Coses de la soledat


S'acosten els 500 post i encara tinc la recança de que cap dels meus escrits m'ha omplert el suficient.

No se si mai heu tingut aquesta sensació, la sensació de buidor interna on les coses que tens i que no son poques, no t'omplen tant com necessites. No parlo de temes personals de parella, que desprès d'haver vist la reacció que ha tingut alguna gent envers al penúltim post ja he d'escriure amb molta cura, ves que no se m'enfadi ningú pensant el que no es.

Parlo de la vida en general, de la feina, de les amistats, de la familia....de tot una mica, es obvi, i si em paro a analitzar, que la família es la que tens, ni més ni menys (bé si es clar, gent neix i mor gent dins la família), però vull dir que la família es la que t'ha tocat i si ella no t'omple prou doncs no es culpa dels membres familiars, o poder si, ai no se, tant és.

Pel que fa a les amistats, be...algunes ja han demostrat que el terme amistat es inexistent i que la dita de por que te quiero andrés por el cochino interés es completament certa. D'altres amistats, poder les més recents, les que vols mimar coi per que es nova i no vols que s'acabi malmeten com les antigues a les que has deixat de banda, son amb les que vius més a gust els moments de soledat...per que si, tots tenim moments de soledat en la que per més que volguem no podem estar sols.

Que solitaria es la vida quant un es tanca en banda eh?

Aquelles amistats que durant anys has cregut que ho seran per sempre, en fer-te grans t'enadones que no han tingut cap valor, però no nomes per elles, si no també per tu, per que t'has acostumat a elles i ara que no les tens, com que les avorries fins a la sacietat, ja no les enyores.

Es trist, però es així, a mi em passa, ja no enyoro a segons qui de la meva vida, hi han amics als que veig un cop al any i escolta, que si no els veies no passaria res eh. I temps enrere no podria viure sense ells, això es més trist encara, però es el que hi ha.

Quant un es fa gran, i va cap als 34, fa dues llistes....la de qui t'importa i la de a qui l'hi importes tu, les meves llistes tenen poca gent, tant sols la meva familia i els amics més amics, aquells per el que ho donaria tot en aquesta vida estan inclosos en la llista de gent que m'importa (alguns de vosaltres hi sou en aquesta llista). Pel que fa a la llista de la gent a la que importo....la tinc buida, per que sento, per moments, que n'hi als més propers importo.

*******************************************************************************************

Aquest escrit es una fàbula, es ficció, es simplement la reflexió de la soledat, del cansament, de l'angoixa espectant que crea una setmana d'estres i feina, i de neguits familiars que veuen la llum al final del túnel.

Qui em volgui creure perfecte, qui vulgui tornar a escriure per possar-me a parir que s'en vagi a pendre pel sac.

Bona setmana tothom!!!!!!

19 Comments:

  1. una més said...
    Doncs a mi em sembla que perfectament podria ser una història de no-ficció. I no per això ens hem de justificar davant de ningú...

    Jo vaig estar molt de temps SENTINT que la meva filla mai seria per mi com el meu fill... des del principi, per moltes coses... Ara no sé què faria sense ells; sense tots dos.

    Però tot i així, la gent més propera a mi no ho va entendre, i em jutjava... es passa malament.

    Però si vols una opinió: no facis llistes que no reflecteixen la realitat i que segurament no serveixen per a res.

    Tu necessites pensar que li importes a prou gent com per omplir una llista?

    La teva vida tindrà més sentit si la bases en això?

    Ai, Jo Mateixa, JoMateixa, que no en tenim prou amb 34 anys!

    Un petó d'una de quasi 37.
    Striper said...
    No se qui et pot haver fet aquest mal, , amb mi pots contar sincerament per el que calgui.
    zel said...
    No sé quina emena de llista t'has empescat, em sembla que a la llista de la gent a qui importes te n'nas deixat uns quants, sucre dolç, preciosa, que sempre tens algú que pensa en tu...jo moltes vegades, només pel fet de dir "jo mateixa" em véns tu al cap, que maco, no? Petons estimada!
    Núr said...
    Quan arribis al cel, a la porta trobaràs dos persones. La primera et preguntarà «Jo mateixa, maca, has estat feliç, a la teva vida?», i tu li respondràs el que consideris que li has de dir; la segona et preguntarà «Jo mateixa, bunika, i a quanta gent has fet feliç, tu, a la teva vida?». I això és el que importa. Si et preocupes pels altres, els altres es preocuparan per tu; i aquells que no es preocupin per tu, quan tu et preocupes per ells, no es mereixen que t'hi preocupis més! ;)

    M'ha agradat la frase de «perquè tots tenim moments de soledat en què per molt que vulguem no podem estar sols». I és que de vegades som tossuts de collons, coi!
    LlunA said...
    Hi ha dies o setmanes per tot...de vegades i mira que faig un munt de coses, però penso que tot el que faig no em porta cap lloc...d´altres dies penso que faig massa, tant que estic massa plena de tot...la vida, com una noria! donem tantes voltes!!!!
    Bona setmana!!!
    Petons
    Jo Mateixa said...
    No, no, Una més, jo no faig llistes, ja he dit que aquest post no es real, que podia haver-ho estat, però no ho es. A mi no em calen llista, se qui m'importa i se a qui l'hi importo, m'ho han demostrat amb el pas dels anys i amb les situacions viscudes en la meva vida :-)

    Nena, 37 en faràs ja??, joer, déu ni do eh, tas feta tota una dona eh!!!!! :-P

    Jejejeje, gràcies Striper, de tot cor, ets un solete :-)

    Jajajajaja, saps Zel que a mi em passa el mateix quant em diuen FES AIXÒ i els dic, ARA MATEIX ho faig??, jejejejeje, sembla mentida que ens puguem unir tant les persones quant volem eh :-)

    Ai dolça Núr la Una més et pot ben dir lo tossuda que soc jo per segons quines coses, be...de fet tu amb el temps també ho has anat veient oi??, jejejejejeje.

    Tens molta raó LLuna, la vida te alts i baixos, el que hem d'intentar es prendre la biodramina en el moment just, basicament per no mareja-nos de tantes pujades i baixades :-)
    Rita said...
    Penso que si hi ha una persona generosa, solidària, dolça i carinyora en aquest món dels blocs ets tu. Sempre pendent de tot i de tothom: dels aniversaris, de les crides, de tot vaja, i diuen que el que es dona es rep amb escreix.
    Potser és que no t'ho sabem fer veure tan bé com ho fas tu, però segur, segur que sí que importes a molta gent. Jo, de moment, ja n'he vist 5, i jo 6, i segur que fora de la blogosfera ets igual i passa el mateix.

    Molts petons, bonica!
    Joan Martín said...
    AIXÒ ÉS UNA INVITACIÓ PER A ASSISTIR AL CONCERT DE SERGEI NAKARAKOV. LLOC, AL MEU BLOG A "ALTAMENT RECOMANABLE, PELS TEMPS QUE CORREN". HORA: LA QUE US SURTI, TANT COM SI NO US EN SURT CAP. NO US PENEDIREU.
    Jo Mateixa said...
    Rita gràcies, moltes gràcies de debò. Però no se, tinc la sensació de que us esteu creient com a verdader el post, vull dir que ja he comentat que es ficció, que no es el que jo penso, que nomes son coses que podria haver pensat, però no penso en realitat i que si penses no me n'amagaria de dir-ho, de debò.

    Però gràcies eh, aixxxx, m'has emocionat i tot, guapa!!!!!!

    Ohhhhh, i qui es aquest senyor Joan Martin?? es que no el conec de res, però be, ara vaig cap allà, a veure amb que ens sorprens :-)
    Joana said...
    Doncs podria ser ben real com la vida mateixa. Tots ens hem sentit aií i són cicles que passen.
    No perdis temps fent llistes que no serveixen per res. Fes allò que t'agrada o descobreix coses noves. Sempre aprenem dels altres i tenim els amics que mai ens fallen.
    Que tinguis una bona setman!
    El veí de dalt said...
    Sigues "tu mateixa" que la "jo mateixa" seguirà tenint un llista llarga de seguidors i amics.
    Robertinhos said...
    Doncs em passa darrerament. Ànims, tot passa...o no.

    Ja he passat per ca la Joana...encara estic desfet
    DooMMasteR said...
    Anima't bonica! Segur que l'importes a molta més gent de la que creus! :-)
    Antoni said...
    Una reflexió interessant. De vegades creiem que no li importem a ningú perquè nosaltres mateixos no ens valorem prou.

    ...estic a la llista?
    tic a la llista?
    tic a la llista?
    tic a la llista?

    jejeje, petons guapa!
    adrià said...
    A vegades pot ser perillós fer llistes... i si ja seeeeé que no ets tu :-)
    adrià said...
    A vegades pot ser perillós fer llistes... i si ja seeeeé que no ets tu :-)
    Ulisses said...
    Penso que hi ha una bona manera de conservar les amistats que realment valen la pena, tant per tu com per ells.
    Les amistats amb els que realment et truqes reciprocament, és a dir tu t'interes per l'altre, per veure'l de tant en tant això demostra que t'importa, però l'altre persona també veus que s'interesa per tu, que no tires tu del carro...

    Salut!
    kpitana said...
    ets un bombó tan dolç que no embafes gens ni mica...
    t'enyor guapa, tu saps que la distància que ens separa es no més el mar mediterrani que tens una amiga


    besadetes amb pessics estimada nina
    Jo Mateixa said...
    Ho se Joana, ho se, per això jo mai he fet llistes, nomes les vaig fer quant la iaia estava a punt de morir i per que ella m'ho va demanar :-(

    Jejejejeje, gràcies Veí!!! :-)

    Suposo que tots tenim una muntanya rusa en les nostres vides oi Robertinhos??

    Jejejeje, gràcies DoMMaster, però el relat es fictici!!!!!, no se com us ho de dir eh, jejejejejeje.

    Jajajajaja, no tinc llista Antoni, però si la tinguès està clar que hi series i en un molt bon lloc, tu ja ho saps això :-)

    Jajajaja, exacte Adirà, ets l'únic que s'ha dat cuen, jajajajaja.

    Tens raó Ulisses i en això si que peco i molt per que tinc les amistats molt abanondanes, quasi be mai truco, però be, elles tampoc ho fan, així que m'imagino que van de putu cul, com jo, jejejejejeje.

    Aiiii la meva Kpitana, ets un sol i sempre estàs quant has d'estar, t'estimo molt ja ho saps oi???, be, ni que sigui per que t'ho dic cada dos per tres, jejejejeje. JO també t'enyoro molt, però vaig tant liada que ni temps de tirar-me un pet tinc....bueno, menteixo, d'això si que tinc temps :-P

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column