Quina setmaneta ens espera



Ahir vaig marxar cap a l’hospital a les 06:50 del matí, vaig estar-m’hi fins a les 12:00, vaig anar a casa a dinar, a les 15:00 tornava a estar a l'hopsital, m’hi vaig quedar fins les 20:50, quant vaig arribar a casa vam sopar i em vaig ficar al llit, m’he llevat a les 08:15, he anat a buscar els diaris i he passat per casa l’avi (viuen al mateix replà que nosaltres) per ajudar-lo a vestir-se, fer que esmorzi i arreglar una mica el seu pis.

Estic rebentada, tota la setmana treballant, nerviosa i quant plegava cap a l’hospital a veure la iaia, la mare i la tieta s’ho han anat tornant entre setmana (estan fetes caldo, pobretes), però ahir que jo feia festa de la feina vaig dir-los que hi aniria jo, però clar, com que la iaia sembla que es troba millor, doncs està impertinent, com sempre ha estat, i no es que no col.labori, el que passa es que pretén fer-ho tot ella i encara no està tant be com per fer-ho.

Volia aixecar-se del llit, però quant ho fa es mareja i s’ofega, au..... para i posa-l’hi l’oxigen, i ara vull això, i ara portem allò i ara truca a ta mare i pregunta-l’hi tal i ara trucar a ta tia i pregunta-l’hi allò altre, i truca a l’avi i digues-l’hi que no se que i.....i així tot el dia, desesperant, us ho juro, però....es el que hi ha i punt.

Demà operen, a les 08:00 del matí a l’altre avi, ho fan al Hospital del Mar, ja veieu el plan, l’avi a l’Hospital del Mar, la iaia al Comarcal de Sant Boi, no se com ens ho farem per que clar, l’altre avi, el marit de la que està ingressada, també es gran i cony, algú s’ha d’ocupar d’ell també.

Estic tranquil·la eh, no us penseu que m’estiro dels cabells i ploro pels descosits, no, no, estic aguantant el tipo como una Jabata, si ells ho han fet per nosaltres no anirem a deixar de fer-ho nosaltres ara per ells, no??? el que passa es que de vegades les coses em desborden, no se, de normal tinc molta paciència, però últimamanet.

Bueno, no m’enrollo, aquest post no vull que sigui gairé llarg, tant sols dir-vos que demà no estaré “operativa” i que si algú m’escriu no ho veure fins a la tarda, si es que passo pel despatx o fins al vespre quant torni a casa. Ja us faré una crònica de com estan els avis, senyor, quin show!!!!!!!

Per cert, si algú veu el Barça avui que m’envií SMS quant s’acabi i em digui el resultat por fi, que pensava endur-me la ràdio a l’hospital, però com la iaia estigui marimandona com ahir...veig xungo que el pugui escoltar.

8 Comments:

  1. Gatot said...
    eisssssss petonassos....

    aquestes situacions trasbalssen molt... també hi tinc experiència familiar. Però si de cas... no vulguis ser més valenta del que ets i no esgotis els recursos que després el cos passa factura.

    Deixa, si pots, que la pluja de demà et refresqui de nou.

    petons i llepades abraçadores!
    elur said...
    Otia! que la teva iaia i el meu avi són tallats del mateix patró!!

    Espero que tot vagi bé i que set' recuperin tots ben aviat, maca :*
    Tirai said...
    Ànims! Ja sé que tenir familiars a l'hospital és molt dur!
    Apa, que es recuperin els teus avis ben aviat
    Jo Mateixa said...
    Gràcies a tots tres, de debó, moltes gràcies. Tot i que ara la iaia ja està a casa, ara comença la batalla de debó (es que es una perepunyetes de collons la dona).

    Petonets!!!!!
    Laprí | David said...
    És dur, jo ja no tinc avis, però a casa meva s'ha passat molt malament per tot això. Espero que ho portis el millor possible :)
    Pep ... però posa-li Angu també said...
    Ànims!!!!
    Jo Mateixa said...
    Gràcies Pep, t'asseguro que els necessito i gràcies per el teu SMS d'ahir i d'aquest matí, ets un sol, guapo!!!!
    Jo Mateixa said...
    David: Perdona maco, no m'enavia adonat de que havies deixat missatge, estic tan petada que ja no se ni el quehe de fer :-(

    Intentare'm, tots plegats, portar-ho el millor possible, però t'asseguro que costa i molt.

    Un petonas guapo!!!

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column