100% Ateneu Santboià. Frenar a temps


Tot just he acabat de voltejar per els vostres blocs i porto així des de les 12:00 del matí, a banda de llevar-me tard, netejar la gàbia d'en Patufu, recollir la roba estesa ahir a la tarda, dutxar-me, anar a comprar el pa i el diari, i 1 dotzena d'ous a la bodega del barri, poca cosa més he fet....ah si, endreçar els plats nets d'ahir al vespre, i possar una altre rentadora amb tovalloles, draps de cuina i mitjons d'en Hatim.

Ell dorm encara....l'hi queden tres dies de
Ramadà.

Una setmana de bojos a la feina, i amb poques ganes de fer res en ser a casa, tornar a estudiar vía internet a les nits cada cop s'em fa més dificil (apa
Cris, ja ho he dit), i la TV s'em fa pesada. Fer un nou amic o mirar de fer-lo es el que ara em te amoïnada, per que em fa il.lussió donar-l'hi la mà i fer-l'hi veure que soc aquí, però ell no gosa obrir boca, soc casada i això no està be.

Qui ha dit que un home i una dona no poden ser nomès amics??, espero que no s'hagi extraviat la carta, poder l'ha obert algú altre i encara riu davant la meva predispossició a explica-nos secrets, poder simplement te por de donar la cara.

Seré aquí, com sempre....et dec un e-mail
dolça, ara m'hi poso, a tu també rei, m'hi poso en uns minuts....i desprès jugaré amb en Patufu, l'únic que de moment no s'ha queixat de la vida que porta...que dius, jo vull ser conill si em mimes aixi nena.

Bona setmana a tothom!!!!!!

*************************************************************************

Per que no ens rendim, per que la lluita continua, per que creiem que l'Ateneu es del Poble i hem de continuar lluitant, mantenim la Campanya 100% Ateneu Santboià que va impulsar en el seu moment la Lourdes Escardivol i us demanem que ens ajudeu, adheriu-vos-hi, per el be de l'Ateneu i per el be de Sant Boi!!!!!!!

Nota de premsa d'Esquerra Sant Boi.

16 Comments:

  1. Striper said...
    Guapa que millor que donar-li mimitos al conillet?
    Jo Mateixa said...
    Juasjuasjuasjuas, que marranot que ets :-P
    gatot said...
    és la tardor que ja truca a la porta, preciosa... però no t'hi capfiquis: en qualsevol moment, una mirada, una carícia, una paraula, una abraçada... ens omple de nou de tendresa i de ganes...

    l'amistat? ja saps com penso jo sobre això, sobre les relacions en general...

    respecte a l'altre (i a la altra), respecte a la pròpia llibertat i a l'aliena... comprensió i deixar fer, deixar-nos fer...

    el temps a vegades sembla massa urgent; a vegades no acaba de passar... però si mires el rellotge, inexorable cau un segon darrera l'altre;

    gràcies per ser-hi, wapíssima!
    LlunA said...
    Bé, ara canvia el temps i suposo que a nosaltres alguna cosa ens deu passar també per dins, no?

    Jo he passat un bon cap de setmana a la muntanya!! i ara aquí una altre vegada....

    Bona setmana!!! ;)
    Jo Mateixa said...
    Acabo de veure el teu e-mail Gatot i sento que t'he de respondre però segurament et fotre canya i això es el que menys necessites...o si?? :-) a veure si desprès m'enpesco alguna per dir-te, més serenament, i sense que el galifardeu del meu home estigui aqui pendent del que faig, recony, que pelma es, jejejejejeje. Un petonet guapissim!!!!!!

    Jajajaja Cris he rebut el teu e-mail, quina gràcia....em de parlar, jejejejejeje, que no et pensis pas que m'he enamorat d'un altre eh, que jo tinc molt clar que l'amor de la meva vida es en Hatim, es nomes que hi ha una persona propera i llunyana alhora que voldria tenir com a amic, que de moment el tinc tant sols per un hola i adéu de tant en tant, però que voldria que fos quelcom més i no hi ha manera, es veu que l'hi dec fer por i es deu pensar que m'el vull menjar :-P

    Eiiii LLuna, acabo de rebre les teves fotos, una llengua molt xula!!!!!!!, i el texte està genial, gràcies guapissima, aquesta setmana començo a penjar-les i seràs la primera, si??? :-)
    menxu said...
    Porto tot el dia amb fil, agulla i fieltre vermell fent un ninot de peluix. La imatge del teu post em pensava que era efecte del meu deliri, jejeje.
    Núr said...
    aix... Nena! Quin patir tantes coses que has de fer... I això d'estudiar de nit si treballes de dia... Ets una màquina, sí, senyora!

    I això que dius que no has fet gaire cosa, fer feines que tens per casa sempre distreu una mica de la rutina de la setmana!

    Pel que fa al noi/amic aquest, no et puc dir gaire cosa sense més detalls, prò això que no vulgui acostar-se "perquè estàs casada i això no està bé"... Evidentment els homes i les dones poden ser amics, sempre que no n'hi hagi un dels dos que tingui sentiments... llavors és complicat... No ho sé, bunika! Ja ens explicaràs com evoluciona la qüestió!!

    Molta energia per a tot el que facis! I també per a aquests 3 dies de Ramadà del Hatim! Tu com ho portes?
    estrip said...
    ens preguntem si els homes i les dones poden ser amics.
    No ens preguntem si les dones i les dones poden ser amigues i tampoc ens preguntem si els homes i els homes poden ser amics.
    No ho sé, però la pregunta no delata un resposta?
    kpitana said...
    ei..ja he rebut el teu mail moltes gràcies estimada..te contestat...
    un amic home!!!!!??? que estas maquinat nina!!! ja saps que hi ha amistats perilloses.
    kpitana
    Jo Mateixa said...
    Jajajaja i qui et diu que no l'hi he dit Cris??, el que passa es que es home i ja saps com son de raretssssss, jejejejeje.

    Jejejejeje, doncs poder si Menxu o poder no, no se pas, jejejejejejeje.

    Es que poc més es pot dir Núr d'aquest conegut que vull que sigui amic, sento que tinc la necessitat de ser amiga seva i crec que a ell l'hi conve ser amic meu...que xula que soc coi!!!!

    jejejejejeje, no, no, en serio, que crec que a tots dos ens convé ser amics i jo tinc molt clar que no vull res més que la seva amistat i vaja, crec que ell també ho te clar, mai l'hi he deixat veure que hi pugui haver res més!!!!!

    Jo lo del Ramadà ho porto, que ja es molt, jejejejeje, fora conyes, ho porto be, de fet no m'afecta per que sexe en continuem tinguent, això si, nomes de nit i a mi de nit em fa pal per que vaig cansada (soc més de matins o mitja tarda jo) :-P

    Petonets bonica!!!!
    Jo Mateixa said...
    No ho se pas Estrip, no ho se pas, nomes se que dues dones poden ser nomes amigues i ser-ho o be per tota la vida o ser unes pajares entre elles. Els homes en canvi o son amics o no ho son, no hi ha un terme mitg...oi?? :-O

    Jejejeje, estigues tranquila Kpitana, no en tinc cap de pensada, que ja saps com m'estimo en Hatim, nomes es un conegut que vull que sigui amic, res més que això :-) Ara he vist el teu e-mail, que guay!!!!!! estic molt contenta per tu bonica, a veure si tinc un momentet i et contesto :-)
    zel said...
    Me n'alegro tant que vinguis al món normal de dir pelma al teu home i de tenir amics que només siguin amics o no, i de que facis el que et surti dels ovaris, ets la nina inquieta, i això està bé, i és sa i es bo i a prendre pel sac els qui no estiguin d'acord amb el que vols fer, coi, jollones, ja...Petons nineta!
    Núr said...
    aix, Jo Mateixa, prò això de les amistats no es pot pas forçar! Potser sí que et sembla que hauríeu de ser amics, que us entendríeu i que us necessiteu per les circumstàncies que sigui, prò aquesta mena de coses no es poden forçar, sorgeixen... És una mica com l'amor. :) Les amistats les fan les trobades de camins de les nostres vides, no nosaltres. Podem fer el primer pas, per a conèixer-nos, prò és la vida que ens uneix...

    Tot i que les amistats també s'han de treballar, això ho tinc clar. Prò no podem forçar-les que passin...

    aix... què complicat, filleta! Només una cosa és clara: el sexe és bo a totes hores, encara que sigui de nit!!! ;P
    Petonarros, precious!
    Jo Mateixa said...
    Jejejeje, gràcies Zel bonicaaaaaaaaaa :-)

    Ja ho se Núr que no es pot forçar, ho se perfectament però tinc els meus motius per saber que a ell l'hi convé i a mi també, ja t'ho explicaré en un altre moment :-P
    Joana said...
    Només el temps et donarà la raó si us cal ser amics.
    Ens sembla impulsivament que ens convé o no un amic/amiga...
    Però és a través dels anys que veus si l'has encertat!
    En fi....que síiiiiiii endavant " si vol" , clar :)
    Jo crec que sí que és possible :)
    Bona nit wapa!
    Jo Mateixa said...
    Ai Joana i jo mentrestant aqui esperant que doni senyals de vida, si més no que no sigui un cagat i digui que tant l'hi fa el que digui la gent, que podem ser amics....ara que, em temo molt que o l'hi planto cara jo al tema o ell ni mu :-(

    Petons bonica!!!!

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column