.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 13 anys
El dia que el nen es va llevar i va veure que ell no hi era, tot alarmat va córrer buscant-la a ella, la va trobar plorant i llavors va recordar que ell havia marxat de casa, que havia fugit prop del mar per seure en un banc de fusta, tot esperant que la boira arribes de nou .
- M’expliques que us ha passat?
- No..... ara no es el moment.
- Però jo vull saber-ho, vull saber si l’he d’odiar o puc estimar-lo una miqueta.
- No..... ara no es el moment.
- Però....
- No!!!!..... ara no es el moment.
El dia que la nena es va llevar i va veure que ell no hi era, tota alarmada va córrer buscant-la a ella, la va trobar plorant i llavors va recordar que ell havia marxat de casa, que havia fugit prop del mar per seure en un banc de fusta, tot esperant que la boira arribes de nou.
- M’expliques que us ha passat?
- No..... ara no es el moment.
- Però vull saber-ho, vull saber si l’he d’odiar o puc estimar-lo una miqueta.
- No..... ara no es el moment.
- Però....
- No!!!!..... ara no es el moment.
El dia que ell es va llevar i va veure que no estava a casa, tot alarmat va córrer buscant-la a ella, i no la va trobar, llavors va recordar que havia marxat de casa, que havia fugit prop del mar per seure en un banc de fusta, tot esperant que la boira arribes de nou.
- M’expliques que us ha passat?
- No..... ara no es el moment.
- Però vull saber-ho, vull saber si t'he d'odiar o puc estimar-te una miqueta.
- No..... ara no es el moment.
- Però....
- No!!!!..... ara no es el moment.
I la boira va marxar, deixant-lo allà, assegut en un banc de fusta, tot sol.
- M’expliques que us ha passat?
- No..... ara no es el moment.
- Però jo vull saber-ho, vull saber si l’he d’odiar o puc estimar-lo una miqueta.
- No..... ara no es el moment.
- Però....
- No!!!!..... ara no es el moment.
El dia que la nena es va llevar i va veure que ell no hi era, tota alarmada va córrer buscant-la a ella, la va trobar plorant i llavors va recordar que ell havia marxat de casa, que havia fugit prop del mar per seure en un banc de fusta, tot esperant que la boira arribes de nou.
- M’expliques que us ha passat?
- No..... ara no es el moment.
- Però vull saber-ho, vull saber si l’he d’odiar o puc estimar-lo una miqueta.
- No..... ara no es el moment.
- Però....
- No!!!!..... ara no es el moment.
El dia que ell es va llevar i va veure que no estava a casa, tot alarmat va córrer buscant-la a ella, i no la va trobar, llavors va recordar que havia marxat de casa, que havia fugit prop del mar per seure en un banc de fusta, tot esperant que la boira arribes de nou.
- M’expliques que us ha passat?
- No..... ara no es el moment.
- Però vull saber-ho, vull saber si t'he d'odiar o puc estimar-te una miqueta.
- No..... ara no es el moment.
- Però....
- No!!!!..... ara no es el moment.
I la boira va marxar, deixant-lo allà, assegut en un banc de fusta, tot sol.
Etiquetes: Ells i Elles
4 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Ell, ella, a ell, a ella... Buff!!
apa
(segueixo barallant-me amb el meu bloc)
Conforme vagi avançant la cosa ho anireu entenent millor, penseu que ho escric conforme passa, per tant no se com va la cosa fins que "ella" no m'ho explica i ho contrasto amb "ell" per tal de verificar-ho.
Petonets guapooooooooooo, no et barallis amb el Bloc, encara que s'ho mereixi (putoblocatdelscollons!!!!)
Molt bonic i alhora molt trist.
M'agrada casa teva, aniré passant :)
Salut!
Casa teva també es molt maca i encara que no hi deixi comentaris me la llegeixo practocament cada dia!!!
P.D: Gràcies per escriure'm :-)