.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 13 anys
L’avi ja està a l’habitació, l’han pujat aquest matí cap a les 11:10 més ó menys, segueix delicat del cor, l’hi costa respirar i porta oxigen tot i que la saturació està bastant bé, els ronyons estan ben cardats, a la matinada defecava líquids amb sang (a la tarda això ja no passava) i tot i que ens reconeix a tots perfectament, de tant en tant se l’hi envà el cap.
Fa unes hores em demanava que avises a la policia per que allà, hi havia una tia (Jo Mateixa) que no el deixava llevar-se per anar a cagar (paraules textuals), l’hi he preguntat si sabia qui era jo i m’ha dit que si el prenia per boig o que, que jo era la Meritxell, la seva neta, i l’hi he dit que la “tia” que no el deixava llevar-se per anar al bany era jo i m’ha mirat com si en dècimes de segons no sàpigues ni on estava ni qui era.
Aquesta nit s’hi queda la Jacqueline, la resta estem rebentats, així que mirarem de descansar. La mare hi anirà al mati a primera hora per que la Jacqueline pugui venir a casa a dormir, al migdia hi anirà la tieta per donar-l’hi el dinar ja que la mare quasi no pot moure el braç i es quedarà amb ell fins a mitja tarda en que Jacqueline hi anirà per donar-l’hi el sopar i per quedar-se a passar la nit, tot això està planificat a la “collonessíma”, sempre i quant, aquesta nit no tinguem cap sorpresa desagradable, que espero no sigui així.
Aquesta any comprarem molta loteria per que era un show veure’ns a l’hospital, l’avi ingressat, la mare amb el braç en “cabestrillo”, jo amb la cama xunga i no us ho perdeu, la Gemma, la meva cosina, amb un esquinç al turmell, doncs ahir al sortir de l’escola d’en Pol, es va torçar el peu.
Com m’ha dit en Pep avui quant em parlat, la Sanitat Pública d’aquest país entrarà en crisis nomes amb la nostra família, ja ho pots ben dir nino!!!!
Gràcies per els vostres e-mails de suport i gràcies per els vostres comentaris al Bloc, perdoneu que no us respongui un per un, però me’n vaig al llit així que pengi el post, estic molt cansada, a poc que pugui jo demà no vaig a l’hospital, a veure si puc posar-me el gel al peu totes les vegades que ho necessita i puc reposar una micona.
PD: Cris, ets un sol preciosa, gràcies, ja se que en Pep et manté informada, gràcies, milions de gràcies per el teu suport, ets un àngel.
PD: Elur, com van les coses amb la família?, ja he vist el teu e-mail, gràcies i mil gràcies, de tot cor, gràcies per ser-hi. Cuida a l’avi i a la marona, ok?
PD: Metamorfosi, nenaaaaaaaa, buffff, moltíssimes gràcies per els teus e-mails, gràcies, gràcies i mil gràcies, ets una meravella de dona, però això ja ho sabies oi??, t’ho deuen dir constantment.
Fa unes hores em demanava que avises a la policia per que allà, hi havia una tia (Jo Mateixa) que no el deixava llevar-se per anar a cagar (paraules textuals), l’hi he preguntat si sabia qui era jo i m’ha dit que si el prenia per boig o que, que jo era la Meritxell, la seva neta, i l’hi he dit que la “tia” que no el deixava llevar-se per anar al bany era jo i m’ha mirat com si en dècimes de segons no sàpigues ni on estava ni qui era.
Aquesta nit s’hi queda la Jacqueline, la resta estem rebentats, així que mirarem de descansar. La mare hi anirà al mati a primera hora per que la Jacqueline pugui venir a casa a dormir, al migdia hi anirà la tieta per donar-l’hi el dinar ja que la mare quasi no pot moure el braç i es quedarà amb ell fins a mitja tarda en que Jacqueline hi anirà per donar-l’hi el sopar i per quedar-se a passar la nit, tot això està planificat a la “collonessíma”, sempre i quant, aquesta nit no tinguem cap sorpresa desagradable, que espero no sigui així.
Aquesta any comprarem molta loteria per que era un show veure’ns a l’hospital, l’avi ingressat, la mare amb el braç en “cabestrillo”, jo amb la cama xunga i no us ho perdeu, la Gemma, la meva cosina, amb un esquinç al turmell, doncs ahir al sortir de l’escola d’en Pol, es va torçar el peu.
Com m’ha dit en Pep avui quant em parlat, la Sanitat Pública d’aquest país entrarà en crisis nomes amb la nostra família, ja ho pots ben dir nino!!!!
Gràcies per els vostres e-mails de suport i gràcies per els vostres comentaris al Bloc, perdoneu que no us respongui un per un, però me’n vaig al llit així que pengi el post, estic molt cansada, a poc que pugui jo demà no vaig a l’hospital, a veure si puc posar-me el gel al peu totes les vegades que ho necessita i puc reposar una micona.
PD: Cris, ets un sol preciosa, gràcies, ja se que en Pep et manté informada, gràcies, milions de gràcies per el teu suport, ets un àngel.
PD: Elur, com van les coses amb la família?, ja he vist el teu e-mail, gràcies i mil gràcies, de tot cor, gràcies per ser-hi. Cuida a l’avi i a la marona, ok?
PD: Metamorfosi, nenaaaaaaaa, buffff, moltíssimes gràcies per els teus e-mails, gràcies, gràcies i mil gràcies, ets una meravella de dona, però això ja ho sabies oi??, t’ho deuen dir constantment.
Continuarem informant.
Etiquetes: Les meves coses
4 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Espero sincerament que tot es resolgui favorablement, encara que facin falta uns dies.
Que al estar tots junts ja és un gran qué. Molts ànims!!! Una abraçada.
Ja fas bé d'anar a dormir de seguit, que només amb el neguit de tot plegat n'hi ha prou per quedar ben esgotada.
Cuida't molt... cuideu-vos molt, vaja.
Una forta abraçada guapíssima, i molts petons reconfortants.
Perdoneu que no m'enrotlli, estem molt cansats i s'han d'arreglar moltes coses.
Una abrçada a totes i gràcies!!!!