Avui sóc a l’oficina


Em va de conya poder venir a treballar, tot i que tinc molta feina pendent, però si més no estic un xic distreta. Ho necessito.

L’operació de l’avi, el pare del pare, va anar molt bé, no tant com voldríem, però bé, d’aquí a tres setmanes l’han de tornar a operar. Per sort es un home molt positiu i amb moltes ganes de lluitar, no ens donarà tanta guerra com la iaia, la mare de la mare. L’avi ha passat molt bona nit i els pipis ja comencen a tenir el color que toca que tinguin, això es genial!!!!. L’últim que se, he trucat a la tieta que s’ha quedat a dormir aquesta nit allà, es que l'avi ha dormit tota la nit d'una tirada i que està molt animat.

La iaia, la mare de la mare, està molt i molt impertinent, l’hi costa molt aixecar-se de les cadires, s’ofega de seguida tot i que porta l’oxigen, i a més te l’avi que l’esta matxacant contínuament, ahir fins i tot l’avi l’hi trepitjava el cable de l’oxigen, ell diu que no es veritat, però s’ha de tenir collons per fer-ho, sabent que si trepitges allò la iaia s’ofega i la palma, collons, es que al final t’ho fan dir així d’emprenyada!!!!!!

La mare està molt neguitosa, la iaia vol fer la seva constantment i no pot fer-ho per que no s’aguanta sola dreta, de seguida es mareja, diu que s’ofega, etc....de totes maneres aquesta nit ha volgut que l’hi apaguéssim l’oxigen per dormir per que si no, no dorm (fot un soroll de la ostia) i clar, això no pot ser per que l’ha de dur tot el dia, es una baralla continua, us ho asseguro.

Sóc molt feliç de tenir els 4 avis vius, molt, de debò no us ho podeu imaginar, però es que com seguim així seran ells els que ens enterraran a nosaltres per culpa dels nervis i les baralles.

14 Comments:

  1. Pep ... però posa-li Angu, també said...
    Jajajajajajajajaja, ja t'ho vaig dir ... aquesta gent que ha passat una guerra ... no els vinguis amb hòsties!!!

    Me n'alegro molt, nineta!

    Un petó
    Jo Mateixa said...
    Ai Pep carinyu quanta raó que tens, aquesta gent que ha viscut una guerra i que ha passat tanta gana despres son uns megacracks de la vida!!!!!

    Petnets per tu també!!!!
    escarabat said...
    Ei, m'alegro que estiguis més animada.
    Es que els avis són molt avis.

    Fa 3 anys que es va morir la meva besavia (o vesavia?) amb 105 anys. Estava mig cega, mig sorda, però tenia una dignitat increible.
    Quan no ens adonavem, sortia al pati i donava el mejar als gats i gossos, passejava per l'hort i treia 4 males herves... Fins i tot un dia va voler fer-se una truita i no es va adonar que mig ou li va caure a terra. I quan la meva àvia ho va veure, li va dir. I ella va respondre; ja em semblava que havia quedat molt petita...

    apa
    Adagio said...
    jo tb he d'estar content tb tins 4 avis :)

    percert! gran partit contra el racing

    muamuamua xD
    Alepsi said...
    Buf... és que els avis... són molt avis!!! Jajajaja! El meu avi va lluitar fins l'últim moment.. tot un heroi!!! Ja veuràs com la teva iaia, aviat entrarà en raó! ;)
    elur said...
    Segur que no vius a casa meva? jejejejeje

    M'alegro de que tot vagi anant bé, maca.

    Ole per la besàvia de l'Escarabat!!

    Petons!!!
    Cristina said...
    Guapa, ja veuràs que mica en mica tot s´arregla. A la gent gran li costa assumir que no poden fer les coses que feien de joves però arriba un moment en que s´han d´adaptar. Espero que hi hagi sort. Petons!
    Toy folloso said...
    ¿Ho saben els avis que tens el blog?.
    Deixals-hi veure un cop s´hagin refet.
    Fes que s´ho passin be al teu costat; la llei de vida es inexorable...
    Denea said...
    Hola maca!!
    Mira, em sembla que t'entenc força, jo tinc un avi a casa i les 3 persones que vivim amb ell anem de cul. Això que té dues dones que el cuiden (una al matí i una a la tarda). Però que hem de fer? on millor estan és a casa i si podem fer que se sentin acollits i estimnats penso que ja fem molt. Ànim i espero que poc a poc es vagi arreglant la situació :D
    Sir William Temple said...
    Aixo son coses d'avis. Es allo que fan el mateix que si fossin nens petits.
    la poc pacient said...
    M'agrada veure que els ànims milloren...això és bo...

    Els avis a vegades són sorprenens!!!

    Un petó!!!
    elur said...
    Una forta abraçada bonica!
    Pep ... però posa-li Angu també said...
    Estic amb l'Elur ... una mega-abraçada!!! Ànims xampinyona!!! Estem amb tu!
    Farlopa said...
    Mira disfruta molt dels avis ni que estiguin com estàn perque jo qüasi no m'enrecordo ja que van morir els 4 de ben petit i son coses que mentres les tenim les hem d'aprofitar ni que ara ens façin passar per aquests mals moments, ànims i una molt forta abraçada.

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column