Per No dir res

El vent està bufant fort,
les estrelles s'han apagat,
pels carrers corre el sol,
i la gent amb els ulls tancats,
que no sap on va.
Camí del lloc més alt
ja no tenim on trepitjar,
paguem el preu més car
en nom de la felicitat,
parlem per no dir res,
creiem que som eterns,
és tot el que hem aprés
des que es va inventar el temps,
no hem volgut canviar.
El món hem desbocat,
diuen que ara s'està acabant,
però tot seguirà igual
quan el vent se'ns haurà emportat,
si no trobem la clau
anirem aguantant,
quan estarem cansats
fugirem però endevant.
Mai no és tard,
Ja s'ha acabat el temps de les promeses,
Ja s'ha acabat el temps de les paraules,
Parlem per no dir res,
creiem que som eterns,
paguem el preu més car
en nom de la felicitat,
Ja s'ha acabat el temps de les promeses,
Ja s'ha acabat el temps de les paraules,
Ja s'ha acabat el temps de les promeses,
Ja s'ha acabat el temps de les paraules.

2 Comments:

  1. Aran said...
    així que comença el temps de l'acció!
    Jo Mateixa said...
    Bé, es que ahir a la tarda estaba inspirada i com que aquesta cançó de SOPA DE CABRA sempre m'ha fet pensar molt vaig deicidr penjar-l'ha aqui, jejejejeje.

    Gràcies per deixar el te comentari Aran i ja saps, passa quant vulguis, jo també vaig visitant el teu blog de tant en tant :-)

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column