Recordo el dia que ella va fer els XX anys, m’havia fotut el cap com un timbal durant dies, em va dir que volia trucar-lo, volia dir-li que aquell dimarts d’aniversari faria campana a classe, aniria al camp d’entrenament a veure’l i volia que ell perdés dos minuts de la seva vida per estar amb ella.
Però jo m’hi vaig avançar, jo vaig enviar una carta al Club, dirigida a la seva atenció, vaig pensar que no funcionaria, que no ens farien cas i em feia ràbia pensar que no la fessin feliç en un dia tant especial.
La cara de sorpresa que va posar ella quant ell se l’hi va atansar en veure-la aquell mati d’hivern em va emocionar, i aquell FELIZ CUMPLEAÑOS GUAPA i els dos petons que ella l’hi va robar van ser l’inici d’una amistat estranya que ha durat uns quants anys.
Les nostres primeres vacances van ser a Astúries, ell havia canviat d’equip i era a Oviedo, ella tenia ganes de veure’l i em vaig embarcar en l’aventura d’unes vacances sense pares nomes per fer-la contenta a ella.
Avui he recordat tot això, avui ella m’ha trucat per dir-me que el millor amic d’ell, aquell amb el que compartia habitació en els desplaçament, ha patit un accident de cotxe i està ben fotut.
No som res.
Etiquetes: Les meves coses
Era un dels meus jugadors preferits. D'aquella època a la que començava a mirar partits. En fi, a veure si es recupera aviat!
Però ara esperem que es recuperi ben aviat!
Petons
Petons reina
Sort que segons les últimes noticies la cosa avança favorablement.
Esperem que vagi millorant de mica en mica.
No tan sols es un pressentiment, sinó es un desix de tot cor.
Veus que te mareixes el premi, sempre penses amb tothom. b7ts i bona setmana.
nena era veí meu a Sant Just. vivia al costat d'en Jordi Portabella
Per cert, molt bonic el blog!