.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 13 anys
Ja fa dies que us dic que explicaré com ens vam conèixer en Hatim i jo, però es que mai trobo el moment, doncs bé, avui per fi a arribat el moment.
Agost de l’any 2004, aquell estiu teníem molta feina i vam decidir contractar personal mitjançant una ETT. Jo estava de vacances i fins al setembre no tornava, el mateix dia que vaig aparèixer de nou per l’oficina, en Ricard (un dels encarregats) em va comentar que hi havia un nano marroquí que treballa amb la ETT, que no era pas dolent (no era un professional), però que tenia moltes ganes d’aprendre i hi posava molta voluntat, ell l’hi havia comentat a Hatim que es poses en contacte amb mi per tal de tramitar la documentació necessària per que se li fes contracte amb nosaltres sense passar per la ETT.
Així doncs, vaig esperar a que ell em truques o vingués i passaven els dies, fins que a mitjans setembre, a la tarda, van trucar a la porta i quant vaig obrir i el vaig veure es va fer el silenci.
El seu castellà no era gaire bo (tampoc ho es ara però almenys xapurreja el català bastant bé i entén perfectament tot el que l’hi dius, altre cosa es que vulgui fer veure que l’entén o no, jejejeje) i com va poder em va explicar qui era, que feia allà, quins papers portava i quina era la seva situació actual.
Jo nomes me’l podia mirar, nomes podia escoltar les dolces paraules que sortien d’aquells llavis creats per mossegar amb delit. Ell, de tant en tant, em mirava als ulls i es posava vermell, primer vaig interpretar-ho com una por subtil, una por a allò desconegut, una altre cultura, un altre idioma, poder estava espantat, desprès, conforme anàvem parlant, ja vaig veure que no, que el que l’hi passava era el mateix que m’estava passant a mi, que ens començàvem a agradar.
No duia tota la documentació, estava legal al país, doncs tenia i té permís de residencia i treball (una fotocopia), per que l’original l’hi havien robat feia uns dies al Maremàgnum (unos moros de mierda, paraules textuals que van sortir d’aquella dolceta boca). L’hi vaig dir que amb una fotocòpia no en fèiem res, que necessitava la documentació original (m’ho exigien a la gestoria per fer el contracte), així doncs va marxar i va estar venint un cop per setmana a portar papers, conforme els anava renovant.
Agost de l’any 2004, aquell estiu teníem molta feina i vam decidir contractar personal mitjançant una ETT. Jo estava de vacances i fins al setembre no tornava, el mateix dia que vaig aparèixer de nou per l’oficina, en Ricard (un dels encarregats) em va comentar que hi havia un nano marroquí que treballa amb la ETT, que no era pas dolent (no era un professional), però que tenia moltes ganes d’aprendre i hi posava molta voluntat, ell l’hi havia comentat a Hatim que es poses en contacte amb mi per tal de tramitar la documentació necessària per que se li fes contracte amb nosaltres sense passar per la ETT.
Així doncs, vaig esperar a que ell em truques o vingués i passaven els dies, fins que a mitjans setembre, a la tarda, van trucar a la porta i quant vaig obrir i el vaig veure es va fer el silenci.
El seu castellà no era gaire bo (tampoc ho es ara però almenys xapurreja el català bastant bé i entén perfectament tot el que l’hi dius, altre cosa es que vulgui fer veure que l’entén o no, jejejeje) i com va poder em va explicar qui era, que feia allà, quins papers portava i quina era la seva situació actual.
Jo nomes me’l podia mirar, nomes podia escoltar les dolces paraules que sortien d’aquells llavis creats per mossegar amb delit. Ell, de tant en tant, em mirava als ulls i es posava vermell, primer vaig interpretar-ho com una por subtil, una por a allò desconegut, una altre cultura, un altre idioma, poder estava espantat, desprès, conforme anàvem parlant, ja vaig veure que no, que el que l’hi passava era el mateix que m’estava passant a mi, que ens començàvem a agradar.
No duia tota la documentació, estava legal al país, doncs tenia i té permís de residencia i treball (una fotocopia), per que l’original l’hi havien robat feia uns dies al Maremàgnum (unos moros de mierda, paraules textuals que van sortir d’aquella dolceta boca). L’hi vaig dir que amb una fotocòpia no en fèiem res, que necessitava la documentació original (m’ho exigien a la gestoria per fer el contracte), així doncs va marxar i va estar venint un cop per setmana a portar papers, conforme els anava renovant.
Total, que entre pitos i flautes, el dimarts 2 de novembre de 2004 va començar a treballar directament amb nosaltres. Jo, no us penseu que faig això que us explicaré ara amb tots els treballadors que entren a l’empresa, però l’hi vaig enviar un SMS dient-l’hi que m’alegrava de que estigues entre nosaltres i que l’hi desitjava tota la sort del món. Ell no em va contestar (estava sense saldo, putos mòbils!!!!)
El dia 3 vaig rebre vàries trucades des de el seu mòbil i una servidora, que es poruga de mena, no l’hi va contestar, total, les trucades es van repetir el dia 4 i 5, i jo sense agafar-l’hi el telèfon, estava bastant acollonida, al final es va decidir a enviar-me un SMS ajudat per un amic que parlava millor el castellà i em citava el dissabte dia 6 per prendre un té (no m’agradava el té) i hi vaig accedir.
Quant vaig entrar a casa seva (digueu-me agosarada, entrant a casa un desconegut sense saber que podia passar) i el vaig veure allà, tant guapo, tant dolç, uauuuu. Vam seure al sofà i ens vam passar hores explicant-nos la vida, coneixent-nos una mica millor.
Tot xerrant vam descobrir moltes casualitats, com per exemple que el seu aniversari es el 8 de setembre (el mateix dia que el meu sant), també que el seu barri de tota la vida, a Tànger, es diu Merchel (molt semblant al meu nom), d’aquí que ell tingues tant d’interès en coneixem, i moltes altres coses, casualitats de la vida?
Vaig demanar-l’hi d’anar al bany i va aprofitar per ensenyar-me el pis, i llavors va passar el que tenia que passar, quant estàvem a la porta del bany em va fer un petó, tímid i dolç, tendre, càlid.....la resta del que va passar, ja em perdonareu, ho guardo per nosaltres dos.
Etiquetes: Les meves coses
34 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
les històries precioses s'escriuen per elles soles, tot i que l'hagis transcrit per a compartir-la amb nosaltres...
aprofita tots els moments dolços, tendres... que només tu podràs gaudir de la dolçor i la tendresa i guardar-la, i compartir-la.
que sigui per molts anys, bonica.
petons i llepades ben suaus....
La veritat es que estem tant bé, tan enamorats (tant de bo ens duri tota la vida), no vull que la flama s'apagui mai i per sort ell tampoc ho vol :-)
Gràcies per els petons i les llepades, mmmm, que be, aniré a dormir ben mulladeta, jejejejejeje.
sense paraules, tendre i dolç, com bé dius...
fàcil, senzill, com hauria de ser tot. com és tot.
enhorabona! :)
Per ser com ets. Que vol dir que et deixes portar pel cor i no per els prejudicis. Per ser suficientment honesta i explicar-nos el que realment t'importa, i ...Perque ets collonuda. Collons!!
apa
I que et vagi bé per molts, i molts, i molts anys
Alepsi: Doncs si reina, tal i com l'hi deia a la Joana l'altre dia, la nostre hisòtia d'amor està plena de casualitats :-)
Cristina: Gràcies bònica, moltissimes gràcies!!!!!
Pd40: Gràciessssss, amb qui millor que vosaltres ho podia compartir??, pos eso, jejejejeje.
Lapri/David: De vegades no David, la vida sempreeeeee es meravellosa (serà que estic molt enamorada d'ell??), nomes cal que alguna cosa passi per gaudir-la plenament :-)
Escarabat: Coi Escarabat que em faràs possar vermella i tot, jejejeje, gràcies a tú també :-) sempre m'he portat per els sentiments del cor i no pas per els sentimens del cap (que el cap també té sentiments), de vegades m'he equivocat però ara tinc la seguretat de que no ha estat així :-)
Nota per tots: Sou, sou, sou la ostiaaaaaaaaaaaaaa, milt petonets per tots voisaltres guapos/es!!!!!!
Petons
Sempre he pensat que les relacions de parella son com una corda, avui estires tu una mica i demà estiro jo, això es pot portar també a les relacions familiars, amb els amics, l'important es que la corda no es trenqui i per que no es trenqui s'ha de mantenir la flama de l'amor ben necesa, la de l'amor, la de la amistat, etc...
Gràcies Talcomraja, un petonas ben gran!!!!
Pero tinc un dubte. Vas suportar be aixo de que et tallessin la visita al WC?
P.D: Has estat el més agosserat de tots preguntat eh, chapeau!!! ;-)
Per cert, m'ho sembla a mi o blogger es una farsa?
espero k tb m passi una cosa semblant encara k sigui amb la filla del bush!
petoonet !! muamua
Una història molt bonica :)
Per molts anys!
Elur: A mi el te que fan ells (el tipic de menta i tal) segueix sense agradar-me, buaggg, em fan venir basques (sorry, es mala hora per parlar de vomiteres, ho se, en sóc conscient), però he provat d'altres tes aconcellada per ell i son realment delicisos.
Nota: Si voleu pendre bons tes i infusions, a la Plaça de l'Ancora de Pineda de Mar hi ha un bar que es diu LES TASSES, es impressionant, te, cafes aromatitzats, sopars, fan de tot aquesta gent i bé de preu (el local està decorat amb molt de gust)
Gràcies per passar, llegir-me, escriure comentari i esborra-l'ho, jejejejejejeje, no no, lo d'esborrar-l'ho no està bé!!!!
Benvingut/a!!!
Com va aquest esquinçament del peu??, cuide't eh por fi!!!!!
Un petonet i anime't guapoooo
muaa
PD: Li he explicat aquesta bonica història al Palomo Cojo (ja saps, un de tants personatges que porto dins)i s'ha emocionat molt. Sí dona, si és que tot són sentiments...
Si tens temps i vols riure et recomano aquest post titulat: "El polo asesino" ;)
http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=6880
Petons.
Bruno: Hola guapoooooooooooo, gràcies i mil milions d egràcies i ostres, es tot un honor que l'hi hagis explicat la meva historia d'amor a el Palomo Cojo, de debó eh!!!! (personatge curiós aquest), ara mateix llegeixo l'enllaç que m'has deixat, segur que riure, amb tú como no :-) Petonasos guapissim!!!!
Que passis un bon cap de setmana!!!!
P.D: Algun dels dos nois de la foto que tens al Post del Sexe ets tú???...ja saps....curiositat femenina ;-)
M'ha agradat aquest inici de relació...és com un amor a primera vista,oi? Felicitats!!
que duri molts anys més...i gràcies per compartir-ho amb tots...
Un dia d'aquest hauria d'explica com vaig coneixer el pare del Pol...(ho deixo pel meme fotogràfic que no he oblidat estic buscant material...)
Una abraçada!!