I l'excitació es aquí


Quant en fer-se fosc sents la necessitat de buscar l'excitació del moment en paraules robades, t'enadones que no n'hi ha prou i que en vols més, però saps del cert, que no pots donar més del que estàs oferint.


Quant en la foscor pots llegir que algú et dessitja i que vol recorrer cada plec del teu cos amb la seva llengua, l'excitació arriva i en gaudeixes com mai, encara que no estigui ben vist davant dels ulls dels altres.


Quant en llevar-te al matí el teu cos està diferent, et sents molla i l'excitació encara es pot palpar, t'enadones que amb una nit no n'hi ha hagut prou i et preguntes per que les fantasies, de vegades, nomès poden ser fantasies.


Inici de vacances


Avui començo les meves vacances i ja tinc uns dies ocupats, aquesta tarda o poder demà ens tocarà fer de cangurs del nen d'en Hatim, tot i que encara no es segur del tot i dimecres al matí haure'm d'anar a ca el paleta a veure els mobles que ens ha pressupostat i a pagar la primera part de les reformes....ja tremolo.


La resta de dies ens dedicarem a acabar de desmuntar els mobles del pis i a anar a la platja, a la muntanya i a fer coses vàries, amb el nen i nosaltres dos sols, tenia ganes d'agafar vacances per que pensava que podriem dedicar temps al pis però clar, fins que els paletes no acabin nosaltres no podrem fer res i segurament això no serà fins d'aqui a un parell de mesos....les coses s'han retrasat per problemes burocràtics, però be, ja ens ho podiem imaginar.


Aniré pasant per el Bloc, no se si amb la mateixa assiduitat que de normal, i us aniré comentant a tots aquells que aneu actualitzant (Taramabana, m'he instal.lat el RSS Bandit i es més fàcil veure qui actualitza i qui no, gràcies!!!!!!!!!!), evidentment els Blocaires que facin anys aquest mes que vindrà tindràn el seu post d'aniversari, això no faltarà.


I be, nomès em queda dir-vos que espero que, els que pogueu, tingueu unes molt bones vacances, que en gaudiu al màxim i que ens veiem a la tornada!!!!!!!!


Avui toquen a la fi els Aniversaris Blocaires del mes de Juliol, durant el mes d’Agost, encara que estigui de vacances, els Blocaires que facin anys seran felicitats com ja es costum en aquest Bloc.
Comencem doncs....

La dona que avui fa anys fa ben poquet que la conec, però la frescor amb la que escriu, com ens escenifica els llocs, les emocions, els colors i els sentiments, m’han captivat des de el primer dia.

Ella ens ha descrit com son els seus ulls i hem pogut sentir els seu color tal i com ella el sent, en aquell moment eren vermells. Ella ens ha demostrat que l’amor existeix i em pogut saborejar-lo, llepar-lo i sentir-lo molt endins.

Ens hem dutxat amb ella i el seu company, amb ella hem descobert com es fan els massatges sexuals, hem fet una amanida al camp, una amanida de pollastre mentre la resta de la gent ens mirava, però a nosaltres plim, ens hem fos pensant en com es fon ella quant pensa en ell.

Ella ens ha mostrat com despullar el cos d’un home i com besar-li cos sencer per crear més excitació, ells ens ha ensenyat i amb ella hem gaudit de l’estupenda historia d’amor de dos ositos de goma, amb ells hem fet l’amor i ella ens ho ha narrat amb paraules enamorades.

El seu Bloc es eròtic, i no es groller (a mi m’encanta!!!!), es dolç, tendre, com crec que es ella en el fons, una dona apassionada, que viu l’amor com ha de ser, apassionant, sense presses, sense pors ni tabús. Ella ens ha mostrat com de dolços poden ser els petons i com de excitats podem estar quant sabem que la persona que ens estimem i ens estima, està a punt de besar-nos llargament.

Un 27 de juliol de.....no se sap quin any, va néixer la Palitodelasorejas, una dona encesa, amorosa, tendre i lluitadora, amb una il·lusió profunda, estar a prop de la persona que estima......bonica, ja queda menys, segur!!!!!

MOLTISSIMES FELICITATS GUAPA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

El meu racó

Fa ja uns mesos us vaig mostrar on treballava, alguna foto del que veia mentre era a la feina, avui he fet algunes fotos de casa meva, be, de casa els pares, i no se ben be per que ho he fet, suposo que per que d’aquí a poc temps ja no hi viure aquí i la melancolia m’ha envaït per uns instants.

A aquesta foto podeu veure una part de la meva habitació, concretament es el meu lloc de treball , des on us escric la majoria dels post, des de on us comento al vespre quant arribo i des on llegeixo els vostres Blocs.

Això no pretén ser pas un meme, però...si algú vol mostrar una part del seu petit món particular que ho faci, a mi m’ha fet il·lusió mostrar-vos-ho (s’escriu així??), reconec per això, que friso per mostrar-vos com serà el meu nou lloc de treball a la meva pròpia casa, prometo fer-ho quant to estigui llest i acabat.

La següent foto son dels animalons de peluix que tinc damunt del llit i que cada vespre he de treure de damunt del llit per anar a dormir i al matí, en recollir l’habitació, he de tornar a posar, veieu que hi ha una mica de tot.


Un altre dia us mostraré els meus llibres i els meus CD’s, que no en tinc pocs, no se pas si m’hi cabran a casa meva...òndia, se’m fa estrany dir CASA MEVA, espero acostumar-m’hi ben aviat.

Musiqueta per acabar el dia, no te res a veure amb el post, però si amb el sentiment que estic experimentant quant veig que cada vegada està més a prop el moment de marxar d’aquí i començar una nova vida en parella. Tinc ganes de que en Hatim em desperti cada mati amb petons i abans de marxar a la feina em torni a besar.




Post dedicat a l’Andrea, que no nomes va canviar de casa, si no de país, de cultura, d’idioma, de família, d’amics....espero que puguis tornar-hi algun dia, per acabar aquella caseta de somni que ens explicaves, un petonet bonica.

Estem acabant el mes i ja nomes ens queden 2 Aniversaris Blocaires, aquest i un altre d’aquí a res. Comencem doncs....

La dona Blocaire que fa anys avui de vegades em fa parar boja, però no ho dic amb mala llet eh, ho dic per que el seu caparró està sempre amunt i avall, pensant, resolent, canviant i fent volar la imaginació, els seus post son ben sorprenents i senzills alhora.

Sabem que no l’hi fa gràcia que se l’hi casin les amigues i menys si es com la seva, amb ella sabem com se les pesquen la canalla per que encara que els hi fumi bronca, n’hi ha que li responent amb un O...la lio. Sabem també que te 5 hàbits estranys, a mi el que més em va sorprendre va ser el mirar-se a la gent quant passa per davant dels restaurants, més que res per saber quina relació hi ha entre ells.

Amb ella hem estat a punt de baixar per els tobogans d’una sabateria mentre esperàvem que l’hi venguessin unes Éstonfli (bambes), sabem també que ella vol està bona (no dubto que ho estigui) en lloc de tenir àngel, sabem que es deleix per la xocolata i ens ha demanat que no perdem el somriure en el dia de Sant Jordi.

Sabem d’ella que n’està molt orgullosa de dedicar-se al que es dedica, encara que l’hi vomitin a sobre, encara que la Barbie en miniatura l’hi plori 10 cops al dia, encara que l’hi controlin si canvia d’arracades cada dia...ella sap que no pot exercici d’una altre cosa que no sigui de mestre.

Sabem que te passió per elseurei i que de tant en tant l’ajuda a fer memes, concretament els dels bolsos (nena, per cert, una monada i una molt bona col·lecció!!!!), hem gaudit amb ella de relats, poesies, musica, vídeos... i sense cap mena de dubtes, sabem que la Núria Bacardit es L'Erin Brockovitch catalana.

Un 25 de juliol de 1979, va néixer l’Anna Tarambana
, una dona de cap a peus, a la que admiro moltíssim per la manera d’expressar-se, per la manera d’atraure lectors dia rere dia amb uns post, com ja he dit, senzills i a voltes profunds.

MOLTISSIMES FELICITATS GUAPÍSSIMA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


06:15 Sona el despertador, poso TV·3 i diuen que encara hi ha zones de BCN que no tenen llum.
6:23 Em dutxo i vesteixo.
6:40 Truco a FECSA - ENDESA, no contesten, truco al Periòdico i no em poden donar informació per que no en tenen més que la que han publicat. Torno a trucar a FECSA - ENDESA i pregunto per el carrer on treballo, no hi ha llum i calculen que fins d’aquí a dos o tres dies no n’hi haurà.
6:57 Emprenyada vaig a agafar el bus de les 07:08, ja m’he fumat 4 cigarros de lo nerviosa que estic.
08:13 Soc al barri on treballo, no hi ha llum al forn ni al supermercat.
8:19 Soc al despatx, pujo les persianes i m’assec a la cadira d’un dels jefes a esmorzar.
8:40 Estic sola al despatx, no ha vingut cap company de moment ni cap d’ells m’ha trucat al mòbil per saber si hi ha llum o no.
8:42 Començo a escriure aquest post en un full de paper.
9:40 Sola al despatx, aviso al mosso de magatzem que està al carrer fumant, i anem a fer un cafè.
10:10 Quant arriba un dels jefes (mun pare) em fa trucar al paio que ens porta la centraleta telefònica per saber si podem tirar una línia nova de telèfon per tal de no estar incomunicats. Impossible, les línies son totes digitals i passen per la centraleta.
10:25 TENIM LLUM!!!!!!
10:31 Ja no tenim llum.
11:30 Cigarret, cafè, volta per barri.
12:05 Tot igual, sense llum.
13:57 Anem a dinar.
14:35 Tot igual i sense llum, faig una sopa de lletres.
15:35 Els encarregats, l’enginyera i mun pare marxen.
15:37 Migdiada.
16:20 He fet 12.750 punts al Joc del Tetris del mòbil.
16:43 Responc la trucada al mòbil que em fa en Hatim.
17:10 Faig 11.895 punts al Joc del Tetris del mòbil.
17:32 Foto el camp del despatx.

El que més ràbia em fa es la incertesa de si demà el panorama serà semblant o no, que faig, m’enduc un llibre o no caldrà??? Desprès de llegir aixo fa res no se que pensar: Segons el director de relacions institucionals de la companyia, Albert Alegre, la ciutat no podrà recuperar la normalitat en el subministrament elèctric fins dissabte que ve --cinc dies després de produir-se l'apagada generalitzada--. Alegre ha informat que els afectats es troben en zones dels districtes de Sant Martí, Sant Andreu, Horta-Guinardó, Gràcia i part de l'Eixample.
Actualització feta a les 23:24...en Hatim m'ha trucat desde la feina, es veu que ens han posat un generador al barri i ja tenim llum al despatx, apa doncs, demà a pencar, cagunlaputa!!!!!

902- 536 536


Aquest es el número de telèfon d’Avaries de FECSA ENDESA, i al que he trucat aquest matí unes 40 vegades desprès de l’apagada de llum que hem sofert a l’empresa.

Al principi hem pensat que era una cosa nostre (ja sabeu, som electricistes i en casa de herrero....), però en sortir a l’escala hem vist que el bloc de pisos on tenim les oficines estaven a les foques també. He baixat al carrer i he vist que el DIA que hi al costat, el forn i l’Edifici de Metro que tenim davant mateix, també estaven sense llum.

He trucat a la Una més i a en Pep i els dos m’han confirmat que ells també estaven sense llum, i cadascun d’ells estan a una part diferent de Barcelona...cony, aquí està passant quelcom.

Les meves trucades a FECSA ENDESA han estat en va fins quasi be les 15:00 on al final una "amable senyoreta" m’ha respost:

- FECSA ENDESA digui’m, l’aten Mª Isabel, en que el puc ajudar?
- Bona tarda Mª Isabel, em dic Jo Mateixa i volia informació sobre l’averia que....
- Perdoni, no puc donar-li informació per que no es cosa de FECSA ENDESA.
- No, no miri si jo ja se el que ha passat, les noticies en van plenes, però volia...
- Ah si??, vostè sap que ha pasat???
- ....doncs si, vostè no??
- Noooo, a nosaltres no ens han dit res, que em podria dir que passa exactament??
- Doncs es veu que a Passeig Maragall hi ha hagut un transformador d’alta tensió que s’ha cremat i de retruc ha fet caure línies de menys envergadura, però que ha afectat al 70% dels semàfors de la ciutat, nomes hi ha llum a St. Martí i Ciutat Vella.
- A Maragall diu???
- ...si, a Maragall. Les linies 1, 3 i 5 del metro no funcionen gaire be encara, però esperen poder restablir el servei el més aviat possible.
- A Maragall diu???
- ....perdoni, vostè m’escolta quant l’hi parlo??, SI, a Maragall.
- I qui em pagarà a mi tot el que tinc al congelador??, es que jo visc a Passeig Maragall!!!

I m’ha penjat...jo nomes volia saber si en tenien per gaire, més que res per si podíem marxar a casa o no, però m’he quedat amb les ganes de saber-ho, total, que servidora s’ha quedat al despatx, completament sola, fins a les 17:30, on tipa de fer el pajaru he marxat.

Molts de vosaltres fins demà, amb una mica de sort, no tindreu accés a Internet per que esteu sense llum, com heu passat el dia????

Gospel Viu!!!!


Aquest cap de setmana l’hem passat a Pineda amb en Hatim, els pares i la Paloma, una amiga madrilenya dels pares i meva, que fa més de 20 anys que coneixem. Ha estat un cap de setmana intens que va començar divendres al vespre amb un concert de GOSPEL a la Plaça d’Espanya.

Quant l’Alepsi ens explica les seves aventures amb el grup de GOSPEL en el que canta mai m’hagués pogut imaginar que fos tant i tant divertit presenciar-ne un concert. No, no era pas el grup de l’Alepsi, però el grup que va venir a cantar son increïbles.

Es diuen GOSPEL VIU
i son impressionants us ho dic de debo, en ma vida m’havia divertit tant, vaig cantar, vaig ballar i des de bon principi vaig sentir la necessitat de saltar a l’escenari i posar-me a cantar amb ells, menys mal que no ho faig fer, hagués estat desastrós es clar.

Jo recordava la famosa pel·lícula de SISTER ACT II , sabeu quina es oi? I quant la vaig veure en vaig quedar enamorada de la musica GOSPEL, quant em van dir que hi va el concert no m’ho vaig voler perdre. Tots vestits de roba blanca de lli, 60 persones a l’escenari cantant amb unes veus prodigioses, amb un ritme al cos impressionant, de fet en vaig fer un vídeo que dura poquet (si sabes com penjar-lo al YOUTUBE ho faria) i es veu bastant mogut per que mentre gravava anava ballant. Us en deixo fotos a l’Àlbum Picassa de la Jo Mateixa.


Dissabte de xerrera amb la Paloma posant-nos al corrent de la seva vida i ella de la nostre, han estat pocs dies compartits però ha valgut la pena, ha estat un cap de setmana diferent i ja ens tocaba fer alguna cosa més que neteja al pis i pel.licules fins a altes hores de la matinada, no creieu??

Us deixo el calendari d’actuacions de GOSPEL VIU
, si teniu oportunitat aneu a veure’ls, us asseguro que en gaudireu.

Nota per en David: Dins d’aquest mateix àlbum del GOSPEL, podràs trobar 3 fotos d’un dels trens de rodalies que passa per davant de casa, per que vegis on estic jo i on queda la via i la platja :-)

Com ha anat els vostre cap de setmana????


Goodbye Sr. Piqué


Estimat President i amic Mariano:

Com recordaràs, fa diversos dies et vaig escriure per comunicar-te la meva decisió de deixar la direcció del Partit a Catalunya i, a més a més, la meva dedicació a la política. Crec que et donava raons més que suficients per justificar la meva actitud. I, penso, sincerament, que totes segueixen sent vàlides.

En un altre moment, i en circumstàncies diferents, ja et vaig oferir el meu càrrec davant la clara des- autorització a la qual m'havia sotmès la direcció a través del Secretari General. La teva sol.licitud, argumentada sòlidament no només en termes polítics sinó, sobretot, humans, i el meu apreci personal i polític a la teva persona, va aconseguir que, aleshores, reconsiderés la meva postura.

Com saps, he seguit treballant, en circumstàncies gens fàcils i en el si d'un Partit en què no falten mesquineses i misèries (que he de dir que es compensen, més que de sobres, amb gent admirable per la qual sento un enorme respecte i reconeixement i que m'han ajudat a mantenir les ganes i la il.lusió).

Recentment, en virtut del que et vaig exposar a la meva carta, vaig arribar a la conclusió que la meva permanència no era sostenible i així t'ho vaig traslladar, amb tota sinceritat i honestedat, i convençut de la irreversibilitat i inevitabilitat de la meva sortida, i des de la convicció que era el millor, per a tu i per al Partit, que fos com més aviat millor.

La teva petició que obrís uns dies de reflexió i, sobretot, la meva profunda voluntat de no perjudicar-te, en vista dels arguments personals que vas utilitzar, va aconseguir, de nou, que ho hagi intentat una altra vegada, sabent, com tu saps, que el meu compromís no aniria, en cap cas, més enllà de les generals i amb l'únic objectiu, en el terreny personal, de contribuir a la teva victòria que desitjo ferventment pel bé d'Espanya i de tots.

Vaig creure que això passava per reforçar la meva autoritat i, fent els canvis i els ajustos necessaris que jo comparteixo, no aprofitar la circumstància per demolir la meva imatge pròpia davant de la societat catalana, i intentar perjudicar persones que, amb errors, sens dubte, però també encerts, s'han deixat la pell pel nostre projecte. I com que és evident que s'ha volgut fer així des de la direcció del Partit, i encara constant-me que no per tu, el mal ja és irreversible. El més dolent és que crec que, conscientment o inconscientment, el mal s'ha fet, sobretot, a tu i al Partit.

Però queda encara temps per a les generals i perquè altres persones es posin al capdavant del Partit a Catalunya i et facin la millor campanya electoral.Sempre mantindré el meu afecte i apreci a la teva persona i al nostre Partit, que m'ha donat l'oportunitat de conèixer magnífiques persones, de descobrir nous amics, i de poder prestar, modestament, un servei als interessos generals, tant en tasques de govern, com des de ja fa quatre anys, des de l'oposició.

Amb tota la meva estima.

Josep Piqué.

Carta de dismissió emesa per en Josep Piqué i acceptada per en Mariano Rajoy, desprès d'en Piqué també va dimitir en Francesc Vendrell. Informació extreta de El Periódico de Catalunya.


Desprès de llegir aquesta carta opinio que el Sr. Piqué ho haguès pogut fer molt abans això de marxar del partit, encara no entenc com ha aguantat tant amb aquesta colla de poca vergonyes.

Gent, a les 14:00 plego i marxo a Pineda, porto el portàtil es a dir que incomunicada no estaré, però tenim gent a casa aquest cap de setmana i es una amiga Madrilenya a la que fa anys que no veig.....tindrem més temaes de convesra amb la dimissió d'en Piqué....que passeu MOLT BON CAP DE SETMANA!!!!!


Que ens està passant??


Això es el que em pregunto cada cop que algun Blocaire em diu que s’ha penjat del propietari d’un dels Blocs que habitualment llegeix, per que hi ha molts marrus per aquest món de Blogerus encara que no us ho creieu.

Fins al dia d’avui soc conscient de 6 rollos blugerus, amb sexe inclòs, que m’han fet patir i em sembla que em faran patir i en certa manera entenc que hi pugui haver-hi una atracció per la gent que escriu els post, però tant com per partir peres amb les parelles??, perdoneu, això que algú m’ho expliqui per que no ho entenc.

Puc entendre que us enamoreu (digues-l’hi amor, digues-l’hi morbo) d’aquell manso que escriu tant be “que fa escorrem de gust nomes en llegir-l’ho”, o puc entendre que “trempeu” en veure les fotos d’un cul tant sensual com el que fotografia aquella noia, però de veres, que ens està passant??

E-V-I-D-E-N-T-M-E-N-T que jo també tinc fantasies amb els nois de la comunitat (ho sento nenes, però a mi el bacallà pos como que no) i si mai us explico algun dels meus somnis eròtics – festiu amb algun de vosaltres us en faríeu creus i no em reconeixeríeu, doncs servidora es mediterrània i ja s'ha saps, tinc la sang calentaaaaaaa, calentaaaaaaaa, però mai se m’ha passat pel cap embolicar-m’hi.....be, poder alguna vegada, però el cas no es aquest, em vinc a referir (qui deia aquesta frase tot sovint???), que jo tinc parella i ME L’ESTIMO MOLT i no podria, no seria capaç d’enganyar-lo amb una altre persona i crieu-me, n’he tingut oportunitats, però he dit NO i ara, desprès de temps i mirant-ho des d’una altre perspectiva, no m’avergonyeixo d’haver dit NO en aquell moment.

Amb aquesta reflexió no estic recriminant, a ningú dels que jo se que estan liats, el fet de que ho estiguin eh, tant de bo les coses us surtin de putíssima mare i en lloc d’un rotllo la cosa vagi a més...o poder no us interessa anar a més, per que clar...el roce hace el cariño y cariño que te la endiño, però si deixa de ser un rotllo per convertir-se en una relació amb cara i ulls...on queda el morbo de dir tia, tia, tia, que m’he liat amb fulanito i no vegis quina passada!!!!!!!

Reflexionem....

PD: Espero que, qui tots sabeu, no llegeixi aquest post per que si no demà ja em veig compuesta y sin novio i llavors penjaré un SE BUSCA per Mi Mateixa i escriure, amb tota mena de detalls, quin son els blugerus amb els que em liaria i per que.....apalis, sort als que heu començat a fer, del morbo del Bloc, alguna cosa més en la vostra vida.


Abans de tot vull demanar disculpes al Blocaire que fa anys avui per que ahir, entre una cosa i una altre (dubtes i tensions que no venen a “cuento”) no vaig poder fer el post del seu aniversari, començó eh....

El Blocaire que avui fa anys, l’he anat descobrint poc a poc i tot i que l’he vist en persona moltes vegades mai l’havia considerat Blocaire de pro (tot i que el llegeixo ven ve cada dia), poder per que el tinc més aprop que a d’altres i si vull comentar res es més fàcil que el truqui o que hi quedi en persona....

Amb ell he experimentat canvis polítics dins del meu poble, canvis de govern, d’alcaldes i de visions polítiques en general, es un home compromes amb el Baix Llobregat i més concretament amb Sant Boi de Llobregat, el lloc on vivim tots dos.

Ell es part implicada de la Xarxa Santboiana, de la que n’ha d’estar ben orgullós per que ja hi han 79 Blocs actius al Baix Llobregat!!!!. Amb ell he après una mica més com funciona la política catalana i el per que de moltes coses dins d’aquest món de vegades tancat a segons qui.

Amb ell he rigut en les últimes eleccions on he fet d’apoderada, doncs no esperava veure'l i va ser una grata sorpresa, tot i que encara tenim pendent alguna coseta que em temo que haurem de deixar per despres de vacances, donat que la seva feina i el meu pis ens porten de cul al dos.

Un 18 de juliol de.....no se sap quin any, va néixer en Ferran Cobo, militant fervent d’ERC Sant Boi.....broma fàcil....com se t’acut venir a aquest món el dia del Glorioso Alzamiento Nacional?? :-P

MOLTISSIMES FELICITATS GUAPISSIM!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


L'australià Jeffrey Lee no perd ni un segon del seu temps pensant en l'elevadíssim valor de l'urani, malgrat que la cotització d'aquest metall podria convertir-lo en un dels homes més rics del món. I és que la firma energètica francesa Areva està disposada a pagar més de 5.000 milions de dòlars (uns 3.650 milions d'euros) per extreure 14.000 tones d'urani d'un terreny propietat de Lee, segons informa el diari Sydney Morning Herald.

Lee és membre del clan Djok i el principal responsable d'un dipòsit d'urani de Koongarra. Ell assegura que mai accedirà a les pretensions de les empreses que l'assetgen. "Hi ha llocs sagrats, especials que estan sota la meva responsabilitat. No estic interessat en les ofertes de l'home blanc. No m'importen els diners, ja tinc una feina i puc anar a pescar i caçar. Això és tot el que necessito", afirma l'home, de 36 anys.

Sotmès a una gran pressió

Estic sotmès a una gran pressió i durant molt temps no he volgut parlar ni pensar en Koongarra. "Però ara vull parlar públicament sobre això perquè tinc por pel futur de les meves terres", ha dit. "He après tot el que sé a l'ombra de la meva àvia. Vaig sentir totes les històries i vaig aprendre tot el que tenia a veure amb aquesta terra, i ara desitjo transmetre-ho als meus fills", ha subratllat al rotatiu australià.

Areva pretén extreure urani en la seva explotació de 12,5 quilòmetres de superfície, aprofitant el gran increment del preu de l'urani al mercat internacional. Però la negativa de Lee afegeix una gran pressió al Govern Federal per incorporar aquestes terres al Parc Nacional de Kakadu, cosa que faria canviar-ne l'estatus i passaria a ser un territori protegit. L'opinió pública segueix el cas amb gran expectació.

El futur relleu

El Govern de Howard ha mantingut sempre que no aprovaria la creació de cap mina nova al territori sense el consentiment dels amos de les terres. L'Executiu va traslladar a la Unesco que facilitaria la integració de les terres al parc de Kakadu si així ho sol·licitaven els propietaris.

Lee, que treballa com a guardaboscos a Kakadu, ha declarat que si Koongarra forma part d'aquest territori ell respirarà tranquil. "Així, les lleis, els costums, els arbres, les plantes i l'aigua d'aquest lloc continuaran igual que quan em va ser traspassada la responsabilitat de tenir-ne cura per part del meu pare i el meu avi", ha declarat. El que no té tan clar és a qui traspassarà el relleu per defensar aquest territori: Lee és solter i no té cap fill. "És una cosa sobre la qual encara he de reflexionar," es limita a dir.



Des del passat dia 12 l’estació de Mercat Nou L-1 està tancada i els usuaris del Transport Públic patim una gran odissea per fer els trajectes de casa a la feina i a l’inrevés.

No se si algun de vosaltres ha d’agafar aquest línia i fer un recorregut que impliqui sobrepassar aquest estació, però per si de cas us explico el caos que a mi em representa....

Si Mercat Nou L-1 estigues funcionant....
07:20...bus interurbà fins a l’estació de FGC de Sant Boi.
07:32...FGC des de Sant Boi i fins a Avinguda Carrilet.
07:35...Avinguda Carrilet, metro L-1 fins a Navas.
08:15...Navas, caminant 5 minuts arribo a la feina.

Ara que Mercat Nou L-1 no funciona....
07:20...bus interurbà fins a l’estació de FGC de Sant Boi.
07:32...FGC des de Sant Boi i fins a Plaça Espanya.
07:55...Plaça Espanya L-1 fins a Navas.
08:25...Navas, caminant 5 minuts arribo a la feina.

A banda de que arribo a la feina 10 minuts més tard (entro a pencar a les 09:00, però abans miro de prendre’m el Cacaolat de cada matí) quasi no puc dormir, abans quant pujava al metro des de Avinguda Carrilet sabia que tenia una ½ hora per dormir sense que ningú m’emprenyes, ara, havent de baixar a Plaça Espanya i allà havent d’agafar el metro tinc tots els números per no trobar lloc per seure i no poder dormir. Així estarem fins el 3 d’agost.

Explicació de Transports Metropolitans de Barcelona:

Amb motiu de les obres relacionades amb l'arribada de la línia d'alta velocitat a Sants, des del dia 12 de juliol i fins al 3 d’agost, el tram d’aquesta línia 1 entre les estacions de Santa Eulàlia i Plaça de Sants quedarà tallat a partir de les 22.00 hores aproximadament i fins a la finalització del servei. Durant els talls, els trens circularan entre Hospital de Bellvitge i Santa Eulàlia, d’una banda, i entre Plaça de Sants i Fondo, de l’altra. Un autobús especial amb freqüències semblants al metro cobrirà el recorregut d’Espanya a Santa Eulàlia, i a l’inrevés.


Que us sigui lleu!!!!!!!

Jo, un premi? per que?


Dijous pasat al vespre em vaig sorprendre quant en entrat al Bloc d’en Gatot m’hi vaig trobar amb que em feia un regal, un thinking blogger award, que ve a ser com un distintiu que es donen a Blocs/Blogs que et motiven a pensar. Opino, com en Gatot, que això ve a ser com un meme, donat que desprès de tornar a de llegir el que en Gatot va dir del Bloc (perdoneu, es que em fa molta ilu!!!!) hauré d’anomenar a 5 Blocs que em despertin el cervellet. Això és el que ell va dir del Diari de Jo Mateixa:

Un nou enamorament tant "a primera vista" que ha de ser cert per nassos. Si algun dia esborren la paraula sinceritat del diccionari, segur que la canviaran per Txell i hi posaran la mateixa definició. La jo mateixa, és el sentiment que s'escapa per la punta dels dits (com es deu escapar per la boca), a raig, sense pensar el que diu, descrivint la realitat pròpia amb una potència que aclapara. Tota una dona!

Aixxxxxx Gatot, Gatot, es que em mimes massa tu a mi!!!!!

I bé, ara toca el torn a aquest 5 Blocs que m’estimulen el cervell:

* En Pol es fa gran : Aquesta dona ens deleita amb les activitats quotidianes que fan ella i la seva família amb el seu fill Pol. Les frases d’aquest nano son espatarrants i la visió que aconseguim gràcies a La Poc Pacient es impressionant. Entre les seves línies hem pogut veure com en Pol s’està fent gran mica en mica i em pogut gaudir de fotografies, vídeos, frases que ens han captivat, si més no a mi m’encanten, poder per que el meu rellotge biològic està fent TIC TAC cada cop més ràpid. Dolça mama del Pol.

* Metamorfosi
: Que puc dir d’aquesta dona que no sapiguem tots plegats ???. Destil·la dolçor, sensualitat, atreviment... sense deixar de banda la seva faceta de mare ens descobreix un mont ple de olors, paraules i sensacions eròtiques que ens captiven des del primer cop que entrem a casa seva. Saber que hi ha gent que pot transmetre aquestes sensacions amb nomes unes línies ens fan estar ben atents al seu Bloc. Tant sols em queda dir que me l’estimo moltíssim i se que ella n’és conscient!!

* A un pam de la Glòria
: No podia faltar el meu Pep, com ja vaig dir el dia del seu aniversari, l’únic home Blocaire que conec in person i del que nomes puc dir meravelles. Entrar en el seu Bloc es com estar assegut en una terrassa en ple estiu, encara que faci fred, i xerrar hores i hores amb un amic dels de tota la vida. La frescor, el tu a tu que llegim en el seus post ens fan viure moments incommensurablement divertits i tendres alhora. Un amic per sempre, ho tinc ben present.

* Quan el sol es pon
: La Lluna i la Maia, la Maia i la Lluna, confondre-les es un greu error, doncs quant una hi posa el seny l’altre hi posa la rauxa, quant una es desborda l’altre somriu, quant una plora l’altre crida. Col·lecció de sensacions viscudes gràcies a elles em fan veure que no sóc l’única persona del món que té un punt de bogeria fervent, doncs llegir-les em trasllada a llocs i emocions de vegades oblidats. Una gran dona amb una ment ben desperta a la que m’estimo moltíssim.

* Relats Conjunts: Com que m’és molt difícil triar 1 Bloc més dels que m’emocionen, he triat aquest per que es una unió de tots els Blocs que correm per aquí. Els seus quadres ens fan veure i sentir coses que tenim amagades dins nostre i si no fos per aquest Bloc poder mai seriem capaços de plasmar en lletres, en formes i en colors aquests sentiments. Vull donar les gràcies al Bloc dels Relats Conjunts per deixar-me se Jo Mateixa en cadascuna de les seves propostes.

A la resta de Blocs que llegeixo....sou tots tant i tant meravellosos....però nomes en podia escollir 5 i he posat aquells que fan que el meu cervell, a voltes, es torni una mica diferent i pensi més del compte.

El segon aniversari d’aquest mes de Juliol ens porta a un personatge ben curiós, doncs es molt possible que algun de nosaltres el tinguem molt a prop però no l’haguem descobert.

Comencem doncs...

Amb el Blocaire que avui fa anys hem pogut viatjar a Galícia, terra que no conec i que friso per veure, hem anat al teatre a veure en Pavlovsky, amb ell hem rigut sabent que a l’escala del costat de casa seva l’hi ha muntat un Puti-Club on hi viuen la Vanessa, la Jennifer, la Carlota i l’Adelis, i que a més ha anat a queixar-se de....del que ja sabeu.

Amb el nostre Blocaire hem pogut llegir llibres tant diversos com Tu rostro mañana o Últimas tardes con Teresa, hem anat al cinema i hem vist Salvador del que en va fer una positiva i constructiva crítica, també hem gaudit d’un Atlas de la Geografia Humana i també hem anat a Girona a gaudir del Temps de Flors.

Amb ell hem après que és el Xarrup a la menta i ens ha deixat anar frases com que El nostre amor és un amor brusc i salvatge, i tenim l’enyorança amarga de la terra, em gaudit de poesia de Pablo Neruda o l’Andrés Estellés (que va ser el seu primer llibre de poesia), ens ha felicitat el Sant Jordi i hem esmorzat suc de taronja natural, torradetes, cafè amb llet i brioxets amb la seva companyia i amb la del seu fill.

Sabem, gràcies a ell, que es un uròleg o que es treballar en equip, ens ha ensenyat el significat de la paraula AMOR i ETERNITAT, també hem celebrat, en la seva companyia, el dia Mundial de la Ressaca Post – Nadalenca. Com ell, molts de nosaltres estem fins els coll...del telèfon fix i (a cops) del mòbil.

Un 15 de juliol de...no se sap quin any, va néixer el Veí de Dalt, un Veí que tots voldríem tenir al nostre replà, per la seva honradesa, per el seu respecte, per la humanitat i sinceritat que respiren els seus post. Segueix així guapo i no canvis mai eh, jo vull un Veí com tu a la meva escala!!!!!!

MOLTISSIMES FELICITATS GUAPU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Acampada Jove 2007


A les dotze en punt d’aquest migdia s’han obert les portes del principal festival juvenil dels Països Catalans, l’Acampada Jove 07, que té lloc a Sant Celoni des d'avui i fins al proper diumenge. Tal com estava previst, i després d’una setmana de feines i preparatius per tenir-ho tot enllestit, l’inici de l'aplec politicomusical ha transcorregut amb la normalitat habitual de les últimes edicions, que no és cap altra que cues de joves esperant impacients l’obertura oficial per poder entrar al recinte i plantar la tenda en un bon lloc.

Precisament a aquest aspecte s’ha referit el director de Comunicació de l’Acampada Jove, Dani Casanovas, que ha manifestat que “tant la venda d’entrades com l’afluència de joves a la primera hora del festival fan que estiguem convençuts de repetir l’èxit de les edicions anteriors”. Recordem que l’any passat fins a 38.000 joves van assistir a l’Acampada, i la van convertir en la més multitudinària de la història.

Aquesta és la dotzena edició de l’Acampada Jove, la tercera des que se celebra a Sant Celoni, i enguany reuneix més de 200 artistes repartits en una trentena de bandes, entre les quals destaquen Obrint Pas, Ojos de Brujo, Els Pets, La Troba Kung-Fú i The Moon Invaders. Així mateix, cal recordar que l’Acampada Jove és possible gràcies a la tasca de fins a 500 organitzadors, membres de les JERC que treballen de forma voluntària perquè l’Acampada esdevingui cada any un referent per a l’esquerra independentista.

Mireu el video AQUI

Informació extreta de la pagina de la JERC.


La Maionesa era una senyora que no lligava gaire, no per que fos lletja o no tingues aquest encant que les dones destil·lem dins nostre, si no per que quant estava amb la regla no hi havia que la lligues...

Aquest podria ser el començament d’una historia, però passo, encara m’hauré d’aguantar que em digueu que els efectes del porro que jo NO vaig fumar ahir, si no un cabró que anava al mateix vagó que jo, m’ha afectat més del compte. Però si que es un tema a tractar amb profunditat, doncs desenganyem-nos, es una gran putada.

Ahir, amb l’Striper fèiem esment a un Estudi sociològic del per que una dona se l’hi talla la maionesa quant està amb la regla...dones del món Blocaire...això us passa a vosaltres???

Ho corroboro, a mi si que em passa, la maionesa la faig amb el Minipimer Braun i si estic amb la regla se’m talla. Al principi pensava que era la tècnica, poder no la més acurada per ser-ne una novata, però veient un dia l’Arguiñano vaig veure que jo no ho estava fent malament, per tant hi havia alguna cosa que no anava bé....vaig consultar amb la experiència, es a dir, amb la mare i la vam fer juntes, per veure si es que em saltava algun pas....

1) Posar l’oli dins del pot. A poder ser allargat, per tal hi càpiga be el minipimer. Res d’oli de gira-sol eh, oli d’oliva extra verge...que es veu que si no la maionesa no surt igual. La quantitat d’oli dependrà de la quantitat de maionesa que necessiteu...òbviament.

2) Posar un ou dins el pot...atenció, de gallina, s’entén. Abans de trencar la closca i posar-lo dins cal netejar-lo amb aigua i sabó....d’aquesta manera s’elimina la salmonel·losi.

3) Posar la sal.

I apa, ja podeu començar, el minipimer es fica fins al fons de tot del pot i es comença a engegar, sense moure’l , res de pujar i baixar, encara no fins que no veieu que es comença a agafar la maionesa (això dependrà de la traça que en tingueu i evidentment, de que no esteu amb la regla), un cop es vegi que la maionesa agafa cos, arriba el moment de pujar i baixar, anar entrant i sortint, moooooooolt a poc a poc eh, que si no se us tallarà.

Si sou homes segurament correu menys riscos de que se us talli, però poder un dia hauríem de fer un Estudi Sociològic de com el mal de cap intens afecta als homes en el moment de planxar, posar les rentadores, fregar el WC, etc....

Nota informativa: Per fer all i olí el procediment es el mateix, nomes cal afegir-hi all, si ho feu amb el minipimer o be treure oli si ho feu amb la ma de morter.


Chat Noir


Hi ha pobles que estan de festa major i es que clar, l’estiu ja està aquí, i es fa allò més típic de les festes majors, tirar mooooooolt petards, veure moooooooolt de fum per tots puestus i sobretot, sobretot, sobretot......anar mooooooolt fumat......

Suposo que el cabró que ens ha empodegat de porro el vagó del metro debia venir d’una festa major, allò de que empalmes la festa amb la feina i apalis tu, fumat a pencar. Però es possible anar a treballar en aquest estat??......

Jo si que em sento fumada coi, m’he marejat al metro, ara ja estic be però per un moment he pensat que queia al terra. El tio se m’ha assegut als seients del davant i vinga a fumar, vinga a fumar......

Al final m’ha semblat que el porreru es convertia en un gat negre…no se qui havia fumat més, o si més no, qui tenia els efectes de la droga més a flor de pell, crec que jo, per que ara per exemple, asseguda davant del meu PC veig un gat negre que em mira des de la taula del davant......grrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr......
Nova proposta dels Relats Conjunts.

Busco xicota per un amic

Ahir a la tarda vaig estar fent neteja al PC, a la musica, a les fotos i als contactes del MSN. Tinc gent que no se ni qui son, que no els recordo, que fa anys que no m’hi parlo per que la distància ha fet que ens anéssim perdent. En entrar al Messenger vaig veure que un dels meus contactes havia actualitzat el seu SPACE i en clickar....ohhhhhhhhhhh, vaig trobar-me amb aquesta monada d’home:


E-mail de la Jo Mateixa al seu contacte:

Aquest xicot de les fotos ets tu???, per que no m’habies dit que estaves tant bo????, jejejejejeje ;-)
Guapuuuuuuuuuuuuuuu:-P
Perdona eh, es que estava actualitzant els contactes del correu i en clickar damunt del teu m'ha posat que tenies un SPACE d'aquest i he xafardejat una mica :-O.
Nennnnnnnm ets tot un bollycao, aixxxxx......qui tingues uns anys menys i no estigues emparellada..... et tirava els trastos fijo eh!!!!!!, jajajajajaja.
Bon finde guapu!!!!!!!!

E-mail del contacte a la Jo Mateixa:
Jajajaja,si que soc jo si.
No volies un padrí ben guapo pels peixets ?
pos aqui el tens :D
I precisament has trobat les dos fotos que surto amb vicis jejejeje t'agraden viciosos ? :D
Bueno, estic buscant novia, si veus alguna necessitada d'amor ja m'ho diras jajajaja
bessitos i bonanit :*******

E-mail de la Jo Mateixa al seu contacte:
Bon dia!!!!!
de debò busques novia??, no entenc com no l'has trobat, ara en serio, ets molt atractiu (almenys en fotos ho ets i molt) i ets un paio súper obert, em sorprèn que no tinguis xicota encara, si, si, em sorprèn molt!!!!!
Vols que fem un SE BUSCA dins el Bloc??, podem posar una foto ben sexy teva i un e-mail de contacte, les més atrevides que es posin en contacte amb tu :-P
Que passis molt bon dia!!!!!!
PD: Que lo de posar la foto al Bloc i buscar-te novia ho deia en serio.
PD: Nen, estàs boníssim!!!! :-)
PD:Els peixets (que déu tingui a la seva glòria a en TONIC) han estat molt feliços sabent que un bombonet com tu els feia de padrí :-)
PD: Si, si, m'encanta el vici....jo també fumo :-S ho hauríem de deixar eh que es dolent, ara una copeta...no, no, tampoc que no es sà, jejejejejejeje.

E-mail del contacte a la Jo Mateixa:
Jajajaja, ostres doncs no és mala idea, però sempre he pensat que penjar un anunci per buscar parella vol dir que aquesta persona te algun problema per trobar-ne i genera desconfiança desde bon principi. Si vols fer-ho, fes-ho, però fent saber això, que ha sigut idea teva i el que he dit.

I aquí estem, posant un Post-Busca-Novia per un Blocaire...a hores d’ara molts de vosaltres ja sabeu qui es ell, els que el coneixeu en persona l’haureu identificat per la foto i els que no ho haureu endevinat si heu llegit be els e-mails.

El molt punyeter no m’ha especificat quin tipus de noia busca, suposo que ha d’estar boníssima (como no) i d’edat semblant a la seva (25 anyets fets al mes de març)...o poder l’hi agraden maduretes?????

Interessades enviar foto i comentari a
meritxellsalip_serret@hotmail.com o si sou molt agosarades i voleu passar vergonya, deixeu un comentari en aquest Bloc.

Nen, a lo dicho, si et trobo novia em convides al casori, si no....demana’m el que vulguis, sóc tota teva, jajajajajajajajajajajajajajaja.



Com be diu el títol del post, sabia i per això ho vaig fer, que comentaríeu molt el post anterior i tot i que m’ha fet molta gracia he pogut veure que tots som una mica....marujos???

La intimitat d’una persona ha de ser sagrada i no em sembla be el que vaig fer, d’acord, si, m’ho vaig passar teta gravant, fent fotos (que no penso mostrar) i transcrivint-ho desprès aquí, però poseu-vos al lloc d’aquesta gent....

Us agradaria que algú graves les vostres converses i desprès les publiques a Internet?, a mi les meves no, per descomptat, es com allò d’obrir el correu electrònic d’un altre (.....abstén-te de comentaris que et veig a venir, no em sembla be ok???) o mirar la correspondència en paper, o ficar-se dins de l’ordinador de la parella i xafardejar que fa, amb qui parla, etc...

Tinc una amiga que viu fora, a Santander, i el seu home es així, es d’aquells que tot ho vol saber, que tot ho vol controlar, que si hablas con este, que quién te manda esto, que por que quedas con la otra, que de que le conoces...això no es viure homeeeeeeeeee!!!!!

Aquest post es d’aquells que vaig començar dissabte a les 18:00 i he acabat ara a la feina, per que no m’agradava com quedava, per que no l’hi veia sentit, i l’he esborrat, l’he tornat a començar, l’he deixat a mitges, he anat a veure una peli del Canal Digital i m’hi he tornat a posar...... no per manca d’inspiració, que ja veieu que en tinc (si no m’ho dic jo qui ho farà??), si no per que no estava segura de que fos prou convincent....

Ara voldria llençar una pregunta a l’aire, una pregunta amb 4 respostes, quina trieu?? voldria saber com de “dèbils” som les persones:

Si la vostre parella us diu que necessita enviar un e-mail però que...casualment....ha oblidat el seu password i necessita enviar-lo sens falta en aquest precís instant...i que vol que obriu el vostre compte de correu per enviar-lo des d’allà...que feu?

a) Us hi negueu, el vostre correu es privat i no te per que entrar-hi.
b) Hi accediu, total, nomes enviarà el correu...i no mirar qui us ha escrit, confieu en ell/a.
c) Us hi negueu i a més quant ell/a marxi enfadat, poseu password al PC, no us en refieu.
d) Accediu, però estan vosaltres davant...a qui envia un e-mail amb tanta urgència????

Si creieu que falten més respostes sou lliures de dir-les aquí o exposar-ho als vostres Bloc, ahhhh i això NO es un meme, que quedi clar.

Etapes


Conversa telefònica d’un marrec de no més de 17 anys amb un colega:

Ringgggggggggg.....

Ringgggggggggg.....

Que pasa nenggggggggggggggggg????...........
No, no, no puedo quedar, he quedao con una niña.....
Que si joder, que hoy me la repapeo.....
No, no, luego por el MSN....
A las 23:00??, ok, nos vemos y te lo cuento tó....
Adios cabron!!!!!

Conversa telefònica entre una parella que ronda la trentena:

Ringgggggggggg.....

Ringgggggggggg.....

Hola amor mio, como te ha ido el dia??.....
Bueno, yo muy cansado, con ganas de verte....
Claro mi vida, ya habiamos dicho que saliamos a cenar fuera no??...
20 minutos y estoy ahí, te quiero amor mio....

Conversa telefònica entre una parella d’uns 50:

Ringgggggggggg.....

Ringgggggggggg.....

Hola, has anat a buscar la bossa de la nena??....
I que coi foto jo ara??...no, no, jo no puc ara!!!!...
Sempre estem igual, això no pot ser eh, sempre soc jo la dolenta....
Ja en parlarem, adeu.....

Conversa telefònica entre un matrimoni que deu rondar els 70:

Ringgggggggggg.....

Ringgggggggggg.....

Si, ja les tinc, ja he anat a buscar-les....
No, m’ha dit que fins d’aquí a 20 dies no hi torni...no ho se!!!
Es veu que la tensió està igual, 80/65, diu que es normal per l’edat...
Ja ho se reina, ja ho se, ja ho faig....
Estic de camí, compro jo el pa?...
T’estimo vida, fins ara...

I es que portar una gravadora a la bossa i invertir més d’una hora de trajecte en transport públic dona per fer un post i de vegades un llibre i tot!!!!! Gràcies als inventors de la telefonia mòbil, no se que faria jo sense ella...dormir al metro poder???


Doncs be, començem la tanda dels aniversaris del mes amb un de ben curiós....no tinc ni idea de com definir-lo, per que la persona en questió no te bloc, em va escriure tres o quatre cops, es va apuntar als Aniversaris Blocaires i pim, pam, pum..... bocadillo de atún va desaparèixer.....

No se on pares nano, nomes volia dir que no m'he oblidat que un 5 de juliol de 1962 va nèixer en Carlitos (amic d'en Sir William)....


MOLTISSIMES FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!



Amistats


M’han fet molta gracia les coses que us han vingut al cap desprès de llegir el post que vaig penjar i m’he n’he adonat de que m’importa molt el que penseu vosaltres, molt més que no pas el que penso Jo Mateixa, del que escric, del que sento, de les meves emocions i pensaments, suposo que en part es normal, vaig començar a fer un Bloc per mi, per ser Jo Mateixa, però a força d’anar escrivint per mi sempre acabo buscant agradar-vos a vosaltres i aquests dies que no he pogut fer la meva amb calma dins el Bloc us he enyorat, he sentit que m’allunyava una mica de tots vosaltres, sense voler eh, però no us he pogut llegir ni comentar als vostres Blocs tant com hagués volgut.

Sentiments de dolor, amor, sexe, política, esports....cada un de vosaltres ha opinat en aquest Bloc sempre que ha volgut amb total llibertat de molts temes i me’n sento orgullosa de fer que aquesta casa meva sigui casa vostre també, per riure, per plorar, per ser amics, per ser companys de batalles.

Val si, ja paro que m’estic posant molt sensiblera i com diria aquell, avui no toca, però es que em venia de gust donar-vos les gràcies per ser com sou, per que cada un de vosaltres teniu una cosa que us fa especials, evidentment si em dediques a parlar un per un de vosaltres això es podria fer etern i em sortirà un megapost que al final no voldríeu ni llegir, però està clar que aquest món Blocaire està ple de gent, d’amics curiosos, sensibles, compromesos, amants de l’art d’escriure, de pintar, de fotografiar, de viatjar, de fer esport, de ballar, de cantar, de fer l’amor i COLLONS, com m’agrada formar part d’aquesta gran família!!!!!!!

La Jo Mateixa us estima molt a tots, vinga va ara vull que em digueu que m’estimeu molt eh......es broma!!!!, no he escrit aquest post pensant en la gent que pugui entrar i dir que, que mona ella com ens estima i nosaltres també l’estimem (que vaja, seria un detallàs per part vostre), simplement l’he escrit per que em venia de gust dir-vos el que sentia, crec que com faig sempre, el més sincerament possible.
Quant passin els anys sabrem tantes coses els uns dels altres com en aquesta cançó??, hi serem els uns per els altres per el que faci falta tal i com fem ara??


Foscor


No estem pas als Relats Conjunts...però en veure aquesta fotografia, tinc curiositat per saber que us ve al cap.


Sensacions

Heu tingut mai la sensació d’estar fent una cosa que sabeu que es bona, que l’heu de fer per que del que feu vosaltres desprès se’n derivaran altres coses, però en el fons penseu que no esteu fent el correcte?

Es la sensació que he tingut jo aquest cap de setmana, però, ja em perdonareu, us ho explico en un altre moment que a hores d’ara no he ni dinat i al pas que vaig no se si soparé, poder per que ahir vam acabar tant cansats de fer neteja amb en Hatim, que avui ens hem llevat tardíssim i hem esmorzat a quarts de quinze.

El meu cap de setmana ha estat d’aquells més normals, exceptuant la neteja que us deia, a banda d’això hem dormit molt, que ens calia als dos, hem vist algunes novetats cinematogràfiques descarregades per l’Emule i no hem fet d’altres coses per que Don Andrés ha vingut de visita i a mi no em mola.

Com deu estar en TONIC??, em fa una mica de cosa arribar demà a la feina i trobar-me’l panxa amunt, pobret meu, no se si demanar-l’hi al company d’en Hatim que me’n porti més o comprar-los Jo Mateixa, segurament aniré a la botiga d’animals que tinc a prop de la feina i en compraré més, em relaxen tant i m’animen molt, els hi parlo i tot, el hi dono els bons dies, les bones tardes, m’acomiado d’ells quant marxo a les 19:00, aixxx, tinc la sensació de que si en TONIC se’m mor em faltarà una part de mi mateixa, m’estic tornant boja????

Per que el Bloc es diu Diari de Jo Mateixa, lo del diari es obvií, ja ho explico a la capçalera del Bloc, però el per que de Jo Mateixa??

S’accepten apostes i no val fer trampes, que hi ha gent que ho saps (quedeu excloses de participar al joc, apa, així no es muntarà un xat al Bloc).

Com us ha anat el cap de setmana??????


;;
Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column