100% Ateneu Santboià. Marxo uns dies

A veure, m’explico amb claredat i sense que ningú se m’enfadi:

Tanco el Bloc.

Però no pas per sempre, ho he dit molts cops que un Bloc no ha de ser una obligació, que un, a de poder escriure en el Bloc quant pugui, quant en tingui necessitat, quant realment tingui coses per explicar i jo, tot i de vegades no tenir coses per explicar, quasi cada dia (si, si, si, quasi cada dia) he publicat alguna que altre parida.

Ara, el temps va en contra meu, i no em permet fer tot allò que voldria, ni llegir-vos ni comentar-vos (això, creieu-me, es el que més ràbia em fa) ni evidentment postejar amb la mateixa assiduïtat.

Per això tanco el Bloc, però entre setmana….nomes escriure i us llegiré els caps de setmana (segurament em perdre moltes coses de les vostres vides :-( en soc molt conscient, però miraré de ser-hi sempre que em necessiteu, com ho he intentat fer fins ara).

A la feina no puc, no hauria de... no he de…. no, no, a la feina no puc escriure al Bloc i des de casa….des de casa tampoc puc, tinc masses coses a fer quant arribo a casa i per escriure tonteries a corre cuita (si ja se, molts dels meus post son tonteries, però cony, son les meves tonteries) prefereixo no escriure entre setmana i el cap de setmana fer-ho, amb més calma si m’és possible.

Però es clar, no escriure tots els caps de setmana, ja que a més de gaudir-los amb el meu home, encara que tingui una persona que em ve a fer la neteja a casa entre setmana, jo m’he de fer les rentadores, jo he d’estendre-les, de recollir la roba, de cosir-la en cas que es necessiti, de planxar-la, de doblegar-la i guardar-la (be, jo i el meu home, que encara que sigui poca, alguna cosa fa…això ho escric per si de cas ho llegeix i se n’adona de que ha de col·laborar una mica més a casa). A banda d’això he d’enllestir el menjar per la setmana, per no haver de córrer cada dia, tot i així cada dia arribo tard a casa i he de córrer per que un que jo em se ha de marxar a treballar. A quarts d’onze del vespre no m’aguanto dreta i acostumo a quedar-me adormida al sofà.

En definitiva, que hi ha dies que necessito 48 hores enlloc de 24 per fer tot allò que tinc per fer, i això que volia anar a natació quant fóssim al pis, i això que volia tenir una filla quant fóssim al pis, i això que....i això que volia fer moltes coses i de moment, res de res.

Per cert, que seguiré participant a les Històries Veïnals del Veí , als Relats Conjunts i que els Aniversaris Blocaires segueixen en peus eh!!!!!, que jo descansi una temporada (entre setmana) no vol dir que abandoni tot aquest mon.

No em vull acomiadar, setmanalment parlant, sense atorgar el premi Maduixes amb Xocolata a un Bloc molt especial per mi.

No tinc normes, no segueixo unes regles per establir aquest premi, simplement el donc per que ella s’ho mereix, per que em ve de gust i per que el premi l’he creat jo i no se’m parli més.

Si ella vol el pot atorgar a algú altre i si no, si se’l vol quedar per ella sola, jo ho entendre :-)


Guapa, va per tu:

El Bloc de Jo Mateixa atorga el premi Maduixes amb Xocolata al Bloc de la Llum , per donar-me moments tant saborós, per omplir de colors molts dies grisos, per ser àcida i dolça quant toca, per deixar-me assaborir cada instant de la teva vida.


Amics, ens anem veient per aquí!!!!!!!!!

***********************************************************************************************************

A dia d’avui encara no tenim notícies de la sentencia del Tribunal Suprem per lo del tema de l’Ateneu, per el que us demanem que seguiu adherint-vos a la Campanya 100% Ateneu Santboià que va començar la Lourdes Escardivol. Titula els teus post amb un 100% Ateneu Santboià, Sant Boi i l’Ateneu necessita el teu recolzament!!!!!!

26 Comments:

  1. LlunA said...
    ohhhhhhhh m´he espantat!!! Però he llegit més....i ahhhhhhh no tanques el "xiringuito" sino que t´ho pendràs amb calma. Em sembla molt bé, aprofita la vida i el temps i aquí...és el teu blog i pots anar i tornar quant vulguis. Nosaltres esperarem les teves paraules amb un gran somriure!
    Un petonet gran
    Anònim said...
    Ja hem dit el que calia, així que... el que necesitis fer, fes-ho.

    Tu ja em coneixes i saps on em pots trobar.

    Un petonet!!!!!

    Una més.
    zel said...
    Jo t'entenc, bufona, t'entenc perquè això és com molt viciós i ens anem acostumant a posar el cor, la ràbia, les reivindicacions, els sentiments, les parides, l'humor, l'amor i el desamor al blog, comptant que sempre podrem, i hi ha moments que no es pot fer tot. Això sí, si vols un consellet, jo solo portsr al damunt una llibreteta d'aquelles amb goma, com l'escriptor, i de vegades, una coseta em ve al cap i...patam! a escriure-la, a llapis si cal, però ja està...

    MOlts petons, molts ànims, t'has d'acostumar al ritme nou, i jo seguiré demanant vacances pagades per a tú!
    T'estimem, preciosa... ànims!
    Gatot said...
    doncs.... petons i llepades de cap de setmana, bonica...

    i de quan vulguis!
    (vaaaaal. per en Hatim, també...)
    :D
    Lourdes said...
    Hola preciosa,
    No t'amoïnis massa, i fes el que et vingui de gust, sobretot el que et vingui de gust. I de la feina de la casa...t'entenc perfectament, però pren-te-la amb calma, de ben segur que és l'única cosa que es pot esperar. Troba tants moments com puguis per a dedicar-los a tu mateixa i al Hatim, el teu cos i el teu cervell ho agrairà.
    Gràcies per mantenir dia rera dia el teu suport a la reivindicació de l'Ateneu. La teva força m'anima, i tan bon punt tingui alguna notícia t'ho faré saber.
    Endavant i fins aviat.
    Petons!
    Striper said...
    Reposa, gaudeix i si us plau retorna aviat.Petons.
    Robertinhos said...
    una abraçada d'algú que et comprén!
    Clint said...
    tot i que ara anirem a horaris canviats, cuida't molt eh! jajaja i a veure si ensenyes la nova bé i així tens més temps per altres coses!

    Petons!
    Mandarinada Contraproduent said...
    Ostres nena, jo torno i tu marxes, com a mínim em queda el consol de que et podré llegir més sovint, que de vegades escrius tant que no puc ni seguir-te!!!!

    Gaudeix del teu Hatim i dels vostres moments junts, a cap i a la fi es l'únic que ens endurem quant ja no hi siguem.

    Una abraçada ben gran i cuidat!!!!!!
    Anònim said...
    Princesa del meu cor i de la meva anima, espero que la calma que necesites et sigui profitosa, jo seguiré aquí, esperan-te, com sempre.

    Un peto ben dolç!!!!!
    rosa said...
    encara cuses la roba? jo la grapo, hi poso celo i a vegades la tiro....jejeje
    els dies laborals pases de seguida, sort que els findes estaràs....perquè sense les "teves tontaries" que a mi personalment m'omplen i et fan tan teva...no seria el mateix.
    un petonet bonica...ah he fet una llepadeta a la xocolata, espero que no s'hagi notat....
    un petó guapíssima
    Denea said...
    guapisima!!!
    quina manera d'espantar!!!!però em quedo més tranquil·la sabent que no abandones la blogsfera!!
    va dona, que si, que el primer ets tu, tu i tu! i si no tens temps no et ve de gust, i tens altres prioritats...endavant.
    Aquí n'hi ha una que et comprèn perfectament i ja veuras, que quan sigui el moment, tornaràs a agafar "les riendes" i seràs amb nosaltres altre cop. (que de fet ja hi ets pq marxes només a mitges, però ja ens hem entès). Molts petons i fins aviat! cuidat!!! ;*
    Anna Tarambana said...
    Res doncs... ara no sé què dir... :S

    Una abraçada i bé... que tampoc no és que desapareguis, no? Una abraçada molt forta!!! :)))
    Txell said...
    Reina... xucla al teu home! Aprofita cada instant, cada minut, cada paraula i cada somriure.

    Jo també seré aquí! Un petó de mel!
    Itf said...
    Descansa tot el que necessitis i torna el més aviat possible!! Un petó ben fort!
    Joana said...
    Espero veure't més avait del que et penses...
    Una abraçada!i agafat'ho amb calma...
    Fins aviat!
    Cristina said...
    Noia no desapareguis gaire. Jo crec que en aquesta vida hi ha temps per tot si un s´ho sap dosificar bé. Cuida´t! Una abraçada
    Jordi Casanovas said...
    doncs amb la calmeta i la tranquilitat ens anirem veient
    Llum said...
    Ooooohhhhhhhhh! Però pensa que quan escriguis els caps de setmana, nosaltres seguirem aquí per llegir-te.

    I pel premi... ostres! És que ara no sé què dir! M'has deixat sense paraules! Moltes gràcies!!! I... bé, no el donaré igual, però alguna cosa faré!

    Moltes gràcies altre cop, i esperem veure't aviat per aquí (tots plegats, però especialment la Maia, el porquet groc i jo).
    robelfu said...
    molt be guapa ya m'anire passant.
    una abraçada
    DooMMasteR said...
    Uf! Ja patia!

    Per aquí continuaré passant! Salutacions! I que et vagi mot bé!
    kpitana said...
    ei descansa..si qualque dia tens ganes d'escriure avisa a tothom...
    ja saps on em pots trobar...
    b7ts wpa
    soler said...
    Seguire entrant en el teu bloc, i encara que sigui de tant en tant espero saber de tu.
    Ulisses said...
    que et vagi bé i esperem el teu retorn.

    Salut!
    Jo Mateixa said...
    Gràcies a tots i tots, estigueu tranquils que la meva marxa es nomes entre setmana, els caps de setmana seré amb vosaltres sempre que la meva familia i les activitats extra professionals m'ho permetin.

    De moment a gaudir del cap de setmana!!!!!!!!!
    la poc pacient said...
    Per variar paso tard... :(, tú gaudeix del teu temps...(i més si en tens poc!!), crec que tots entenem perfectamnet el que ens expliques perquè poc o molt ens passa avegades també...

    Descansa, disfruta, relaxa't però sobretot sigues feliç amb el que facis cada dia!!!!

    Petons!!!

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column