- Que et passa?
- No ho se ven be, porto dies somniant coses rares.
- Però coses bones o dolentes?
- No ho se, no se identificar-ho.
- Però a veure, pateixes en els somnis, o poder rius?, ets sents alegre quant et despertes o per el contrari tens ganes de plorar?
- De vegades ric, de vegades ploro i m’angoixo molt...no se, va com va.
- I això et passa cada nit?
- Si, últimament si, estic a l’ordinador i se’m tanquen els ulls de son, decideixo ficar-me al llit i llavors no puc dormir, començo a donar voltes i quant me’n doncs compte son quarts de tres del matí i a les 06:15 em llevo.
- No anem bé noieta, gens be....
- Ja ho se.
- Ets capaç d’explicar-me que somnies? Sempre apareixen les mateixes persones en els teus somnis? Les mateixes situacions?
- Ai no se.....
- No se no nena, si o no?
- ....si...acostuma a aparèixer la mateixa persona.
- L’identifiques?
- Si.
- Vols dir-me qui es?
- No.
- Per que?
- Per que no vull que els somnis s’acabin.
- Però no dius que de vegades aquest somnis, amb aquesta persona et fan plorar i sentir-te angoixada?
- Si.
- Llavors?
- Ai no se....
- No se no, o si o no. En vols parlar?
- No, ara no, tinc son i vull dormir.
- Com vulguis, però ja saps que jo estaré aquí sempre que ho necessitis.
- Aquí no, allà, a partir d’ara sempre estaràs allà.
- Be, tampoc cal dramatitzar.
- Ah no?, jo crec que si.
- Nena, que sóc lluny, però tampoc tant. Per això somnies amb mi, per que estic lluny?
- Com saps que somnio amb tu?.
- Ho sé i prou.
- Bona nit.
-
Bona nit petita. Alepsi, t'en dec una, però el correu del Hotmail va com l'hi surt dels ous, gràcies preciosa, un petonet ben dolcet.
Un petonarro, nena!!
Clint: No, no, la conversa varia, aquesta es la que vaig tenir abans d'ahir a la nit, això si, amb la mateixa persona :-(
Que passeu un bon dia!!!!!
A vegades penso que tinc sort de no recordar el que somio.
Has d'intentar descansar més i no endur-te les engoixes al llit! ;)... I si cal, et cantarem una cançó de bressol!
Petonassos i dolços somnis!!!
Ja ho se ja que he de mirar de dormir, descansar, etc...però s'em fa dificil per que em fico al llit i no hi ha manera, el meu cap comença a treballar llavors.
Crec que hauria de canviar l'horari de la feina, venir a pencar de nit i dormir de dia, sembla que al meu cervell hi està d'acord :-S
jo he somiat molt de temps amb els meus avis (els avis materns, q són tots dos morts). de vegades m'ho he passat francament malament. de vegades ha sigut com recuperar-los...:-)
és tot un món això dels somnis... i això de no poder dormir... quin pal! jo m'hi he trobat, i haver d'anar a treballar l'endemà havent dormit dues hores. passes un dia horrible:-S
apa, fins aviat!
De vegades els somnis son agradables per que recordo situacions viscudes amb ella que valen molt la pena, però la majoria de vegades els somnis es fan més complicats i em venen imatges dels seus ultims dies i especialment del dia que va morir.
No se noia, crec que un psicòleg no m'aniria malament per que cada cop son més reals els somnis, es com si pogues veure-la i de vegades això m'espanta, m'angoixa, no l'hi tinc por eh, es nomès que hi penso i tant vull que aquests somnis s'acabin com vull que continuin, es curiós, oi?
Un petonet guapissima!!!!