Per que 25 anys no es fan cada dia

I es que tinc un germà que se m’ha fet gran en poc temps, un germà del que em sento orgullosa i al que vull felicitar en aquest dia tant especial.

Recordo aquell dissabte (vas néixer un dimarts, però en la meva ment va ser un dissabte i no se molt be per que), la mare planxava a casa els avis al barri d’Hostafrancs, i al carrer plovia a bots i barrals, el pare va tenir molta feina per travessar tota Barcelona i poder portar a la mare a temps a la clínica.

Recordo quant vaig venir a veure’t a l’hospital, duies aquell jerseiet de color blau que la mare t’havia fet amb mitja, et vaig reconèixer per el jersei i no pas per que fossis el nedo més guapo que hi havia a la nurseria, que també eh.

Recordo que no podies plorar quant erets menut, que si ploraves molt t’ofegaves per que vas néixer amb la tràquea tova, recordo la por que tenia la iaia Carmen per si et quedaves mut amb tants plors.....mut tu, si, si, seguuuuuuuuro!!!!

Recordo les nostres xerrades nocturnes a la llitera, i recordo el Bona nit mama, bona nit papa, bona nit Meri.....bona nit Miki, bona nit pare, bon anit mama.....bona nit Miquel, Bona nit Meritxell....mare de déu, ens hi haguéssim pogut passar hores així, menys mal que a casa nomes érem 4!!!!!!!

Recordo quant els dijous pujaven el Gustavo i la Montse, la mare comprava les bases de les pizzes i nosaltres ens les fèiem al nostre gust, normalment d’aquells xoricets que la mare comprava a l’Aldi. Recordo com veien l’Oliana Molls i com rèiem...quina edat teníem llavors??

Recordo el teu primer dia d’Universitat, recordo el primer dia que vas plantejar a casa que et volies dedicar en ferm a la política i sobretot recordo la cara de boba que se’m va quedar la primera vegada que et vaig sentir parlar sobre finançaments, infraestructures, cohesions, política mediambiental, terrorisme, fiscalitat....de política en general.

Recordo la primera vegada que vaig veure com miraves a la que ara es la teva companya en el camí de la vida, la dolça Núria, recordo aquells ull brillants, aquell creuament de mirades intenses i enamorades, en definitiva, aquelles cares de peix bullit que se’ns queda als que estem verdaderament enamorats.

Recordo els plors compartits dels últims mesos, però també les alegries dels records viscuts.

Recordo cada minut de la teva vida viscut a prop nostre i ara que aixeques el vol a tots nivells, encara ho recordo més.

T’estimo Miquel, t’estimo molt.

MOLTISSIMES FELICITATS CARINYU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

23 Comments:

  1. Striper said...
    Felicitats al susodicho, Pobret mira que tenirte de germana gran.. Segur que se ho pasdava de conya.;)
    Metamorfosi said...
    Doncs moltes felicitats, noi!

    De fet us felicito a tots dos, per tenir tantes coses bones per recordar junts!

    Petons!!!
    Cristina said...
    Felicitats al teu germà. Que seguiu sempre tan units.
    Per cert m´encanta aquesta plantilla.És molt bucòlica. M´encanta!!!!!
    estripanits said...
    Ei, felicita el Miquel de part meva, hehehe
    Jo Mateixa said...
    Striper: Home gràcies :-(

    Meta: Gràcies bonica :-)

    Cristina: Gràcies bonica :-)

    Estripanits: Jejejeje, no t'amoinis, el felicitare de part teva també :-)
    kpitana said...
    Que bonic.... felicita al teu germà per molts d'anys Miquel!!!!
    però també a tu per dedicar aquestes paraules d'amor al teu germà petit...
    Ah!! aquest plantilla m'agrada més que l'altre..
    b7ts
    Mikel said...
    Doncs felicitats al Mikelet
    Jo Mateixa said...
    Kpitana: Moltes gràcies :-)

    Mikel: jejejeje, ok mikelet, felicitaré al mikelet, jejejejeje.
    Nosotras mismas said...
    ¡¡¡FELICITATS!!!!

    Petons
    Anònim said...
    Felicita el teu germà de part meva també!!! i felicitats a tú per la part que et toca...

    La poc pacient
    Jo Mateixa said...
    Nosotras mismas i Mama del Pol: Segur (espero) que ell entri al Bloc i vegi tots els vostres missatges :-)

    Moltes gràcies!!!!
    Anònim said...
    MOLTES FELICITATS MIQUEL!!!!!!!
    I a tu tambè, Txell, ale!!
    Paula
    Palito said...
    Miqueeeeel, moltes felicitats, 25 anys no es fan cada dia!! Ja ho diu ta germana, ja, tu fes-li cas, que ella sap, que per això és la gran!

    M'ha agradat moltíssim el post, m'ha portat records de ma germana, també sóc la gran, i també he sentit sempre que havia de cuidar d'ella... i quantes voltes ha sigut a l'inrevés!
    Petons, guapíssima...

    http://palitodelasorejas.wordpress.com (que ara ja no surt l'enllaç!!)
    Jo Mateixa said...
    Anònim Paula: Jajajajaja, segur que sabrà qui ets, tu tranqui :-P

    Palito: Aixxx, ara m'has deixat amoïnada, com que no surt l'enllaç del teu Bloc, per que??, que es culpa de la meva plantilla???, jarllllll.

    Petonets per les dues!!!!
    Denea said...
    aiiii nena!!!!!que gairebé em salten les llàgrimes!!!que maco!!!
    FELICIIIITAAAAAAAATS!!!
    ai...els germans...de petits ens porten mal de caps i després són el millor tresor que pots tenir :)
    petoooooooons a tots dos ^_^
    rosa said...
    quin germà més guapo que tens...moltes felicitats.
    Miquel Salip said...
    Jo també t'estimo moltíssim, germanassa meva!

    Però et maleeixo, ara mateix, perquè m'has fet plorar al mig de la feina!! :)

    Jo també recordo tots aquests moments que has explicat i, cada línia que he llegit, ha fet que un munt d'imatges, sons, olors i, en general, records, passessin pel meu cap.

    Ja se sap que fer anys, és lo que hi ha, però no es pot evitar posar-se una mica tou fent balanç de la vida, de tot el què ha passat i, especialment, del que ha passat aquest any.

    T'estimo, Txell!

    Milers de petons!
    Miquel Salip said...
    Bé, i gràcies a tots i totes les desconegudes per a mi, però bons companys de bloc de la Jo Mateixa. Sempre està bé que et felicitin i et desitgin sort, encara que no et coneguis.

    Gràcies a tots!
    Jo Mateixa said...
    Denea: El cert es que de petit no va portar gaires maldecaps, es ara que en porta, jajajajajaja, que no, que no, que sempre ha estat un bon nano i no es per que ho digui jo.

    Rosa: Nenaaaaa, es mun germà, es clar que es guapu, que et pensaves tu :-P, jajajajaja, es mooooolt guapu i no es per que ho digui jo :-)

    Miquel: I que et penses, que jo no he plorat mentre ho escribia, ho rellegia un cop penjat i cada cop que m'ho torno a llegir??, quina facilitat que te aquets familia per que se l'hi caigui la llagrimeta eh :-O

    Un petonas ben gran carinyu, espero que estiguis pasant un molt bon dia, t'estimo!!!!!!
    Soler said...
    ...si cada dia féssim 25 anys (i jo de números se molt poquet)
    Diria que en tres dies, ja érem jubilats i a punt d’anar a l’asil...

    Molt macos els teus records...gracies per compartir-los
    La cunyada said...
    juas juas que fort!

    bé, primer Txell, molt malament!! no pot ser que facis posts d'aquesta mena, que després em cauen les llàgrimes i ens ajuntem el teu germà i jo i no sé pas què semblem!!

    segon,si no vaig errada conec a la Denea...QUE PETIT QUE ÉS EL MÓN! bé amb mi a classe i de fet, aquests dies tenim un treball de grup pendent sobre ciutadania a l'assignatura de Política!!
    Jo Mateixa said...
    Soler: Ostres en saps poquet pe`ro no vegis com corres eh, ja ens vols enviar a l'àsil a tots, jejejeje. Moltes gràcies guapu!!!!

    La Cunyada: Jejejeje, guapa, no es tracta pas que ploreu dona!!!! Així que us coneixeu amb la DENEA???, ostres, que petit es el mon per déu!!!!!! Un petonas ben dolçet bonica!!!!!
    Denea said...
    ostres Nuria tia!!!!jajajajja quina casualitat!!!brutal!!!així que tu ets la cunyada d la jomateixa? increíble!!no ho hagués dit mai juas juas!!!en fi guapa...ens veiem demà...a política...iei iei!!!xD

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column