.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 12 anys
Bogeria, aquesta es la paraula clau per dir el que es viu a Barcelona aquests dies, i es que els Reis Mags d’Orient estan a punt de venir a la ciutat.
Encara recordo els nervis que tenia la nit de Reis quant era petita, no podia dormir, donava mil voltes al llit, m’aixecava sovint i anava de puntetes, sense que els pares em sentissin (o almenys això creia jo), prop del menjador i intentava mirar pel forat de la porta a veure si ja havien vingut o no.
Recordo els matins de reis, aquells nervis, no se qui estava més nerviós, si jo o els pares, i recordo aquells ulls plens de llàgrimes del pare mentre em filmava amb la càmera de súper 8 mentre jo obria la munió de regals. Aquestes pel·lícules les hem tornat a veure de grans i el pare ha continuat emocionant-se com si allò estigues passant en aquell precís instant.
Recordo la cuineta de fusta, amagada darrera un munt de globus, una cuineta preciosa, amb tots els seus estris, amb aigua corrent que el pobre rei mag havia estat muntant la nit abans (això ho he sabut amb el temps), també recordo la bicicleta, aquella meravellosa bici amb tres rodes que els reis van amagar al rebedor de casa i que no vaig veure fins que sortíem de casa per anar a buscar més reis a casa els avis i tiets (ja pensava que no la tindria, innocent de mi, amb lo bé que m’havia portat aquell any!!!!).
També, com no, recordo el carbó i un any el primer paquet que vaig obrir era un pedazo de cagarro que em va fer arraconar en una banda del menjador i plorar, desconsolada, el pare també plorava, pobret.
Aquells anys han anat passant i no em puc queixar, o es que sóc bona o es que els reis em coneixen massa bé i cada any ha caigut algunes de les coses que he demanat, per que si, si, jo, a la meva manera, faig la carta als reis i aquest any m’he demanat el joc del SIMS 2 MASCOTES, per PC o per la PSP, espero que m’ho portin o pillaré un bon cabreig, jejejejeje.
La carta que ha fet el pare ja està enviada, un recopil.latori d’en Sabina (16 CD’s i 2 DVD’s), la de la mare té seriosos problemes per arribar a allà on estiguin els reis, tot i que segur que hi arriba, però el reis tindran dubtes fins l’últim moment, m’ho veig a venir.
La carta d’en Miquel i la Núria ha arribat a bon port i la d’en Hatim també, quina sort que tenen!!!!
Les cartes dels peques de la família ja estan fins i tot confirmades per Ses Majestats els Reis, doncs l’Ismael s’ha demanat un ninó d’en Ronaldinho, per que tot i ser Bereber com el seu papa, es català de naixement i culé fins a la medul·la.
En Pol ha demanat un pont grua dirigit amb pedretes, amb una excavadora i no se quantes coses més (que pesa tot un huevo y parte del otro), doncs també ho tindrà, em sembla que aquest any en Pol s’ha portat molt bé. I per últim, però no menys important, la menuda Georgina, que tindrà un Gusiluz “suavito”, amb llums i sons, aquesta petitona també tindrà el que voldrà.
Nomes dir-vos que demà es fan les cavalgades arreu de Catalunya i que jo aniré a la Barcelona, l’any passat hi vaig anar amb en Hatim desprès d’haver estat 26 anys sense anar-hi i em va encantar tantíssim que aquest any repeteixo, vull sentir de nou la màgia de la Nit de Reis, de nou vull sentir-me petita i estar neguitosa, no dormir en tota la nit i evidentment saltar damunt el llit dels pares i dir, VINGA VA, AMUNT QUE ELS REIS JA HAN VINGUT!!!!!!.
Quant tots estiguem desperts ens posarem en fila india, des de el més petit al més gran i cantarem la cançó de reis, la cançó que s’ha cantat des de sempre a casa els avis, per que els Reis son els Reis:
Els reis se’n venen, els reis se’n van,
Al plat a la finestra cada any l’hi trobaran,
El plat a la finestra, l’esclop a vora el foc,
Els nens van molt depresa i els reis a poc a poc.
Que tingueu una nit màgica i que us portin tot el que heu demanat!!!!!!!!!
Encara recordo els nervis que tenia la nit de Reis quant era petita, no podia dormir, donava mil voltes al llit, m’aixecava sovint i anava de puntetes, sense que els pares em sentissin (o almenys això creia jo), prop del menjador i intentava mirar pel forat de la porta a veure si ja havien vingut o no.
Recordo els matins de reis, aquells nervis, no se qui estava més nerviós, si jo o els pares, i recordo aquells ulls plens de llàgrimes del pare mentre em filmava amb la càmera de súper 8 mentre jo obria la munió de regals. Aquestes pel·lícules les hem tornat a veure de grans i el pare ha continuat emocionant-se com si allò estigues passant en aquell precís instant.
Recordo la cuineta de fusta, amagada darrera un munt de globus, una cuineta preciosa, amb tots els seus estris, amb aigua corrent que el pobre rei mag havia estat muntant la nit abans (això ho he sabut amb el temps), també recordo la bicicleta, aquella meravellosa bici amb tres rodes que els reis van amagar al rebedor de casa i que no vaig veure fins que sortíem de casa per anar a buscar més reis a casa els avis i tiets (ja pensava que no la tindria, innocent de mi, amb lo bé que m’havia portat aquell any!!!!).
També, com no, recordo el carbó i un any el primer paquet que vaig obrir era un pedazo de cagarro que em va fer arraconar en una banda del menjador i plorar, desconsolada, el pare també plorava, pobret.
Aquells anys han anat passant i no em puc queixar, o es que sóc bona o es que els reis em coneixen massa bé i cada any ha caigut algunes de les coses que he demanat, per que si, si, jo, a la meva manera, faig la carta als reis i aquest any m’he demanat el joc del SIMS 2 MASCOTES, per PC o per la PSP, espero que m’ho portin o pillaré un bon cabreig, jejejejeje.
La carta que ha fet el pare ja està enviada, un recopil.latori d’en Sabina (16 CD’s i 2 DVD’s), la de la mare té seriosos problemes per arribar a allà on estiguin els reis, tot i que segur que hi arriba, però el reis tindran dubtes fins l’últim moment, m’ho veig a venir.
La carta d’en Miquel i la Núria ha arribat a bon port i la d’en Hatim també, quina sort que tenen!!!!
Les cartes dels peques de la família ja estan fins i tot confirmades per Ses Majestats els Reis, doncs l’Ismael s’ha demanat un ninó d’en Ronaldinho, per que tot i ser Bereber com el seu papa, es català de naixement i culé fins a la medul·la.
En Pol ha demanat un pont grua dirigit amb pedretes, amb una excavadora i no se quantes coses més (que pesa tot un huevo y parte del otro), doncs també ho tindrà, em sembla que aquest any en Pol s’ha portat molt bé. I per últim, però no menys important, la menuda Georgina, que tindrà un Gusiluz “suavito”, amb llums i sons, aquesta petitona també tindrà el que voldrà.
Nomes dir-vos que demà es fan les cavalgades arreu de Catalunya i que jo aniré a la Barcelona, l’any passat hi vaig anar amb en Hatim desprès d’haver estat 26 anys sense anar-hi i em va encantar tantíssim que aquest any repeteixo, vull sentir de nou la màgia de la Nit de Reis, de nou vull sentir-me petita i estar neguitosa, no dormir en tota la nit i evidentment saltar damunt el llit dels pares i dir, VINGA VA, AMUNT QUE ELS REIS JA HAN VINGUT!!!!!!.
Quant tots estiguem desperts ens posarem en fila india, des de el més petit al més gran i cantarem la cançó de reis, la cançó que s’ha cantat des de sempre a casa els avis, per que els Reis son els Reis:
Els reis se’n venen, els reis se’n van,
Al plat a la finestra cada any l’hi trobaran,
El plat a la finestra, l’esclop a vora el foc,
Els nens van molt depresa i els reis a poc a poc.
Que tingueu una nit màgica i que us portin tot el que heu demanat!!!!!!!!!
Etiquetes: Les meves coses
2 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Cada dia faig màgia... màgia de la dolenta, de la dels trucs que no es veuen... cada dia, després de tants anys de ser trapella (potser per això no em portàven gran cosa...) he descobert que els reis mags, amb màgia neta, existeixen per a mi també.
petons i llepades màgiques, reina mora... i que gaudeixis tant de la cavalcada com segur que ho faran els meus gatets i jo mateix!
M'enalegro que els reis s'hagin avançat a casa teva, quina sort nen :-) jejejejejeje.
Que passeu una nit d'allò més màgica a la cavalgada i ja saps, a dormir d'horeta eh.
Petons requeteguapo!!!!!!