.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 13 anys
Divendres a les 8:15 va sonar el despertador...em vaig aixecar, em vaig dutxar, em vaig vestir i en Hatim i el Ismael ja estaven tots dos asseguts al PC jugant, aquest nen porta la informàtica a la sang, com el seu pare. Esmorzar ràpid, vestir al nen, es vesteix el papa del nen, anem a fer una última visita als paletes, acabem de recollir el pis dels pares i visita prèvia al WC abans de marxar.
Camí de Pineda, amb la música posada dins el cotxe, el nen dorm i es un angelet quant ho fa, de fet el nen s’ha portat genial aquests dos dies i els meus pares n’estan encantats, vam anar a la platja i ens hi va estar com 2 hores, amb ombrel·la i crema protectora de factor 60, que el nen es blanquíssim i no volíem que tornes a casa sa mare gambeta.
Al dinar s’ho va passar genial, tenint en compte que no hi havia més canalla petita, va ser el centre d’atenció de totes les mirades i es va portar molt bé, com que a la platja es va menjar mig plàtan i en arribar a casa els Acosta es va inflar a patates fregides, l’hamburguesa que ma mare l’hi va fer es va quedar a mitges, però gelat de xocolata si que en va menjar si, i l’hi va sortir bigoti, como a mi papa.
Vam riure molt amb ell per que es un lluritu de repetició, quants els grans cantàvem ell cantava, quant els grans picàvem cops damunt la taula tot seguint el compàs de les cançons ell també picava, quant algú feia un comentari ell el repetia, com per exemple, quant l’Heleia va haver de marxar a treballar que jo l’hi vaig dir...adéu bonica i el nen va deixar anar un adéu bonica i tothom es va pixar de riure.
Teniu alguna foto d’aquest bitxet a l’enllaç, però us n’he volgut deixar una aquí que l’hi vaig fer quant tornàvem de la platja, a que està graciós??
Es va adormir a les 22:00 i s’ha llevat a les 10:00 passades, ni ha plorat, ni s’ha fet estrany ni amb la casa, ni amb el llit, ni amb els meus pares, ells encantats i ell content de ser-hi. Quant en Hatim l’ha dut a casa sa mare es veu que l’hi ha dit que no es volia quedar allà, que volia anar amb el papa i la malichel (es que el meu nom es massa difícil per ell, però almenys s’hi esforça).
Total, que ara estem sense nen i val si, estem tranquils cada un al seu PC fent el que ens ve de gust, però jo l’enyoro, de fet, mentre el seu pare el pujava a casa i jo em quedava al cotxe he plorat una miqueta i es que tot i ser un consentit, es tant dolç i carinyos, tinc ganes que arribi el dimarts per tornar-lo a tenir amb nosaltres!!!!!!!!!
11 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
no pensis en tornar a tenir-lo, perque ara recordes lo mono que esta quan dorm i com va "actuar" al dinar familiar (perque va fer el numero del bon nen), però recorda totes les dolenteries que fa...
No vull ser pesimista, només et faig tocar de peus a terra ;)
oriol: Doncs si, es súper simpàtic, es més, si s'enfada per que l'hi hem cridat l'atenció la mala cara l'hi dura 10 segons, no més, sempre te un somriure dolç a la cara :-)
Bon diumenge!wapa
És que a la foto és bitxet bitxet però no em digueu, està per menjar-se'l!
Petonets guapa! I no patisques, que prompte el tornaràs a disfrutar!
Però si te una carona de bo que no pot amb la seva ànima!!!, jejejeje, la veritat es que te carona de bitxitu, però es moníssim noia, no m'estranya que l'enyoris!!!!
Estar clar, que et passa com a tots els nens, a vegades t'els menjaries i a vegades t'els menjaries de forma literal jeje
a disfrutar! xules les fotos!
;-)
Es igualet que el seu pare, la mateixa carona, els mateixos ullets, el tipus igual (culet respingon i panxolina)
Pot ser que com que m'estimo tant al seu pare per això me l'estimo molt a ell o es que el nen es fa estimar per ell mateix???
Petons a tots!!!!!!