Diari de Jo Mateixa

19 Comments:

1. neus said...
   22 d’abril del 2007, a les 13:47  
   nina... poca cosa es pot dir...
   
   una abraçada immensa i molts petons.
   ja saps on sóc, pel que faci falta.
   Anònim said...
   22 d’abril del 2007, a les 15:52  
   com diu l'elur...no sé què dir (i fos el que fos, tampoc et serviria de res).
   Un petó.
   Lluna said...
   22 d’abril del 2007, a les 16:30  
   Jo tampoc sé què dir. Una abraçada. I em sap greu.
   Anònim said...
   22 d’abril del 2007, a les 20:28  
   Una abraçada molt forta d'una lectora que t'aprecia. I un petó i una altra abraçada.
   Joana said...
   22 d’abril del 2007, a les 21:49  
   Una abraçada.
   Anònim said...
   22 d’abril del 2007, a les 22:55  
   Una abraçada molt forta!
   euria said...
   22 d’abril del 2007, a les 23:52  
   Em sap greu. Ptons i una abraçada.
   the silver blue sea said...
   23 d’abril del 2007, a les 0:15  
   Una abraçada, Txell, carinyet.
   Metamorfosi said...
   23 d’abril del 2007, a les 0:23  
   Em sap molt greu nina.
   Ara només sóc capaç d'enviar-te una abraçada molt forta i molts petons.
   Si necessites res ja ho saps...
   Unknown said...
   23 d’abril del 2007, a les 1:18  
   Ho sento molt. Una abraçada molt forta, i fes-la extensible al Miquel.
   yrun said...
   23 d’abril del 2007, a les 2:11  
   Ostres ho sento moltissim Matti!
   
   Sé que en aquests moments les paraules sonen molt buides, però poca cosa més et puc transmetre des d'aqui.
   
   Una abraçada molt molt forta
   Anònim said...
   23 d’abril del 2007, a les 6:56  
   Moltissimes gràcies a tots.
   Anònim said...
   23 d’abril del 2007, a les 8:45  
   Sense paraules, simplement rep una forta abraçada i un peto ben gran !!!!
   Pep ... però posa-li Angu, també said...
   23 d’abril del 2007, a les 8:45  
   Un petó!
   Anònim said...
   23 d’abril del 2007, a les 9:49  
   em sap molt greu noia... en moments com aquests, poca cosa pots dir...
   
   només que el temps passarà, i un dia podràs mirar enrere i recordar, recordar els avis, i el record no et farà mal. recordaràs amb tendresa i amb nostàlgia, però sense dolor.
   
   una abraçada!
   
   m
   David JB said...
   23 d’abril del 2007, a les 10:57  
   Escolta, no ho sabia fins que no m'ho has dit, ho sento molt, deu ser molt dur perdre en tan poc temps a dos avis, però què hi farem, la vida és així, i s'ha de continuar amb ella. Un petó molt fort.
   Clint said...
   23 d’abril del 2007, a les 11:22  
   Cony...em sap molt greu. Una abraçada ben forta!
   Anònim said...
   23 d’abril del 2007, a les 18:45  
   No et conec.
   
   A ell tampoc el coneixia.
   
   El sentiment, pero, si que el conec.
   
   Una abraçada forta des d'Eire.
   Jo Mateixa said...
   23 d’abril del 2007, a les 23:22  
   Gràcies, gràcies de nou a tots.

Post a Comment