Vida pròpia d’un “cepill” de WC


Benvolguts amiguets, aquesta tarda ens hem reunit aquí per explicar-vos la estrambòtica, i no menys excitant, vida d’un “cepill” de WC, se que ara mateix esteu molt motivats i sobretot encuriosits, ho se, aquell rau-rau que habitualment teniu a les 15:30 i que us fa que aneu mig zombies a la feina us està martiritzant en aquests moments i teniu la imperiosa necessitat d’esbrinar que fa un “cepill” de WC un dia qualsevol.

Si en teniu ganes podeu continuar llegint, si no, sempre podeu agafar el mòbil i fer una partida al TETRIS i no em digueu que no el teniu que tots els models, siguin nous o vells, el porten, que això es com el Tinto de Verano o el Verano Azul, que sempre hi son per molt pelmes i paparres que semblin.

Un “cepill” de WC no cal que matini, bàsicament per que no dorm mai, un “cepill” de WC cal que sempre estigui al "tantu", la seva feina es sacrificada i cal estar preparat, per això els “cepills” de WC no van mai de farra, son uns sonsos, i nomes es desmelen quant algun humà es torna lelo, beu més del compte i va a visitar-los, tot s’ha de dir, amb un aspecte no gaire sà.

Un “cepill” de WC mai s’enamora, les estadístiques diuen que es impossible enamorar-se si tot el dia estan tancats al mateix lloc, quasi be sempre a les fosques, dins d’un cubell boca avall. De qui es deu poder enamorar un “cepill” de WC??, d’una catifa de bany??, d’unes mitges que alguna humana s’ha oblidat al costat del pot de la roba bruta??, poder es gay i s’enamora d’un porta rotllos de paper d’WC o d’un desodorant Rexona, qui lo sa…

Del cubell a la tassa i de la tassa a la pica, de la pica al cubell i boca avall de nou, aquest es un dia en la vida d’un “cepill” de WC.

La vida d’un “cepill” de WC es dura, tot el sant dia palplantat, sense fotré res més que emmerdar-se fins el coll, ara que jo dono gràcies al “cepill” de WC per aconseguir que el meu WC ja no tingui Okupes de colors i olors repulsius.

Fi.

Nota informativa de l’autora: Post redactat a les 16:42, a la feina, amb mal d’estomac i mig adormida desprès del cafè de desprès de dinar, amb una mica de mono per no fumar un cigarret, amb ganes de que sigui divendres a les 19:00, amb poca inspiració i menys ganes encara de fotré alguna cosa productiva a la feina.

BON CAP DE SETMANA A TOTHOM!!!!!!

18 Comments:

  1. Striper said...
    Per fer el post mig adormida i amb el mono te ha sortit prou be,si que es dura la vida del "cepill"
    Anònim said...
    Estic molt preocupat per el que acabo de llegir del”cepill” doncs això m’ha fet pensar en el meu...i ara em dono conta de que el meu es un viciós...t’explico, quan intento utilitzar-lo, perquè faci la seva feina...el tio s’enganxa fortament al fons de la “taza” del wàter, la feina es meva per tornar-lo al seu lloc de descans.
    Qui hagués dit que un “cepill” portes tants problemes...
    Andrea ....de acà y de allà said...
    pobrecito...y mas cuando son blancos tiene esa imagen asi de infelices...de vida martirizada..no sé yo si se preguntaran cada día porque les toco está vida..no se..o es que acaso se lo plantean como estas compañias yanquis..de televenta...que les hacen cursos y charlas para incentivarlos y que los tios se crean que tiene el mejor trabajo del mundo y que son los mejores... pues vaya uno a saber..tema crucial si los hay el de hoy...
    Mikel said...
    no em barrufaria pas ser "cepill" de cap mena , ni de dents ni de WC
    Denea said...
    brutal!!!pobre "cepill"...quan tingui casa meva en posaré dos perquè es facin companyia i es puguin queixar de la vida tan merdosa que porten...(mai millor dit XDDDDDDDDD)
    petons i bon findeeeEEEEeeeee!!!! ^_^
    rosa said...
    jo no tinc "cepill" pel w.c., però un dia el meu home quan varem acaba de menjar la "tortill de patates"amb una mica de "ques" em va proposar anar a comprar un.

    Però ara que hi han aquests problemes m'ho rumiaré abans d'anar a comprar una.

    bon cap de setmana!!!!
    Anònim said...
    Seria molt pitjor k algú es "cepillés" al pobre "cepill" ja ja!, clar k si fos per segons kin forat el cepill ja estaria acostumat a la visió del fons...
    Crec k estic també una mica escatològica, serà k dissabte treballo i això també em dona pel dallonsis de radere (és a dir, pel cul)
    Petonets. Bon cap de setmana
    Jana
    Jo Mateixa said...
    Striper: Doncs et ben juro que tenia una son, ves, com la que tinc ara :-O

    Soler: Ostres al meu això també l'hi passa!!!!! :-P

    Andrea: Jo penso molt, però tu penses massa eh :-P guapa!!!!!!

    Mikel: Ostia si, no se quina feina ha de ser més fastigosa, tot i que ser cepillu de dents ha de ser una micona més agradable que ser cepillu de WC no??

    Denea: Aquesta es la meva noia, si senyora, pensant en resoldre la vida dels Cepillus tot posant-los una parella, veus, a mi no se m'haguès acudit mai :-P

    Petonasos i bon finde guapissima!!!!

    Rosa: Buaaa, es que una tortill de patates amb una mica de ques deu fer una enganximenta a segons quins puestus :-P

    Bon finde guapissimaa!!!!!

    Jana: Jajajajajajaja, tia tu ets pitjor que jo eh??, jejejejeje. Petonasos guapa, molt bon finde i que et sigui lleu el pencar dissabte!!!!!
    Ulisses said...
    jajajajaja
    kin post més friki!
    Jo Mateixa said...
    Ulisses: Ho se i creu-me, en aquests moments en podria fer un altre igual o de superior frikisme, però paso, que al final m'enganxaran a la feina i em fotran bulla :-P
    Anònim said...
    Petonassos, guapaaaa!!
    Del cepill no diré res, jajaja...
    Mikel said...
    Sens dubte te pinta de ser mes fastigos ser cepill de WC que cepill de dents.
    oriol said...
    Molt significatiu que hagis escrit aquest post sobre la vida d'un "cepill" de WC en una dia que tens mal de panxa!!
    La veritat és que és una cosa ben curiosa això dels "cepills" de WC. En el fons, acceptem tenir allà al costat un instrument que serveix per retirar el "segell" de merda que deixem fruit de les nostres potents evaquacions! I si, l'agafem i el fem servir, i desprès d'haver-lo fet servir el deixem de nou al seu petit recipient, amb birutes de la nostra evaquació, que no voliem a les parets de la taça, però que acceptem tenir-les fora de la taça enganxades en el sacrificat "cepill". Irònic no? jajaja

    Bona tarda Txell!
    Terra said...
    Quina vida de merda! mai millor dit...
    zel said...
    Tu, petardeta amb carinyu, tan aviat em deixes sense llegir res de nou en dos dies, com em trobo un munt de feina a fer, ara feina feina... m'ho passo pipa, sepill de bc, dusnidó, taslluit, ara amb el sepill. A mi em fan fàstic, i ni me'l miro, ecsss. Petons, reina!
    Jo Mateixa said...
    Palito: Petonasos per tu també bonica!!!!

    Oriol: Creus que calia l'explicació que has fet??,jo crec que no eh, jajajajajajaja.

    Terra: De vegades si, de vegades no :-)

    Zel: Jajajajaja, amb carinyu, ja se ja, jejejejeje. No cal que ho llegeixis tot de cop, demica en mica o saltet coses dona que algunes son una verdadera tonteria :-P

    Petonasos!!!!!
    Anònim said...
    M'encantat aquest post!!! JAJAJAJAJA
    Tot bé pel pis? Encara vull saber el color de les rajoles eh!!!
    Sera possible!!! Jajajaja
    Un petonet guapa Cuida't i disfruta la vida amb parella!

    Heleia
    Jo Mateixa said...
    Heleia: Si dolça si, tot be, si vols saber el color de les rajoles demana-l'hi a mun germà que em torni la tarja de la càmara!!!!! :-)

    Petonasos!!!!!

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column