La primera vegada

No gent no, no estic aquí per explicar-vos la meva primera vegada en el sexe, nomes faltaria, tot i que se que molts de vosaltres voldríeu saber-ne més coses, però va a ser que no, com diria aquell.

La primera vegada que avui us explico es correspon amb el pis nou i amb les primeres vegades que he fet servir alguna cosa o altre del nostre pis. Sorpresos????, suposo que no, soc massa previsible, ja ho se.

Ja se com funciona la nostre rentadora i en Hatim n’està aprenent, això si, anem tots dos amb el manual a la mà per si ens equivoquem, em sembla que ja em se de memòria cadascun dels programes, temperatures i quantitats de sabó que s’han de posar si la roba es clara, de color, esta normaletament bruta o guarra de collons.

El forn es una “gotzada” doncs es d’aquells que un cop has cuinat i embrutat tot de collons, te l’opció de AUTOLIMPIAR i es neteja sol, encara no l’hem provat eh, però segur que la noia que ens ha de venir a fer la neteja ho agrairà molt.

El microones es ben senzill, poses els minuts l’hi dones al boto de començar i llest tu, si el vols parar abans l’hi dius Parar/Cancelar i et fa cas i tot…la cosa està quant comencem a investigar per que serveixen els 200 botons més que porta el microones, de moment per escalfar ja en tenim prou.

La nevera es divina de la muerte, però el congelador no ens funciona i diumenge al mati, desprès d’haver carregat el congelador de menjar del Mercadona de Castelldefels, que està dins del Centre Comercial l’Ànec Blau, sortia aigua fins a la meitat de la cuina i el boto de l’alarma estava encès…

- Em deixat la porta oberta nosaltres??

- No, no, jo segur que no…vaja, crec que no, però ves a saber, com que la van haver de canviar per que obris cap a l’altre banda poder ara no tanca be i no ens hem adonat.

- Però tu has sentit si feia el pip, pip, pip normal de les alarmes?

- Carinyu, jo no he sentit res, si estava clapat.

El menjar a la merda, yupiiiiii, cagunlaputa, es lo únic dolent del cap de setmana???, noooooo, resulta que la nena del IKEA (atenció a la pàgina d’inici, una parella a cops de coixins, nosaltres dos segur, segur, segur, que amb la mala sort que tenim haguéssim tirat per terra l’ampolla de suc que tenen ells damunt la tauleta del menjador) que ens va fer la comanda dels armaris es gilipolles i va donar a IMPRIMIR la comanda però no l’hi va donar a GUARDA COMO y jo tenia a casa meva la comanda sencera però els del IKEA NO (nomes ens falten els armaris de la nostre habitació i l’armari del rebedor), o sigui, que tenim la roba dins de caixes a l’habitació del nen, tinc calces per aquí, sostenidors per allà, pantalons per una banda, samarretes per l’altre i en Hatim ídem de ídem, però ells no te calces eh :-P

Ens falta el sofà, que la fàbrica s’ha endarrerit en la confecció de la roba…que dius, joder, es un sofà normal, no es un sofà de Christian Lacroix , però be, ens han dit que aquesta setmana sens falta el tindrem, espero que sigui abans de dijous, que es festiu i divendres per mi també i quatre dies de pont sense un sofà no es festiu homeeeeeeeeeeeee.

Pel que fa a la resta, doncs genial, tenim l’estudi muntat i ahir em vaig entretindre en anar a casa els pares a buscar els meus CD’s, els llibres, les fotos, etc…i les vaig anar col·locant al meu nou escriptori i a les meves noves estanteries.

He de reconèixer que mentre sopàvem no podia evitar mirar-me en Hatim i desitjar amb moltes ganes que no hagués de marxar a treballar, que pogués quedar-se amb mi, que ens poguéssim abraçar de nou, i ficar-nos al llit, despullats tots dos i fer l’amor com havíem estat fent aquell mati de diumenge, sense presses, amb ganes, però que hi farem, tocava anar a treballar i en ben sopat ell va fer via cap a la feina i jo a deixar llest el dinar per avui, a recollir una mica la cuina i a posar-me el pijama, seure davant del PC, escriure un post, respondre alguns comentaris, guaitar el RSS per veure si havíeu actualitzat i quedar-me quasi be adormida davant del PC.

Al llit, amb ganes de tenir-lo a ell a prop vaig plorar, ja ho havia fet mentre sopàvem, i no vaig poder evitar-ho de nou, per que les coses han canviat, per que ara visc amb l’home que m’estimo i res tornarà a ser com abans, no he pogut evitar sentir una mica de pena en veure la meva antiga habitació com de mica en mica es va quedant buida, no se com s’ho prendrà la mare quant torni a Sant Boi i ho vegi, espero que no es neguitegi més del compte.

I suposo que els plors també venen del respecte per els inquilins anteriors de la casa, per que se que ara es casa meva, però en el fons, per mi, sempre serà casa d’ells.

Nota certament prou important, si més no per a mi: Des divendres 26/10/2007, a les 20:00, servidora de tots vosaltres JA NO FUMA , no tinc mono, no tinc ganes de fumar, però sentir l’olor d’un cigarret encara em posa una mica bleda i es possible que si estigues a prop d’algu que fumes tindria temptacions, però NO, jo JA NO FUMO, tema zanjat i punt.

Em vaig prometre a Mi Mateixa que un cop estiguéssim al pis nou ho deixava, per que fa com ràbia veure-ho tot tant maco, tant ben pintat i amb tanta bona olor i jo allà fumant, dale que te pego. Això no vol dir que a casa nostre no es pugui fumar eh, ara be, qui ho vulgui fer que ho faci al balco, a l’estiu poder, però ara amb el fred que fot sobretot al meu carrer…ja veureu ja, encara aconseguirem que alguns dels meus amics o fins i tot mon germà i ma cunyada ho deixin:-P

Nota per el meu germà : Nen, fes el putu favor de tornar-me la targeta de la càmera, si no la tinc no puc fer fotos a les rajoles de la cuina i no les puc penjar al Bloc!!!!!!! :-P

Nota per el mon Mundial: Veig que la Ministra segueix al peu del canó, que els sots continuen produnint-se, que l’agressor està al carrer, que en Zapatero va venir a veure el Barça - Almeria, ai no perdo, que va venir per sorpresa a veure les obres de l’AVE, que el Barça guanya però amb més pena que glòria, que el Madrid guanya al Depor (cagunlaputa) i que l’Espanyol continua a zona UEFA (Felictats nanos!!!!!!)...i el mon continua siguent mon, joder, jo que pensava que avui en llevar-me al meu nou pis les coses s’haurien arreglat, si més no a Catalunya....que innocent que soc per deu, poder no es tant sà com pensava tenir sexe abans d’anar a treballar, ens posa el llisto massa alt i clar, desprès venen les decepcions.

27 Comments:

  1. Joana said...
    Ei! Jo mateixa ! No ploris...
    Em sembla que trobes a faltar en Hatim i el tabac, i estar sola al " teu pis" et fa posar així.
    Vinga una abraçada i felicitats de nou per tot això tan bonic que vius!
    Bona nit Wapa!
    Palito said...
    Aiiii nena...
    Com t'envejo, no saps fins a quin punt, però al mateix temps, tu saps com me n'alegro per tu? I em sap greu que tingues que anarte'n al llit tu sola, saps? Voldria la perfecció, que puguereu dormir junts, que a mi és el que tanta falta em fa... Si, potser hi haurà gent que pensarà que tu i jo sóm unes bledes, però...
    I com disfrutem quan podem gaudir dels nostres nois, en eixos petits detallets tan importants? Hi ha gent que no disfruta del que té, no sap el que té...
    Res, et deixo que em caic de son acumulada, i només estem a dilluns, maldición!!!
    petonets!
    Striper said...
    Ei jo quant he vist el titol no he pensat en tema sexual, deun altre banda m'alegro que a pesar de que tinguis la roba interior per aqui i per alla raro que l'altre roba no perque sera ja estiguis gaudin de aquesta nova etapa que et desitjo que sigui feliç i persempre.
    ptons.
    Mikel said...
    m´has fet recordar el nostre trasllat i tameb recordo baralles importants amb els tius del sofa per el tema plaç i tambe recordo haver girat la porta de la nevera jejeje.
    Nota per el teu germa : nen! torna-li ja la tarjeta de memoria que volem veure les fotos de les rajoles de la cuina! ;-)
    Pep ... però posa-li Angu, també said...
    Ueeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!

    Ese estreno, ese estreno!! Que ara no puc passar tant sovint com voldria ... ahi ahi, sense tabac. Així m'agrada.

    Recorda'm que et compri pilotes d'aquelles desestressants, jejejejejeje, que deus estar que et puges per les parets!

    Moltíssimes felicitats, trasto. Ja saps que me n'alegro un huevu per tu!!

    Petonets i molt bon dia per a TuMateixa
    Clint said...
    Txell Txell, ploranera, sense fumar, amb ganes de diumenges entre els llençols...que sí dona, que sí, que l'any que vé a la festa dels supers! jajaja

    I Cop de Mall al teu germà! ja tenim el culpable de no haver vist les obres!!!! (bona aquesta nova modalitat de baralla fraternal intergalàctica!)
    Farlopa said...
    Jodeerrrr quin post mes llarg ja sembles un que volta per aquí... jajajajaja Enhorabona pel tema del pis, però sobretot pel tema de TABAC !!!! Si senyor !!!!! Va jo l'any que be també !!! jajajaja
    Andrea ....de acà y de allà said...
    nenaaaa...que momentos..muchas emociones..yo por la noche soy la que salgo a trabajar y dejo a mis cachorritos en casa, y Pablo desorientado sin saber que hacer..y es feo, de verdad, supongo que con el tiempo te vas resignando..por algo la noche se hizo para dormir, no? pero bueno es lo que hay.. Me alegro por la convivencia, por estar disfrutando de su nueva vida..un beso muy grande
    Jo Mateixa said...
    Joana: No, no ja no ploro, ahir ja no vaig plorar, tobeta que estava.

    Gràcies per la teva abraçada, em reconforta molt!!!!!! :-)

    Palito: Ho se bonica ho se, ja veuràs com quant vosaltres tingueu l'oportunitat, ho gaudiràs al màxim i de ben segur que ens ho explicaràs :-)

    Petonets!!!!!

    Striper: La roba normal la tinc dins d'una bossa enorme (i encara no m'he portat tota la roba de l'armari de casa els pares!!!!!) però la roba interior, no se a sant de que, esta tota desperdigada per el pis :-P

    Mikel: Es el que tenen les mudançes, quasi be tothom ho ha fet, a veure en G! que també es muda ara, que ens explicara :-P

    Aixxx, pobre germà meu, me l'esteu cosint a critiques eh :-P

    Pep: Noooooo nen no, ho porto genial lo del tabac, no tinc cap mena d'ansietat (suposo que per que no vaig veure el partit del Barça) i n'hi hi penso, la veritat es que ho noto molt, en tot els sentits eh, la roba no fa olor, fisicament em trobo millor, no tinc tanta tos, etc... :-)

    A veure si quant tenim totes les coses a puestu ens fem un rimpling i passes per casa a veure-ho tot, cony, i et quedes a endrepar eh :-P

    Petonassos rei!!!!!

    Clint: Que noooooo, que com a mínim fins d'aqui un any o dos res de més Supers al mon, tiuuuu, que volem gaudir del nostre pis amb calma i tranquilitat, es més, l'habitació de l'Ismael encara no l'hem decorada, si ho fem ens l'haurem de portar i de moment no corre pressa que vingui a visitar-nos :-P

    Pobre Tete meu :-( com us "cebeu" en ell eh bandarres, jajajajajajaja.

    Farlopa: Jajajajajaja, això ja podria ser un post dels de l'Andrea o en Pep, jajajajajaja. Veus, jo tinc més força de voluntat que tu, a veure si ho deixes homeeeee, que es molt dolent!!!!!!! :-P

    Andrea: Ahir en parlavem amb en Hatim, hem de buscar nova feina, o jo treballar de nit o ell de dia, per que no es possible que ens veiem 25 minuts al dia tot i viure junts, no es just que un dels dos hagi de passar la nit sol per culpa de la puta feina de l'altre....i aixo que treballem a la mateixa empresa :-S

    Petonets bonica!!!!!!
    rosa said...
    noia quin stres,les primeres vegades quedar-se sola al pis sembla com si la casa et caigués al damunt i no diguem per la nit, quan els esperits fan presència...
    Jo Mateixa said...
    Rosa: Collons nena, tu també quines coses a dir, jo soc una cagada per aquestes coses i tenint en compte que el pis on visc ara era dels avis, morts tots dos aquest any....al novembre farà 8 mesos que la iaia va morir i 7 mesos que ens falta l'avi :-(

    Com pasa el temps, per déu.
    elur said...
    Bonica... me n'alegro molt de l'estrena :)
    I pensa que els antics inquilins estarien contentíssims de veure't contenta vivint amb en Hatim, i a casa seva! segur que sí, ja hi pots pujar de peus!!

    Una abraçadota i molt petons!!
    rosa said...
    tu no em creus, però quan estiguis follant amb el Hatim,hi hauran 4 ulls que et miraran, ara això si, tranquil.la que mai et faran mal, et cuidaran i vetllaràn,sempre els tindràs al teu costat per donar-te força. un petonâs, ah i jo no dic mentides....per això m'has de creure.
    Jo Mateixa said...
    Elur: Vull pensar que si que estarien contents per nosaltres, tant de bo haguessin pogut veure com marxavem a viure junts i com començavem una nova etapa en les nostres vides :-(

    Rosa: Perdona però ara m'acabes de tallar el rotllo que t'hi cagues, tiaaaaaa, que jo soc una cagueta per aquestes coses!!!!!!!!!! :-(

    Ets vident o alguna cosa així o que???
    Antoni said...
    Tranquila, estic segur que aquestes llàgrimes es tornaràn desitjos i projectes. Un canvi important que segur que et portarà coses molt bones!

    petons!
    elur said...
    dona... que jo no ho he dit per entristir-te més, sinó tot el contrari... aissss... ara em sap greu... potser no hauria d'haver dit res...
    Una abraçada!!!!

    (pr cert... això de l'autolimpiar dels forns... no ho facis servir gaire sovint, eh? que gasta una barbaritat!!!!!!!!! que t'ho diu una que venia/vendrà cuines!!)

    Petonassos!!!
    Denea said...
    nena...quin post més maco i més tendra!!!
    avui estic toveta jo també...suposo que pq no paro de pensar en que el meu noi i jo marxem 4 dies, i ho necesito, i ho desitjo i vull que sigui jaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!
    per cert, dema nire per sant boi, a l'hospital que hi tinc ginecoleg, i he pensat en tu :P.
    Tinc tantisimes de tenir el meu pis...aix...m'alegro que tot i aquests moments de tristesa davant aquest canvi, siguis tan feliç. Molts petonets, i ja veuras que aquesta nova vida que comences amb en Hatim és una etapa preciosa!!Anims i si tens ganes de plorar, plora coi, que sembla que exterioritzar estigui mal vist i és totalment necessari!!
    petonets maca!!!!!!!!
    Terra said...
    Molt bé, vida nova! Amb el Hatim i sense tabac! Me'n alegro noia, sempre fa il·lusió oi? Buff, però les mudances sempre són...dures.
    Toy folloso said...
    Cada cop que sento primera vegada, recordo aquest post que penso t´agradarà.
    Tinc ganes d´explicar-te la meva experiència amb el tabac. Després de provar de deixar de fumar moltes vegades, augmentant el nombre de cigarrets a cada recaiguda, al final van ser els remeis d´una herboristeria qui van ajudarme a deixar aquest vici. Fixa´t quina efectivitat que, bo i trobar el menjar molt més saborós, vaig perdre tres quilets els primers quatre mesos.
    Dan said...
    Ostres, quina orrinya m'has fet venir, en recordar la meva estrena al piset. Fa tant i tant de temps....
    Itf said...
    Molt bé! Primer de tot, animar-te a continuar sense fumar! I després destacar la funció d'autorentat del forn! Increíble, no sabia que existia una cosa així. Miracles de la ciència.

    Una Abraçada!
    Letizia said...
    El fútbol tb da muchas decepciones en Palacio. Si te contara...

    Besos de Princesa
    la poc pacient said...
    Felicitats per l'estrena!!!

    Tal com ja t'han dit abans això de plorar quan et quedes sola, és al principi que la casa et cau a sobre, a més pensa que has passat uns messos molt esressants...lo dels teus avis, la teva mare, el "trasllat" al pis, "la RENFE"...jijiji...no, en serio, aquestes emocions ara que estàs a casa teva quan estàs "tranquila" surten i es fan visibles... ja veuràs com aviat et passarà...

    Felicitats per deixar de FUMAR, no és fàcil diuen...

    Sort i petons a tots dos...
    Nosotras mismas said...
    Hola,

    Avui, només et puc saludar.

    Petons
    Boira said...
    Ei bonica! Que m'he quedat amb que ja no fumes! Moolt bé! I si no tens mono, doncs de conya.

    Molts petonets!
    Jo Mateixa said...
    Gràcies, gràcies, mil gràcies, continuio sense fumar i sense cap mena de neguit, ansietat ni res semblant, es bon senyal oi???

    Pel que fa a la vida en comu de moment tot va viento en popa, ens veiem poquet per que fem horaris completament diferents, però com a mínim coincidim als matins i sopem junts al vespre, que ja es molt més que el que feiem abans quant casdacun de nosaltres vivia a un altre lloc :-)

    Que passeu molt bon cap de setmana i abans molt bon pont, els que sou afortunats i en gaudiu, als que no...tingueu paciència, se que es una gran putada :-S
    CAMINO INCIERTO said...
    Ánimo ,bienvenida al mundo del hogar,yo estuve 3 días esperando a que vinieran a arreglar un grifo que goteaba y las dos cisternas y eso que era urgente.Después de tenerme sujeta a sus visitas inexistentes me cobraron 191 euros.Será por eso que no llamo al de las persianas o al electricista...Mis muebles también son de Ikea y estoy satisfecha,los cambio de un lugar a otro de la casa y siempre es distinta aunque sea la misma .Saludos.

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column