.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 13 anys
Aquest migdia el noi que tenim al taller ha pujat a buscar unes coses i m’ha preguntat si cap a les 10:00 més o menys havia sentit soroll a l’escala...un soroll “sospitós”, (es veu que es pensen que jo no tinc res a més fer en tot el dia que agafar una cadira, seure al costat de la porta i fer servir un got per escoltar darrera la porta).
El nostre despatx està a l’entresol 2ª (no diré el carrer que si no demà ja us veig amb pancartes a la porta esperant-me, que us conec, punyeteros) i avui han entrar a robar al 1r 1ª.
La noia que hi viu, una xicota colombiana, Maria Asunción, ha marxat com cada matí a treballar i ha tancat tots els llums, ha passat la clau al pany i s’ha assegurat que havia tancat bé, però es veu que a mig matí s’ha trobat indisposada i ha tornat a casa...ohhhhhhh i no hi ha pogut entrar per que els lladres l’hi ha rebentat la porta de tal manera que no podia n’hi entrar-hi.
Evidentment a trucat als Mossos i l’hi han dit, textualment:
Mossos: Puede usted acceder a la vivienda?
Mossos: Puede usted acceder a la vivienda?
Noia: No, parece ser que me han forzado la puerta, no la cerradura, la puerta, pues la chapa metalica del cerrojo esta arrancada, intento empujar la puerta y no se abre y como no hay cerradura pues no puedo meter ninguna llave para abrir.
Mossos: Pues llame a un cerrajero y cuando venga y pueda entrar nos llama otra vez y ya vendremos..... Això passava a les 11:45, els Mossos han vingut a les 18:45 per que el “cerrajero d’urgència”, trucat per telèfon per la presidenta de la comunitat, no ha vingut fins a les 18:35 i mentres, la xicota, al carrer, sense dinar, trobant-se fatal i sense saber que l’hi havia fet a casa, lapoliciatorturayasesinaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa (crit emblemàtic que es fa a Calella de la Costa quant surts del Chaplins amb uns whiskys de més, oi xaval??) L’hi han robat la TV, el video, el DVD, el PC, joies i diners en efectiu que la xicota tenia per pagar l’assegurança del cotxe i el lloguer del pis (i l’amo del pis diu que ell ni paga al cerrajero ni paga els desperfectes que hagin pogut passar al pis, vaja, ni ell ni la companyia d’assegurances de la llar). Es normal que ningun veí s’hi hagi fixat (imagineu-vos el panorama, algú baixant teles, PC’s i tal per l’escala i els veïns ni piu i es que en aquesta escala sempre hi ha mudances, per això ningú a pensat que poguessin estar robant) Jo ja m’he cagat de por, per que uns servidora entra a treballar a les 09:00 però a les 08:10 ja estic a la feina per avançar (i per mirar blocs, vale, si, ho confesso) i ara em fa cosa estar sola allà perquè fins que la gent no comença a venir a pencar son les 09:00 tocades. Sense comentaris per que em fotré de més mala llet!!!!!!!!!!!!!!!!!
Etiquetes: Les meves coses
9 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Digues-li que vagi a informar-se al col.legi d'administradors.
Sobre la por, millor no, no val la pena, pensa que també pot caure un llamp o un gerani per mig del carrer, però les possibilitats són ínfimes.
Tranquilitat i bons aliments...
(per cert... Chaplins?! quins records... Calella... XD)
Al taller de ceràmica on treballo també van entrar un dia a robar...quan vam arribar havien donat una patada a la porta i l'havien obert, no és van endur res...perquè a part de pols, fang i peces de ceràmica (que és veu que al mercat negre no deuen valorar gaire...:-)) no tenim res més...(pobres es debien decepcionar!!), però el cague del primer moment no te'l treu ningú...
Ànims i sigues valenta!!!
Has anat a Chaplins???, ostressss, jo hi anava...quant era jove :-( ara fa anys que no hi vaig, saps que ara s'ha de pagar??, jejejejejejeje.
La Poc pacient o mama del Pol: Jejejeje, perdona pero m'encanta dir-t'he la mama del Pol :-) La veritat es que jo ja he viscut un robatori, ens van fotré el cotxe i dins anava la documentació amb les dades del pis i les claus, raudos y veloces ens van entrar a casa i a mi em va anar de 1/2 hora que no mel's trobo, quin cague nena!!!
Gatot: Ostres guapins, ara m'has deixat fatal, saps que m'encanten els teus comentaris, així doncs entra ara mateix i digues alguna cosa home!!!!, jejejeje.
Petonets dolcets a tots tres i gràcies per els vostres comentaris!!!!
La situació per ella mateixa és fotuda. I la sensació de després, encara més fotuda. A mi només m'han obert el cotxe una vegada (en un viatge a Galícia)... i la sensació de "violació"... buffff... molt cardada.
Però en un altra ocasió, ma mare tenia una xarcuteria "selecta"...hi havia ma germana, i van entrar dos paios amb una navalla. Volien els calers.
Jo no sóc (i menys en aqella època) cap Rambo, i només se'm va acudir enrollar-me en plan col·lega a la defensiva... "tio joder... no te marques mal rollo, coño no ves ke somos curritos?... venga va... enrollate y passar de todo"....
Vaig al·lucinar, però se'n van anar.
No és cap solució. Però de vegades, potser millor trobar-los. I en tot cas... ara ho tens molt viu. Però la vida, la realitat, és al teu cervell. No et deixis condicionar per records. Si fins ara estàves tranquila, això no ho hauria de canviar.
Petons i llepades
Quant he arrivat a la feina ja hi habia un company que de normal sempre ve tard i avui ha vingut d'horeta per que no m'haguès de quedar sola, un detallas per part seva.
Llepades per tu també guapissim, mmmm, jejejejejej.
Farlopa: Jo si que em vaig cagar quant m'ho explicaven i avui no he vingut tant d'hora com altres dies, per sort tenia un guardaesparlles a l'oficina, pobret, jejejeje.
Llepaedes per tu també Farlopa o no?, jejejejejejeje :-)
Bon cap de setmana i passa-t'ho bé...
Un petonas ben gras per tots tres :-)