.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 13 anys
El dia d’ahir va ser horrible, dur de collons, emprenyador de passar, i aquest matí pintava igual de xungo mariano, però conforme he anat llegint els vostres comentaris al bloc, els missatges sms al mòbil i els e-mails m’heu anat canviant el dia, els ànims han anat pujant, de tant en tant i entre llàgrimes se m’escapava algun somriure, he fet bromes amb els companys i el dia ha anat passant de mica en mica.
L’avia ha passat millor dia, i tot i que segueix amb problemes respiratoris, sembla ser que, si tot va bé, demà l’hi poden donar l’alta. Jo ho trobo molt precipitat, tenint en compte que tot el dia ha tingut dècimes de febre, que pateix incontinència orinaria i que necessita portar la mascareta d’oxigen tot el dia posada. Suposo que deuen necessitar llits i dins de lo malament que pugui estar no troben que ho estigui tant, ens han dit que un metge i una infermera vindran cada dia al migdia per anar controlant, si més no fins que l’hi donin l’alta definitiva.
Pensar que poder demà ja la tindrem a casa es esperançador i preocupant a l’hora, doncs ara comença un llarg camí per tota la família, per que com deia ahir res tornarà a ser igual, però amb força, amb ganes podem fer-ho, serà més o menys difícil, però ens en sortirem!!!
Aquesta tarda quant he anat cap a l’hospital, primer he agafat el metro des de Navas fins l’Avgda. Carrilet, allà el Carrilet fins a Sant Boi i allà he esperat bus interurbà per anar a l’hospital, estava plovent i sóc un desastre, tot i haver dit aquest mati que plouria, no he agafat paraigües, total, que esperant el bus m’he fotut d’aigua fins allà (allà es una manera de parlar, que vaja, tampoc plovia tant com per que l’aigua m’arribés allà on esteu pensant...cotxinos!!!!!) per que no hi ha parada d’aquelles amb marquesina per aixoplugar-t’hi,i no se com anat la cosa, però de cop m’he trobat mirant cap al cel.
Mirava i mirava i no veia res, tampoc buscava res en concret, tant sols sentir la pluja damunt la meva cara i ha estat fantàstic. La sensació de fred que m’ha recorregut el cos m’ha fet sentir-me viva i ostres, he rigut, si, m’he posat a riure com una boja, no podia parar de riure!!!!
Ha estat bastant xocant veure un munt de gent al meu voltant, s’anaven apartant del meu costat, es més, algú ha dit:
- I a aquesta que l’hi passa, s’ha escapat del psiquiàtric o que? (Com diria un bon amic, aquest es un missatge per la gent de la ESO.....Sant Boi de Llobregat es immensament conegut per el seu psiquiàtric, aclarit això continuo).
Total, que ja em veieu a mi allà, sota la pluja, intensa de collons, amb els braços oberts com si estigues esperant amb moltes ganes poder abraçar a algú que queia del cel, girant sobre mi mateixa, fent voltes (joder, m’he marejat i tot) i partint-me el cul de riure de MI MATEIXA, eiii, us ho recomano eh, a mi m’ha anat de conya fer-ho!!!!!
Si us plau, si us plau, si us plau....demano a qui sigui, que demà plogui una miqueta, m’ha agradat tant aquesta sensació sota la pluja, que ho vull repetir!!!!!!
L’avia ha passat millor dia, i tot i que segueix amb problemes respiratoris, sembla ser que, si tot va bé, demà l’hi poden donar l’alta. Jo ho trobo molt precipitat, tenint en compte que tot el dia ha tingut dècimes de febre, que pateix incontinència orinaria i que necessita portar la mascareta d’oxigen tot el dia posada. Suposo que deuen necessitar llits i dins de lo malament que pugui estar no troben que ho estigui tant, ens han dit que un metge i una infermera vindran cada dia al migdia per anar controlant, si més no fins que l’hi donin l’alta definitiva.
Pensar que poder demà ja la tindrem a casa es esperançador i preocupant a l’hora, doncs ara comença un llarg camí per tota la família, per que com deia ahir res tornarà a ser igual, però amb força, amb ganes podem fer-ho, serà més o menys difícil, però ens en sortirem!!!
Aquesta tarda quant he anat cap a l’hospital, primer he agafat el metro des de Navas fins l’Avgda. Carrilet, allà el Carrilet fins a Sant Boi i allà he esperat bus interurbà per anar a l’hospital, estava plovent i sóc un desastre, tot i haver dit aquest mati que plouria, no he agafat paraigües, total, que esperant el bus m’he fotut d’aigua fins allà (allà es una manera de parlar, que vaja, tampoc plovia tant com per que l’aigua m’arribés allà on esteu pensant...cotxinos!!!!!) per que no hi ha parada d’aquelles amb marquesina per aixoplugar-t’hi,i no se com anat la cosa, però de cop m’he trobat mirant cap al cel.
Mirava i mirava i no veia res, tampoc buscava res en concret, tant sols sentir la pluja damunt la meva cara i ha estat fantàstic. La sensació de fred que m’ha recorregut el cos m’ha fet sentir-me viva i ostres, he rigut, si, m’he posat a riure com una boja, no podia parar de riure!!!!
Ha estat bastant xocant veure un munt de gent al meu voltant, s’anaven apartant del meu costat, es més, algú ha dit:
- I a aquesta que l’hi passa, s’ha escapat del psiquiàtric o que? (Com diria un bon amic, aquest es un missatge per la gent de la ESO.....Sant Boi de Llobregat es immensament conegut per el seu psiquiàtric, aclarit això continuo).
Total, que ja em veieu a mi allà, sota la pluja, intensa de collons, amb els braços oberts com si estigues esperant amb moltes ganes poder abraçar a algú que queia del cel, girant sobre mi mateixa, fent voltes (joder, m’he marejat i tot) i partint-me el cul de riure de MI MATEIXA, eiii, us ho recomano eh, a mi m’ha anat de conya fer-ho!!!!!
Si us plau, si us plau, si us plau....demano a qui sigui, que demà plogui una miqueta, m’ha agradat tant aquesta sensació sota la pluja, que ho vull repetir!!!!!!
Proveu de cantar aquesta canço mentre aneu girant sobre VOSALTRES MATEIXOS al mig del carrer en un dia de pluja, buffffffff.
PD: Gràcies Cristina per la canço que has penjat al teu bloc, han estat les últimes llàgrimes del dia :-)
PD: Elur, LLençat, canta, crida, plora, riu, fes el que et sembli més convenient, però LLençat, el teu avi es possarà bé del tot, una abraçada ben gran!!!!!!!!!!
Etiquetes: Bogeries
14 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
saps? em vaig donar el "gustasso" de passejar-me sota la pluja anant a currar... això d'obrir els braços i cantar entant soleta ja és massa per mi, que sóc molt vergonyosa :P
L'avi "nàfent", discutint amb la iaia, o sigui que bé, mentre discuteixin tot bé (nosaltres taps a les orelles per no sentir els crits i sospirs d'alleujament :P)
Moltes gràcies bonica, un petonàs de bon dia!
I ja em veus (bueno, és un dir) allà, mullant-me, amb el meu mp3 i la gent de la parada del bus mirant-me com si fos un bitxo raro!! Ostres, la sensació és genial, genial i genial!!!
Celebro que les coses tirin endavant!!
Un petó
Trinxeria: Per que, que tens un hort o simplement es per la satisfacció de ballar sota la pluja?? Que passis un molt bon dia!!!
Elur: A que mola que la pluja s'enganxi a les galtones mentre va relliscant poc a poc??, doncs de debo hauries de provar de fer una bogeria aixi, fes-ho lluny de casa si vols, amb la gent desconeguda també et faria corte???.
Els meus avis també discutexen, es van casar a l'any 1944, quasi 63 anys junts...per no discutir saps!!!, jejejejeje, si discuteixen es molt bon denyal!!!! Que passis molt bon dia!!!!!
Mikel: Ostres, i que tal està millor o està a l'hospital?? Quin susto eh quant passa una cosa així, espero que no sigui res important i que es curi ben ràpit, una abraçada i que passis molt bon dia!!!!
Pep: Et veig, et veig i tant si et veig...si més no ja poso cara a les teves paraules i t'imagino allà xop fins "allà" (ejem, ejem) amb el teu MP3, jejejejejeje, si haguessis llegit el meu post abans haguessis fet el que he recomenat???? Que passis un molt bon dia!!!!!
En definitiva, que avui no ploura, però si la veina de dalt es posa a regar baixeu ràpit al carrer i posseu-vos sota el seu balcó, ja se que no es el mateix, però a falta de pluja.... :-)
vull dir, clar que no es merdosa! sempre tens marge per triar com pendre't les coses, i som fills de les dinàmiques, si vens de somriure és més fàcil continuar somrient, i així.
a mi també m'agrada la pluja, però més a l'estiu, i si pot ser a la platja nedant o corrent per on sigui doncs millor encara...
ànims noieta!
Perquè la pluja neteja. Neteja l'ànima i tots aquests rotllos. De veritat!!
apa
Escarabat: Si una mica més trànquils si que estem, jejejeje, ja veus, a mi no m'agradava gens ni mica, em feia sentir pitjor, però ara m'encantaaaaaa ;-)
Pep: Guapuuuuu, m'has enviat un e-mail i no te l'he respost, vaig de cul a la feina i a l'avia no l'hi han donat l'alta per que resulta que te anèmia, o sigui que vull mirar d'avançar feina per si puc sortit una mica abans i anar a l'hospital que ahir hi vaig estar poca estoneta. Penso molt en tú eh, no m'oblido, de debo!!!!
Farlopa: Jajajaja, no et pensi que aquest mati ho he provat mentre em dutxava i el cert es que no es el mateix...suposo que el morbo resideix en que ho facis al mig del carrer mentre la gent et mira, jajajajaja. Bon cap de setmana per tu també!!!!
Petonets a totsssssssssss (torno a la feina)
Apa, vagi bé.
Bon cap de setmana!
Petonets per els dos!!!!!