El matí de Reis

Ens vam llevar tard, ens vam mig vestir i ens vam posar en fila india, la Núria, en Miquel, en Hatim, jo, la mare i el pare i ens vam dispossar a cantar la Cançó de Reis, vam obrir la porta del menjador i ens vam passar el matí obrint regals, plorant, recordant quant erem més petits i seguint plorant (uns més que altres, però en definitiva tots vam plorar).
I es que el matí de Reis és un matí especial.
La nit abans, en Hatim i jo habiem portat al seu nen a la Cavalgada de Reis, aquells ulls de felicitat del petit veient les llums, la gent cantant, els reis...nomès té tres anys i segurament no entenia el que estaba passant, però l'emoció amb la que ho va viure va ser màgica, igual que jo mentre els miraba als dos als ulls, quasi bé no m'hi vaig fixar en la cavagalda, nomès tenía ulls per ells i quant el petit Ismael em deia mira, mira, la pilota memella, jo nomès podía somriure i pensar que era allà, amb ells, visquen la nostre primera cavalgada junts, jo aquella nit també vaig plorar.
Vam anar a casa els avis a recollir els seus regals i els de la tieta i vam tornar a casa a dinar, en ven dinat en Pol i la Georgina amb els seus pares van venir a buscar els seus reis.
En Pol es fa gran i la Georgina, aquest cop amb els ulls oberts i movent-se sense parar, em van fer recordar que nosaltres també vam ser petits i que els pares segurament també s'emocionaven quant ens duien a les Cavalgades, igual com jo em vaig emocionar en dur a l'Ismael, espero algún dia poder dur als meus propis fills a una nit màgica com la que vam viure el 5 de gener de 2007.
P.D: Els Reis han estat molt generosos aquest any, no se si m'he portat tant bé.

4 Comments:

  1. lauraconchocolate said...
    Jajajaja, vengo a estrenar tu nueva casita ;-)

    Me alegro de que lo pasaras tan bien, y si te soy sincera, llegué a la misma conclusión que tú: ¡¡no me he portado tan bien, estos no se enteran, yo tenía que haber tenido carbón!! Jajajaja

    Un besote ;-)
    Jo Mateixa said...
    Ciertamente, deben estar tan atareados los pobres que no han prestado demasiada atención a nuestras "maldades" :-)

    Besos guapa y gracias por pasarte por aqui!!!!!!
    la poc pacient said...
    Hola he trobat aquesta adreça al teu antic bloc...

    Fer coses amb els mes petits es molt divertit i emocionan...sobretot quan són coses que ells desconeixen, per noaltres moltes coses són "normals" però per ells són desconegudes...a més amb tres anys els nens tenen MOLTA imaginació segur que l'Ismael la feia anar al 100%...són moments molt emocionans i genials..Aprofita'ls tant com puguis...

    Bon any 2007 ...(encara que sigui tard)
    Jo Mateixa said...
    Gràcies La Poc Pacient o mama del Pol, jejejejejeje, gràcies de debó per el teu comentari.

    Suposo que el meu rellotge biològic comença a fer tic,tac més depressa del que voldria i ara m'emciono molt més sovint que abans de les coses que veig fer a la canallà.

    El dia de reis amb la petita Georgina se'm queia la baba i en Hatim i jo nomès feiem que mirar-nos i dir que en volem una, cony, com si fos tan fàcil ocupar-se d'un fill, tot arriba en aquesta vida, vaja, això espero!!!

    Petonets i gràcies de nou per deixar el teu comentari!!!!

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column