.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 13 anys
ArgumentMAR I CEL relata l’amor tràgic d’una noia cristiana i un corsari morisc –expulsat de València l’any 1609- en un vaixell perdut enmig de la Mediterrània. La intolerància de les dues comunitats farà que aquest amor sigui impossible i forçarà la tràgica mort dels dos protagonistes que esdevenen un símbol de les víctimes del xoc de cultures, i l’actual conflicte entre l’Islam i Occident que tanta sang està fent vessar per la nostra vergonya i la nostra desgràcia.
Per que la historia d’amor d’en Said i la Blanca m’emociona tant, sobretot quant escolto aquesta cançó????
Etiquetes: Videos
17 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Per cert el primer video és de la segona versió, i el "per què ha plorat" de la primera ;¬)
no la saps llarga...!!
Ondia! tres en un dia... plego!
estic desmadrat!
Petonets dolços ;¬)***
Jo la que tinc a casa es la de la Gonyalons, que ja en el seu moment em va encantar.
El primer video es un video-promo que en van fer per presentar la nova edició del Musical.
Tu si que estas en tot :-)
Deric: Jo l'haguès volgut veure al teatre però quant la van estrenar a mi el teatre ni fu, pensa que tenia uns 12 ó 13 anys. De més gran l'he vista molts cops i em va encantar, la força, la màgia de l'amor, no se, hi penso i m'emociono jo soleta :-)
De cop i volta sento un calfred per tot el cos i se'm posa la carn de gallina, en aquell moment els ulls em brillen i es quan en P. em fa la pregunta:
¿nena, estas llorando???
snif, sniff..... nooo, carinyuuu.
Petonets guapa!!!!!
Farlopa: Miraaaa, miraaaa, que jo volia anar a Madrid a veure-la, igual que la de Cabaret i al final ni l'una ni l'altre, ara que les dues son a BCN a veure quant ens hi escapem :-)
LLuna Nova: Nenaaaa, tu com jo, el que passa es que jo soc de llàgrima fluixa, però si fins i tot plorava amb LA CASA DE LA PRADERA!!!!! :-(
Les canços són bonissimes!
petons!
amb la casa de la pradera, quan se li mor la mama a marco... jo tambè sóc de llagrima fluixa.
Petons guapa!!!
Antoni: Doncs si, es allò de voler i no poder, oi?? Petons!!!!
Jordi Casanovas: Aixxx pobre home, va pendre mal o que????
LLuna Nova: Ai pobrissona meva, que tu tambe plores per to :-(
mama del Pol: Doncs si, m'hi sento completament identificada :-), jejejejejeje. Petonassos bonica!!!!!
Gràcies,
Judith