.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 12 anys
Per que amb 22 anys i esperant un fill no es just morir-se i això es el que l’hi ha passat al jugador del Sevilla, Antonio Puerta.
Dissabte al vespre, mentre disputava el primer partit de lliga contra el Getafe, va patir una aturada cardíaca i es va desplomar al terra del Sánchez Pizjuan, es va aixecar per el seu propi peu i va ser acompanyat als vestuaris on va patir un altre atac, d’allà a l’hospital i n’ha sortit dins d’una caixa.
Cru?, si, la vida es així, però es així la vida d’un esportista?, un esportista jove, un home ple de vida, que s’acabava de comprar una casa, que estava esperant el seu primer fill d’aquí a 1 mes i poc...no es just.
M’ha afectat?, si, la mort sempre afecta tot i que no coneixia a aquest home i haver-lo maleït en algun que altre partit, em sap greu que hagi mort i em sap greu per la vídua i per el nedo que mai coneixerà al seu pare.
La vida tal com ve s'en va, i voldria que algú més, concretament TU, s’ha adones de que quant un es mort ja no es pot fer res, que es dur per els que queden, que m’ho diguin a mi, que encara hi ha nits que ploro per els meus avis.
Poder en aquest moment això no et serveix, no et reconforta, a mi possiblement tampoc, però només et puc dir que em sap greu i que em tens per el que necessitis, per que t’estimo bonica i em sap greu que estiguis passant per tot això sola.
La mort es injusta als 22 anys, i als 30, i als 40 i als 50, i als 60....la mort en si es dolenta i es punyetera, però quant toca no la podem aturar, ve i prou.
Ja saps on sóc, pel que faci falta.
27 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Una abraçada molt forta, Txell!
Crec que d'això se'n fa un gra massa, potser perquè no m'agrada parlar de la mort dels altres. Però també és perquè no m'agrada que no es plori igual un mort de França que dEspanya. Com n'estam, de colonitzats, fins i tot molts autoanomenats independentistes, que només ploram pels morts d'Espanya!
Pot ser és dur dir-ho, però és així.
Salut.
he fet un post similar, però més curtet (no he copiat tot i que la foto es la mateixa).
Ha sigut com un petit homenatge.
Es un cop dur, molt dur i que passa més sovint del que sembla, però al ser un crack a qui li ha passat, ho em pugut seguir des de ben aprop.
Aquestes coses regiren l'estomac i desperten la ràbia, perquè no es just que sigui a la edat que ha estat.
petons!
De vegades la vida és una puta merda, si.
Jo venia a convidar-te a fer un meme, a veure si aixi et distreus una micona.
Petonets guapíssima!!
La mort, moltes vegades, a banda de fotuda, és tan certa i a la vegada tan extranya com el mateix fet de la vida.
22 anys... :(
Tots teniu molta raó, la mort en si es dura, injusta, una gran putada, però si a més l'hi passa a una persona jove com l'Antonio Puerta encara fa més ràbia, per que s'ha suposa que tenia tota la vida per endavant i ara ja no hi es.
L'Umbral s'ha mort també???, no m'he enterat, quant ha estat això??, home, una mica cabró si era, el cert es que ho era i molt :-P
Al vespre m'explaio més eh i mirare de respondre-us un per un però ho veig dificil :-(
Petonets per tots a dojó!!!!
Cal dir però (i no vull ser dolentot) que s'ha fet un ressó mediàtic potser molt exagerat i m'ha entristit veure que la mort d'un esportista ha ocupat planes senceres de diari i reportatges de tota mena, i la mort d'un escriptor (fos com fos) ha sortit relativament desapercebut.
Entenc per altre banda que la mort d'un jugador de futbol tant jove, apunt de ser pare i vista en directe per la tele crida l'atenció.
Cal aprofitar cada moment que tenim...
nota: del comentari d'en Joarló sense comentaris
En quant al comentari del company Joarló....
Passa per el comentari de la LLiga nen, que t'he n'he deixat un que podria ser un meme i tot :-P
Petons!!!!!!!
bueno, que hi farem la mort és l'únic que no té remei.
adeu!
Que descansi en pau!
Bona nit i bon son wapa!
Mercè: Primer de tot benvinguda!!! doncs si, tens raó, es una llàstima, però ja no hi ha res a fer.
Joana: N'he sentit a parlar d'aquesta mena de mort i deu ser un calvari si es produeix en nedons, oi?
Bona nit bonica, que descansis!!!!
El mon en si es un incompres i els politics uns cabrons per que ho permeten, ara em surt la vena radical veus??, jejejejeje.
Petons!!!
Salut.
Petons!!!!!!
Una abraçada ben gran carinyu!!!!!
Ànims preciosa!!!!