.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 15 anys
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Relats Conjunts. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Relats Conjunts. Mostrar tots els missatges
GUERRERS DE TERRACOTA DE XI'AN 210 aCPerdoneu, però soc incapaç de fer-ne un relat d'aquesta gent, no puc, hi penso i no em ve res més que no sigui uns senyors, tots "tiesus" amb cara de mala llet, poder estrenyits, no se pas, poder amb ganes d'anar a la guerra, poder uns homes patidors de mena.
No soc capaç d'inventar un Relat, ni cap història, no em suggereixen res...que jo em pregunto, això es dolent??? poder es que ja no tinc imaginació??, no, no, imaginació en tinc per que porto tota la setmana somiant amb en Víctor Valdes i us ben juro que d'imaginació en tinc i moooooooooooooolta....
Però aquests Guerrers de Terracota no em produeixen cap mena d'inspiració, ni tant sols per fer un post amb cara i ulls, i de nou, per no variar, he escrit un fotimer d'estupideses, be, lo del Víctor Valdes no es una estupidesa, ves que un dia no us expliqui els meus somnis amb ell.
Una altre proposta dels Relats Conjunts.
No soc capaç d'inventar un Relat, ni cap història, no em suggereixen res...que jo em pregunto, això es dolent??? poder es que ja no tinc imaginació??, no, no, imaginació en tinc per que porto tota la setmana somiant amb en Víctor Valdes i us ben juro que d'imaginació en tinc i moooooooooooooolta....
Però aquests Guerrers de Terracota no em produeixen cap mena d'inspiració, ni tant sols per fer un post amb cara i ulls, i de nou, per no variar, he escrit un fotimer d'estupideses, be, lo del Víctor Valdes no es una estupidesa, ves que un dia no us expliqui els meus somnis amb ell.
Una altre proposta dels Relats Conjunts.
EL PELELE Goya 1791-1792Algú podria explicar-me el significat de que jo, un Pelele qualsevol, estigui sent "remenat" per quatre ties amb faldilles llargues i toquilla, enlloc d'estar fotent un clau en qualsevol discoteca de moda???
Qui m'ho había de dir, si no hagués tocat el botonet que deia NO TOCAR, possiblement hauria anat a parar a un altre temps i no aquí, a un passat ple de paies sonades amb faldilles llargues i toquilles que "remenen" al primer Pelele que troben pel carrer.
A la tornada hauré de retocar la màquina del temps....i tornar a tocar el botó que diu NO TOCAR...i es que l'ésser humà sempre fa allò que no ha de fer...TOCAR, TOCAR i TOCAR...i acaba sent un putu PELELE.
Una altre proposta dels amics dels Relats Conjunts
Qui m'ho había de dir, si no hagués tocat el botonet que deia NO TOCAR, possiblement hauria anat a parar a un altre temps i no aquí, a un passat ple de paies sonades amb faldilles llargues i toquilles que "remenen" al primer Pelele que troben pel carrer.
A la tornada hauré de retocar la màquina del temps....i tornar a tocar el botó que diu NO TOCAR...i es que l'ésser humà sempre fa allò que no ha de fer...TOCAR, TOCAR i TOCAR...i acaba sent un putu PELELE.
Una altre proposta dels amics dels Relats Conjunts
L'Odalisca de Mariano Fortuny (1861)
Per fi sabem qui és la "Niña de Rajoy"
Una altre proposta de Relats Conjunts
Per fi sabem qui és la "Niña de Rajoy"
Una altre proposta de Relats Conjunts
LA GRAN ONA DE KANAGAWA Hokusai 1829-1833- Però..... que es això????
- El que???
- Això home, això!!!!
- Però el que???
- Caguncony, això que flota dins el mar, que no ho veus???
.....
Hòstia....si es el banyador d'en Clint!!!!!!
Una nova proposta dels Relats Conjunts.
- El que???
- Això home, això!!!!
- Però el que???
- Caguncony, això que flota dins el mar, que no ho veus???
.....
Hòstia....si es el banyador d'en Clint!!!!!!
Una nova proposta dels Relats Conjunts.
*************************************************************************
Per que no ens rendim, per que la lluita continua, per que creiem que l'Ateneu es del Poble i hem de continuar lluitant, mantenim la Campanya 100% Ateneu Santboià que va impulsar en el seu moment la Lourdes Escardivol i us demanem que ens ajudeu, adheriu-vos-hi, per el be de l'Ateneu i per el be de Sant Boi!!!!!!!
Per que no ens rendim, per que la lluita continua, per que creiem que l'Ateneu es del Poble i hem de continuar lluitant, mantenim la Campanya 100% Ateneu Santboià que va impulsar en el seu moment la Lourdes Escardivol i us demanem que ens ajudeu, adheriu-vos-hi, per el be de l'Ateneu i per el be de Sant Boi!!!!!!!
Fragment de LA MADONNA SISTINA Rafael 1513-1514
- Saps....porto dies donant voltes al cap, crec que ha estat una bona idea fer un kit kat durant uns dies, 11 segons la Zel. M’ha anat be per veure les coses des d’un altre punt de vista.
- Però que es el que havies de veure que no podies veure si estaves escrivint al bloc?
- No ho se pas, només ser que em mancava l’aire i que avui, en veure la nostre foto als Relats Conjunts, m’han vingut més ganes d’escriure.
- I que faràs ara?, continuaràs escrivint al bloc?
- De moment no, de moment l’aire no m’entra amb prou força com per donar el pas.
- Saps que tornaràs oi?
- Siiii, es clar que ho se, però ara de moment no.
- Ok, com vulguis...
- Que passa?, per que poses aquesta cara??
- Res, recordava el golarro d’en Messi d’ahir.
- Hòstia si tu, quin gol eh!!!!!!
- I la setmana que ve contra qui juguem????
Una altre proposta dels Relats Conjunts.
- I la setmana que ve contra qui juguem????
Una altre proposta dels Relats Conjunts.
*************************************************************************
Per que no ens rendim, per que la lluita continua, per que creiem que l'Ateneu es del Poble i hem de continuar lluitant, mantenim la Campanya 100% Ateneu Santboià que va impulsar en el seu moment la Lourdes Escardivol i us demanem que ens ajudeu, adheriu-vos-hi, per el be de l'Ateneu i per el be de Sant Boi!!!!!!!
Per que no ens rendim, per que la lluita continua, per que creiem que l'Ateneu es del Poble i hem de continuar lluitant, mantenim la Campanya 100% Ateneu Santboià que va impulsar en el seu moment la Lourdes Escardivol i us demanem que ens ajudeu, adheriu-vos-hi, per el be de l'Ateneu i per el be de Sant Boi!!!!!!!
CAVALL Fernando Botero- He pensat en comprar-me un cavall.
- Vols dir?, un cavall?
- Si, un cavall, que passa?
- No res, no res, es nomès que...un cavall??
- Siiii, un cavall.
- I on el possarem?
- Al menjador segur que no, no t'amoïnis, ja l'hi buscaré lloc.
....
- He pensat que ja no compraré un cavall.- Vols dir?, per que no?
- Doncs per que no, que passa?
- No res, no res, es nomès que...per que no??
- Doncs per que nooooooo.
- Ok, ok, millor, a casa no sabriem on ficar-lo.
- Exacte, no ens hi cap pas a casa un cavall.
....
- Saps....vull un cavall.
- Au va, ja hi tornem a ser amb el cavall??
- Si que passa, tu mai has volgut res molt, molt i molt??
- Home si, es clar que si, però es que un cavall....
- Si, un cavall que passa??
- Doncs que no tenim lloc a casa!!!!
- Vols dir que no??, n'estàs segur??
Una altre proposta dels Relats Conjunts.
*************************************************************************
Per que no ens rendim, per que la lluita continua, per que creiem que l'Ateneu es del Poble i hem de continuar lluitant, mantenim la Campanya 100% Ateneu Santboià que va impulsar en el seu moment la Lourdes Escardivol i us demanem que ens ajudeu, adheriu-vos-hi, per el be de l'Ateneu i per el be de Sant Boi!!!!!!!
Per que no ens rendim, per que la lluita continua, per que creiem que l'Ateneu es del Poble i hem de continuar lluitant, mantenim la Campanya 100% Ateneu Santboià que va impulsar en el seu moment la Lourdes Escardivol i us demanem que ens ajudeu, adheriu-vos-hi, per el be de l'Ateneu i per el be de Sant Boi!!!!!!!
CAMINANT DAMUNT UN MAR DE BOIRA Caspar David Friedrich 1818He vist aquesta muntanya des de totes les seves vesants, i ara que marxo i que se que no tornaré, m’enadono de la seva màgia, del color dels sol reflectit en la neu de les muntanyes, de la boira en els dies baixos.
Totes les vegades que hi he pujat he tingut un sentiment especial, un sentiment que recordaré sempre i des de més amunt que 8000 mts tindré el cor en aquesta muntanya.
Espero que algú més em recordi a mi i a aquesta muntanya
Una altre proposta de Relats Conjunts
Dedicat a Iñaki Ochoa de Olza, mort a lAnnapurna.
El somni de Yadwigha de Henri Rousseau
(o com una dona i un lleó canten junts)
Nova proposta de Relats Conjunts
En Marc Marquet havia acabat el seu 50è llibre, durant 9 mesos havia estat tancat al seu àtic, escrivint la que, suposadament, seria la seva obra d’art més selecte.
Tranquil·lament es va llevar, va afaitar-se, va dutxar-se i perfumar, es va vestir amb les seves millors robes, va agafar el seu portàtil i es va dirigir a l’Editorial CAGUNLAPUTA, la més coneguda de tota CATALUNYADA (el seu país).
Allà, la senyoreta que el va atendre se’l va repassar de dalt a baix, i tot picant-l’hi l’ullet l’hi va dir:
- Sr. Marquet, segui si l’hi plau, el Sr. TORRECOLLONS sortirà de seguida i l’atendrà gustosament.
Va seure i va agafar el diari, de cop i volta en Marc Marquet va començar a posar-se blanc, suava, tenia esgarrifances i un mal de ventre l’hi va venir de cop.
La noia, se’l mirava de reüll sense dir res:
- Mariaesmeraldarancia, pots dir-l’hi al Sr. Marquet que passi.
- No Sr. TORRACOLLONS, el Sr. Marquet s’ha aixecat i s’ha llençat de cap al quadre que tenim aquí a l’entrada.
- Però que diu ara Mariaesmeraldarancia??? I com es això??? Com s’ho ha fet i per que????
- Doncs No ho se Sr. TORRACOLLONS, estava assegut llegint el diari i de cop s’ha posat blanc, ha començat a suar i a tremolar, s’ha aixecat, s’ha apropat al quadre, ha ficat un peu dins, ha mirat a tots costats i ha entrat al quadre.
- I que ha vist al diari que l’ha fet actuar així??
- Sr. TORRACOLLONS, no faci honor al seu cognom i deixim treballar homeeeeeeeee.
El Sr. TORRECOLLONS va sortir del seu despatx:
- Mariasesmeraldarancia, a la puta calle ala, acomiadada!!!!!!!
El Sr. TORRECOLLONS va agafar el diari i va llegir:
El REGIMEN JODEDOR vuelve a ondear en el REINO DE
La ley del divorcio express, las ayudas a los jóvenes para viviendas, los matrimonios homosexuales, los estatutos de las diferentes comunidades autónomas, el PLAN IBARRETXEAUNO, los trenes de cercanías CATALUNYADOS…son algunos de los temas que el PARTIDO JODEDOR tiene previsto eliminar.
Se prevén manifestaciones a diestro y siniestro.
El Sr. TORRACOLLONS, separat i casat en segones núpcies amb un guapíssim cambrer del barri de SANTIÀ-SANTBARASI, va començar a tremolar, es va posar blanc i suava, va apropar-se al quadre i amb un peu dins va dir:
- Que n’hi ha algú???????
Mariaesmeraldarancia mai més va ser la mateixa desprès d’haver contemplat el que allà estava passant.
Un altre proposta de Relats Conjunts
- Ungabungachabitunga!!!
- Que dius que qué?
- Ungabungachabitunga!!!
- Collons tu, aquesta gent de les cavernes cada cop se’ls entén menys, que dius nano??
- Ungabungachabitunga!!!
- La mare que va parir el cabró aquest, es que no se l’entén gens ni mica el paio!!!!!!!!
- Ungabungachabitunga!!!
Passen els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, els milions d’anys……
I ens trobem en que encara hi ha gent que parla com a les cavernes, que surt a caçar com ho feien a les cavernes, que no se’ls entén gens ni mica, com a les cavernes.
La humanitat ha evolucionat…segur???
Nova Proposta de Relats Conjunts.
Un home unit a una poma,
una poma unida a un home,
un sentiment,
una emoció,
un desig,
un record
el so d’un home unit a una poma,
el so d’una poma unida a un home,
posar-se el barret i tapar-se la cara, amb un gúa, amb un cos, amb una poma.
sentiments que temorosos no volen florir.
Encara no he esmorzat......
Bufffffff, estic fatal i es que no se m’acudia res, però be, ja s’ha sap, es el que te la gent frikie :-P
Hi ha pobles que estan de festa major i es que clar, l’estiu ja està aquí, i es fa allò més típic de les festes majors, tirar mooooooolt petards, veure moooooooolt de fum per tots puestus i sobretot, sobretot, sobretot......anar mooooooolt fumat......
Suposo que el cabró que ens ha empodegat de porro el vagó del metro debia venir d’una festa major, allò de que empalmes la festa amb la feina i apalis tu, fumat a pencar. Però es possible anar a treballar en aquest estat??......
Jo si que em sento fumada coi, m’he marejat al metro, ara ja estic be però per un moment he pensat que queia al terra. El tio se m’ha assegut als seients del davant i vinga a fumar, vinga a fumar......
Suposo que el cabró que ens ha empodegat de porro el vagó del metro debia venir d’una festa major, allò de que empalmes la festa amb la feina i apalis tu, fumat a pencar. Però es possible anar a treballar en aquest estat??......
Jo si que em sento fumada coi, m’he marejat al metro, ara ja estic be però per un moment he pensat que queia al terra. El tio se m’ha assegut als seients del davant i vinga a fumar, vinga a fumar......
Al final m’ha semblat que el porreru es convertia en un gat negre…no se qui havia fumat més, o si més no, qui tenia els efectes de la droga més a flor de pell, crec que jo, per que ara per exemple, asseguda davant del meu PC veig un gat negre que em mira des de la taula del davant......grrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr......
Nova proposta dels Relats Conjunts.
Nova proposta de Relats Conjunts Estels, ocells, una mena de cuc que s’arrossega per el terra, una cosa semblant a un gall però amb colors ben estranys, una girafa d’un sol ull amb antenes, una mena d’home-nen amb el cap llarg i flors grans, massa grans per ser senzilles flors...apart d’això jo no veig res més, hauria de veure alguna cosa més??
Cels blaus, negres conjugats amb vermells, verds de muntanya, taronges quasi vermellosos, jo nomes veig això, que més hauria de veure???
Saps que nen?, em sembla que ens ha tocat massa el sol al cap, veig coses que no se ni si son reals, segurament ficades dins d’un conte tindrien sentit, però aquí no n’hi trobo.
Saps que nena?, poder tens raó, poder que marxem amb la música a una altre part, que aquí la imaginació ja ens ha vençut.
Fot-l’hi canya!!!!!
Cels blaus, negres conjugats amb vermells, verds de muntanya, taronges quasi vermellosos, jo nomes veig això, que més hauria de veure???
Saps que nen?, em sembla que ens ha tocat massa el sol al cap, veig coses que no se ni si son reals, segurament ficades dins d’un conte tindrien sentit, però aquí no n’hi trobo.
Saps que nena?, poder tens raó, poder que marxem amb la música a una altre part, que aquí la imaginació ja ens ha vençut.
Fot-l’hi canya!!!!!
-------------------------------------------------
No deixeu d'escoltar aquesta versió del Canon de Pachelbel.
El rellotges vells i estranys damunt els arbres arrosseguen el temps amb ells i nosaltres nomes podem mirar enrere i comprendre que, mai temps passats foren millors que aquests que vivim ara.
Que la sorra humida no els faci malbé com la vida ens malmet a nosaltres, que el temps no passi per tots al mateix ritme, única i exclusivament, per aquells que ja ho tenen tot fet i que volen descansar, i per la resta de mortals, el temps s’aturi per poder sentir el plor d’un nadó o l’olor d’un cos nu.
Que les coses tornin a estar en ordre i puguem mirar els rellotges sense por del que va ser o serà, però sobretot amb la convicció que ha valgut la pena ser-hi ara i sempre.
Es curt, ho se, però ja em perdonareu, no estic gaire inspirada avui. Accediu a Relats Conjunts per veure els dels companys Blocaires.
Que la sorra humida no els faci malbé com la vida ens malmet a nosaltres, que el temps no passi per tots al mateix ritme, única i exclusivament, per aquells que ja ho tenen tot fet i que volen descansar, i per la resta de mortals, el temps s’aturi per poder sentir el plor d’un nadó o l’olor d’un cos nu.
Que les coses tornin a estar en ordre i puguem mirar els rellotges sense por del que va ser o serà, però sobretot amb la convicció que ha valgut la pena ser-hi ara i sempre.
Es curt, ho se, però ja em perdonareu, no estic gaire inspirada avui. Accediu a Relats Conjunts per veure els dels companys Blocaires.
S’ha passat mitja hora davant el mirall escollint el vestit que a “ell” l’hi agrada, fa molt de temps que no el veu i vol estar ben encisadora quant el tingui davant. Escull el vestit blanc, aquell que l’hi fa una cintureta de vespa però conforme va baixant l’hi fa el cul gros, es mira i remira davant el mirall:
- A ell l’hi agrada aquest vestit, diu que em fa un cul maco.
Se n’ha provat d’altres però no s’hi acaba de veure prou maca per tornar-lo a veure a “ell”, decideix despullar-se i triar la roba interior, troba un top de color vermell, farà joc amb els seus cabells vermells foc. Es mira de nou al mirall i es troba dolça, tendre, realment atractiva. Es decideix per el vestit blanc:
- Definitivament em poso aquest, amb aquest avui no se m’escapa.
Damunt es posa l’abric i va cap a la perruqueria, vol arreglar-se els cabells, daurats com el sol, rinxolats, suaus. Demana a la Marina, la perruquera de sempre, que l’hi faci bé, que avui es un dia especial:
- Que farem reina?
- Vull estar guapa, avui e tornaré a veure’l desprès d’un any d’estar lluny i vull que es torni a enamorar de mi.
- Va bé, va bé, te’l rentaré amb aquell sabó que fa olor a roses, per que quant se t’acosti per besar-te el coll se’n quedi ben enganxat amb la flaire.
- Fet, sabó de roses, renta’l, talla’l una mica i pentina-me’l com a ell l’hi agrada, “sueltu”, per tal que quant vulgui passar els dits per els meus rinxols no hi tingui problemes.
Dues hores més tard ja està llesta, de nou es mira al mirall:
- Ai Marina, que be que m’has deixat, demà t’explico com a anat tot, que et dec?
- 64 Euros reina, que hi hagi sort!!!!!
Obre la porta de la perruqueria i una onada de vent fred fa que se l’hi aixequi la faldilla, uns nanos que passen se la miren i entre ells diuen:
- Acaba de sortir de la perruqueria i guaita com porta els cabells (i ho diuen rient-se d'ella)
Les mans al cap i esperitada crida ben fort:
- Maleït vent, maleïts 64 euros i jo amb aquests cabells!!!!!!!!! Es la primera vegada que participo als Relats Conjunts i no serà l'última!!!!!
- A ell l’hi agrada aquest vestit, diu que em fa un cul maco.
Se n’ha provat d’altres però no s’hi acaba de veure prou maca per tornar-lo a veure a “ell”, decideix despullar-se i triar la roba interior, troba un top de color vermell, farà joc amb els seus cabells vermells foc. Es mira de nou al mirall i es troba dolça, tendre, realment atractiva. Es decideix per el vestit blanc:
- Definitivament em poso aquest, amb aquest avui no se m’escapa.
Damunt es posa l’abric i va cap a la perruqueria, vol arreglar-se els cabells, daurats com el sol, rinxolats, suaus. Demana a la Marina, la perruquera de sempre, que l’hi faci bé, que avui es un dia especial:
- Que farem reina?
- Vull estar guapa, avui e tornaré a veure’l desprès d’un any d’estar lluny i vull que es torni a enamorar de mi.
- Va bé, va bé, te’l rentaré amb aquell sabó que fa olor a roses, per que quant se t’acosti per besar-te el coll se’n quedi ben enganxat amb la flaire.
- Fet, sabó de roses, renta’l, talla’l una mica i pentina-me’l com a ell l’hi agrada, “sueltu”, per tal que quant vulgui passar els dits per els meus rinxols no hi tingui problemes.
Dues hores més tard ja està llesta, de nou es mira al mirall:
- Ai Marina, que be que m’has deixat, demà t’explico com a anat tot, que et dec?
- 64 Euros reina, que hi hagi sort!!!!!
Obre la porta de la perruqueria i una onada de vent fred fa que se l’hi aixequi la faldilla, uns nanos que passen se la miren i entre ells diuen:
- Acaba de sortir de la perruqueria i guaita com porta els cabells (i ho diuen rient-se d'ella)
Les mans al cap i esperitada crida ben fort:
- Maleït vent, maleïts 64 euros i jo amb aquests cabells!!!!!!!!! Es la primera vegada que participo als Relats Conjunts i no serà l'última!!!!!
;;
Subscribe to:
Missatges (Atom)
