Argument
MAR I CEL relata l’amor tràgic d’una noia cristiana i un corsari morisc –expulsat de València l’any 1609- en un vaixell perdut enmig de la Mediterrània. La intolerància de les dues comunitats farà que aquest amor sigui impossible i forçarà la tràgica mort dels dos protagonistes que esdevenen un símbol de les víctimes del xoc de cultures, i l’actual conflicte entre l’Islam i Occident que tanta sang està fent vessar per la nostra vergonya i la nostra desgràcia.

video

Per que la historia d’amor d’en Said i la Blanca m’emociona tant, sobretot quant escolto aquesta cançó????

video

17 Comments:

  1. barbollaire said...
    perquè és una gran cançó... i a mi també m'emociona i m'agrada...

    Per cert el primer video és de la segona versió, i el "per què ha plorat" de la primera ;¬)

    no la saps llarga...!!

    Ondia! tres en un dia... plego!
    estic desmadrat!

    Petonets dolços ;¬)***
    Jo Mateixa said...
    Barbollaire: Jejejejee, si, si, tens raó, es que la versió del segon video en versió de la Gadel no m'ha acabat d'agradar.

    Jo la que tinc a casa es la de la Gonyalons, que ja en el seu moment em va encantar.

    El primer video es un video-promo que en van fer per presentar la nova edició del Musical.

    Tu si que estas en tot :-)
    Striper said...
    Unes cancions emocionants,per quant dius: l’actual conflicte entre l’Islam i Occident que tanta sang està fent vessar per la nostra vergonya i la nostra desgràcia.Jo treuria lo de nostre, en tot cas es vergonyos pero no nomes per occident també per l'islam.
    Deric said...
    Vaig tenir la sort de veure-la la primera vegada que la van estrenar, amb l'Àngels Gonyalons, i em vaig enamorar d'aquest musical!
    Jo Mateixa said...
    Striper: El que he escrit sobre l'argument es un copi+pegui de la web de Dagoll Dagom, no es de collita pròpia, però vaja, que tens tota la raó del mon eh :-)

    Deric: Jo l'haguès volgut veure al teatre però quant la van estrenar a mi el teatre ni fu, pensa que tenia uns 12 ó 13 anys. De més gran l'he vista molts cops i em va encantar, la força, la màgia de l'amor, no se, hi penso i m'emociono jo soleta :-)
    kpitana said...
    Jo tambçe vaig veure a la Gonyalons a la primera versio, i ara aquesta primavera passada a Palma varen tornar i la protagonista era la Gadel que tambe te una bona veu. Aquestes dues son bones..emocionen de veritat. Quins dies que duc de recordar temps passats.. diumenge amb Hair quin fart de plorar...b7ts reina
    Farlopa said...
    Perquè com diuen per aquí dalt es una gran canço i un gran musical, tot i que també et recomano Mamma mia... brutal jo la vaig veure a Madrid, clar que la temàtica es totalment diferent ;)
    Lluna Nova said...
    Es preciosa, sempre m'han agradat els musicals, sentir l'orquestra darrera, els violins, la tensió del moment, la veu forta, potent, sense micròfons.
    De cop i volta sento un calfred per tot el cos i se'm posa la carn de gallina, en aquell moment els ulls em brillen i es quan en P. em fa la pregunta:
    ¿nena, estas llorando???
    snif, sniff..... nooo, carinyuuu.
    Jo Mateixa said...
    Kpitana: Si ja ho he vist ja, aquesta setmana tu estas de llagrima fluixa eh :-P

    Petonets guapa!!!!!

    Farlopa: Miraaaa, miraaaa, que jo volia anar a Madrid a veure-la, igual que la de Cabaret i al final ni l'una ni l'altre, ara que les dues son a BCN a veure quant ens hi escapem :-)

    LLuna Nova: Nenaaaa, tu com jo, el que passa es que jo soc de llàgrima fluixa, però si fins i tot plorava amb LA CASA DE LA PRADERA!!!!! :-(
    rosa said...
    a mi també m'emociona............nena és que estic de rebaixes i a sobre estic tota sola....posant els preus....una ajudaaaaaaaaaaaaaaaa...porfa.
    Antoni said...
    Tota història d'amor emociona i quan a més totes les forces es posen en contra, encara emocionen més.

    Les canços són bonissimes!

    petons!
    Jordi Casanovas said...
    Fa... uff! quants anys, vaig anar al teatre a veure-la. Recordo el pirata calb ... va entrebancar-se i va caure a mitja cançó, va haver d'improvisar i realment se'n va sortir molt bé.
    Lluna Nova said...
    jo mateixa
    amb la casa de la pradera, quan se li mor la mama a marco... jo tambè sóc de llagrima fluixa.
    ariadna said...
    NOia!!! és que aquesta cançó emociona a qualsevol...jo recordo quan la vaig anar a aveure per primer cop (amb la Gonyalons...) hem va encantar!!! tant que ara quan van tornar a repetir el musical i vaig anar amb el Cesc (perquè ell en directe no ho havia vist mai...) i hem va tornar a emocionar com el primer cop...té un nosé que especial... a més... suposo que tú també et pots sentir identificada amb el tema amor entre orient i occident...oi? ;P

    Petons guapa!!!
    Jo Mateixa said...
    Rosa: segur que t'han buscat ajuda, a que si???? :-)

    Antoni: Doncs si, es allò de voler i no poder, oi?? Petons!!!!

    Jordi Casanovas: Aixxx pobre home, va pendre mal o que????

    LLuna Nova: Ai pobrissona meva, que tu tambe plores per to :-(

    mama del Pol: Doncs si, m'hi sento completament identificada :-), jejejejejeje. Petonassos bonica!!!!!
    judithbessona said...
    Hola, perdona però sabries si es pot veure el musical online per internet? esque faig el meu treball de recerca sobre Mar i Cel, però no trobo el musical.
    Gràcies,

    Judith
    Laura said...
    Adoro Mar i Cel, pero no se de on es pot treure en DVD, la vaig veure ahir a la nit en video, la primera versio i m'encanta *_* !!! :)

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column