Diari de Jo Mateixa

Recordo aquell dissabte (vas néixer un dimarts, però en la meva ment va ser un dissabte i no se molt be per que), la mare planxava a casa els avis al barri d’Hostafrancs, i al carrer plovia a bots i barrals, el pare va tenir molta feina per travessar tota Barcelona i poder portar a la mare a temps a la clínica.

Recordo quant vaig venir a veure’t a l’hospital, duies aquell jerseiet de color blau que la mare t’havia fet amb mitja, et vaig reconèixer per el jersei i no pas per que fossis el nedo més guapo que hi havia a la nurseria, que també eh.

Recordo que no podies plorar quant erets menut, que si ploraves molt t’ofegaves per que vas néixer amb la tràquea tova, recordo la por que tenia la iaia Carmen per si et quedaves mut amb tants plors.....mut tu, si, si, seguuuuuuuuro!!!!

Recordo les nostres xerrades nocturnes a la llitera, i recordo el Bona nit mama, bona nit papa, bona nit Meri.....bona nit Miki, bona nit pare, bon anit mama.....bona nit Miquel, Bona nit Meritxell....mare de déu, ens hi haguéssim pogut passar hores així, menys mal que a casa nomes érem 4!!!!!!!

Recordo quant els dijous pujaven el Gustavo i la Montse, la mare comprava les bases de les pizzes i nosaltres ens les fèiem al nostre gust, normalment d’aquells xoricets que la mare comprava a l’Aldi. Recordo com veien l’Oliana Molls i com rèiem...quina edat teníem llavors??

Recordo el teu primer dia d’Universitat, recordo el primer dia que vas plantejar a casa que et volies dedicar en ferm a la política i sobretot recordo la cara de boba que se’m va quedar la primera vegada que et vaig sentir parlar sobre finançaments, infraestructures, cohesions, política mediambiental, terrorisme, fiscalitat....de política en general.

Recordo la primera vegada que vaig veure com miraves a la que ara es la teva companya en el camí de la vida, la dolça Núria, recordo aquells ull brillants, aquell creuament de mirades intenses i enamorades, en definitiva, aquelles cares de peix bullit que se’ns queda als que estem verdaderament enamorats.

Recordo els plors compartits dels últims mesos, però també les alegries dels records viscuts.

Recordo cada minut de la teva vida viscut a prop nostre i ara que aixeques el vol a tots nivells, encara ho recordo més.

T’estimo Miquel, t’estimo molt.

Fa mooooooooooooooooooooooooolt de temps la Metamorfosi em va passar un meme, un meme que he anat esquivant per que el meu germà no m’havia tornat la targeta de la càmera, però aquest dissabte me la va donar per tal que fes fotos a l’Exposició de Bodies i al final res, no en podíem fer, total, que estava jo aquí pensant quina part del cos em podria fotografiar i de cop se m’ha acudit que hi ha diverses parts del meu cos que em resulten atractives, si ja ho se ja, soc una creguda....però si no m’ho dic jo.....bueno es clar, si no m’ho dic jo m’ho dirà el meu xicarron del sur :-P

Total, que la foto te aproximadament uns 5 minuts, apa, gaudiu-la i no passo el meme a ningú per que em sembla que tothom el te fet ja.

Seguim amb el concurs de Plantilles i avui.....

Tercera plantilla anomenada....HERBA PAJILLERA

Si, benvolguts amics, companys, socis i simpatitzants, queda menys de 1 mes per que el GH9 tanqui les seves portes de Guadalix de la Sierra i tothom torni a casa seva, com els torrons per Nadal.

Les coses han estat molt mogudes aquests dies i si no n’he fet els meus resums setmanals ha estat per que, tot i estar mogut per allà, jo he passat olímpicament del tema, que me tienen hartita ya eh!!!!!!

Que si aquesta es una guarra, que si aquest me’l follo quant vull, que si l’altre te un pollon de aquí a Lima, que si aquella nomes plora per tot....pareu ja per favorttttttttttttttttt, que m’esteu estressant!!!!!!

+ Jo nomes vull saber per que l’Angela es tant ploramiques, per que sempre esta queixant-se de tot, per que sempre pensa que el seu novio sospita que està liada amb algun dels paios de la casa (motius l’hi dones txata), per que, per que, per que sempre busca el per que de tot plegat!!!!

+ Jo nomes vull saber per que la Melania , s’ha comportat com una autèntica cabrona amb tots els de la casa mentre ha estat en Piero dins (no dins d’ella, que també, si no dins la casa) i l’Amor , i tant bon punt aquests han estat expulsats ella ha tornat as ser la dolça Melania que a mi m’agradava tant al principi. Llàstima que l’hagin expulsat.

+ Jo nomes vull saber per que les dues toies de les Bessones una i l’altre sempre parlen del poble de Los Palacios , ja he averiguat on collons està això!!!!! I sobretot, per que quant parlen sembla que porten una sabatilla a la boca i no entenc res del que diuen??

+ Jo nomes vull saber per que l’Andalla , desprès de passar el ramadà ha canviat de caràcter, ara sembla una autèntica fera en “celo” i es passa el dia perseguint a la Judith per ficar-li la llengua fins aquí...clar, que no veieu on vol dir fins aquí, quina llàstima per que fins aquí era un bon lloc i prou interessant.

+ Jo nomes vull saber a quina mà l’hi sortiran abans els callos al Rodrigo , que ara que la Melania ha marxat de la casa (l’amor de la seva vida tot i que el Pierino l’hi xorres la xatilunga) haurà de matar-se a palles per suportar l’estança en una casa on nomes hi queden, a banda d’ell mateix:

- Pamela i Conchi , les bessones de Los Palacios, escandaloses de collons quant parlen.

- Oliver , el que està disposat a fer un trio amb les Bessones.

- La Judith, le gòtica sexòloga que fa anar calent al negritu.

- L’Andalla, el que te el pollon más grande del mundo y que menos lo usa (paraules textuals.....quina llàstima, no??)

- L’Angela, la invident, pobreta, que a tothom els fa llàstima però es una mala pècora (ho sento, per mi hauria d’estar expulsada des el primer programa).

- L’Eneko , que passa sense pena ni glòria, crec que mai ha estat nominat i tot i que a ningú l’hi cau gaire be jo el veig com a guanyador, poder per això de que passa desapercebut.

8 concursants....

1 únic guanyador....

haure d’esperar uns dies, menys mal que nomes queda 1 mes i poc.

Us recordo que continuem buscant una plantilla nova per el meu Bloc...quan ho tingueu clar voteu si us plau....

Segona plantilla anomenada.....ROSA ROSETA

Això deu haver pensat el meu Bloc quant de cop i volta, algun degenerat, que no soc jo, l’ha obligat a passar per el quiròfan i fer-se un lífting facial, d’aquí aquets canvi de look.

Últimament, i el cert es que em fa ràbia admetre-ho per que se que més d’un i de dos se’m tiraran a sobre i no per fer-me marranades, el Blogger fa allò que l’hi rota per les part baixes masculines, vaja, pels collons, doncs no es la primera vegada que m’esborra coses, però no us n’heu adonat per que soc molt ràpida jo, en tot no eh, i així que ho he vist ho he arreglat.

Doncs be, avui m’ha arribat un e-mail on...si ho tradueixo literalment del anglès al català ve a dir el següent....

Benvolgut/a usuari de Blogger,

La plantilla que està fent servir no porta cap mena de Copyright i serà retirada en 24 hores del seu perfil.

Lamentem les molèsties ocasionades per aquest fet, però si vostè es un estafador no es el nostre problema.

La frase que més m’ha agradat, evidentment, es la de SI VOSTÈS ES UN ESTAFADOR NO ES EL NOSTRE PROBLEMA.

Es clar que no es el vostre problema, com tampoc ho es el meu que vosaltres sigueu uns cabrons, pengeu plantilles d’estranquis, i desprès aneu acusant a la gent de fer coses que no son, hombre yaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.

De totes maneres volia mirar de fer canvis a la plantilla o sigui que en part m’ha anat be que m’ho fessin, però sense avisar no eh si us plau, que ja hi ha massa gent en la meva vida que em fa coses sense avisar i no mola, com que em cobrin el gas sense avisar, o a la llum sense avisar, o l’assegurança del pis sense avisar, o el telèfon sense avisar, o....be, tant es, total la meva vida es tant miserable com la de qualsevol de vosaltres, econòmicament parlant, s’entén, o es que tots sou milionaris?????

I ara un joc.....

Cada dia, cada post, anirà publicat amb una plantilla diferent, de moment n’he trobat 7 que m’agraden i que fan que no m’acabi de decidir, es a dir, que amb el post d’avui penjo la primera i així fins diumenge...dilluns o dimarts de la setmana que ve al vespre es publicarà el post amb la nova plantilla oficial del Bloc, però les votacions seran secretes, es a dir, qui vulgui votar ho ha de fer vía e-mail, meritxellsalip_serret@hotmail.com i no cal que s’enrotlli si no vol, en que a l’assumpte hi posi VOTO PER LA PLANTILLA XXX (on XXX serà el nom de la Plantilla) n’hi haurà prou. El nom el sabreu per que quant escrigui el post del dia, al final de tot, posaré el nom que Jo Mateixa l’hi he donat a la plantilla juntament amb un enllaç a l’Àlbum Picasa on estaran totes i així els que feu tard sempre podreu mirar-les i votar.

Veure-ho que els enllaços als vostres Blocs no hi son...quant poses una plantilla d’aquesta mena t’esborra coses que has de crear de nou, com per exemple els enllaços, però no patiu, com que us tinc enllaçats al RSS sereu de fàcil recolocació, això si, paciència, que de pas faré una neteja de qui ha tancat blocs i de noves incorporacions, i la llista definitiva dels enllaços no es farà fins dilluns o dimarts que ve, que si no cada cop que canvií de plantilla us he de tornar a enllaçar i es un verdader conyàs.

Ahhhhhhhhhhhhhh, cada persona podrà votar màxim per 2 plantilles, si es produís un empat les votacions durarien DOS dies més i serien via Bloc, es a dir, no serien secretes.

Dit tot això, nomes puc afegir.....

No em tingueu en compte les possibles errades o lapsus mentals que avui hagi pogut dir o fer, estic amb la regla, m’enteneu oi? I tampoc es que tingui poca feina, encara que se que ho sembla, però no, no es això, es que avui es dilluns i, be, tant es, ni cas....voteu si us plau.

Primera Plantilla anomenada....FLOR GRAN i TARONJA

La pregunta es...hi haurà premi per el guanyador??, NO, si més no de moment, que a en Farlopa, encara n’hi dec un de quant va guanyar tot escollint el nom del meus peixets (que descansi en pau en TONIC, per cert, la GIN be eh).

Benvolguts companys, no sabia que la ciència podia resultar tant cara, apassionant, divertida i quasi insuperable si, però cara…ostres, tenia els meus dubtes però ahir al mati ens ho van confirmar.

Sincronitzem els rellotges a les 08:00, bàsicament per dutxar-nos, posar una rentadora amb els llençols del nostre llit, fer el llit amb els altres llençols, deixar la roba estesa al terrat, i un cop esmorzats de camí a Barcelona, cap a les Drassanes, per veure l’exposició:

Bodies, The Exhibition.

A les 11:30 del mati ens posem a la cua, una cua que sortida del Museu Marítim, o sigui a les Drassanes i donava la volta al carrer, a les 12:45 aconseguim treure les entrades i contents per poder-hi entrar ens diuen que no, que fins a la 13:00 res de res per que està molt ple, ala ves, a fer un cafè al bar del costat per temps , a la 13:02: entrem a l’exposició i en sortim a les 15:15.

Taula de preus:

De dilluns a dijous

Adults... 16 Euros

Menors de 12 anys... 12 Euros

Paquet familiar (2 adults + 2 nens)... 44 Euros.

De divendres a diumenge

Adults... 19 Euros

Menors de 12 anys... 15 Euros

Paquet familiar (2 adults + 2 nens)... 54Euros.

Temps d’espera i visita:

Si compres les entrades mitjançant el Servi Caixa ets el Rei del Mambo i hi entres quant vols, si les has de comprar quant ets al Museu, ets gilipolles, et poses a la cua sense preguntar i et xupes 2 hores palplantat (hi havia gent que portava bastanta més estona i dius calla tu, a l’estiu s’està be per que tens dues hores de sol gratis al carrer, però al hivern pots pillar una pulmonia del copon)

Conclusió de l'exposició:

IM-PRESIONANTE!!!!!!

A tots dos ens va encantar i vam donar per ben emprats els 56 Euros que ens va costar la brometa, es que vam comprar un llibre que costava 18 Euros per que fotos no en vam poder fer ni una, nomes la que encapçala aquest post i per que era mentre estàvem a la cua, dins ho tens prohibit.

Us recomano ferventment que no deixeu passar l’oportunitat d’anar a veure-la, s’estarà a les Drassanes Reials o el que es el mateix, el museu Marítim de Barcelona, fins el 13/01/2008. Si porteu canalla petita els carrets els heu de deixar a un guarda-roba que hi ha i a més podeu llogar una audio guia per 4 Euros que us va explicant que es cada cosa (va codificat), de totes maneres hi ha gent que volta per allà que us va explicant els processos que s’han fet servir per mostrar el que i ha a cada sala.

Us penjo dos vídeos, s’han de veure per ordre, estan en anglès i son extrets de la Web que us he deixat al primer enllaç del Post.

Començo doncs amb el segon l’Aniversari Blocaire del mes de Novembre....

A la dona que avui fa anys (si us plau, imagineu-vos que avui es el dia del seu aniversari) la vaig descobrir una mica de casualitat, allò inspeccionant per la Xarxa i em va fer molta gràcia per que el seu Bloc parla del dia a dia d’una personeta que te el mateix nom que algú a qui estimo moltíssim.

Aquesta dona n’ha passat de maldades amb aquest bitxet de fill que te, però i lo molt que ens ha fet riure que???, de fet estem veient com el seu nano es va fent gran de mica en mica i en gaudim de les seves sortides, les seves excursions, les seves amistats amb els companys de l’escola, les seves peripècies amb la família i sobretot, amb les converses pares – fill, que son per pixar-se de riure.

Una dona com cal, lluitadora, forta, de vegades pobreta no disposa de temps ni per escriure al Bloc, ni per visitar-nos, però quant te una estoneta ens explica les últimes novetats del que passa a casa seva amb el seu fill.

Un 10 de novembre de 1973 va néixer la Poc Pacient (Alias la Mama del Pol), guapissimaaaaaaaaaaa, perdona, perdona, perdona, ditxosa informàtica, sabia que el teu cumple era pels volts d'aquets dies però no recordava exactament quin dia i al fallar-me el fitxer no he pogut fer el post abans, però més val tard que mai, no????

Segueix així de increïble, per que encara que de vegades no t’ho sembli, segur que en Pol està molt content de tenir-te com a mare i el papa del Pol de tenir-te com a companya!!!!!!

1.- Per que vull.

2.- Per que em ve de gust.

3.- Per que no ha d’haver un motiu aparent, o si?

4.- No us serveix un simple per que em surt d’allà?

5.- Joder, que us envio flors per que em dona la puta gana, vale??????

Apa nens i nenes, que avui estic generosa i com que tinc la sensació de que estem tots una mica baixets de moral…alguns estan abandonant els Blocs de mica en mica i de puntetes, d’altres escriuen de uvas a peres (vaja, quan poden pobres), d’altres ho fan tot i estar malaltons i d’altres ho fan no se ben be per que, per que tampoc calia que ho fessin, tot i així….

Ens mereixem un premi i avui hi ha flors per tothom i xocolata desfeta (ben calentona) amb xurros, que fa fred!!!!!!!!!!!

Que passeu molt bon dia!!!!!!!!

Nenes, us en recordeu?? :-)

Abans de començar vull avisar de que el que us explicaré es el que he somniat la nit de dimecres a dijous d’aquesta setmana, que no es cap tonteria, ni fa gràcia, en certa manera fa una mica de yuyu, per tant, si no voleu córrer el rics de passar-ho malament la resta del dia no continueu llegint i no us ho dic en broma.

Per que ho escric?, per que necessito tenir-ho plasmat en algun lloc, per si mai passa de debò poder recordar petits detalls i fins i tot reconstruir coses que no he vist be o que no recordo, petites pistes que em portin a algun lloc, on?, no ho se.

Dinar familiar a casa meva i del Hatim, la que havia estat la casa dels Avis (morts aquest any) a Sant Boi, la taula esta al centre del menjador, com la tenien ells, res a veure de com està distribuït el menjador ara mateix desprès de les reformes, a la taula nomes hi ha tres persones a les que puc més o menys distingir, tot i que per les veus se que hi som tots.

El pare assegut davant meu, se que es mon pare per la veu, tampoc es que l’hi vegi gaire be la cara, al meu costat i servint la taula la meva cosina, tampoc l’hi veig la cara prou be però la veu l’identifica.

Un sorolls a la cuina, m’aixeco i hi vaig.

La cuina s’ha fet 10 vegades més gran i hi ha una paret blanca (ja us puc ben dir que les meves parets de la cuina no son blanques), un congelador petit, molt petit, semblant a una nevera d’aquelles portàtil, ha desaparegut de la cuina i hi ha coses fora de lloc.

Torno al menjador, de nou, a la cuina, soroll i ara unes ombres.

M’aixeco de nou mentre al menjador la gent parla, no se molt be de que, xerra i xerra sense sentit, m’apropo a la cuina i de nou hi ha coses fora de lloc, com els draps de la cuina i alguna olla, caic a terra, o més ben dit, em tiro al terra de genolls i crido, gemego, ploro, els ulls se m’omplen de llàgrimes i deixo anar un:

En nom de déu, avi, si estàs aquí deixa’m veure’t, fes-me un senyal!!!!!!!

A la paret de la cuina apareix una imatge, es una noticia de TV3, no la puc veure, no la se reconèixer, nomes veig el logo.

Torno a la taula i a la cuina tots son sorolls, ombres, moviments estranys, el pare em diu:

Ara ja està no?, ara ja s’ha comunicat amb tu? Sembla que està tranquil, jo el veig tranquil.

El pare el veu, jo nomes veig ombres i sensació de fred al cos, la meva cosina vol veure’l, vol parlar amb ell, però ella no el veu. I ploro a la taula.

Hi ha un lapsus en el somni, en Hatim i jo ens hem despertat per que hem sentit un soroll, he mirat l’hora i eren les 04:30, m’he aixecat del llit i he anat cap a la cuina, el calendari del Barça que tenim penjat a la paret havia caigut del penjador i estava damunt d’unes bosses de cebes que tinc al terra de la cuina (encara no he pogut comprar un verdurer que m’agradi). He de reconèixer que he anat cagada a la cuina.

M’he tornat a ficar al llit i al moment he empalmat el somni.

Jo parlava amb el pare, amb els ulls plens de llàgrimes i el pare em deia que estigues tranqui-la, que l’avi estava bé.

De cop, la Sala de Jocs (habitació on de petites jugàvem la meva cosina i jo) s’obria i d’allà en sortia algú, amb una cama enguixada, amb els cabells blancs i mig llargs, duia a una mà un basto i a l’altre una crossa.

Jo somreia i l’hi cridava

Com estàs???, com està la iaia???, cuideu-vos molt, us enyoro, us estimo molt!!!!!!!!!!!!!!!!

I l’hi tirava petons com fan els nens petits, amb els ulls plens de llàgrimes, ell/a em mirava, no deia res i es dirigia caminant com podia cap a la nostre habitació, on una llum freda il·luminava l’estança.

La meva cosina volia veure-ho, però no podia veure res.

El meu pare somreia i m’agafava la mà.

El somni s’ha acabat.

Ha sonat el despertador a les 06:30, com cada mati, i m’he llevat molt neguitosa, m’he despullat al bany i m’he ficat dins la dutxa i allà recordava detalls del somni, intentava retenir-ho tot i de fet un cop a l’autobús he anat anotant a la llibreta que sempre porto tot el que he somniat per no oblidar-ho.

Però hi ha una cosa que m’ha sobtat molt i que he recordat quant estava a la dutxa, qui sortia de la sala de jocs amb la cama enguixada i els cabells blancs, el basto i la crossa, i es dirigia a la llum no era l’avi ni era la iaia, era JO MATEIXA.

- Ungabungachabitunga!!!

- Que dius que qué?

- Ungabungachabitunga!!!

- Collons tu, aquesta gent de les cavernes cada cop se’ls entén menys, que dius nano??

- Ungabungachabitunga!!!

- La mare que va parir el cabró aquest, es que no se l’entén gens ni mica el paio!!!!!!!!

- Ungabungachabitunga!!!

Passen els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, els milions d’anys……

I ens trobem en que encara hi ha gent que parla com a les cavernes, que surt a caçar com ho feien a les cavernes, que no se’ls entén gens ni mica, com a les cavernes.

La humanitat ha evolucionat…segur???

Nova Proposta de Relats Conjunts.

Com el títol indica no penso fer cap comentari sobre el que ha passat aquest cap de setmana, i no em refereixo pas a la estupida derrota del Barça, que també deixeu-los anar lo xulus que son…no, no, em refereixo a la patètica imatge que ha donat Espanya i més concretament aquell senyor al que nosaltres, ens sentim espanyols o no , paguem l’educació dels seus nets i els polvos a deshores dels seus gendres.

Alguns dels companys Blocaires que han tractat la noticia:

* Puji

* Mikel

* Charlie Hi - Hat

I res gent, que vaig al WC, que tinc un mal estar a l’estomac i no se pas si es per que el Barça va perdre aquest dissabte pasat, per que el dropo aquest per una vegada va obrir la boca i com, o per que el Barça, i en previsió de futur per part meva, pedrà aquesta nit el seu partit de copa…que déu ens agafi confessats i cagats!!!!!!

La senyoreta Agnès, m’ha passat un meme que no se molt be com fer, no es que sigui complicat, però he de tenir clar que vull dir i ara mateix no tinc res clar, però va que qui no s’arrisca no pisca diuen i jo m’arriscaré, a veure si pisco alguna cosa, per deu, com m’enrotllo, vaaaaaaaaa, ja començo cony!!!!!!

El meme consisteix en donar tres consells alhora de redactar i mantenir un Bloc, ella el que ha fet ha estat anotar les conclusions que ha tret de tenir un Bloc durant tant de temps i jo no se ben be a on agafar-me i com escriure-ho, poder aquest podria ser un d’ells:

1.- Si no estàs inspirat no escriguis directament al Bloc, fes-ho en un full, com estic fent jo ara, tatxa, canvia, modifica, anul·la tot allò que no t’agradi, revisa-ho, i un cop tinguis ben clar que vols posar agafa el paper, llença’l a les escombraries i torna a escriure, ara ja directament al Bloc, allò que volies escriure en el paper, tot sortirà més fluït i sense tants problemes com has tingut anteriorment.

2.- Sobretot i per damunt de tot escriu quant ho necessitis, quan realment creguis que ho has de fer, quant la ment et digui ARA es el moment, per que escriure obligat per que si, per que cada dia es posteja i si un dia no es fa la gent pensarà malament, no es vàlid, que tothom sap el que te a la vida i que els Blocs no son les nostres vides, recordeu que teniu família, amics, etc... (jo estic dient això???, mare de déu santíssima, això de viure en parella veig que si que m’afecta una mica)

3.- Sigues sincer i considerat amb la resta de companys Blocaires, hi ha gent bona i gent dolenta dins dels Blocs, aprèn a diferenciar-los i no et comportis com els dolents de la pel·lícula, si ets bo seran bons amb tu, si ets dolent et menjaran amb patates, la gent dels blocs te una mena de sisè sentit que fa que la dita de que s’enganxa abans a mentider que a un coix s’acompleixi.

Una norma bàsica per sobreviure dins del mon dels Blocs, respecta i seràs respectat, completament aplicable a la vida real.

I ara l’hi passo a la Joana , que fa molt que no fa meme's, a en Mikel que poder no l’hi barrufin els memes però voldria saber que opina de tot plegat i a la Déjà Vie que es tota una experta en l’art de l’escriptura Blocaire...son 3 oi Agnès???