Les coses segueixen igual


Tot i que la iaia està a casa i aquests dies ha tingut el servei dels PADES, diumenge a la tarda l’ingressem a l’Hospital de l’Esperança de Barcelona, allà tenen un servei de Medicina Pal·liativa, on podrà estar atesa per professionals mèdics que sabran, en tot moment, el que l’hi ha de fer per tal que el dolor sigui mínim. La foto es del dia de Reis d'aquest any.

Intueixo que ella sap el que està passant, m’explico, ha volgut buscar tots els documents necessaris per quant arribi el moment, té llestos els papers de l’enterrament, i fins i tot ha fet una llista amb la gent que em d’avisar, bufffff, l’admiro molt, jo no se si seria capaç si fos ella.

L’altre tarda em va demanar que l’ajudes a passar-se a net tots els telèfons de familiars i amics a qui s’ha de trucar quant es mori, que fort, a mi em tremolava tot mentre ho fèiem, però si es el que ella vol, perfecte, i ho vam fer, la llista la te pràcticament acabada, com que aquesta nit em quedaré jo a dormir a casa seva abans d’anar a dormir ho deixarem llest.

A ella no l’hi hem dit directament tot el que està passant, però ho sap, sé que ho sap i a l’avi l’hi va dir la tieta ahir, ell diu que ja ho sabia, però suposo que desprès d’anys de convivència es massa dur voler-ho admetre, d’aquí el seu comportament, vaja, suposo, no ho vol acceptar.

Aquesta nit s’ha quedat la tieta a dormir i la mare i jo hem aprofitat per rentar roba, fer la compra i deixar coses llestes, quant demà l’ingressin haure’m d’estar per ella, serà diferent per que hi hauran professionals que vetllaran per el seu estat les hores del dia, com hem estat fent nosaltres ara i com seguirem fent, però clar, l’avi també necessita que estiguin per ell i ara la cosa pot ser molt dura.

Vaig a comprar quatre coses que ens falten i ja em quedaré amb els avis jo, la tieta marxarà quant la Gemma hagi vingut a veure-la, estic segura que la iaia es posarà molt contenta de veure-la i més si bé amb en Pol i la Georgina, em fa molt feliç que pugui veure als seus besnéts abans que sigui massa tard.

Seguirem informant.

9 Comments:

  1. gatot said...
    Txell, bonica... et llegeixo i m'alegra veure't més serena...

    un petonàs! seguiré per aquí ben a prop....
    Anònim said...
    Mare meva, amb quina maduressa afronta les coses la teva àvia... Un petonet guapissima
    Anònim said...
    Ara m'agrada!!

    Acceptar les decisions dels altres és de molt bona persona.

    Saps que els elefants, quan senten que han de morir s'en van cap a un lloc on tots els seus avantpasats han anata a morir?

    És maco.

    apa i força ( i també força barça)
    neus said...
    m'agrada molt la carona de la teva iaia :) i aquesta mirada entre pilla i dolça.

    Poca cosa a dir davant tanta serenitat, només fer-te una abraçada ben forta.

    :******
    Anònim said...
    A mi fa poc que se'm va morir l'avia. Ella ja ho intuïa que s'estava morint i durant 15 dies varem anar passant per l'hospital tots els familiars, besnéts inclosos. I just quan va veure l'ultima persona que li quedava per veure, l'endemà mati es va morir. Crec que no es va quedar tranquil·la fins que ens va veure a tots i quan ja tenia la feina feta, es va deixar morir.

    Crec que va morir serena, perquè ja ens havia vist a tots.

    Una abraçada molt gran
    Anònim said...
    Noia, la teva àvia té les idees super clares...quina serenitat...és admirable per ella...

    Que vagi bé la nit amb la teva iaia i l'ingrés a l'hospital...

    Un petó.
    David JB said...
    La gent gran sempre sap el que passa, i la teva àvia és clar, ja ho sap. En aquesta foto surt molt bé. A mi després amb el que més pena em fa és amb les fotos, quan algú que conec mor, i miro fotos d'aquesta persona, m'entra molta pena.

    Una abraçada i passeu-lo el millor que pugueu. Ànims ;)
    Cristina said...
    Guapa, ja saps on sóc. T´envio una forta abraçada i molts ànims. La teva àvia té molta sort de tenir-te. Petons!!!
    Jo Mateixa said...
    Moltissimes gràcies a tots, si nois/es, la iaia es una dona forta que té molt clar el que l'hi està passant, encara que ningú n'hi hagi dit res.

    Des de el primer moment, té molt clar el que s'ha de fer, quins papers podem necessitar en el moment de la seva mort, a qui s'ha d'avisar i qui vol que no vingui a veure-la, es la ostia la dona.

    Nota especial per en Marrameu: Justament ahir van venir a veure-la els últims que havien de venir, jo també ho he pensat això i ella, molt subtilment, em va dir ahir a la nit mentre la ficava al llit que ara ja estava, que tothom a qui estima ja l'ha vista més o menys bé, glupssss, vaig pensar per un moment que aquesta nit passada em fotria el susto a mi, però no, aguanta com una jabata la dona i es que d'aquelles d'abans de la guerra :-)

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column