De nou, el somnis tornen


Abans de començar vull avisar de que el que us explicaré es el que he somniat la nit de dimecres a dijous d’aquesta setmana, que no es cap tonteria, ni fa gràcia, en certa manera fa una mica de yuyu, per tant, si no voleu córrer el rics de passar-ho malament la resta del dia no continueu llegint i no us ho dic en broma.

Per que ho escric?, per que necessito tenir-ho plasmat en algun lloc, per si mai passa de debò poder recordar petits detalls i fins i tot reconstruir coses que no he vist be o que no recordo, petites pistes que em portin a algun lloc, on?, no ho se.

Dinar familiar a casa meva i del Hatim, la que havia estat la casa dels Avis (morts aquest any) a Sant Boi, la taula esta al centre del menjador, com la tenien ells, res a veure de com està distribuït el menjador ara mateix desprès de les reformes, a la taula nomes hi ha tres persones a les que puc més o menys distingir, tot i que per les veus se que hi som tots.

El pare assegut davant meu, se que es mon pare per la veu, tampoc es que l’hi vegi gaire be la cara, al meu costat i servint la taula la meva cosina, tampoc l’hi veig la cara prou be però la veu l’identifica.

Un sorolls a la cuina, m’aixeco i hi vaig.

La cuina s’ha fet 10 vegades més gran i hi ha una paret blanca (ja us puc ben dir que les meves parets de la cuina no son blanques), un congelador petit, molt petit, semblant a una nevera d’aquelles portàtil, ha desaparegut de la cuina i hi ha coses fora de lloc.

Torno al menjador, de nou, a la cuina, soroll i ara unes ombres.

M’aixeco de nou mentre al menjador la gent parla, no se molt be de que, xerra i xerra sense sentit, m’apropo a la cuina i de nou hi ha coses fora de lloc, com els draps de la cuina i alguna olla, caic a terra, o més ben dit, em tiro al terra de genolls i crido, gemego, ploro, els ulls se m’omplen de llàgrimes i deixo anar un:

En nom de déu, avi, si estàs aquí deixa’m veure’t, fes-me un senyal!!!!!!!

A la paret de la cuina apareix una imatge, es una noticia de TV3, no la puc veure, no la se reconèixer, nomes veig el logo.

Torno a la taula i a la cuina tots son sorolls, ombres, moviments estranys, el pare em diu:

Ara ja està no?, ara ja s’ha comunicat amb tu? Sembla que està tranquil, jo el veig tranquil.

El pare el veu, jo nomes veig ombres i sensació de fred al cos, la meva cosina vol veure’l, vol parlar amb ell, però ella no el veu. I ploro a la taula.

Hi ha un lapsus en el somni, en Hatim i jo ens hem despertat per que hem sentit un soroll, he mirat l’hora i eren les 04:30, m’he aixecat del llit i he anat cap a la cuina, el calendari del Barça que tenim penjat a la paret havia caigut del penjador i estava damunt d’unes bosses de cebes que tinc al terra de la cuina (encara no he pogut comprar un verdurer que m’agradi). He de reconèixer que he anat cagada a la cuina.

M’he tornat a ficar al llit i al moment he empalmat el somni.

Jo parlava amb el pare, amb els ulls plens de llàgrimes i el pare em deia que estigues tranqui-la, que l’avi estava bé.

De cop, la Sala de Jocs (habitació on de petites jugàvem la meva cosina i jo) s’obria i d’allà en sortia algú, amb una cama enguixada, amb els cabells blancs i mig llargs, duia a una mà un basto i a l’altre una crossa.

Jo somreia i l’hi cridava

Com estàs???, com està la iaia???, cuideu-vos molt, us enyoro, us estimo molt!!!!!!!!!!!!!!!!

I l’hi tirava petons com fan els nens petits, amb els ulls plens de llàgrimes, ell/a em mirava, no deia res i es dirigia caminant com podia cap a la nostre habitació, on una llum freda il·luminava l’estança.

La meva cosina volia veure-ho, però no podia veure res.

El meu pare somreia i m’agafava la mà.

El somni s’ha acabat.

Ha sonat el despertador a les 06:30, com cada mati, i m’he llevat molt neguitosa, m’he despullat al bany i m’he ficat dins la dutxa i allà recordava detalls del somni, intentava retenir-ho tot i de fet un cop a l’autobús he anat anotant a la llibreta que sempre porto tot el que he somniat per no oblidar-ho.

Però hi ha una cosa que m’ha sobtat molt i que he recordat quant estava a la dutxa, qui sortia de la sala de jocs amb la cama enguixada i els cabells blancs, el basto i la crossa, i es dirigia a la llum no era l’avi ni era la iaia, era JO MATEIXA.

24 Comments:

  1. L'Avi.- said...
    No t'hi capfiquis, benvolguda Jo Mateixa, a vegades l'estrés i els nervis ens juguen males passades en forma de somnis. Guarda els records (siguin en forma de somnis o no) allà on es guarden els somnis i els records i segueix endavant.
    SOLER said...
    ...els somnis, somnis son...però carai, no cal trencar-se la cama...
    Per cert t’has llevat be aquest mati, o seguies amb el guix a la cama?
    Un peto
    Striper said...
    ostres quins somis no entenc genssicnificats de siominis , pero aquet com a minim es engoxant,
    bon cap de setmana.
    Txell said...
    Txelleta, saps que vol dir això? Que enyores al teu avi i que sigui on sigui l'estimes amb bogeria. I tranquila dona, que ell ara està molt bé i tu no t'hi has de capficar més!
    Gina said...
    Estic d'acord amb la Txell i crec que és normal anyorar els familiars un cop ens han deixat...
    Lo que fossis tu la de la cama trencada què vols que et digui, això ja em fa més yuyu....

    Intenta no capficar-te!!! Espero que avui dormis millor!!
    Rondaire said...
    Mama, por !!!
    Mikel said...
    que fort!!! el calendari del barça per terra!!!!! aixo es un senyal!!!
    LlunA said...
    Ays nena que m´ha entrat un fred al cos...de vegades els somnis son ben extranys. I alguns diuen tenen o poden tenir sentit, però no sé. Hem de viure el día a día ,quan estem ben desperts amb els ulls oberts...quan la llum s´apaga...ves a saber que passa...
    Petonets
    Jo Mateixa said...
    Avi: Miro de no capficar-m'hi gaire, suposo que com be diueu els nervis i l'estres de tot plegat m'esta gastant una mala jugada.

    Soler: Ja ho se ja, i de fet es la part que més neguitosa em te de tot el somni. Aquest mati m'he llevat amb agulletes als bessons, doncs ahir al vespre en anar a dormir em va agafar rampa a les dues cames, no podia ni caminar...un senyal poder??, no ho se pas :-(

    Striper: Molt, em vaig llevar molt engoixada i mig plorant, amb una sensació tota rara al cos.

    Txell: Quant els somnis van començar vaig pensar que poder ara el recordaba tant per que quant va morir es clar que vaig plorar, però no tant com amb la iaia i no se, poder el meu subconscient es sent culpable per no haver plorat tant, no ho se pas xiqueta.

    Gina: Benvinguda, tot i que has escollit un post raru per apareixer...jo també espero dormir millor aquesta nit, sense presses i fins tard que demà no tenim res pendent de fer, a banda de planxar mil i una samarretes d'en Hatim :-S

    Rondaire: Bentornat, quant d etemps :-) doncs si, mama por, ja ho pots ben dir :-(

    Mikel: Ja ho pots ben dir....L'Avi era pericu :-S

    LLuna: De vegades somnio desperta, això no m'habia passat mai i encara es més engoixant per que no saps si el que fas, veus, sents, va de debò o no, no l'hi ho recomano a ningu, ni tant sols per experimentar-ho.

    Bon cap de setmana a tots, no sigueu gens bons eh!!!!!
    Joana said...
    Eiiii!!! Estic al "lloro del meme...H estat una mica absent però ho tinc anotat!
    Bon cap de setmana i a veure què somniaràs....
    una abraçada per tu i per l'avi!
    Jo Mateixa said...
    Joana: Gràcies dolça, una altre ben forta per tu i tranquila, fes-lo quant puguis :-)

    Bon cap de setmana!!!!!!
    rosa said...
    ostres quin cangueli.
    segur que té una explicació el somni amb el calendari caigut.

    un consell: MAI, MAI deixis per fregar els plats bruts a la pica de la cuina, MAI...perquè això(i no ho sé el perque) atrau els esperits. I suposo que no déu ser perquè te'ls vindran a rentar.
    Palito said...
    Tinc els ulls plens de llàgrimes, Jo Mateixa, i no de pena precisament (una miqueta, però) sinò perquè a mi estes coses m'impressionen moltissim, i quan tinc por se m'omplen els ulls de llàgrimes... a algú més li passa?
    Petons...
    Boira said...
    No tinguis por Txell, és normal somniar amb els que em perdut, jo crec que és una manera de reflexar que els trobem a faltar. És normal que et doni iuiu. Jo, per exemple, encara ara somnio de tant en tant amb el meu avi, que va morir l'any passat, i molts cops hem desperto plorant. Són somnis molt estranys. Molt curiós que et veiessis a tu de gran.

    Molts petonets.
    Denea said...
    Guapa!!!!!
    no pateixis per res. Estic completament segura que els somnis són manifestacions psicològiques del teu estat d'anim...ho se pq a vegades reconec un estat d'anim meu després de tenir un somni. Mira, he somiat q es moria gent q m'estimo moltissim, familiars i amics, però sobretot familiars, i era simplement la por a perdre'ls. He somiat que el meu germà em maltractava psicologicament i m'he despertat amb llàgrimes als ulls, reconeixent després a dins meu un sentiment d'impotència per altres motius. Que vull dir? que tu et coneixes millor que ningú, que poden ser moltes coses, però tingues per segur que una d'elles és que enyores molt als avis i els estimes molt. I això encara et produeix dolor...sé que costa i sé que em fico en terreny fangós, pero amb tot el carinyu del món et diria que acceptis que ja no hi son, que no tornaran pero que sempre seran a dins a teu, i que siguin on siguin estan amb tu...
    el món dels somnis es apassionant...petons i molts anims, i pel mail no pateixis que hi ha coses mes importants q escriurem :P
    bon cap de setmana!!!!!!!!!
    Cristina said...
    Hi ha somnis que de vegades semblen tan reals que fan por, o angoixen. Jo coincideixo amb la Txell. Suposo que encara tens molt recent aquestes pèrdues. Petons i bon cap de setmana!
    Jo Mateixa said...
    Rosa: Vols dir que te alguna mena de lligam que caigues el calendari amb el somni??, ostres, amb lo cagada que soc ja m'he jinyat :-S

    Jo soc de la vella escola, com ma mare, que mai em deixo res per recollir quant surto de casa, no fos cas que em passes alguna cosa o em moris i algu haguès d evenir de visita a casa, quedaria lleig deixar-ho tot desordenat, jejejeje, per tant tranquila, mai deixo els plats per fregar :-)

    Palito: Jo quant tinc por no ploro, simplement m'agafa mal d'estomac, com uns retotijons, joder, soc més rara jo que tu :-S

    Boira: I qui diu que em vaig veure jo de gran??, nomes tenia els cabells blancs però la cara estaba completament igual que ara, no se si m'explico, vist aixi encara fa més cague, per cert, em sap molt de greu lo del teu avi :-(

    Denea: Hola bonica meva, com estas d'ànims tu???. Suposo que si que es epr això, per que els enyoro moltissim, tinc ganes de veurel's. d'explicar-los lo del pis, però es clar, com l'hi expliques a unes persones que han mort que ara vius a la que va ser casa seva???

    Suposo que ells ja ho saben i nomes espero que estiguin feliços de que siguem nosaltres els que ara hi estiguem, se que m'estimaven molt, ho se, i se que a en Hatim tot i la iaia no saber dir el seu nom, tambe se l'estimava, els seus ulls blaus s'il.luminaven quant el veia i ell sempre ha estat molt carinyos amb ella, i amb el avi també eh.

    Estic tobeta, ho se, jo per mi que estic prenyada....que nooooooooooo!!!!!, jejejejeje

    Petonets!!!!!!

    Cristina: Suposo que si, es que tampoc fa tant que no hi son, la iaia va morir el 3 de març i l'avi el 22 d'abril :-(

    Bon cap de setmana dolça, un petonas ben gran!!!!!
    El veí de dalt said...
    Uns records ben vius que tens dins teu i que la sense raó dels somnis et fan evocar. No pateixis, ens passa a tots. El curiós seria que fos recurrent. Potser fa iuiu, pe`ro l'Avi té tota la raó.
    Jo Mateixa said...
    Veí: La cosa està en que es recurrent, doncs n'he tingut de semblants, però be, començo a superar-los i a entendrel's una mica millor :-)
    Ulisses said...
    uff!
    Quin yuyu
    Jo Mateixa said...
    Ulisses: Déu ni do :-(
    la poc pacient said...
    NOia una mica de mal rotllo si que fa...però no t'amoinïs suposo que com que tenies una relació molt estreta amb els teus avis, ara que vius allà els recordes més sovint. No t'hi capfiquis...i sit'has vist amb els cabells blancs...no serà que vol dir que viuràs Mooooooolts anys???...

    Que somïs molt i bons somnis es clar!!!

    PEtons!!!
    La cunyada said...
    Segons un llibre que hi ha a la prestatgeria:

    "cuando aparece la figura de nuestros antepasados: nos recuerdan que existe una protección invisible que nos preserva de muchos peligros. Además, si aparecen alegres y tranquilos, nos auguran algun acontecimiento que también será alegre y beneficioso. Cuando el soñador ha pasado una etapa o momento difícil, se trata de un reflejo de su añoranza por aquellos tiempos o aquellas personas."

    "cuando aparece el padre: si tiene expresión benévola, cariñosa, tanto puede revelar una gran necesidad de protección como la buena relación con ésta figura"

    He de dir que també hi ha alguns comentaris una mica negatius, que no els escriuré aqui.

    Passa un dia per casa i t'emportes el llibre que, tot i que no sé fins a quin punt és fiable, és, com a mínim, curiós.

    una abraçada
    Jo Mateixa said...
    Mama del Pol: No ho se pas guapa, aixo dels cabells blancs es una cosa que no em preocupa gaire per que es de familia per part de pare, el pare amb 20 anys ja tenia canes i jo en se d'un que amb quasi 25 també en te moltes :-P

    Petonets guapa!!!!!

    La Cunyada: Nineta bonica hola!!!!!!!

    Ja pots estar ben segura que passaré a buscar-te el llibre, a quina hora arribés de la Uni?? a veure si puc fer una escapada avui quant sigui a casa, jo arribo cap a les 20:15 més o menys, com m'enrotllo per deu :-P, si de cas quant estigui arribant a Sant Boi et truco, ok???

    Petonets dolcets bonica!!!!

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column