La Temptació (III part)

El dia que el nen es va llevar i va veure que ell no hi era, tot alarmat va córrer buscant-la a ella, la va trobar plorant i llavors va recordar que ell havia marxat de casa, que havia fugit prop del mar per seure en un banc de fusta, tot esperant que la boira arribes de nou .

- M’expliques que us ha passat?
- No..... ara no es el moment.
- Però jo vull saber-ho, vull saber si l’he d’odiar o puc estimar-lo una miqueta.
- No..... ara no es el moment.
- Però....
- No!!!!..... ara no es el moment.

El dia que la nena es va llevar i va veure que ell no hi era, tota alarmada va córrer buscant-la a ella, la va trobar plorant i llavors va recordar que ell havia marxat de casa, que havia fugit prop del mar per seure en un banc de fusta, tot esperant que la boira arribes de nou.

- M’expliques que us ha passat?
- No..... ara no es el moment.
- Però vull saber-ho, vull saber si l’he d’odiar o puc estimar-lo una miqueta.
- No..... ara no es el moment.
- Però....
- No!!!!..... ara no es el moment.

El dia que ell es va llevar i va veure que no estava a casa, tot alarmat va córrer buscant-la a ella, i no la va trobar, llavors va recordar que havia marxat de casa, que havia fugit prop del mar per seure en un banc de fusta, tot esperant que la boira arribes de nou.

- M’expliques que us ha passat?
- No..... ara no es el moment.
- Però vull saber-ho, vull saber si t'he d'odiar o puc estimar-te una miqueta.
- No..... ara no es el moment.
- Però....
- No!!!!..... ara no es el moment.

I la boira va marxar, deixant-lo allà, assegut en un banc de fusta, tot sol.

4 Comments:

  1. Anònim said...
    Jo ja m'he perdut!! ÉS fantasticament poètic, però noia...

    Ell, ella, a ell, a ella... Buff!!

    apa

    (segueixo barallant-me amb el meu bloc)
    Anònim said...
    Escarabat: "Ell" es un pedazo cabrón que...suposadament....ha posat banyes a la seva dona, "ella" es la seva dona, "els nens" son els nens de la familia (els fills d'ell i d'ella)...tant dificil es d'entendré?? :-S

    Conforme vagi avançant la cosa ho anireu entenent millor, penseu que ho escric conforme passa, per tant no se com va la cosa fins que "ella" no m'ho explica i ho contrasto amb "ell" per tal de verificar-ho.

    Petonets guapooooooooooo, no et barallis amb el Bloc, encara que s'ho mereixi (putoblocatdelscollons!!!!)
    neus said...
    i és que a vegades costa trobar-se un mateix dins la boira, imagina't trobar el moment...

    Molt bonic i alhora molt trist.

    M'agrada casa teva, aniré passant :)

    Salut!
    Anònim said...
    Elur, intento imaginat-me a Mi Mateixa, asseguda en un banc, esperant...simplement esperant i em desespero.

    Casa teva també es molt maca i encara que no hi deixi comentaris me la llegeixo practocament cada dia!!!

    P.D: Gràcies per escriure'm :-)

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column