"Les Temptacions"

Podríem dir que ell estava una mica tip de tot plegat, podríem dir que era infeliç i nomes sentia el cor ple en determinats moments del dia, o be podríem dir que era immensament feliç i nomes la tristor l’omplia quant hi havia boira.

El que estava clar era que s’ofegava, que de vegades tenía la necessitat d’agafar el cotxe i fugir vora el mar, de seure en un banc de fusta i contemplar les gavines recollint el peix fresc.

Quant un d’aquells dies d’ofec, ella....La Temptació, el va mirar, el seu cor es va exaltar i mai més res va ser igual.

De nou era un nen, un adolescent, de nou s’il·lusionava amb les petites coses de la vida, de nou sentia la necessitat de fugir més lluny, no en tenia prou amb recorre 80 kilòmetres un cop per setmana, necessitava fugir també de La Temptació per no caure-hi, per no fer mal a ningú, per no embogir de neguit.

Tornava a casa desprès d’una nit de Temptacions, d’una nit, un mati o una tarda, tant l’hi feia, l’important era que tornava cada nit a dormir al seu costat fins que un dia l’hi va dir que l’ofec era massa fort, que ja no podia més i mirant-la ulls va plorar, com aquell nadó que ho fa quant ve al món, amb pena, amb odi per sentir-se així. Ella, que sabia el seu secret, no el va odiar, l’hi va obrir l’armari i l’hi va donar les maletes fetes, feia temps que s’ho ensumava.

Abans de marxar amb La Temptació, ella el va mirar i l’hi va dir “ Les Temptacions no son bones conselleres, per que fan perdre el cap i tremolar els llavis quant beses a algú altre, fa molt que els teus llavis tremolen quant em beses”, ell se la va mirar i una llàgrima l’hi va caure per les galtes, va baixar el cap i va tancar la porta.

La Temptació l’esperava amb els braços oberts i ell no hi va anar, es va passar la nit assegut en un banc de fusta, preguntant-se, a ell mateix, per que ni ella ni La Temptació l’havien entès, ell nomes fugia de l’ofec de la vida.
Que passeu molt bon cap de setmana!!

11 Comments:

  1. talcomraja said...
    Molt bon escrit, és de collita pròpia?!

    Al meu parer el problema no rau en la temptació sinó en la necessitat de trencar la quotidianietat, la rutina, la monotonia per això la temptació va ser el seu alleujament al principi. Però l'errada és trencar una relació per començar una altra, perquè la nova relació amb el temps també serà presa de la monotonia.
    escarabat said...
    Ui, Ui, Ui!!!!

    Em sembla que es pot viure sempre ambla temptació.

    Jo fa 10 anys vaig decidir seguir-la. Em vaig treure les cadenes d'una vida fàcil (familia a prop, parella estable, feina al poble, amics i colles) i em vaig tirar a la piscina:
    M'en vaig anar a viure a l'Empordà, a fer Educació ambiental, a fer-me l'oli i el vi, a buscar-me la vida... i ara tinc els amics que vull i faig el que vull.

    I tot, gràcies a la temptació...

    El problema que un cop la tastes, no ho pots deixar... I m'estic plantejant anar a buscar-me la vida a Sudamèrica... (només és un planteig llunyà...però...mai se sap)

    apa (quin rotllo)
    Sir William Temple said...
    Tant escriure la paraula temptacio i no hi ha cap foto amb una mica de tomeito? Va home va! Jo m'enporto l'Scattergorys!
    Jo Mateixa said...
    Talcomraja: Diguem que es de collita "coneguda" té a veure amb el que t'he comentat per email. I jo també coincideixo amb el que dius, suposo que la pega de tot plegat es la monotinia (espero que les coses s'arreglin entre ells).

    Escarabat: Tu si que vius bé punyetero!!!!!!

    Sir William: Jo no podria ensenyar "tomeito" com d'altres, jejejeje, sóc massa "bona nena".

    Perdoneu, sóc a Pineda i no disposo d'ordinador propi, ho faig desde el del pare, fins demà no torno a Barcelona.

    Petonets!!!
    Babèlia said...
    feia dies que no passava... he estat fora... i això és glòria!
    Spock said...
    M'ha encantat llegir la Jo Mateixa més literària, més intimista. Ets un cúmul de sorpreses, totes agradables, eh? Aquest text és ple de força i de sentiment sense caure en cap moment en la cursileria ni en la llàgrima fàcil.

    Gràcies pel regal!

    Una abraçada
    Jo Mateixa said...
    Babelia (Jordi) i Spock: Gràcies als dos, m'heu fet possar vermella, jejejejeje.

    Un punt d'inspiració i una mica de reflexións internes (no gairès eh) sempre van bé.

    Vaig a dormir que es tard i demà matino, quin pal!!!! :-S

    Petonets!!!
    esteve said...
    es fan tantes coses incorrectes en nom de bons valors... es una mena d'excusa legal... trist... molt trist... s'utilitzen bones paraules per explicar fets horribles...

    molt bo l'escrit.
    Jo Mateixa said...
    Gràcies Esteve!!!, i tens tota la raó del món.

    Una abraçada ben gran!!
    L'Avi said...
    Benvolguda Jo Mateixa, jo també he estat fora ( de tant en tant em refugio a la meva caseta de poble i m'aillo). He vist el seu post de les fotos. Com vaig explicar un cop, jo tinc poques fotos de mi ( unes perquè de tant en tant faig neteja i les destrueixo i altres perquè es queden abandonades per arreu, ja sabeu en cada rentada perdo un llençol) per això no puc fer el seu joc o meme... Perdoneu.
    Jo Mateixa said...
    Avi per favor, no em demaneu disculpes que em poseu tonteta, de debó que no passa res, s'enten i es respecta.

    Amb tot el meu cairnyu rebeu una forta abraçada!!!!

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column