En Marc Marquet havia acabat el seu 50è llibre, durant 9 mesos havia estat tancat al seu àtic, escrivint la que, suposadament, seria la seva obra d’art més selecte.
Tranquil·lament es va llevar, va afaitar-se, va dutxar-se i perfumar, es va vestir amb les seves millors robes, va agafar el seu portàtil i es va dirigir a l’Editorial CAGUNLAPUTA, la més coneguda de tota CATALUNYADA (el seu país).
Allà, la senyoreta que el va atendre se’l va repassar de dalt a baix, i tot picant-l’hi l’ullet l’hi va dir:
- Sr. Marquet, segui si l’hi plau, el Sr. TORRECOLLONS sortirà de seguida i l’atendrà gustosament.
Va seure i va agafar el diari, de cop i volta en Marc Marquet va començar a posar-se blanc, suava, tenia esgarrifances i un mal de ventre l’hi va venir de cop.
La noia, se’l mirava de reüll sense dir res:
- Mariaesmeraldarancia, pots dir-l’hi al Sr. Marquet que passi.
- No Sr. TORRACOLLONS, el Sr. Marquet s’ha aixecat i s’ha llençat de cap al quadre que tenim aquí a l’entrada.
- Però que diu ara Mariaesmeraldarancia??? I com es això??? Com s’ho ha fet i per que????
- Doncs No ho se Sr. TORRACOLLONS, estava assegut llegint el diari i de cop s’ha posat blanc, ha començat a suar i a tremolar, s’ha aixecat, s’ha apropat al quadre, ha ficat un peu dins, ha mirat a tots costats i ha entrat al quadre.
- I que ha vist al diari que l’ha fet actuar així??
- Sr. TORRACOLLONS, no faci honor al seu cognom i deixim treballar homeeeeeeeee.
El Sr. TORRECOLLONS va sortir del seu despatx:
- Mariasesmeraldarancia, a la puta calle ala, acomiadada!!!!!!!
El Sr. TORRECOLLONS va agafar el diari i va llegir:
El REGIMEN JODEDOR vuelve a ondear en el REINO DE
La ley del divorcio express, las ayudas a los jóvenes para viviendas, los matrimonios homosexuales, los estatutos de las diferentes comunidades autónomas, el PLAN IBARRETXEAUNO, los trenes de cercanías CATALUNYADOS…son algunos de los temas que el PARTIDO JODEDOR tiene previsto eliminar.
Se prevén manifestaciones a diestro y siniestro.
El Sr. TORRACOLLONS, separat i casat en segones núpcies amb un guapíssim cambrer del barri de SANTIÀ-SANTBARASI, va començar a tremolar, es va posar blanc i suava, va apropar-se al quadre i amb un peu dins va dir:
- Que n’hi ha algú???????
Mariaesmeraldarancia mai més va ser la mateixa desprès d’haver contemplat el que allà estava passant.
Un altre proposta de Relats Conjunts
Etiquetes: Relats Conjunts
Le diré a Joan que se les una!
Ok?
Un abrazo M
Petonets
nenaaaa, boniiiisimmmm.
Salutacions!
apala. NO SE SI FER-TE UN PETO O UNA MORREJADA GERMANAL, EI!
Per riure una estona cagundena!!! ;)
Bona setmana wapa!
Felicitats!!
Bona setmana, Txell, maca!
Molt bé perxo eh ! M'has inspirat i no crec que tardi gaire a seguir el teu exemple amb els Relats Conjunts.
Fins aviat wapissima !! MUA !!
Per motius que no sé d'on deuen sortir he identificat alguns noms i fets, i tot el relat m'ha semblat molt bo.
He rigut força amb els noms dels personatges!!
Esperem no sigui una premonició...
Per cert... el quadre aquest, exactament on és? (per si las flais)
Petonet ;¬)*
Tens molta imaginació, i m'ha agradat moltisim. Et felicito, molt bo!!