Diari de Jo Mateixa

Jo vaig anar a les manifestacions contra la guerra de l'Iraq, vaig fer cacerolades, vaig encendre espelmes quant tocava i tot continua igual, la gent segueix matant-se allà, ben lluny d'aqui, i el que més em fot es que quant veig una noticia d'un nou atemptat, un assesinat, etc...ja no sento res, ja no em posso trista, ja no em menjo l'olla pensant en com els puc ajudar, això em fa sentir malament, per que abans em mirava les noticies i fins i tot ploraba (tot i que tinc 31 anys), però es que ara intento no coindicir a l'hora de sopar amb el Telenoticies i si hi coincideixo intento canviar de canal.

Es molt trist que algú de la meva edat pensi així, però que voleu, si es que a tot s'acostuma un, això es com aquestes eleccions, com que ja hem estat 23 anys amb CIU no vindrà d'aqui si hi tornem a estar i NOOOOO, no senyors, no es això el que necessita Catalunya, no es el Sr. Mas el president que Catalunya necessita, tant de bó fem el que hem de fer (parlo d'ERC) i no haguem de canviar de canal.