Diari de Jo Mateixa

Disculpes, explicacions i adéus

2009-07-26T12:41:00.008+02:00

Davant dels aconteixements ocorreguts en els últims mesos, nomes puc fer una cosa....

Aquest post tractarà diferents temes, ja que fa molt de temps que no escrit i penso que hi han moltes coses a dir, anem per parts:

1.- Vull demanar disculpes públicament a tots els companys blocaires que participen en els Aniversaris Blocaires i que des del mes de juny no felicito, ho sento....de tot cor. A algun d'ells els he felicitat, però es veu que van tant ocupats (com jo) que no han donat senyals d'haver rebut aquesta felicitació...que hi farem....

Felicitats a:

* El Pep, que va néixer un 10 de juny de 1973.

* La Cullerada d'en Puji, que va néixer un 12 de juny de 2006.

* L'Adaggio, que va néixer un 16 de juny de 1984.

* Carlitos, amic d'en Sir William, que va néixer un 5 de juliol de 1962.

* El Veí de Dalt, que va néixer un 15 de juliol de XXXX.

* La Tarambana, que va néixer un 25 de juliol de 1979.

I com que tinc el cap a tres quarts de quince, vull felicitar a tots els que queda d'aqui a setembre...per que em conec, i se que no tindré temps per fer un post o per actualitzar el Pastis de l'esquerre....

* La Palitodelasorejas, que va néixer un 27 de juliol de XXXX.

* L'Escarabat (a quí ja l'hi he perdut la piosta des de fa moooooolt de temps), que va néixer un 2 d'agost de 1971.

* El David - Lapri, que va néixer un 24 d'agost de 1984.

*********************************************************

Pel que fa al Natupark va estar genial, ja us vaig comentar que jo no vaig pujar en lloc, tinc vertigen, i creieu-me quant us dic que des d'abaix també vaig patir vertigen, veient als companys, al Hatim, pujats damunt dels arbres a unes alçades que...glupssss......us deixo alguna foto dins dels Àlbums Picassa. Va ser maco per que ho van muntar els jefes per cel.lebrar els 20 anys de l'empresa sense saber que els seus treballadors els hi habiem comprat un "trofeiu" la mar de xulu que els vam entregar a l'hora de dinar, el cert es que es van emocionar moltissim tots tres jefes, a l'àlbum podreu veure aquesta foto que us dic del "trofeieu".

*********************************************************

I be....molta feina, encara que sigui dificil d'entendre, anem molt de cul, tenim moltissima feina i tot ha de ser per JA, la gent marxa de vacances i vol veure obres acabades i qui ha de còrrer?? es clar, els mateixos sòmines de sempre.

Aquest dilluns ha començat el primer torn de vacances, jo no marxo fins el 10 d'agost i no anem en lloc per que al Hatim l'hi tocarà el ramadà i no es plan d'haver d'anar amb la carmanyola a qualsevol hotel per que el senyor ha de menjar abans que surti el sol...no se pas que farem aquest estiu, be si...suposo que ja definitivament l'hi muntarem l'habitació al seu fill....espero!!!!

*********************************************************

I be (2)....he decidit tancar aquest bloc, si ja ho se...sembla dificil de creure oi??, no se molt be com explicar la situació actual, el cansament físic, moral, mental, estic estressada i quant entro al bloc no ho faig amb les mateixes ganes, amb la mateixa il·lussió que al començament, així que tanco, i no descarto tornar a obrir o començar de nou, amb alguna temàtica que em pugui agradar o simplement tornar a ser Jo Mateixa....ara per ara l'única manera de veure'm es el Facebook (tampoc es que m'apassioni la idea), però es el que hi ha, me'l miro quant puc, actualitzo coses quant puc i responc quant puc, sense la "obligatorietat" que m'havia imposat en començar a escriure el Bloc (aquest post s'està fent massa llarg i avorrit).

*********************************************************

Ens veiem per aquí, per el Facebook, mitjançant e-mails, al messenger o per mòbil...no tinc intenció de desaparèixer, això no, nomes es que....simplement necessito tancar, respirar i començar... Una abraçada ben gran per tots!!!!!!

Dilluns que ve anem al NATUPARK!!!

2009-06-27T12:43:00.006+02:00

Aquest any la nostra empresa cel.lebra els 20 anys d'història, una història marcada de moments dificils, de moments ilusionants, de coses bones i dolentes, de neguits, de nervis, estrès, de satisfacció per les fites aconseguides, de unió i connexió entre l'empresa, clients i proveïdors.

I per això els nostres jefes ens han muntat una sortida molt especial, aquest dilluns 29 de juny anem tota l'empresa al NATUPARK de Cerdanyola del Vallès!!!!!!

Faig una valoració en veu alta del que han estat per mi aquests 10 anys, l'empresa en fa 20 però jo en fa 10 que hi soc, i tot ser severament estresant en alguns moments, nomès puc dir que he passat grans moments. L'empresa en si, la seva direcció, en el seu moment i actualment, penso que es la millor que podria ser i no ho dic pas per fer la pilota a ningú, es tal com raja, per que despès de moments dificils les persones que estan al capdavant actualment estan lluitant per que la crisi no ens afecti i poguem fer coses com la de dilluns que ve.

Els companys, la gent que he conegut durant aquest temps, ha estat molta i molt diversa, les experiències viscudes han estat bones i dolentes, però em quedo sobretot amb les bones. Em quedo amb els somriures de complicitats, amb les xerrades passada l'hora de plegar, amb les visites al despatx de la canalla dels companys, amb les fotos damunt de les taules recordant-nos que, de vegades la gent es fa adulta i canvia de pensament, de sentiment, d'emoció...i jo ja m'entenc.

Em quedo també amb els clients, bona gent, gent amb la que batallem cada dia, de bon rotllo i mirant de no estresar-nos gairè els uns al altres, gent que ja no es nomes client, es amic, es confident (alguns més que d'altres). I també amb els proveïdors, aquells que cada dia t'en fan una de diferent, aquell amb el que de vegades parles més al cap del dia que amb la teva parella o amb la teva mare i quasi be sempre es per reclamar un albarà incorrecte, una factura mal gestionada, un material defectuos....malgrat això em quedo amb ells també.

I com no, sense aquesta feina no haguès conegut al Hatim....

Ja us explicaré com ens ha anat la sortida, espero que no faci molta calor!!!!!!

Bona setmana!!!!!!

Liada

2009-06-16T14:35:00.001+02:00

Estic be, però vaig molt liada, gràcies per els vostres e-mails :-D

Gràcies Pep!!!!

2009-05-28T15:19:00.004+02:00

Perdoneu-me si no soc gaire ocurrent amb les meves paraules, però es que soc en un núvol ara mateix, un núvol Blanc com diu la cançó del Mestre Lluis Llach. Que puc dir que no s’hagi dit ja del magnífic partit d’ahir???

Permeteu-me doncs que em dirigeixi al màxim artífex d’aquesta fita, d’aquesta Lliga, Copa i Champions, el Sr. Josep Guardiola.

Benvolgut Pep,

No em queies be, fa anys em vas fer una putada i et vaig agafar molta ràbia, em vaig emprenyar quant en Jan va dir que series el nou entrenador i certament, no donava dos duros per tu, però conforme ha anat passant la temporada he hagut d’empassar-me les paraules, la meva ràbia, la meva animadversió envers a tu s’ha convertit amb un respecte i un afecte que no se descriure.

Tu has aconseguit tornar-me la il·lusió per el futbol, tu has fet que tornes a tenir ganes de cridar, de xisclar, de plorar per cada partit guanyat, d’emocionar-me amb cada toc, amb cada jugada, sempre amb el teu discurs humil, senzill, sempre amb el cap alt, donant fe de que tens uns jugadors increïbles.

A principi de temporada vas dir als nois que ells eren bons, que confiessin en tu i guanyaríeu títols, i així ha estat, que més puc dir Pep? GRÀCIES!!!!!

Pep...Viva la vida, visca el Barça i Visca Catalunya!!!!!!

Quins nervis!!!!

2009-05-27T18:09:00.003+02:00

Vull anar a casa a veure la Champions!!!!!!!!!!!!

PD: Molta sort BARÇA!!!!!

Encara no

2009-05-11T08:30:00.005+02:00

Nomes ens calia que el Madrid perdés i nosaltres guanyéssim, i no solsamènt el Madrid va perdre per golejada davant el Valencia (amics Che, hem sap molt de greu), si no que a més el Barça fot el gilipolles i ens expulsen l’Abidal, targeta groga per l'Alves, empatem el partit i a més l’Iniesta pateix una ruptura fibrilar.

Amb lo tranquils que haguéssim anat si ja fóssim campions de Lliga, i dimecres campions de copa…que jo em pregunto, per que ens importa tant guanyar la Copa del Rei, si es el Rei d’aquell país???

I desprès la Champions clar, que fins el 27 de maig no tenim la final i haguéssim pogut anar la mar de tranquilets a Canaletes a celebrar-ho de mica en mica.

Però be, no ens podem queixar, al Barça a fet una temporada impressionant, el fotut seria fer el capullu i perdre-ho tot en un plim, per que encara podem perdre-ho tot eh!!!!

Així doncs, resem germans, per tal que el Juanca ens entregui la copa dimecres, el finde que ve fotem una bona golejada a qui correspongui, i de cara al 27 de maig ja veure’m que passa.

P.D: Des que aquest home a vingut al Barça que es depila el pit, en deixo una mostra de com era abans i si vau veure el partit ahir, NENES, no te ni un pel al pit, uauuuuuuuuuuuu :-D

Bona Setmana per tothom!!!!!

Que més es pot dir??

2009-05-03T21:34:00.002+02:00

Germà, aquí tens la foto del teu balcó :-)

Amic, confident, tendre, dolç

2009-04-29T21:35:00.004+02:00

Tinc un amic, que te un amic, que te un amic que també te un amic que...

No, no, la cosa no era així, tinc un amic, que te un amic que...

No, no, tampoc, tinc un amic que...diu el meu amic que la vida son quatre dies i en el cas de les dones tres els passem amb la regla...jo em pregunto i mentrestant que fan els homes?

El meu amic es savi, molt, i es un adult en un cos de bollycao, un amic tendre, romàntic, dolç, que sap escoltar als seus amics i sobretot a les seves amigues.

Ja diuen que, qui te un amic te un tresor, però a més d'un amic i un tresor es te un confident...

Així es el meu amic....l'estimo, a la meva manera i sota els meus paràmetres amorosos, ell m'estima, com a una amiga, com a una confident, com a una amant, tot i que no ho som.

El meu amic somriu sempre, encara que la vida el faci patir cada dia, encara que la vida l'hi recordi que nomes i dic nomes, els amics poden ser més que amics i nomes amics, tot i que de vegades...quant el mires als ulls i l'hi veus la brillantor voldries estampar-l'hi un peto recargolat, i penses que no, que es el teu amic i a un amic, confident, tendre i dolç això no l'hi cal, per que ell continua estiman-t'he a la seva manera.

T'estimo amic, t'estimo confident, t'estimo jo i l'altre i aquell de més enllà, i la que ve pel carrer de sota i la veïna de la porta del costat, a la nostra manera som amigues teves, confidents, amants, germanes o invisibles davant teu, però nosaltres seguim amb tu.

Guerrers de Terracota

2009-04-19T21:49:00.008+02:00

GUERRERS DE TERRACOTA DE XI'AN 210 aC

Perdoneu, però soc incapaç de fer-ne un relat d'aquesta gent, no puc, hi penso i no em ve res més que no sigui uns senyors, tots "tiesus" amb cara de mala llet, poder estrenyits, no se pas, poder amb ganes d'anar a la guerra, poder uns homes patidors de mena.

No soc capaç d'inventar un Relat, ni cap història, no em suggereixen res...que jo em pregunto, això es dolent??? poder es que ja no tinc imaginació??, no, no, imaginació en tinc per que porto tota la setmana somiant amb en Víctor Valdes i us ben juro que d'imaginació en tinc i moooooooooooooolta....

Però aquests Guerrers de Terracota no em produeixen cap mena d'inspiració, ni tant sols per fer un post amb cara i ulls, i de nou, per no variar, he escrit un fotimer d'estupideses, be, lo del Víctor Valdes no es una estupidesa, ves que un dia no us expliqui els meus somnis amb ell.

Una altre proposta dels Relats Conjunts.

Ni el "güevo"

2009-04-14T15:05:00.005+02:00

Versió gatuna de la Jo Mateixa aquests dies

PD: Crec que es obvi que..... de desmuntar i muntar l'habitació aquests dies...res de res, oi???

"L'horn i els bolls"

2009-04-06T09:12:00.000+02:00

Que si, que si, que ho se, se que no escric i no per manca de ganes, es temps el que no tinc....be, poder si que em falten ganes....ai no se, no em vull estressar més del compte i molt menys en una setmana tant curta com aquesta, on la majoria de vosaltres (sobretot els mestres) ja teniu vacances...i mentrestant, jo aquí pencant com una desgraciada....be, suposo que hi ha més desgraciats com jo treballant ara i que no faltiiiiiiii (frase típica en època de crisi).

Aquesta Setmana Santa volíem anar a Pineda, però se’ns ha girat feina a casa per que volem acabar de desmuntar l’habitació del meu germà per poder-la muntar a l’habitació de l’Ismael, que cada cop que be pobre fill nomes hi veu el llit i es deu pensar que no ens l’estimem per que des de fot un any i pico nomes hi ha un llit i res més a la seva habitació.

Així que quatre dies per desmuntar tota una habitació i tornar-la a muntar en un altre lloc, menys mal que es al mateix replà d’escala i no s’han de pujar escales ni res semblant, però ho anirem fent tot xino xano, sense presses, però d’aquest finde no passa (s’han d’aprofitar els quatre dies de festa que tenim tu).

A banda d’això us diré que, gràcies a qui sigui, l’empresa on treballo no s’ha vist afectada per la crisi, tot i que ha marxat gent, alguns per que han volgut (tenien feines millors, o almenys això creuen), d’altres els hem tingut que acomiadar per problemes varis de disciplina, no podem dir que les coses ens vagin malament, mentre metro i autobusos de Barcelona tingui diners per gastar en obres nosaltres tindrem feina. Si a això hi afegim les diferents constructores grans que treballen dins de l’entorn ferroviari, la feina està assegurada i menys mal!!!!

Tal i com està el mon actualment....per sort sembla ser que la a la Magdalena l’hi queden dos telediaris, i al Solbes també...tot i que ja voldria saber jo si es necessari que el Chaves estigui emmerdat a altes esferes del govern...no se jo, no se jo...

El Hatim està be, molt liat entre la feina i un curs d’electricitat que està fent a les tardes, i avui un tot el dia de seguretat i salut (a mi em toca anar-hi el dia 20 d’aquets mes), enfeinat, estudiant, però molt i molt content de tot el que està fent, el veig il·lusionat i això em fa feliç a mi, que més es pot demanar??? Segons la meva mare un net, però clar....de moment va a ser que no, que amb tanta crisis mare....no està l'horn per bolls.

Bona setmana Santa per tothom!!!!!!

Actualització a les 09:25....el curs ha estat sospes, per que el centre de formació que l'había de fer està de vacances de Setmana Santa....pa cagarse!!!!

El Pelele

2009-03-28T12:31:00.003+01:00

EL PELELE Goya 1791-1792

Algú podria explicar-me el significat de que jo, un Pelele qualsevol, estigui sent "remenat" per quatre ties amb faldilles llargues i toquilla, enlloc d'estar fotent un clau en qualsevol discoteca de moda???

Qui m'ho había de dir, si no hagués tocat el botonet que deia NO TOCAR, possiblement hauria anat a parar a un altre temps i no aquí, a un passat ple de paies sonades amb faldilles llargues i toquilles que "remenen" al primer Pelele que troben pel carrer.

A la tornada hauré de retocar la màquina del temps....i tornar a tocar el botó que diu NO TOCAR...i es que l'ésser humà sempre fa allò que no ha de fer...TOCAR, TOCAR i TOCAR...i acaba sent un putu PELELE.

Una altre proposta dels amics dels Relats Conjunts

Capítol 3 - Día XXX

2009-03-21T11:18:00.012+01:00

Capítol 1 - Día X

Capítol 2 - Día XX

Obre la porta, sense tenir molt clar que dir, que fer, on mirar. Ell, per la seva banda, resta allà, esperant, sap que es dins i la vol veure.

- Bon dia...que, que...que hi fas aquí? – tartamudeja ella.

- Bon dia...necessitava veure’t i parlar amb tu, puc entrar?

- Si es clar, perdona, entra, la casa està una mica desendreçada, ho sento.

- No t’hi amoïnis, no vinc pas a veure la casa, vinc a veure’t a tu i...

- I?

- Res, res....

Ell ha entrat i mentre ella abaixa el cap, ell se la mira de reüll, creu que aquella pell clara es la més tendre que a vist mai, creu que aquells cabells recollits en una cua son els que més bona olor han de fer del mon, creu que aquells ulls mig adormits son els més adorables de l’univers.

- Ja que hi ets t’ensenyaré la casa.

- Desprès, ara necessito parlar...si et plau.

Es fa el silenci entre ells, les mirades es creuen i ella s’avança, l’acompanya al menjador, s’asseu al sofà amb un coixí entre les cames, tapant allò que ell desitja veure amb tanta intensitat, prudent ella l’hi pregunta:

- Que tens, que passa?, encara no he decidit res, no pots pressionar-me així!!

- Ho se, i et demano disculpes, però he de dir-te....

- Que m’has de dir?

- Has estat mai enamorada d’algú que saps que està lluny de les teves possibilitats?

- ...si, es clar, tothom ho ha estat alguna vegada en la seva vida, no?

- I que has fet per evitar el dolor que això produeix?

- Res...patir, simplement patir, per que es el que te l’amor, que de vegades et fa patir.

Va sonar el seu mòbil, el d’ell, i el va silenciar...

- No l’agafes?

- No, no vull parlar amb ningú més que no siguis tu ara mateix.

- M’estàs espantant, que et passa?, no em diràs que tot aquest neguit es per la proposta de feina, oi?

De nou un silenci, una mirada, ell alça la ma i l’hi acarona la cara, somriu, s’apropa al seus llavis i la besa, suaument. Les mans d’en RC llisquen per el coll d’ella, lentament, molt lentament i es s’aturen en arrivar al seu escot....ella te els ulls tancats i nomes es conscient de l’escalfor d’aquells llavis, de la fredor de les mans d’en RC.

Oferir-l’hi una feina ha estat l’excusa per dir-l’hi que l’estima, l’excusa perfecte per tenir-la aprop, l’excusa quasi inventada, de saber que sense ella la seva vida no te sentit.

Quant aquelles mans es decideixen a acaronar-l’hi els pits per sota la samarreta ella obre els ulls, se'l mira i una llàgrima l’hi cau per la galta, ell no se n’adonat d’això, ella veu acomplert el somni de les seves nits d’hivern.

El dia es d’ells, i la tarda, i la nit, juguen, riuen, s’expliquen coses, tremolen, s’exciten, es besen, s’adormen, s’estimen.

Gràcies, meme i dol

2009-03-07T09:55:00.001+01:00

Fa tants dies que no escric i tinc tantes coses per explicar, que no se pas si fer dos post avui, per que poder un de tirada es fa avorrit, o be explicar-vos s’ho tot en un parell de dies…però es que no se pas si podré fer-ho!!!!

A més…tenim una porta a punt d’obrir-se...o no....apa, tot de cop i si no us ho acabeu avui passeu demà i ja està home!!!

Primer de tot voldria agrair públicament al Gatot el gest que va tenir amb mi fa unes setmanes, poca vergonya la meva que l’hi vaig donar unes gràcies totes cagades, i no pas com ell es mereix. El Sr. Gatot em va deixar un regal molt especial al seu bloc, us deixo l’enllaç AQUI per que ho veieu...ja saps que t’estimo molt oi carinyu???, de nou gràcies!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

S’ha suposa que jo l’he de donar a algú i em ballen per el cap un munt de persones, de debò moltes, però voldria donar el premi a 3 persones molt especials per mi (puc fer-ho Gatot??), per tres motius diferents...un per que ha estat amb mi pa lo bueno i pa lo malo (i per això me l’estimo tantíssim encara que ell ho posi en dubte), un altre per que lluita cada dia per defensar unes idees, les seves que a voltes vull fer meves o que fins i tot vosaltres les feu pròpies, i per que es una guerrera nata (i no em diguis que no que m’emprenyo, t’admiro moltíssim i ho saps), i la tercera, però no menys important, per la dona que amb la seva valentia afronta, dia a dia, la seva vida i m’ajuda a afrontar la meva (encara que ella no ho sap), amb tot el que això comporta (decisions difícils, mals rotllos, etc...), a la que friso per estrènyer entre els meus braços i fer un peto immens, dolç, tendre....

Ells son en Pep, la Zel i na Kpitana.

Us estimo molt als tres, ja ho sabeu, no m’ho feu repetir cada dos per tres, homeeeeee!!!!!!!!!!!!!!

******************************************************************

Arranquem amb la segona (sembla que estigui ballant una sevillana tu), la guapíssima Mama del Pol i ara també de l’Aniol, m’ha deixat uns deures a casa seva....contxos, amb la feina que tinc, jajajajajajajaja, ja saps que la faré encantada...aquí va doncs...

S’ha de fer una llista amb 16 intimitats....ai caram, no se pas que hi puc posar....

1.- Els meus primers reis (amb ús de raó) van ser horribles, carbó, cagarades...això fa mal eh.
2.- He fumat de nou, se que no ho hauria d’haver fet i de fet no es que hagi tornat a fumar, es només que dilluns...desprès que passes el que us explico més avall no vaig poder evitar calmar els nervis fumant, però nunca mais eh!!!!.

3.- Últimament tinc molts gasos, a veure, no es que em vagi tirant pets pels puestus eh, nomes es que al vespre quant arribo a casa tinc la panxa molt inflada i ja no se que fer. Al migdia menjo suau, amanida, una mica de carn a la planxa i poca cosa més i als vespres quasi no sopo. Algú sap el remei?? Ja he provat amb les pastilles aquelles del l’anunci dels globos i no em funciona, a mi no tu.

4.- Ploro cada cop que veig l’últim anunci de la Coca Cola.

5.- Canto, m’agrada cantar i en Hatim (que m’estima molt) diu que soc molt bona...ves, que ha de dir ell.

6.- Fa una setmana que no faig l’amor amb el Hatim, be, ni amb ell ni amb ningú, òbviament. L’hi han canviat el torn a la feina i fa de 07:00-15:00 i quant arribo a casa esta tant cansat que s’adorm al sofà, no tenim cap dels dos esme de res...a veure aquets findeeeeeee!!!!!

7.- Una vegada vaig votar CiU...no em feu recordar ni com, ni quant, ni per que...brrrrrr....

8.- El primer partit de futbol que vaig anar a veure en un camp professional va ser a Sarrià amb l’Avi Ramon, no recordo contra qui jugaven. El cap de setmana següent el pare em va dur a veure el Barça contra el Bilbao, per desintoxicar-me de Can ràbia bàsicament, jejejejeje.

9.- Trobo molt a faltar als avis.

10.- Si em feu un peto al coll (els nois) soc tota vostre, si m’acaroneu els cabells començant per la nuca (els nois) també, si em feu un peto als ulls (els nois) deixareu de ser amics meus per la resta de la vostre vida, això no ho suporto, quins nassos??

11.- Tinc pessigolles a la punta del nas, però en canvi a amb l’edat ja no en tinc a la planta dels peus...soc normal Sr. Doctor??

12.- Vaig tenir de novio a un paio que prenia cocaïna, era alcohòlic i ludòpata, per sort me’n vaig adonar a temps i el vaig plantar.

13.- Si al hivern dormo despullada sota el nòrdic, suo més que quant dormo amb roba.

14.- A l’estiu nomes em suen els peus.

15.-Trobo molt a faltar al Patufu.

16.- Una vegada, fa uns quants anys, vaig pagar una factura de telèfon mòbil de quasi 50.000 pts.

I ara l'hi paso a...la Núr...per que vull saber les seves intimitats, jejejejejeje.

******************************************************************

I per últim, he de tot dir-vos que aquest dilluns estàvem de dol, en Patufu va caure per el balcó de casa i va morir. El cert es que en Hatim es va espantar molt per que estava a casa amb ells i va anar tot tant rapid que el pobre no va poder fer res per evitar que passes, imagineu-vos, ha estat molt neguitós tota la setmana, amb un sentiment de culpabilitat que no se pas com treure-l’hi i el cert es que no va ser pas culpa seva, però ja no se com fer-l’hi entendre, va passar per que tenia que passar i punt.

Ara la Bunica s’ha quedat….vídua??, i ja sabeu, els que llegiu Quina vida aquesta com de dolentota es ella, tant que he decidit donar-la. No la vull tenir a casa, en Patufu era molt bo, sempre ho ha sigut i ella l’hi ha ensenyat a fer moltes marraneries, a pixar i cagar fora del seu lloc, a escalar per els llocs més complicats de la casa, a saltar....i ves, això l’ha dut al seu final. Total, que ahir la mare tot passejant a preguntat a una casa de pagès que hi ha per Pineda si cabria la possibilitat de portar-la allà i ens han dit que cap problema, així doncs com que el dia 14 estarem per allà dalt, ens l’emportarem.

Em fa pena si, per que se que en el fons ella no en te la culpa, però be, no vull patir com he patit aquests dies :-(

I res...em deixo alguna cosa???, probablement si, però ara estic massa cansada i calla tu, que en Hatim, que encara es al llit, em recalama...se’m gira feinaaaaaaaaaaaaaaaaa.......

BONA SETMANA PER A TOTHOM!!!!!!

Capítol 2 - Día XX

2009-02-23T11:56:00.010+01:00

No ha sonat el despertador, es un dissabte sense presses, cap problema la farà tenir un mal de cap d’aquells del que n’és patidora els darrers dies. Lleugerament estira els braços, les cames, arquejant el seu cos damunt del llit, s’estira mentre badalla, esta cansada.

Obre els ulls, tímidament, com si l’hi fes por veure el que l’envolta, com si tingués un neguit intern que no l’hi permet enfrontar-se al mon amb les mateixes ganes de cada matí, no ha pogut deixar de pensar en tot el que divendres havia passat a la feina, encara no s’ho creu del tot.

Posa un peu a terra i es dirigeix al bany, en encendre l’aixeta una escletxa de llum entra per l’estudi, fa sol, fa un bon dia, es recull els cabells en una cua, es renta la cara i va cap a la cuina, certament el seu cos l’hi demana un cafè, carregat, negre, fort i una cigarreta.

Fa el cafè, i tassa en ma es dirigeix al menjador, puja la persiana i obre la porta, jeu al sofà i encén la cigarreta, damunt la tauleta hi te el llibre, aquell que ha començat fa mesos i que no pot acabar per que cada cop que l’obra un nus l’ofega, El Nen 44.

Recorda que te el mòbil en silenci, no espera cap trucada, però forà bo que l’hi poses so, per si de cas la mare no recorda que avui es a casa i la truca directament al mòbil. Te tres missatges, tots ells d’en RC.

Missatge 1: Bon dia maca, com va això? Espero que hagis descansat i tinguis ganes de pensar en la nostra proposta, es la millor, i si ho es és per que TU ets la millor i et vull al meu equip. No vull forçar-te a decidir, però pensa-hi. Un peto.

Missatge 2: Perdona, no vull ser pesat, poder no tens saldo i no pots respondre. Et ve de gust dinar amb mi?, no vull que aquest dinar sigui estressant per tu, nomes es que soc a prop d’on vius i he pensat que et faria gracia que ens veiéssim i així poder comentar el tema.

Missatge 3: Estàs enfada?, necessito veure’t, necessito que parlem del tema de l’oferta, no vull ser pesat i se que així ho semblo, no m’ho perdonaré pas, sembla que t’estigui assetjant però no es pas això, nomes es que...be, necessito veure’t.

Ha apagat la cigarreta i tanca els ulls, pensa en que hi un interval de 25 minuts entre missatges, l’últim l’hi ha enviat fa més d’una hora i no sap que fer, que dir, com actuar si al final ell l’acaba trobant al mòbil.

- Ding, dong......

Amb samarreta de tirants i pantalons curts de pijama, sense sostenidors i amb el cabell recollit en una cua es dirigeix a la porta.

- Qui és?
- Soc jo, en RC.

Que s’ha suposa que ha de fer ara??

Continuarà....

Capítol 1 - Dia X

2009-02-19T14:48:00.007+01:00

Permanentment ocupada amb les tasques pròpies de la seva feina, no disposa de gaire temps per buscar altres feines, que, principalment, omplin el seu esperit i les ganes de fer quelcom productiu.

En sonar l’intèrfon de la porta de baix, s’arregla la faldilla, curta i cenyida, es passa els dits per els cabells, ondulats, negres, amb olor a poma, i de pas els creua per que sigui en RC el que ve de visita.

Sona la porta de dalt, i amb l’ànima a punt de sortir-l’hi per la boca, sospira i el seu dit s’inclina damunt del botó d’obrir, es en RC i l’acompanya en EH.

Els saluda amb un somriure, allarga la ma amb educació, una ma blanca, molt pàl·lida, amb dits llargs, ungles amb manicura francesa, tremolosos, en RC l’hi estreny fort i no deixa de mirar-la intensament als ulls. Saluda a en EH amb un peto, fa temps que es coneixen, poder en RC no ho recorda i per això l’hi canvia la cara en veure com tots dos riuen i es pregunten mútuament com els va la vida.

Els fa entrar a la Sala de Juntes, una sala freda, malgrat que així que ha arribat al matí ha encès la calefacció, i els acomoda a les butaques que romanen al voltant de la taula marró i brillant. Allà els esperen en FS i en ES.

Discretament i sense fer soroll camina cap enrere, demana si volen prendre res, un cafè, un te, un suc, tots l’hi diuen que no amb el cap, i quant es punt de tancar la porta i deixar-los sol,s en EH deixa anar un:

- No marxis, la reunió es per parlar de tu.

No sap que dir, pensa que no ha fet res malament i manté la calma, intenta agafar una llibreta per prendre anotacions i en RC agafant-li la ma l’hi diu que no cal.

S’asseu davant d’en RC i en EH.

Aquí tens - diu en EH- es una proposta de feina per tu....mira-la, estudia-la, pregunta’ns el que vulguis, som aquí per orientar el teu esdevenir professional.

En FS i en ES no diuen res, es miren, la miren a ella, bufen però no obren boca, no saben que fer, com actuar, miren a una altre banda esquivant la mirada d’ella, que afalagada per l’oferta i nerviosa per tot el que això implica, no pot deixar de mirar els ulls de l’RC, uns ulls que l’estan despullant de mica en mica.

Càrrec: Ajudant de Direcció d’en RC.

El somni de la seva vida, una bona feina, amb un molt bon sou, a prop de l’amor de la seva vida....

Te un cap de setmana per decidir, s’ha d’incorporar el dilluns següent...

Continuarà....

Coses de la feina

2009-02-07T09:37:00.006+01:00

Fa dies que no escric i com sempre es per el mateix, per que vaig de cul i amb prou feines tinc ganes de posar-me al bloc quant soc a casa al vespre, he de dir molt a favor meu, que m'estic treien moltíssima feina de sobre per que quant anem de cul de nou pugui anar més tranquil·la....

No se pas si se m'entén o no.

La crisi, nosaltres, encara que els meus jefes diguin que no, l'estem començant a notar.

Tinguen en compte que el nostre client principal es metro i autobusos de Barcelona, mentre hi han diners per invertir en infraestructura cap problema, nosaltres tindrem feina i òndia, ha de ser molt xungu que fem una davallada grossa per que a banda de metro hi han grans constructores que també treballen dins de metro i ens subcontracten, per tant la feina està garantida....ja dic, mentre hi hagin diners per invertir en noves estacions, noves instal·lacions per fer fora les velles i obsoletes, etc.....

Però reconec que la feina a baixat, no truca gaire gent, no ve quasi ningú de visita i els comercials proveïdors han estat substituïts per els comercials dels fabricants directament, donat que petites i mitjanes empreses dedicades a la venda de material elèctric (el nostre sector) han fet fallida i ara es el fabricant de la marca directament el que et ve a vendre el producte....no està malament, per que llavors negocies preus més ajustats, no hi ha ningú per el mig que encareixi els costos i pots obtenir millors compres, tant en qualitat per que ve de fàbrica directament, com en preus per que no hi han intermediaris.

Però això dol, i dol per que cada cop sents més empreses amigues que tanquen i et sap greu per els companys, per aquells amb els que sols parlar cada dia 20 vegades per que s'han confós en els preus, o t'han enviat el material que no toca o simplement en la factura no t'han aplicat el descompte pactat entre el teu jefe i el d'ells.

Però que hi pots fer tu???

Bàsicament res, acomiadar-te d'ells, no perdre-hi el contacte i resar....encara que no siguis creient...per que el metro i l'autobús sempre necessiti una neteja de dalt a baix.

Coses de la soledat

2009-01-31T12:09:00.005+01:00

S'acosten els 500 post i encara tinc la recança de que cap dels meus escrits m'ha omplert el suficient.

No se si mai heu tingut aquesta sensació, la sensació de buidor interna on les coses que tens i que no son poques, no t'omplen tant com necessites. No parlo de temes personals de parella, que desprès d'haver vist la reacció que ha tingut alguna gent envers al penúltim post ja he d'escriure amb molta cura, ves que no se m'enfadi ningú pensant el que no es.

Parlo de la vida en general, de la feina, de les amistats, de la familia....de tot una mica, es obvi, i si em paro a analitzar, que la família es la que tens, ni més ni menys (bé si es clar, gent neix i mor gent dins la família), però vull dir que la família es la que t'ha tocat i si ella no t'omple prou doncs no es culpa dels membres familiars, o poder si, ai no se, tant és.

Pel que fa a les amistats, be...algunes ja han demostrat que el terme amistat es inexistent i que la dita de por que te quiero andrés por el cochino interés es completament certa. D'altres amistats, poder les més recents, les que vols mimar coi per que es nova i no vols que s'acabi malmeten com les antigues a les que has deixat de banda, son amb les que vius més a gust els moments de soledat...per que si, tots tenim moments de soledat en la que per més que volguem no podem estar sols.

Que solitaria es la vida quant un es tanca en banda eh?

Aquelles amistats que durant anys has cregut que ho seran per sempre, en fer-te grans t'enadones que no han tingut cap valor, però no nomes per elles, si no també per tu, per que t'has acostumat a elles i ara que no les tens, com que les avorries fins a la sacietat, ja no les enyores.

Es trist, però es així, a mi em passa, ja no enyoro a segons qui de la meva vida, hi han amics als que veig un cop al any i escolta, que si no els veies no passaria res eh. I temps enrere no podria viure sense ells, això es més trist encara, però es el que hi ha.

Quant un es fa gran, i va cap als 34, fa dues llistes....la de qui t'importa i la de a qui l'hi importes tu, les meves llistes tenen poca gent, tant sols la meva familia i els amics més amics, aquells per el que ho donaria tot en aquesta vida estan inclosos en la llista de gent que m'importa (alguns de vosaltres hi sou en aquesta llista). Pel que fa a la llista de la gent a la que importo....la tinc buida, per que sento, per moments, que n'hi als més propers importo.

*******************************************************************************************

Aquest escrit es una fàbula, es ficció, es simplement la reflexió de la soledat, del cansament, de l'angoixa espectant que crea una setmana d'estres i feina, i de neguits familiars que veuen la llum al final del túnel.

Qui em volgui creure perfecte, qui vulgui tornar a escriure per possar-me a parir que s'en vagi a pendre pel sac.

Bona setmana tothom!!!!!!

Aclariments, Orfeó, Arbres i Avis

2009-01-25T11:54:00.007+01:00

Es veu que l'últim post que vaig escriure ha suscitat mals rotllos entre alguns de vosaltres, alguns que m'heu enviat e-mails per aconcellar-me que no tiri per la borda la relació que tinc amb en Hatim per una "aventura"....

Com diria en Pierino (GH9), flipaaaaaaaante, m'he quedat a quadres quant he llegit alguns e-mails que m'han vingut de persones que m'estimo i que, en lloc de opinar i aconcellar s'han dedicat a jutjar el que faig o deixo de fer i he alucinat.

Per començar us diré que el post es un post inventat, no es una cosa que m'hagi passat, ja sabeu que de vegades escric poesía o alguna historieta inventada, i coi, vaig i escric un post diferent i us escandalitzeu per el que estic fent amb la meva vida de parella???

Que quedi clar, m'estimo molt, moltissim al Hatim, tinc molt clar que ell es l'amor de la meva vida (això no vol dir que sigui cega i no miri a altres homes, que estic enamorada però gilipolles no ho soc eh) i mai jugaria amb ell per fer-l'hi mal, si mai deixo d'estimar-l'ho l'hi ho diré i punt, no l'hi amagaré, això mai.

L'escrit que vaig fer simplement era un missatge d'una dona enamorada a un desconegut, però era i es ficció i qui no ho vulgui entendre així i m'hagi de fotre a caure d'un burru no cal ni que entri aqui de nou, que a fi de compte això es casa meva, no??

Tema "zanjat" i punto.

***********************************************************************************************

Per altre banda, i no te res a veure amb el tema, voldria que passessiu per Ca la Una més en aquest món de mones, ella i l'Orfeó de Sants necessita que els hi doneu un cop de mà, estan visquent una situació engoixant per que la nova Directiva no els permet ser l'Associació que han estat durant 100 anys. L'Orfeo de Sants necessita que la gent s'hi comprometi i ajudi a que la Directiva els faci cas.

***********************************************************************************************

Aquest es un post complert, ja ho veieu, i ahir vam viure un dia de dol a Sant Boi, doncs el camp de Besibol, degut a les fortes ratxes de vent, es va mig enfonsar, matant a 4 nens i deixant un bon grapat de ferits greus, s'han decretat 3 dies de dol. Deixo unes fotos dels arbres caiguts del meu carrer.

Per cert....el recordeu????, vaig estar xerrant amb ell una bona estona, l'home de déu, s'estava fumant un puru amb 94 tacos que te, quin crack d'avi per déu, quin crack!!!!!

Que tingueu molt bona setmana!!!!!!!!

Missatges Ocults

2009-01-18T13:21:00.000+01:00

Avui he pensat en tu de nou, he recordat les últimes paraules que m'has dit, he recordat com m'has mirat, picarament, i m'has deixat anar un ufff que m'ha fet posar nerviosa.

Avui he pensat en aquesta setmana passada, en les vegades que he parlat amb tu, amb la de trucades que ens hem fet i amb els sms que ens em enviat, he pensat en les converses que hem tingut, tontes a vegades, per que les paraules s'han barrejat amb les mirades, de nou picares, i fins i tot hi han hagut moments en que m'he sentit nua davant teu.

Avui he recordat les teves mans, fredes, tocant timidament les meves, amb por, amb respecte, agafant el boligraf per deixar constància d'un fet, prenent-me'l de les mans per desprès torname'l amb la mateixa suavitat una vegada i una altre, i mentrestant els teus ulls m'han somrigut i la teva boca m'ha fet l'ullet.

I m'has posat nerviosa, tant que no n'he estat conscient fins fa una estona, quant m'he n'he adonat de que enyoro parlar amb tu.

Per que els mots encreuats no son lo meu, però m'agrada desxifrar missatges ocults i el teu ja se que diu.

L'Odalisca

2009-01-17T11:42:00.005+01:00

L'Odalisca de Mariano Fortuny (1861)

Per fi sabem qui és la "Niña de Rajoy"

Una altre proposta de Relats Conjunts

100% Ateneu Santboià - I més morts

2009-01-13T15:29:00.012+01:00

He estat llegint els diaris tots aquets dies, ja ho faig de normals, però últimament més.

He estat veient més les noticies, escoltant més la radio, i òbviament he llegit més blocs dedicats al que està passant a Gaza.

Vull estar informada de tot el que passa, ara més que mai, em cal saber que succeeix allà.

La Zel, en un comentari que m’ha deixat en el post anterior, em pregunta que n’opina en Hatim de tot el que està passant...i ell opina que:

Ninguna ideologia, ni política, ni religiosa, debe usarse para empezar una guerra. Yo creo en Dios, pero Dios no dice que la gente deba matarse para estar en paz.

Jo no hi crec en Déu, però a casa es respecta el que pensi cada un i com això, tot.

Per que a Palestina no pot ser igual de senzill que a casa meva??

Encara em faig moltes preguntes, encara busco moltes respostes, encara penso que les guerres no serveixen per res més que per enriquir a determinades persones i per empobrir a les restants.

*************************************************************************

Per que no ens rendim, per que la lluita continua, per que creiem que l'Ateneu es del Poble i hem de continuar lluitant, mantenim la Campanya 100% Ateneu Santboià que va impulsar en el seu moment la Lourdes Escardivol i us demanem que ens ajudeu, adheriu-vos-hi, per el be de l'Ateneu i per el be de Sant Boi!!!!!!!

Nota de premsa d'Esquerra Sant Boi

100% Ateneu Santboià - Més morts

2009-01-09T11:44:00.003+01:00

A mi que em perdonin,
però ja n'estic fins al capdemunt de tants morts

Nota de premsa d'Esquerra Sant Boi

Carta als Reis 2009

2009-01-05T12:55:00.006+01:00

Benvolguts Reis Mags d'Orient.....

aquest any no m'he portat gairebé, he fet enfadar a la mare, tot i que la tinc lluny, i al pare també, poder per que el tinc massa aprop.

He fet enfadar al meu home, al que veig 1/2 hora al dia i els conills quasi bé ni em fan cas, estan massa enamorats.

Però també he fet el be, crec, doncs he treballat molt a la feina i per això se m'ha recompensat.

A casa tot està en ordre, mai falta menjar i tot es net i endreçat, i la poca estona que paso amb el Hatim estic de bon humor, o almenys ho intento.

Per això us vull demanar un munt de coses i aquesta es la meva llista:

- Vull que s'acabi la Guerra a Gaza, vull que deixin de morir els nens i la gent gran, i vull que el poble Palestí i Israelià siguin amics per sempre.

- Vull que els Nens d'Africa tinguin menjar fins que siguin vellets (generació rere generació), que els hi caigui un bon xafec d'aigua per que puguin omplir els seus pous, que la SIDA desaparegui del mon i no mati més persones.

- Vull que en Barack Obama acabi amb Guantanamo, amb la Guerra que va començar en Bush, i amb qualsevol mena de terrorisme basat en el poder, l'ambició, els diners i la religió.

- Vull que ETA desaparegui, no vull que morin tots ells per que no em vull possar al seu nivell, simplement que algú els il·lumini i s'enadonin que matant no s'arriva en lloc.

No se si demano massa, vosaltres mateixos jutjeu, però si dins de les vostres possibilitats podeu fer alguna cosa jo us ho agrairé i no sabeu com.

Atentament,

Jo Mateixa (Meritxell)

100% Ateneu Santboià - Ni seny ni punyetes

2009-01-02T18:03:00.000+01:00

Avui al MSN l'hi comentava a l'Antoni que per Cap d'Any no vam passar la millor nit, resulta que en Hatim ha estat tres dies amb mal de queixal i donavem per sentat que era un ditxos queixal, normal i corrent, que el tenia empastat provisionalment (l'hi han d'arrencar i possar un implant).

Nolotil ampolles per el dolor, amoxicilina per la infecció, Dentispray per anestesiar la zona i ibuprofé no se molt be per que...tot això per no res, per que el dolor no marxava i el pobre estava dels nervis.

Al final, la nit de Cap d'Any va haver d'anar d'urgències al denstista (per tercera vegada en tres dies) i l'hi van dir que home...molt normal no era, que coi, no tenia la galta inflada i que amb tres dies de medicaments alguna millora hauria d'haver notat, però al no ser així s'ho van mirar millor i ohhhhh, sorpresa, L'HI ESTÀ SORTINT EL QUEIXAL DEL SENY!!!!!

Quin mal, encara recordo quant a mi s'em van despertar 3 dels 4 queixals, tots tres el mateix dia, al mateix moment i cada cop que em venia la regla em moria de dolor per que aquells dies sols estar baixa de defenses i em volia morir abans que patir aquell horrible dolor (ja fa uns quants anys que me les van treure, 3 d'elles, la 4 de moment no perculitza).

L'hi van treure l'empaste provisional que portava posat al queixal de davant i com si un obris una ampolla de cava, lliberes un dolor existent....el mal va marxar, a les 23:58 del dia 31/12/2008 va tornar a casa i ens vam poder menjar el raïm i besar-nos per cel.lebrar el Nou Any.

Sempre he sentit a dir que un còlic nefritic i un part son molt dolorosos, es més, que el dolor es superior en el cas del còlic, però us ben juro que a mi el que em feia mal era l'ànima de veure'l patir a ell com ho feia, pobret.

Per sort ja s'ha recuperat, i entenc que el fet que ell es trobi millor del queixal ha fet que la meva panxa s'hagi posat a lloc, per que m'he tirat totes les fetes de Nadal amb caguetes...que això ja no us ho explico, per que qui més qui menys ja ho ha passat, oi??

Malgrat tot l'any 2009 ha començat be, espere'm que duri!!!!!!!

Nota de premsa d'Esquerra Sant Boi