Mono tinc i mono tindré, menys mal que nomes de bloc i no pas de tabac, que fa quasi…quant fa que ho he deixat?, quant fa que estic al pis?

Les dates se m’ajunten i s’aproximen dies complicats per nosaltres, ja no parlo professionalment, que també, si no personalment, familiarment, però be, això en un altre post la setmana que ve.

Aquest dilluns passat, dia 18 havíem de fer el canvi de servidor al despatx, doncs be, el dimecres anterior el servidor va fer un amago de aturada cardíaca, ens va donar un avis, i ha estat funcionant amb ventilació assistida quasi be, guardant totes les coses als discs durs de cada PC, a riscos de morir sense ningú a prop.

Dimarts el matarem definitivament i serà una mort ràpida, gens anguniosa, simplement el desconnectarem i farà un pet, l’hi direm adéu i la nova tecnologia ens portarà a un nou mon.

No vaig pas fumada, ni beguda, podeu estar tranquils.

A tots els que m’heu comentat ens post anteriors i que no he contestat…soc una mala persona, ho se, però es que no puc, més ven dit, em fa mandra respondre-us un per un…a sonat pedant oi??

Veieu com m’estic tornant una estúpida??

No deixo de pensar en vosaltres, en TOTS i TOTES, i sento que si no us responc us estic faltant al respecte, però per altre banda se que enteneu tot això, aquesta situació, anguniosa de vegades, toca collons d’altre manera, però es el que hi ha, son quarts d’onze, he voltat per els vostres blocs (no m’ha donat temps d’anar per casa de tothom), us he comentat ara soc aquí, escrivint quatre ratlles folles i mal pensades, però es que em pica tot.

Si, tot em pica per que m’han sortit tot de granets i no se que son ni per que, la mare diu que la varicel·la ja la vaig passar, llavors ha d’haver estat quelcom que he menjat, però el que??, el pollastre a l’ast del migdia??, el meu home també n’ha menjat i ell està be. Els croissants de xocolata (petits) que he esmorzat??, pot ser, per que ell no n’ha volgut.

Tinc granets a la panxa, als braços, a la pitrera, em cou, em pica, cridaria del que em pica, em rasco i segueix picant-me,deixarà de picar-me si en Bardem guanya l’Oscar??, ho dubto.

Demà he d’anar a buscar el DNI, si resulta que allà on vaig ja fan el Digital me’l faré de nou, em tocarà pagar no se quants euros, però ho faré a gust, tot i que encara no se per que cony serveix el DNI Digital.

Em pica, vaig a veure la TV una estona, a veure si deixo de rascar-me, em pica el cap, el nas, l’entrecuix, em pica tot!!!!!!!!!

Bona setmana!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

PD: Si us plau, no em tingueu en compte el que us he dit que em fa mandra respondre els vostres comentaris, no estic fina avui, ditxosos granets dels pebrots!!!!!

**********************************************************************************************************************

Aquest Tribunal Suprem ens te a tots amb l’ai al cor, seguim esperant el veredicte, mentrestant continuem amb la Campanya 100% Ateneu Santboià engegat per la Lourdes Escardívol, afegeix-t’hi!!!!!!!!


Creia que la meva paciència no tenia límits, però he descobert que si que en te i ens molts sentits:

1) No suporto que la gent alci la veu, els decibels que les meves oïdes han de suportar últimament m’ha fet adonar com d’important es mantenir un to de veu adequat, en totes les ocasions. Es això, o arriscar-se que algú et pugui digui peixatera (amb tots els meus respectes per les senyores del ram).

2) No puc veure el pot de la roba bruta ple fins dalt, i soc incapaç de quantificar el volum de roba blanca, de color, per rentar amb aigua calenta o amb aigua freda. No suporto que se m’acabi el sabó de la rentadora i ningú sigui capaç d’anar-ne a comprar més.

3) Tinc paciència, molta, massa, i no em cansaré d’explicar a algú, que em vulgui escoltar, com es fan les coses, ara be, si a qui l’hi expliques se’n va de boleio amb una mosca que passava per allà......

4) No puc suportar no suportar-me a mi mateixa en determinades ocasions, no em suporto molts dies, però m’és completament indiferent si els del meu voltant em suporten o no, no m’afecta en absolut.

M’estic tornant egoista o es que les circumstàncies m’avoquen a ser així d’estúpida?

La feina...la família...la parella...

Tot menys o menys normal, com sempre.....res es com abans.

Bon cap de setmana!!!!!!!!!

PD: Demà, si puc, hi torno (ahhh i he escrit avui per que tenia mono de dir-vos alguna coseta :-P )

***********************************************************************

Com ens comenta la Lourdes Escardivol al seu Bloc , Las cosas de Palacio...van despacio, oi??, i així estem, sense tenir noticies del Tribunal Suprem per el cas de l’Ateneu. Seguiu adherint-vos a la Campanya 100% Ateneu Santboià , impulsat per la Lourdes, si us plau, l’Ateneu us necessita!!!!!!

Desprès d’una setmana sabàtica en quant a Bloc sento que el meu nivell d’enganxamenta als Bloc supera el 99,9% segur, es impressionant com us he enyorat, ara que avui m’he posat al dia de com us van les coses, i m’ha encantat saber que en Gatot està més animat, que la Metamorfosi ha pres una decisió, que la Déjà Vie s’ho està passant pipa en el seu viatge, que la Denea està millor de la panxeta, que l’Elur somriu de nou, que la Boira es recupera dels seus blaus, que en Clint continua igual de boig per els Rollings, que la Llum ha començat les obres de no s’ha sap on......

Veig que les coses us rutllen, que tots aneu més o menys liats i m’encanta saber que seguiu estant aquí, deixant comentaris, llegint-me, ni que sigui nomes els caps de setmana.

Poc tinc a explicar, molta feina, molt estrés, molts mals de caps a la feina i molta calma a casa, que ara per ara es el que necessito.

Us deixo un vídeo, semblo la CafeAmbLlet tot deixant vídeos els caps de setmana, per cert, FELIÇ ANIVERSARI DOLÇA!!!!!!

A veure quant fan un vídeo amb uns paios catxo sexy's tocant la trompeta :-P



****************************************************************************************************

Seguim pendents de la resolució del Tribunal Suprem en quant al pleit interposat per tal que l’Ateneu sigui per el poble de Sant Boi, ajuda’ns i adhereix-te a la campanya 100% Ateneu Santboià que ha engegat la Lourdes Escardívol.

A veure, m’explico amb claredat i sense que ningú se m’enfadi:

Tanco el Bloc.

Però no pas per sempre, ho he dit molts cops que un Bloc no ha de ser una obligació, que un, a de poder escriure en el Bloc quant pugui, quant en tingui necessitat, quant realment tingui coses per explicar i jo, tot i de vegades no tenir coses per explicar, quasi cada dia (si, si, si, quasi cada dia) he publicat alguna que altre parida.

Ara, el temps va en contra meu, i no em permet fer tot allò que voldria, ni llegir-vos ni comentar-vos (això, creieu-me, es el que més ràbia em fa) ni evidentment postejar amb la mateixa assiduïtat.

Per això tanco el Bloc, però entre setmana….nomes escriure i us llegiré els caps de setmana (segurament em perdre moltes coses de les vostres vides :-( en soc molt conscient, però miraré de ser-hi sempre que em necessiteu, com ho he intentat fer fins ara).

A la feina no puc, no hauria de... no he de…. no, no, a la feina no puc escriure al Bloc i des de casa….des de casa tampoc puc, tinc masses coses a fer quant arribo a casa i per escriure tonteries a corre cuita (si ja se, molts dels meus post son tonteries, però cony, son les meves tonteries) prefereixo no escriure entre setmana i el cap de setmana fer-ho, amb més calma si m’és possible.

Però es clar, no escriure tots els caps de setmana, ja que a més de gaudir-los amb el meu home, encara que tingui una persona que em ve a fer la neteja a casa entre setmana, jo m’he de fer les rentadores, jo he d’estendre-les, de recollir la roba, de cosir-la en cas que es necessiti, de planxar-la, de doblegar-la i guardar-la (be, jo i el meu home, que encara que sigui poca, alguna cosa fa…això ho escric per si de cas ho llegeix i se n’adona de que ha de col·laborar una mica més a casa). A banda d’això he d’enllestir el menjar per la setmana, per no haver de córrer cada dia, tot i així cada dia arribo tard a casa i he de córrer per que un que jo em se ha de marxar a treballar. A quarts d’onze del vespre no m’aguanto dreta i acostumo a quedar-me adormida al sofà.

En definitiva, que hi ha dies que necessito 48 hores enlloc de 24 per fer tot allò que tinc per fer, i això que volia anar a natació quant fóssim al pis, i això que volia tenir una filla quant fóssim al pis, i això que....i això que volia fer moltes coses i de moment, res de res.

Per cert, que seguiré participant a les Històries Veïnals del Veí , als Relats Conjunts i que els Aniversaris Blocaires segueixen en peus eh!!!!!, que jo descansi una temporada (entre setmana) no vol dir que abandoni tot aquest mon.

No em vull acomiadar, setmanalment parlant, sense atorgar el premi Maduixes amb Xocolata a un Bloc molt especial per mi.

No tinc normes, no segueixo unes regles per establir aquest premi, simplement el donc per que ella s’ho mereix, per que em ve de gust i per que el premi l’he creat jo i no se’m parli més.

Si ella vol el pot atorgar a algú altre i si no, si se’l vol quedar per ella sola, jo ho entendre :-)


Guapa, va per tu:

El Bloc de Jo Mateixa atorga el premi Maduixes amb Xocolata al Bloc de la Llum , per donar-me moments tant saborós, per omplir de colors molts dies grisos, per ser àcida i dolça quant toca, per deixar-me assaborir cada instant de la teva vida.


Amics, ens anem veient per aquí!!!!!!!!!

***********************************************************************************************************

A dia d’avui encara no tenim notícies de la sentencia del Tribunal Suprem per lo del tema de l’Ateneu, per el que us demanem que seguiu adherint-vos a la Campanya 100% Ateneu Santboià que va començar la Lourdes Escardivol. Titula els teus post amb un 100% Ateneu Santboià, Sant Boi i l’Ateneu necessita el teu recolzament!!!!!!

Sempre he pensat que a la gent se l’hi ha de donar una oportunitat, una oportunitat per fer-se valer, per lluir-se, per deixar clar i palès les coses bones que porten dins, sempre he pensat que qui ensenya el que sap, professionalment parlant, no està obligat a més.

Per això vull compartir amb vosaltres els meus mals de caps de la última setmana, a continuació, VIDA i MIRACLES D’UNA NOIA NOVA A L’OFICINA....

Segurament, amb el temps, en farem capítols editables, com les HV del Veí , i seran tot un èxit.

Noi morena, molt oberta, 27 anys, ex treballadora (i jefa) d’un saló de bellesa, altrament dit, perruqueria (amb tot els meus respectes a la gent que treballa a les perruqueries, faltaria més!!!!)

Viu en pecat amb el seu home, un separat amb dues filles, una de 16 i una de 23 anys. El pare d’aquesta NOIA NOVA pateix de Esclerosis Múltiple i la mare te Fibromialgia i es diabètica, te un germà més petit que ella i que es pirata informàtic.

El seu marit i ella viuen dos carrers per sota de la feina, per això ella ve cada dia corrent, per si fa tard…no ho entenc, tenen una gosa, un rotbailler (com cony s’escriu??) i cada dia soc complice de les deposicions que l’animal fa, es que pobre, te l’estomac malament.


Tot això en menys d’una setmana!!!!!!!!

Avui ja estic com els de la foto i nomes son les 10:09!!!!!!!!!!

**********************************************************************************************************

De moment no tenim noticies de la sentencia per el tema de l’Ateneu Santboià, per això seguim demanant-vos que us adheriu a la Campanya 100% Ateneu Santboià, creat per la Lourdes Escardivol. De pas aprofito per convidar-vos a visitar el seu altre Bloc, THEMIS , se que hi ha molts apassionants a la fotografia en aquest mon Blocaire, en aquest Bloc hi podreu trobar fotografies antigues de Sant Boi.



Cada Blanco en mi mente
se vuelve color con verte
y el deseo de tenerte,
es más fuerte es más fuerte
solo quiero que me lleves
de tu mano por la senda,
y atravesar el bosque
que divide nuestras vidas.


Hay tantas cosas
que me gustan hoy de tí

Me enamora
que me ames con tu boca
me enamora
que me eleves hasta el cielo
me enamora
que de mi sea tu alma soñadora .


La esperanza de mis ojos
sin ti mi vida no tiene sentido
sin ti mi vida es como un remolino
de cenizas que se van (ooooh)
volando con el viento.....

Yo no se si te merezco
solo sé que aun deseo
que le des luz a mi vida
en los días venideros


Leeme muy bien los labios
te lo digo bien despacio.
Todo el resto de mis días
quiero ser tu compañia.


Hay tantas cosas
que me gustan hoy de tí...


Me enamora
que me ames con tu boca
me enamora
que me eleves hasta el cielo
me enamora
Que de mi sea tu alma soñadora .

La esperanza de mis ojos
sin ti mi vida no tiene sentido
sin ti mi vida es como un remolino
de cenizas que se van (ooooh)


Me enamora
que me ames con tu boca
me enamora
que me eleves hasta el cielo
me enamora
que de mi sea tu alma soñadora .

La esperanza de mis ojos
sin ti mi vida no tiene sentido
sin ti mi vida es como un remolino
de cenizas que se van (ooooh)
volando con el viento.....
***********************************************************************************************************
Continuem amb la Campanya 100% Ateneu Santboià, encara no podem donar-vos informació sobre la sentencia, però us animem a que seguiu encapçalant els vostres post amb l'eslògan creat per la Lourdes Escardivol.


Com diria aquest de la foto, aquest post serà ras i curt, per que no tinc temps, per que vaig de cul, per que la nova m’atabala, per que crida quant parla, per que l’hi expliques i no t’escolta, per que no entén i pregunta, pregunta i pregunta i per que coi, que fa dos dies que no veig al meu home, entre reunions d’escales i quedar-me una mica més a la feina per acabar allò que corria pressa que la nova acabes però que no ho ha fet per que clar, com que s’enrotlla a xerrar amb l’enginyera....

Estic una mica estressada, el meu home diu que se’m nota, jo no ho se pas, que creieu vosaltres???

Ahir em vaig adormir tot veient la sèrie de Zoo a TV3 i es que vaig arribar a casa a les 20:20, a les 20:30 reunió d’escala per decidir si els replans, el terrat i la porteria ho fregarà una empresa o seguirem fregant nosaltres...total, fins a les 21:50 no vaig pujar a casa, el meu home ja havia marxat a treballar, un petonet de bona nit i llestos, això fa que ahir el veies 2 minuts, per que en arribar a casa ell estava al WC.

No es just, no sopo, em clapo veient la TV, no miro el correu i no volto per els vostres Bloc i sabeu que es el pitjor, que tinc idees, idees noves per el Bloc i no les puc posar en pràctica, be, suposo que ja trobaré el moment, si estic una mica out no us ho prengueu malament, no es que no vulgui, es que no puc.

Per cert....aquest Bloc atorgarà d’aquí a poc el Premi Maduixes amb Xocolata...ja en parlarem d’aquí a uns dies eh.

************************************************************************************************************************

Us recordo que aquest Bloc, tal i com ha fet la Lourdes Escardivol en el seu, està adherit a la Campanya 100% Ateneu Santboià, ajudeu-nos i poseu aquesta frase en el començament del vostres post, l’Ateneu de Sant Boi ha de ser per el poble!!!!!!

Per partida doble i sense quasi ni enterar-me’n, les senyoretes Robelfu i LlunA han concedit un premi a aquest Bloc, MOLTISSIMES GRÀCIES!!!!, però no se pas si m’el mereixo eh.

Les regles del premi són les següents:

a) Has de triar a 5 blocs que consideris siguin mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aporti a la comunitat bloguera, sense importar el seu idioma.

b) Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/autora i l'enllaç al seu bloc perquè tots ho visitin.

c) Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que ho ha premiat.

d) Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Art i pic perquè tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.

e) Exhibir aquestes regles.

I ara els meus 5 Blocs, ostres, m’ho poseu tant difícil!!!!

A la Metamorfosi i la seva nova casa, que l’està endreçant de mica em mica i que segur que serà tant acollidora com l’antiga.

A la Gemminola, per que sempre està innovant en el seu bloc, que si vídeos, que si coses rares…que cony es un CPQ amb espardenyes???

A la Joana, que te casa seva la mar de coqueta, amb musiqueta (ja te’n surts la mar de be eh!!!!) i coses la mar de xules.

A en ROVIBA per que casa seva (la nova) s’està fent de mica en mica, no se pas si pots posar fotos (digues-m’ho si de cas) i per que si, per que es un gran amic que sap escoltar, gràcies guapu!!!!!!!

Als de En Companyia, per que casa seva sempre està oberta i cada cop està més coqueta (escolteu-los en el programa de ràdio si us plau, son genials!!!!!!).

********************************************************************************************************

Us recordo que podeu seguir recolzant la proposta de la Lourdes Escardivol i unir-vos a la campanya promoguda per ella, encapçaleu els vostres posts amb un 100% Ateneu Santboià, que no ens prenguin l’Ateneu!!!!!!!!!!




Per els qui no sou de Sant Boi el que us parli de l’Ateneu Santboià us deu fer ben be igual, però si us dic que l’Ateneu ha estat i ha de seguir sent un símbol de cultura a la meva Vila espero que no us sigui tant igual.

Durant anys, la societat Santboiana a lluitat per tal que l’Ateneu sigui el que sempre ha estat, un nexe d’unió entre “el pueblo llano” i la cultura , i per motius politics - econòmics aquesta unió s’ha anat trencant.

D’aquí a uns dies s’ha sabrà la resolució del Tribunal Suprem, creuem els dits i preguem a quí calgui per que Sant Boi pugui disposar del seu Ateneu, l’Ateneu Santboià de sempre.

Fins que tinguem la resolució (i per que no, fins que ens plagui), tots els adherits a la campanya que promou la Lourdes Escardivol al seu Bloc , encapçalarem els nostres posts amb un 100% Ateneu Santboià, podeu unir-vos, sigueu o no de la Vila, nomes cal que tingueu ganes de que es faci justícia.

Out here on my own



Sometimes i wonder where i've been,
who i am,
do i fit in.
make believein' is hard alone,
out here on my own.



We're always provin' who we are,
always reachin'
for that risin' star
to guide me far
and shine me home,
out here on my own.


When i'm down and feelin' blue,
i close my eyes so i can be with you.
oh, baby be strong for me;
baby belong to me.
help me through.
help me need you.


Until the morning sun appears
making light
of all my fears,
i dry the tears
i've never shown,
out here on my own.


But when i'm down and feelin' blue,
i close my eyes so i can be with you.
oh, baby be strong for me;
baby, belong to me.
help me through.
help me need you.


Sometimes i wonder where i've been,
who i am,
do i fit in.
i may not win,
but i can't be thrown,
out here on my own,
Out here on my own.

;;
Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column