixer l'Adagio, brutal el que vaig sentir quant et vaic conèixer per aquest món, encantada de compartir am tu hores de Blocs, rises i el que faci falta. Ets un tio collonut!!!!!! no se t'acudeixi canviar per res del món, que vinc i et montu un pollu que "ni te cuen"
MOLTISSIMES FELICITATS GUAPISSIM!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Aquesta nit he tingut un somni una mica estrany, no he dormit gens be, he tingut moltissima calor (veranito, veranito…toma veranito, cagunlaputa) i m’he llevat del tot confosa. Us l’explico i tranquils, ja he esmorzat (es que diuen que porta mala sort explicar-l’ho abans d’esmorzar…leyendas urbanas???, poder si)
Estic al llit estirada, almenys intentat dormir, doncs ja habia apagat la tele i de cop i volta les cames se m’han paralitzat, no les podia moure, he sentit un soroll i al intentar incorporar-me del llit, fent servir les mans per donar-me impuls al llit donat que les cames no em funcionaven, alguna cosa m’ha agafat dels braços.
Em feia mal, molt de mal, jo cridaba que em deixes anar, que no em fes mal, però aquella cosa, fos el que fos, no em deixaba, la sensació ha estat molt angoixant per que de debo més que un somni era com si m’estigues pasant de veritat, els seus braços m’estaven agafant els meus i m’apretaven fort i jo lluitaba per deixar-me anar i no he pogut.
Hi ha hagut un moment que m’ha pasat la corrent per tot el cos, ha estat impressionant, la sensació d’escalfor al cos i una descarrega elèctrica atravesant-me de dalt abaix ha estat esglaiant (mola la paraula eh??).
He tingut por, molta por, no sabia que volia fer aquella cosa amb mi, no us penseu que estic parlant d’un somni eròtic ni res semblant, doncs tot i que no he pogut veure-li la cara, era semblant al que estem acostumats a asociar a la mort, una cosa amb una capa negra amb caputxa, i m’he espantat, més que res per com em subjectaba, per la sensació que tenia de que m’estaba pasant de debo i no ho estaba somniat.
No se si hi ha algu que pugui o sapiga interpretar els somnis, jo evidentment habia pensat en que si la Petitabruixa llegia aquest somni en podia fer una interpretació, si no vols per aquí doncs per e-mail, m’ajudaria molt saber si vosaltres recordeus els somnis, els malsons i si sabeu que volen dir.
M’he despertat plorant i els braços em feien i em fan mal, es més, tinc un blau al braç esquerre que ahir, abans d’anar a dormir, no tenia...de debó nomes ha estat un somni?
Estic al llit estirada, almenys intentat dormir, doncs ja habia apagat la tele i de cop i volta les cames se m’han paralitzat, no les podia moure, he sentit un soroll i al intentar incorporar-me del llit, fent servir les mans per donar-me impuls al llit donat que les cames no em funcionaven, alguna cosa m’ha agafat dels braços.
Em feia mal, molt de mal, jo cridaba que em deixes anar, que no em fes mal, però aquella cosa, fos el que fos, no em deixaba, la sensació ha estat molt angoixant per que de debo més que un somni era com si m’estigues pasant de veritat, els seus braços m’estaven agafant els meus i m’apretaven fort i jo lluitaba per deixar-me anar i no he pogut.
Hi ha hagut un moment que m’ha pasat la corrent per tot el cos, ha estat impressionant, la sensació d’escalfor al cos i una descarrega elèctrica atravesant-me de dalt abaix ha estat esglaiant (mola la paraula eh??).
He tingut por, molta por, no sabia que volia fer aquella cosa amb mi, no us penseu que estic parlant d’un somni eròtic ni res semblant, doncs tot i que no he pogut veure-li la cara, era semblant al que estem acostumats a asociar a la mort, una cosa amb una capa negra amb caputxa, i m’he espantat, més que res per com em subjectaba, per la sensació que tenia de que m’estaba pasant de debo i no ho estaba somniat.
No se si hi ha algu que pugui o sapiga interpretar els somnis, jo evidentment habia pensat en que si la Petitabruixa llegia aquest somni en podia fer una interpretació, si no vols per aquí doncs per e-mail, m’ajudaria molt saber si vosaltres recordeus els somnis, els malsons i si sabeu que volen dir.
M’he despertat plorant i els braços em feien i em fan mal, es més, tinc un blau al braç esquerre que ahir, abans d’anar a dormir, no tenia...de debó nomes ha estat un somni?
Com alguns de vosaltres ja sabieu, ahir operaven a la mare de la vista, la mare es meva eh, l’operaven de la seva vista, bueno va que m’enrotllo i sóc a la feina coi. Be, doncs resulta que la mare a la vista hi te molta pressió, se li resequen els ulls i te molesties, per tant havien de fer-l’hi re, una xorradeta amb el laser per alliber-l’hi aquesta pressió.
La mare que es molt xula ella, tenia molesties al braç, aquell braç en el que va pendre mal quant l’Avi Ramón es va posar malalt (per els que no llegiu aquest Bloc habitualment, la Seguretat Social s’està forrant amb la meva familia), i va decidir pendres un IBOPRUFENO abans de l’operació…
Quant el metge s’hi va posar, patapam, hemòrragia a l’ull i bronca per la mare per haver-s’he pres allò, el IBOPRUFENO es un “vasodilatador” (ho escric en castellà que queda com a més finolis) i va fer que la sang brolles més, per el que van tenir que parar l’operació i deixar-ho quasi a mitges.
Ara haurà d’estar 1 setmana posant-se dues gotes a l’ull cada 4 ó 6 hores em sembla, res d’agafar pesos ni fer esforços en uns dos dies, no fos cas que l’hemorràgia tornes a fer apariació. Ell està be, de fet ahir sortint de l’Hospital on l’hi van fer, el pare i ella van agafar el cotxe i apa, primer cap a Sant Boi despres cap a Pineda, està emprenyada amb ella mateixa per l’error que va cometre i l’hi sap greu per que ens va espantar molt a tots, com era de preveure servidora va plorar i es que estic tonteta últimament, molt canvis començen a rondar-nos, però encara no es el moment d’explicar-ho, més endavant us en faré cinc cèntims a tots.
Per cert, l’Striper ha muntat una cotxinada de concurs al seu Bloc, feu un vol per allà (SPAM gratuit que hauràs de pagar en especies nen...ueeeeeeeeee), va sobre la seducció i el lligar, mmmmmm, interessant tema.
La mare que es molt xula ella, tenia molesties al braç, aquell braç en el que va pendre mal quant l’Avi Ramón es va posar malalt (per els que no llegiu aquest Bloc habitualment, la Seguretat Social s’està forrant amb la meva familia), i va decidir pendres un IBOPRUFENO abans de l’operació…
Quant el metge s’hi va posar, patapam, hemòrragia a l’ull i bronca per la mare per haver-s’he pres allò, el IBOPRUFENO es un “vasodilatador” (ho escric en castellà que queda com a més finolis) i va fer que la sang brolles més, per el que van tenir que parar l’operació i deixar-ho quasi a mitges.
Ara haurà d’estar 1 setmana posant-se dues gotes a l’ull cada 4 ó 6 hores em sembla, res d’agafar pesos ni fer esforços en uns dos dies, no fos cas que l’hemorràgia tornes a fer apariació. Ell està be, de fet ahir sortint de l’Hospital on l’hi van fer, el pare i ella van agafar el cotxe i apa, primer cap a Sant Boi despres cap a Pineda, està emprenyada amb ella mateixa per l’error que va cometre i l’hi sap greu per que ens va espantar molt a tots, com era de preveure servidora va plorar i es que estic tonteta últimament, molt canvis començen a rondar-nos, però encara no es el moment d’explicar-ho, més endavant us en faré cinc cèntims a tots.
Per cert, l’Striper ha muntat una cotxinada de concurs al seu Bloc, feu un vol per allà (SPAM gratuit que hauràs de pagar en especies nen...ueeeeeeeeee), va sobre la seducció i el lligar, mmmmmm, interessant tema.
Volia ensenyar-vos un dibuix que ens ha enviat el Padrí d’Honor d’en GIN i en TONIC (caldria veure qui es ell i qui es ella, jo encara no ho tinc gaire clar). La Mama consorte del Padrí d’Honor, ha tingut el detallàs d’enviar-me aquest estupendíssim dibuix que en Pol ha fet per el GIN i en TONIC.
Com que la Jo Mateixa es compromet a fer coses i nomes te una paraula, l’hi vaig dir a la Mama del Pol que dilluns penjaria els dibuix, sense pensar en aquell moment que venien dos Aniversaris Blocaires i que de cop apareixeria un nou Relat Conjunt, per això et demano disculpes, ja veus que així que m’ha estat possible l’he penjat.
El dibuix venia acompanyat d’una conversa divertidíssima entre mare i fill, que no reproduiré, prefereixo que ella ho expliqui, si vol, no te desperdici i es que ja sabem com es la canalla, oi?
Tinc pendent enviar els regals als guanyadors de la tria de noms per els peixets, en Farlopa per haver escollit els noms guanyadors i als padrins, en ROVIBA i LaCafeAmbLlet, us ben asseguro que estamos trabajando en ello.
GRÀCIES POL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Com que la Jo Mateixa es compromet a fer coses i nomes te una paraula, l’hi vaig dir a la Mama del Pol que dilluns penjaria els dibuix, sense pensar en aquell moment que venien dos Aniversaris Blocaires i que de cop apareixeria un nou Relat Conjunt, per això et demano disculpes, ja veus que així que m’ha estat possible l’he penjat.
El dibuix venia acompanyat d’una conversa divertidíssima entre mare i fill, que no reproduiré, prefereixo que ella ho expliqui, si vol, no te desperdici i es que ja sabem com es la canalla, oi?
Tinc pendent enviar els regals als guanyadors de la tria de noms per els peixets, en Farlopa per haver escollit els noms guanyadors i als padrins, en ROVIBA i LaCafeAmbLlet, us ben asseguro que estamos trabajando en ello.
GRÀCIES POL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Primer de tot voldria demanar disuclpes publicament al Bloc que avui fa anys, però es que per causes al.lienes a l’empresa, ahir a les 23:50 em vaig quedar sense internet a casa i no vaig poder postejar. Aclarit el tema, començo....
Avui cel.lebrem l’aniversari d’un Bloc, un bloc en el qual hi predomina el color verd, un verd suau que alegra i no cansa la vista. Amb aquest Bloc hem pogut rostir un pollastre amb pètals de roses, hem viatjat a llocs desconeguts per molts de nosaltres, hem tingut meme’s per estona, l’útil no te desperidici.
Amb aquest Bloc, i els seu propietari, hem vsictu processos de pau, de eleccions mogudes, hem passejat per Can Barça i Can Perico (ni que sigui per les amistats que te), amb ell hem cel.lebrat els 100 i els 200 posts on ens ha inclòs a tots en un video.
El Bloc que avui cel.lebra anys ens ha aconcellat sobre pel.licules, amb ell hem caminat per la corda fluixa, hem inaugurat temporades d’estiu mullant-nos els peus, també hem sabut que la terra te nom de vi, en aquest Bloc hem escoltat musica de la bona, hem gaudit de paratges acollidors que magistralment i fent servir sempre el senderi, ens ha sabut plasmar el seu autor.
Amb aquest Bloc hem entès que s'ens ha passat l'edat per fer algunes coses, o fins i tot que n'hi ha que miren mentre els altres penquen, hem conegut mentiders i d'altres que no ho son tant, i hem jutjat els polítics, els famosos del cor i els futbolistes amb una altre mirada, dien-t'hi sempre la nostra.
Un 12 de juny de 2006 va nèixer La Cullerada, un gran Bloc escrit per un gran home, guapissim, siguès igual de sincer i bona gent com ho ets ara, malgrat t’he conegut més tard he après molt llegin-t’he i vull seguir fen-ho!!!!.
MOLTISSIMES FELICITATS A LA CULLERADA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Un 12 de juny de 2006 va nèixer La Cullerada, un gran Bloc escrit per un gran home, guapissim, siguès igual de sincer i bona gent com ho ets ara, malgrat t’he conegut més tard he après molt llegin-t’he i vull seguir fen-ho!!!!.
MOLTISSIMES FELICITATS A LA CULLERADA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Nova proposta de Relats Conjunts Estels, ocells, una mena de cuc que s’arrossega per el terra, una cosa semblant a un gall però amb colors ben estranys, una girafa d’un sol ull amb antenes, una mena d’home-nen amb el cap llarg i flors grans, massa grans per ser senzilles flors...apart d’això jo no veig res més, hauria de veure alguna cosa més??
Cels blaus, negres conjugats amb vermells, verds de muntanya, taronges quasi vermellosos, jo nomes veig això, que més hauria de veure???
Saps que nen?, em sembla que ens ha tocat massa el sol al cap, veig coses que no se ni si son reals, segurament ficades dins d’un conte tindrien sentit, però aquí no n’hi trobo.
Saps que nena?, poder tens raó, poder que marxem amb la música a una altre part, que aquí la imaginació ja ens ha vençut.
Fot-l’hi canya!!!!!
Cels blaus, negres conjugats amb vermells, verds de muntanya, taronges quasi vermellosos, jo nomes veig això, que més hauria de veure???
Saps que nen?, em sembla que ens ha tocat massa el sol al cap, veig coses que no se ni si son reals, segurament ficades dins d’un conte tindrien sentit, però aquí no n’hi trobo.
Saps que nena?, poder tens raó, poder que marxem amb la música a una altre part, que aquí la imaginació ja ens ha vençut.
Fot-l’hi canya!!!!!
-------------------------------------------------
No deixeu d'escoltar aquesta versió del Canon de Pachelbel.
Aquest mes de juny tenim 3 aniversaris Blocaires, 2 son de persones i 1 es d’un Bloc, comencem doncs....
El Blocaire que avui felicitem es molt especial per a mi, amb ell hi tinc un gran amic, es un amic d’aquells al que l’hi pots explicar qualsevol cosa, bona o dolenta i ell mai et jutjarà. M’hi puc passar hores parlant per telèfon i sempre tindré la sensació de que em falta temps per dir-l’hi el que l’hi vull dir, mai em cansaria de sentir-li la veu.
Amb ell hem conegut un munt de gent, la Mentxu, en Kittus, la tonta i ara el tontu, la Puri, en Xavi, la Joana...i un munt d’amics més. Sabem que es molt del Barça, tot i que no es gaire futbolero, doncs lo seu son les pilotes més grans, vull dir el basquet.
Sabem que te una mica de tírria per la canalla, si més no pels que estudien la ESO, també sabem que es informàtic, la plantilla del meu bloc ha estat retocada per ell. Sabem que no pot menjar fruits secs, en canvi doneu-l’hi truita de patates que el fareu un home ben feliç.
Amb ell hem viscut el naixement de la nena de la Letizia, amb ell hem viscut uns Sant Jordi’s Cabrejats (per lo de Sopa de Cabra eh), també sabem que se l’hi espatllen molt els electrodomèstics, hem conegut Mordor de pe a pa i hem descobert que ballar no es lo seu. Sabem també que els seus post son immensament llargs, però dona gust llegir-los.
Amb ell hem fet i parlat de política, amb ell he pogut gaudir d’una Passió inigualable, sabem que l’hi agrada el cinema, tot i que odia anar-hi per veure les parelles que es morregen. A casa seva veu Coca-Cola i fora menja pizza i pren Lambrusco. També coneixem la seva fal·lera per la papiroflèxia i per jugar amb els ditets de la gent.
Un 10 de juny de 1973 va néixer en PEP, un amic com n’hi ha pocs, l’únic home Blocaire que he conegut en persona i del que puc donar fe que es tal i com veiem en el seu Bloc. Nino, per favorrrrrrr, per favorrrrrr i per favorrrrrr, NO CANVIÍS MAI DE LA VIDA, T’ESTIMO TAL i COM ETS!!!!!!!!!
MOLTISSIMES FELICITATS GUAPU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
El Blocaire que avui felicitem es molt especial per a mi, amb ell hi tinc un gran amic, es un amic d’aquells al que l’hi pots explicar qualsevol cosa, bona o dolenta i ell mai et jutjarà. M’hi puc passar hores parlant per telèfon i sempre tindré la sensació de que em falta temps per dir-l’hi el que l’hi vull dir, mai em cansaria de sentir-li la veu.
Amb ell hem conegut un munt de gent, la Mentxu, en Kittus, la tonta i ara el tontu, la Puri, en Xavi, la Joana...i un munt d’amics més. Sabem que es molt del Barça, tot i que no es gaire futbolero, doncs lo seu son les pilotes més grans, vull dir el basquet.
Sabem que te una mica de tírria per la canalla, si més no pels que estudien la ESO, també sabem que es informàtic, la plantilla del meu bloc ha estat retocada per ell. Sabem que no pot menjar fruits secs, en canvi doneu-l’hi truita de patates que el fareu un home ben feliç.
Amb ell hem viscut el naixement de la nena de la Letizia, amb ell hem viscut uns Sant Jordi’s Cabrejats (per lo de Sopa de Cabra eh), també sabem que se l’hi espatllen molt els electrodomèstics, hem conegut Mordor de pe a pa i hem descobert que ballar no es lo seu. Sabem també que els seus post son immensament llargs, però dona gust llegir-los.
Amb ell hem fet i parlat de política, amb ell he pogut gaudir d’una Passió inigualable, sabem que l’hi agrada el cinema, tot i que odia anar-hi per veure les parelles que es morregen. A casa seva veu Coca-Cola i fora menja pizza i pren Lambrusco. També coneixem la seva fal·lera per la papiroflèxia i per jugar amb els ditets de la gent.
Un 10 de juny de 1973 va néixer en PEP, un amic com n’hi ha pocs, l’únic home Blocaire que he conegut en persona i del que puc donar fe que es tal i com veiem en el seu Bloc. Nino, per favorrrrrrr, per favorrrrrr i per favorrrrrr, NO CANVIÍS MAI DE LA VIDA, T’ESTIMO TAL i COM ETS!!!!!!!!!
MOLTISSIMES FELICITATS GUAPU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Un dia dur, un dia colpidor, un dia que quasi be s’acaba i tinc son, molta son, els ulls se’m tanquen i es que aquesta nit passada una amiga m’ha fet patir de valent. Perdoneu que el meu post no sigui llarg, i possiblement està mancat d’explicacions d’aquelles típiques als que esteu acostumats quant entreu aquí, però el tàbac se m’ha acabat i que cony faig desperta a aquestes hores?, doncs xerrar amb un amic, una bellíssima persona, a la que avui he conegut més i millor.
Me’n vaig al llit, a dormir, no?, a fer coses lletges? tampoc, simplement a deixar passar les hores i quant l’home de la sorra acabi de passar per els ulls de tots els menuts i aparegui a casa meva possiblement pugui dormir a gust o no, qui lo sà?
Que dormiu bé, jo aquesta nit ho intentaré.
Me’n vaig al llit, a dormir, no?, a fer coses lletges? tampoc, simplement a deixar passar les hores i quant l’home de la sorra acabi de passar per els ulls de tots els menuts i aparegui a casa meva possiblement pugui dormir a gust o no, qui lo sà?
Que dormiu bé, jo aquesta nit ho intentaré.
Doncs si, despres de quasi dos dies de votacions els meus peixets, i ara també els vostres, ja tenen noms i padrins!!!!!!
Per majoria absoluta i amb un total de 10 vots (evidentment no cal buscar tres parelles per anar a la final donat que aquests dos noms han arrasat), els guanyadors son GIN i TONIC, grans noms si senyor, sense desmereixer als altres eh, el que passa es que ja sabeu que m’hi sento plenament indetificada, donat que el Gintonic es la meva beguda favorita, tranquils, no em beure als peixos.
Voldria des d’aqui donar les gràcies a totes les candidatures i donar-vos els resultats per que en tingueu constància :
* Amb 10 vots, Gin i Tonic
* Amb 3 vots, Bonnie i Clide
* Amb 1 vot, Vodka i Lima
* Amb 1 vot, Adán i Eva
En quant als padrins, tenint en compte que nomes s’han presentat dues persones (un home i una dona) i que compleixen amb escreix els tres requisits principals, no cal buscar-ne cap més.
S’en ve amb mi i amb els peixets a un Parador Nacional..... el guanyador dels noms escollits…en FARLOPA!!!!!
Els padrins, i que han de fer la mona cada anys als meus peixets (no feu com jo amb el meu fiol que de vegades em columpio que no veas) son...en ROVIBA i LA CAFEAMBLLET!!!!!!!
Vull comunicar-vos també que he creat, per que m’ha donat la real gana, el títol de PADRI D’HONOR, que es per en POL, el fill de la MAMA DEL POL!!!!!!! (Que intentarà enviar-me un dibuix de peixitus i el penjarem al Bloc per tal que tothom el pugui veure).
Farlopa, ves dient-l’hi a la Cuca que marxem fora el cap de setmana, tu, jo i els peixets….colarà???
De tot cor, gràcies per la vostre participació, tots els guanyadors, i fins i tot els que han col.laborat donant possibles noms i no han pogut guanyar, rebran un petit detall de part de la JO MATEIXA i els seus PEIXETS, ara si, GIN i TONIC, però no em fiqueu gaire presa eh, que he d’escriure més Mini Relats pel concurs de la Candela.
Per majoria absoluta i amb un total de 10 vots (evidentment no cal buscar tres parelles per anar a la final donat que aquests dos noms han arrasat), els guanyadors son GIN i TONIC, grans noms si senyor, sense desmereixer als altres eh, el que passa es que ja sabeu que m’hi sento plenament indetificada, donat que el Gintonic es la meva beguda favorita, tranquils, no em beure als peixos.
Voldria des d’aqui donar les gràcies a totes les candidatures i donar-vos els resultats per que en tingueu constància :
* Amb 10 vots, Gin i Tonic
* Amb 3 vots, Bonnie i Clide
* Amb 1 vot, Vodka i Lima
* Amb 1 vot, Adán i Eva
En quant als padrins, tenint en compte que nomes s’han presentat dues persones (un home i una dona) i que compleixen amb escreix els tres requisits principals, no cal buscar-ne cap més.
S’en ve amb mi i amb els peixets a un Parador Nacional..... el guanyador dels noms escollits…en FARLOPA!!!!!
Els padrins, i que han de fer la mona cada anys als meus peixets (no feu com jo amb el meu fiol que de vegades em columpio que no veas) son...en ROVIBA i LA CAFEAMBLLET!!!!!!!
Vull comunicar-vos també que he creat, per que m’ha donat la real gana, el títol de PADRI D’HONOR, que es per en POL, el fill de la MAMA DEL POL!!!!!!! (Que intentarà enviar-me un dibuix de peixitus i el penjarem al Bloc per tal que tothom el pugui veure).
Farlopa, ves dient-l’hi a la Cuca que marxem fora el cap de setmana, tu, jo i els peixets….colarà???
De tot cor, gràcies per la vostre participació, tots els guanyadors, i fins i tot els que han col.laborat donant possibles noms i no han pogut guanyar, rebran un petit detall de part de la JO MATEIXA i els seus PEIXETS, ara si, GIN i TONIC, però no em fiqueu gaire presa eh, que he d’escriure més Mini Relats pel concurs de la Candela.
He llegit les vostres propostes de noms per els meus peixets i la veritat es que heu estat molt inspiradors, n’he fet un filtratge exhaustiu, tot descartant noms amb el que crec que ells no es sentiran identificats, així doncs els noms que més m’han agradat son:
a) Gin i Tonic (Triats per en Farlopa)
b) Ell i Ella (Triats per la Mama del Pol)
c) Bonnie i Clide (Triats per la Metamorfosi)
d) Vodka i Lima (Triats per la CafeAmbLlet)
e) Adán i Eva (Triats per la Joana).
f) Romeu i Julieta (Triats per en Ferran)
g) Pixie i Dixie (Triats per l’Alatrencada i reafirmats per en G!)
h) Lagarta i Fugi (Triats per la Déjà Vie)
i) Mis i Al (Triats per en ROVIBA)
Els que no surten a la llista han estat descartats per els peixets directament, massa anomenats, massa tristos, massa gays, etc.....
Ara be, de totes aquestes opcions n’haurien de sortir 3 parelles que passaran a la gran final i tindran com a Padrí i Padrina aquells blocaires que compleixin, com a mínim, 3 dels següents requisits:
a) Ser major de 2 anys i menor de 150.
b) Formar part de la comunitat Blocaire.
c) Tenir un gran sentit de l’humor i per suposat no ser gens vergonyós/a.
d) Ser votats, com a mínim, per 4 Blocaires que compleixin algún dels requisits anteriors.
El premi serà passar un cap de setmana amb els peixets i amb la Jo Mateixa a un parador nacional de.......ja us ho diré més endavant. Per cert, els guanyadors hauran de signar un contracte on es comprometen a deixar-se fotografiar amb els peixets i permetran que aquestes fotos siguin penjades en aquest Bloc.
Ja se que esteu molt liats amb el concurs de Mini Relats Eròtics de la Candela (per cert guapa, jo ja t’he enviat el meu), però ella nomes us demana 10 línies i desprès ja no teniu res més a fer, nomes entrar aquí i votar, jugueu??
a) Gin i Tonic (Triats per en Farlopa)
b) Ell i Ella (Triats per la Mama del Pol)
c) Bonnie i Clide (Triats per la Metamorfosi)
d) Vodka i Lima (Triats per la CafeAmbLlet)
e) Adán i Eva (Triats per la Joana).
f) Romeu i Julieta (Triats per en Ferran)
g) Pixie i Dixie (Triats per l’Alatrencada i reafirmats per en G!)
h) Lagarta i Fugi (Triats per la Déjà Vie)
i) Mis i Al (Triats per en ROVIBA)
Els que no surten a la llista han estat descartats per els peixets directament, massa anomenats, massa tristos, massa gays, etc.....
Ara be, de totes aquestes opcions n’haurien de sortir 3 parelles que passaran a la gran final i tindran com a Padrí i Padrina aquells blocaires que compleixin, com a mínim, 3 dels següents requisits:
a) Ser major de 2 anys i menor de 150.
b) Formar part de la comunitat Blocaire.
c) Tenir un gran sentit de l’humor i per suposat no ser gens vergonyós/a.
d) Ser votats, com a mínim, per 4 Blocaires que compleixin algún dels requisits anteriors.
El premi serà passar un cap de setmana amb els peixets i amb la Jo Mateixa a un parador nacional de.......ja us ho diré més endavant. Per cert, els guanyadors hauran de signar un contracte on es comprometen a deixar-se fotografiar amb els peixets i permetran que aquestes fotos siguin penjades en aquest Bloc.
Ja se que esteu molt liats amb el concurs de Mini Relats Eròtics de la Candela (per cert guapa, jo ja t’he enviat el meu), però ella nomes us demana 10 línies i desprès ja no teniu res més a fer, nomes entrar aquí i votar, jugueu??
La cançó?? va per TU princesa.
Doncs si, ahir un company de feina d'en Hatim em va regalar dos peixets, la petita es femella i el gran es mascle.
Busco noms per ells, m'ajudeu??
Actualització feta a les 11:44....els meus peixos estan intentant tenir relacions sexuals....m'he quedat a quadres, ella es una lagartona, no us podeu imaginar com el busca la tia, es foten unes carreres de dalt abaix de la peixera, ell fugint i ella buscant-lo, clar que tampoc poc fugir gaire lluny...pobre bèstia...ell dic, ella em sembla que es una mala pecora...el farà patir pobre peixet :-(
;;
Subscribe to:
Missatges (Atom)
