.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 13 anys
Em va de conya poder venir a treballar, tot i que tinc molta feina pendent, però si més no estic un xic distreta. Ho necessito.
L’operació de l’avi, el pare del pare, va anar molt bé, no tant com voldríem, però bé, d’aquí a tres setmanes l’han de tornar a operar. Per sort es un home molt positiu i amb moltes ganes de lluitar, no ens donarà tanta guerra com la iaia, la mare de la mare. L’avi ha passat molt bona nit i els pipis ja comencen a tenir el color que toca que tinguin, això es genial!!!!. L’últim que se, he trucat a la tieta que s’ha quedat a dormir aquesta nit allà, es que l'avi ha dormit tota la nit d'una tirada i que està molt animat.
La iaia, la mare de la mare, està molt i molt impertinent, l’hi costa molt aixecar-se de les cadires, s’ofega de seguida tot i que porta l’oxigen, i a més te l’avi que l’esta matxacant contínuament, ahir fins i tot l’avi l’hi trepitjava el cable de l’oxigen, ell diu que no es veritat, però s’ha de tenir collons per fer-ho, sabent que si trepitges allò la iaia s’ofega i la palma, collons, es que al final t’ho fan dir així d’emprenyada!!!!!!
La mare està molt neguitosa, la iaia vol fer la seva constantment i no pot fer-ho per que no s’aguanta sola dreta, de seguida es mareja, diu que s’ofega, etc....de totes maneres aquesta nit ha volgut que l’hi apaguéssim l’oxigen per dormir per que si no, no dorm (fot un soroll de la ostia) i clar, això no pot ser per que l’ha de dur tot el dia, es una baralla continua, us ho asseguro.
Sóc molt feliç de tenir els 4 avis vius, molt, de debò no us ho podeu imaginar, però es que com seguim així seran ells els que ens enterraran a nosaltres per culpa dels nervis i les baralles.
L’operació de l’avi, el pare del pare, va anar molt bé, no tant com voldríem, però bé, d’aquí a tres setmanes l’han de tornar a operar. Per sort es un home molt positiu i amb moltes ganes de lluitar, no ens donarà tanta guerra com la iaia, la mare de la mare. L’avi ha passat molt bona nit i els pipis ja comencen a tenir el color que toca que tinguin, això es genial!!!!. L’últim que se, he trucat a la tieta que s’ha quedat a dormir aquesta nit allà, es que l'avi ha dormit tota la nit d'una tirada i que està molt animat.
La iaia, la mare de la mare, està molt i molt impertinent, l’hi costa molt aixecar-se de les cadires, s’ofega de seguida tot i que porta l’oxigen, i a més te l’avi que l’esta matxacant contínuament, ahir fins i tot l’avi l’hi trepitjava el cable de l’oxigen, ell diu que no es veritat, però s’ha de tenir collons per fer-ho, sabent que si trepitges allò la iaia s’ofega i la palma, collons, es que al final t’ho fan dir així d’emprenyada!!!!!!
La mare està molt neguitosa, la iaia vol fer la seva constantment i no pot fer-ho per que no s’aguanta sola dreta, de seguida es mareja, diu que s’ofega, etc....de totes maneres aquesta nit ha volgut que l’hi apaguéssim l’oxigen per dormir per que si no, no dorm (fot un soroll de la ostia) i clar, això no pot ser per que l’ha de dur tot el dia, es una baralla continua, us ho asseguro.
Sóc molt feliç de tenir els 4 avis vius, molt, de debò no us ho podeu imaginar, però es que com seguim així seran ells els que ens enterraran a nosaltres per culpa dels nervis i les baralles.
14 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Me n'alegro molt, nineta!
Un petó
Petnets per tu també!!!!
Es que els avis són molt avis.
Fa 3 anys que es va morir la meva besavia (o vesavia?) amb 105 anys. Estava mig cega, mig sorda, però tenia una dignitat increible.
Quan no ens adonavem, sortia al pati i donava el mejar als gats i gossos, passejava per l'hort i treia 4 males herves... Fins i tot un dia va voler fer-se una truita i no es va adonar que mig ou li va caure a terra. I quan la meva àvia ho va veure, li va dir. I ella va respondre; ja em semblava que havia quedat molt petita...
apa
percert! gran partit contra el racing
muamuamua xD
M'alegro de que tot vagi anant bé, maca.
Ole per la besàvia de l'Escarabat!!
Petons!!!
Deixals-hi veure un cop s´hagin refet.
Fes que s´ho passin be al teu costat; la llei de vida es inexorable...
Mira, em sembla que t'entenc força, jo tinc un avi a casa i les 3 persones que vivim amb ell anem de cul. Això que té dues dones que el cuiden (una al matí i una a la tarda). Però que hem de fer? on millor estan és a casa i si podem fer que se sentin acollits i estimnats penso que ja fem molt. Ànim i espero que poc a poc es vagi arreglant la situació :D
Els avis a vegades són sorprenens!!!
Un petó!!!