.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 13 anys
Ja se que es un tema del que ningú vol parlar, és el tabú d’aquesta societat i jo aquets dies nomes faig que donar-l’hi voltes.
L’altre dia, diumenge al vespre concretament, veia el programa de Cuarto mileno a CUATRO, i mirava amb atenció un dels temes que tractaven, he de dir que el vaig mirar molt sense saber el que se ara de la iaia, però com que comentaven coses que jo veia que a la iaia l’hi estaven passant vaig voler fixar-m’hi més.
Començaré per dir-vos, alguns de vosaltres ja ho sabeu per que us ho he dit per e-mail (per cert, sou meravellosos, gràcies per el vostre suport) que les proves que l’hi van fer a la iaia, TACS pèlvic i toràcic, han sortit desastrosos, el càncer de mama que va patir fa 12 anys se l’hi ha estès i té metàstasi, és a dir, que la iaia es mor, l’hi ha donat de 1 mes i mig a 2 mesos de vida. Sona molt fred dit així, però es el que hi ha.
La mort es el que hi ha desprès de la vida o hi ha alguna cosa més a partir de que un es mor?
Creieu-me quant us dic que mai havia volgut fer-me aquest plantejament, però diumenge veient el programa que us deia i sense saber el resultats dels TACS, m’ho vaig començar a plantejar.
El programa parlava sobre que sent la persona que està apunt de morir uns dies abans de fer-ho i fins i tot, en el mateix dia de la seva mort, unes hores o minuts abans de deixar aquest món, i ostres, si es cert que passa tot això es molt heavy.
La iaia parla en somnis, o ves a saber per quin canal de comunicació, amb la seva mare, morta deu fer uns 40 anys més o menys, les converses son curioses, perdoneu, poder us sona molt friki per part meva que us ho comenti, però es que em fa molta gràcia (ara, dies enrere no me’n feia gens) veure-la mig adormida i dir el que diu:
- Mare, mareta meva, per que no vens a buscar-me?, aquí ja no hi faig res, nomes dono feina als meus fills i nets.
Ella, la seva mare, no se si l’hi contesta o no, però ella somriu, com si la besàvia des de l’altre banda, l’hi respongués i llavors ella, la iaia, l’hi dona les gràcies, somriu i s’adorm.
De vegades parla amb el seu germà, mort fa 20 i pico d’anys i també l’hi diu que la vingui a buscar, jo al principi al sentir aquestes converses, (recordeu que jo als altres no els sento ni els veig, nomes la sento a ella i he d’intentar desxifrar que l’hi diuen els altres), plorava, i no poc, per que era com si estigues agonitzant, però ara m’he n’he adonat de que l’únic que busca la iaia es mantenir una conversa amb algú que està a l’altre banda, algú a qui ha estimat i l’ha estimat a ella, i que cony, ho veig bé, si a ella la fa sentir millor doncs que ho faci, no seré jo la que l’hi digui que calli.
Viatges abans de la mort, aparicions d’essers estimats que et venen a buscar per acompanyar-te quant sigui el moment, habitacions que s’il·luminen quant ha arribat el moment....son coses en les que ara penso.
Si heu arribat a aquest punt del post i no heu marxat, tot acollonits per les bajanades que us estic dient, gràcies, penseu que la mort ens arriba a tots un dia o altre, i que cal que ens anem mentalitzant, no vull ser ”agorera”, però joder, TOTS MORIREM UN DIA O ALTRE, NO????, pos eso, que més val que ens anem fent a la idea de tot plegat.
No sóc creient, es a dir, no crec en Déu, però no se per que em xupo totes les pelis religioses que fan per Setmana Santa (sóc rara ja ho se) i avui camí de casa amb el cotxe del pare, he tancat els ulls, he resat un pare nostre (feia anys que no ho feia) i he demanat a Déu que s’emporti a la iaia el més aviat possible, no vull veure-la patir més, em fa mal veure-la així.
Us vaig dir que poder no vindria per aquí per que necessitava meditar, sentir, viure tot el que ens passant en la intimitat, però escriure m’ajuda a portar-ho millor.
Ara, segurament hi haurà una persona que m’estarà llegint i l’hi vull dir un parell de coses, especialment per ell:
- La iaia se’n va, poc a poc està marxant a l’altre banda, està passant per el que tots passarem i si et cal plorar per assumir-ho jo sóc aquí, sempre hi he estat, ja ho saps, fes com jo, tanca els ulls i demana a qui sigui que no la faci patir més, que se l’endugui el més aviat possible, el que té ja no té solució i no val la pena allarga-l’hi el patiment, no creus?
- Recorda els bons moments que has compartit amb ella, recorda els seus ulls verd-grisos, recorda el seu cabell blanquinós, la seva pell suau, blanca, les seves mans acaronant-te la cara i deixa-la anar. Jo ja ho he assumit i saps que?, que ara em sento bé amb ella i amb mi mateixa, sé que estic fent el que he de fer, sé que l’estic ajudant a sentir-se millor aquests dies, sé que no puc fer res més que dir-l’hi que l’estimo i fer-l’hi més planer el viatge a l’altre món. T’estimo "peque", t’estimo molt i ja saps que sóc aquí.
- Escolta la cançó....i ara plora, plora molt, desfoga’t i plora, jo ja ho he fet.
L’altre dia, diumenge al vespre concretament, veia el programa de Cuarto mileno a CUATRO, i mirava amb atenció un dels temes que tractaven, he de dir que el vaig mirar molt sense saber el que se ara de la iaia, però com que comentaven coses que jo veia que a la iaia l’hi estaven passant vaig voler fixar-m’hi més.
Començaré per dir-vos, alguns de vosaltres ja ho sabeu per que us ho he dit per e-mail (per cert, sou meravellosos, gràcies per el vostre suport) que les proves que l’hi van fer a la iaia, TACS pèlvic i toràcic, han sortit desastrosos, el càncer de mama que va patir fa 12 anys se l’hi ha estès i té metàstasi, és a dir, que la iaia es mor, l’hi ha donat de 1 mes i mig a 2 mesos de vida. Sona molt fred dit així, però es el que hi ha.
La mort es el que hi ha desprès de la vida o hi ha alguna cosa més a partir de que un es mor?
Creieu-me quant us dic que mai havia volgut fer-me aquest plantejament, però diumenge veient el programa que us deia i sense saber el resultats dels TACS, m’ho vaig començar a plantejar.
El programa parlava sobre que sent la persona que està apunt de morir uns dies abans de fer-ho i fins i tot, en el mateix dia de la seva mort, unes hores o minuts abans de deixar aquest món, i ostres, si es cert que passa tot això es molt heavy.
La iaia parla en somnis, o ves a saber per quin canal de comunicació, amb la seva mare, morta deu fer uns 40 anys més o menys, les converses son curioses, perdoneu, poder us sona molt friki per part meva que us ho comenti, però es que em fa molta gràcia (ara, dies enrere no me’n feia gens) veure-la mig adormida i dir el que diu:
- Mare, mareta meva, per que no vens a buscar-me?, aquí ja no hi faig res, nomes dono feina als meus fills i nets.
Ella, la seva mare, no se si l’hi contesta o no, però ella somriu, com si la besàvia des de l’altre banda, l’hi respongués i llavors ella, la iaia, l’hi dona les gràcies, somriu i s’adorm.
De vegades parla amb el seu germà, mort fa 20 i pico d’anys i també l’hi diu que la vingui a buscar, jo al principi al sentir aquestes converses, (recordeu que jo als altres no els sento ni els veig, nomes la sento a ella i he d’intentar desxifrar que l’hi diuen els altres), plorava, i no poc, per que era com si estigues agonitzant, però ara m’he n’he adonat de que l’únic que busca la iaia es mantenir una conversa amb algú que està a l’altre banda, algú a qui ha estimat i l’ha estimat a ella, i que cony, ho veig bé, si a ella la fa sentir millor doncs que ho faci, no seré jo la que l’hi digui que calli.
Viatges abans de la mort, aparicions d’essers estimats que et venen a buscar per acompanyar-te quant sigui el moment, habitacions que s’il·luminen quant ha arribat el moment....son coses en les que ara penso.
Si heu arribat a aquest punt del post i no heu marxat, tot acollonits per les bajanades que us estic dient, gràcies, penseu que la mort ens arriba a tots un dia o altre, i que cal que ens anem mentalitzant, no vull ser ”agorera”, però joder, TOTS MORIREM UN DIA O ALTRE, NO????, pos eso, que més val que ens anem fent a la idea de tot plegat.
No sóc creient, es a dir, no crec en Déu, però no se per que em xupo totes les pelis religioses que fan per Setmana Santa (sóc rara ja ho se) i avui camí de casa amb el cotxe del pare, he tancat els ulls, he resat un pare nostre (feia anys que no ho feia) i he demanat a Déu que s’emporti a la iaia el més aviat possible, no vull veure-la patir més, em fa mal veure-la així.
Us vaig dir que poder no vindria per aquí per que necessitava meditar, sentir, viure tot el que ens passant en la intimitat, però escriure m’ajuda a portar-ho millor.
Ara, segurament hi haurà una persona que m’estarà llegint i l’hi vull dir un parell de coses, especialment per ell:
- La iaia se’n va, poc a poc està marxant a l’altre banda, està passant per el que tots passarem i si et cal plorar per assumir-ho jo sóc aquí, sempre hi he estat, ja ho saps, fes com jo, tanca els ulls i demana a qui sigui que no la faci patir més, que se l’endugui el més aviat possible, el que té ja no té solució i no val la pena allarga-l’hi el patiment, no creus?
- Recorda els bons moments que has compartit amb ella, recorda els seus ulls verd-grisos, recorda el seu cabell blanquinós, la seva pell suau, blanca, les seves mans acaronant-te la cara i deixa-la anar. Jo ja ho he assumit i saps que?, que ara em sento bé amb ella i amb mi mateixa, sé que estic fent el que he de fer, sé que l’estic ajudant a sentir-se millor aquests dies, sé que no puc fer res més que dir-l’hi que l’estimo i fer-l’hi més planer el viatge a l’altre món. T’estimo "peque", t’estimo molt i ja saps que sóc aquí.
- Escolta la cançó....i ara plora, plora molt, desfoga’t i plora, jo ja ho he fet.
Etiquetes: Les meves coses
17 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
M'alegro que ho hagis assumit, és el que has de fer. Que vagi molt bé, i cuida't ;)
d'altra banda, a mi em recomforta pensar que després de la mort no hi ha res. No hi ha una segona vida, ni per sobre ni per sota, ni espiritual ni res, res de res. Em tranquilitza pensar-ho.
Despres de la mort el que hi ha es un bon negoci de un bon grapat de gent que et cobren per tot jugant amb que en aquell moment estas baix i el que menys t´importen son els diners et poden fotre uns pals mes que considerables,
Intenta estar tranquila, val? Nosaltres som aquí!!!
Un petó i una abraçada!
Jo estic convençut de que després de la mort no hi ha res. Ni Déus ni coses d'aquestes.
M'imagino, després de mort a una filera a un lloc eteri i blavós. I un senyor amb una ploma i un llistat preguntant;
I vostè que és?
Jo, cristià.
Apa, per la porta 4.
I vostè?
jo crec en la reencarnació.
Porta 8...
El que fa que les persones estiguin vives després de la mort són els records que tinguem d'ells.
I si penses, te n'adones que en tenim molt més del que pensem.
Coses que ara et semblen insignificants, el dia de demà et semblarà un bon instant per recordar.
apa i no pateixis
Cristina: La confiança que us tinc us l'heu guanyat bònica, sou una gent meravellosa, t'ho dic amb tot el cor, i tu ets molt especial (t'estimo molt guapa!!!!). Se que no hi ha sol.lució, sempre ho he dit, en aques mon tot t'he solució, menys la mort i cal que ens en fem a la idea. Petons preciosa i gràcies a tu tambe per tot, ja saps eh, petonets dolcets!!!
Esteve: Gràcies i mil gràcies!!! Jo també penso que despres de mort no hi ha res, però no se, com que fins que no em mori no ho sabré, em quedo amb el dubte :-P Petonets guapu!!!!!
Mikel: I tant, i tant, posse-m'hi una miqueta d'humor que si no....això es completament cert, entre el velatori, les flors, etc...es un negoci de puta mare i com que per aquesta fase tots hi hem de passar, aquest negoci segur que mai fa bancarrota...algú saps si les funeraries cotitzen en borsa? Petonets per tu també guapo!!!!!!
Pep: Ai carinyu, moltes gràciesssss, ets un solete de debó, i ja se que hi sou, de sobres m'ho heu demostrat :-) Petonasos inmensos per tooooooooot!!! (ja saps que el meu T'estimo no es una declaració d'amor, però espero que entenguis el per que t'ho dic)
Elur: Bònica, dolceta, tendre, així es la meva Elur, gràcies preciosa, gràcies desde el fons del meu cor, milions de petonets!!!!! (t'estimo, t'estimo, t'estimo!!!!!)
Farlopa: M'agafo la teva abraçada i l'apreto ben fort guapo, aquests dies les necessito molt. Gràcies, des del fons del meu cor, moltissimes gràcies per el teu suport. Espero que trobi el camí ben aviat, no vull que pateixi i mentrestant allà hi serem per el que calgui. Petonassossssssssss!!!!
Escarabat: Quanta raó que tens nino, ja fa dies que em miro fotos, recordo vivencies, d'aqui que senti tanta pena per la pèrdua que s'acosta, però com que se que es l'únic que em quedarà d'ella estic contenta de poder ser-hi ara, ben aprop. Gràcies guapissim, petonasos!!!!!!
Cuida't!
La Sor Citroen tambe es pot considerar una pel.li religiosa?
El millor que pots fer...tal com dius...és desitja que s'acabi aviat (t'ho dic per experiència)...sona fort ho sé i és molt dur...
ànims i força...jo sóc aquí pel que necessitis...
Un petó!!
Sor William: Ja et trobava a faltar guapu, jejejeje, doncs si, uns arriben i d'altres s'en van, es llei de vida i no es pot evitar, ho tinc clarament assumit. Petonets dolcets guapu!!!!
La Poc pacient o mama del Pol: Guapa, gràcies i milr gràcies per els teus e-mails de suport, reconforten molt en moments durs com aquets, si, es dur, molt, però més val que ens en fem a la idea. Petonets dolcets per tu i per el petito Pol!!!!
The silver blue sea: Gràcies per llegir-me i deixar el teu comentari, certament l'estat de nervis i angoixa que estem pasant ens fa buscar ajuda a l'exterior, d'aqui que els metges ens hagin aconcellat ingressar a la iaia en un hospital on fan medicina paliativa, es el millor per ella, doncs estarà millor atesa (ells son professionals d'això) i nosaltres hi serem fins a l'últim moment, mirant de fer tot el possible per que ella no pateixi i es senti estimada. Petons per tu també!!!!!
En aquests hospitals també ens ajudaràn a afrontar la seva perdua a nosaltres, als familiars i a encarar d'una manera més...llógica, el comportament que l'avi pugui tenir apartir del moment que ella falti aquest es un tema que em té sumament amoinada.
Una abraçada, maca!!!
Anonim/a: Gràcies per el teu comentari, està clar que el que volem, per damunt de tot, es que no pateixi gens ni mica, d'aqui la determinació de que l'hi puguin fer medecina paliativa.