.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 13 anys
Buscava un títol interessant per aquets post però es veu que, com d’altres cops, les muses m’han abandonat i no sabia ben be que posar.
Llavors he recordat quin dia es avui, i quin dia serà demà, i he plorat.
M’he passat el dia ensopida i m’ha vingut a la ment el post aquell xorra de l’altre dia que em va alegrar tant, a mi i a vosaltres (no m’ho negueu ara, bandarres) i he pensat que no podia estar trista, que la vida continua per els que ens quedem al peu del canó, això no vol dir que no hi pensi, que no m’entristeixi i que no l’enyori.
I demà serà un altre dia, on segurament algú em trobaré al mig del camí que em farà la vida impossible, però sabeu que...que m’és completament indiferent, jo soc feliç, si més no ho intento, amb els meus problemes per arribar a final de mes, amb els meus mals de caps a la feina, amb els meus neguits personals, intransferibles i decadents a vegades, però hi soc, per tot aquell que ho necessiti.
Per que mai dir se que NO a la gent, soc idiota, ho se.
Reflexió en veu alta, no se per que, ni com, ni si en treure res de clar, nomes es que em venia de gust escriure, més que no pas plorar.
Un any desprès t’enyoro igual.
PD: Que tingueu un molt bon Sant Jordi.
************************************************************************************* Seguim esperant que el Tribunal Suprem doni el veredicte envers el tema de l’Ateneu Santboià, per això continuem amb la Campanya 100% Ateneu Santboià que va engegar la Lourdes Escardívol, uniu-vos!!!!!!!
21 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
I mira, plorar tampoc és tan greu, ens posa els ulls més lluents i se'ns veuen més :))
Molt bon Sant Jordi, també, per a tu !!! :-))
Queda't amb lo bo, els bons records i deixa que la resta surti a cop de llàgrima.
Aupa nena!!! i bon Sant Jordi!!!
! any per a tu, 1 mes per a mi!
una abraáda wapa!
Bona diada!
molt maco el post...crec q ens hem de deixar sentir, plorar i treure tota aquesta enyorança per que no ens consumeixi per dins...sino no seriem autèntics, un petó preciosa!!!
Vinga dona, que ja veuràs que tot i ser de la ponferradina et regalaran un munt de roses i n'hi fotrem un sac als anglesos aquests! jajaja
se que s'ha de fer el cor fort.
Anna: Gràcies per les teves paraules, molt bon Sant Jordi per tu també!!!!
Helena: Em sap molt de greu, tinc molt present tot lo bo, molt, poder d'aqui que em senti així, per que ho enyoro. Benvinguda!!!
Joana: Tens molta raó bonica, bon Sant Jordi!!!!
Soler: Gràcies guapissim, igualment!!!!!
Striper: Moltes gràcies guapissim, igualment, a veure si m'hi puc passar d'aqui a una etsoneta quant això estigui més tranquil.
Denea: Tu si que ets autèntica :-) guapa, un petonas ben gran!!!!
Estripanits: S'intenta, s'intenta!!!!
Clint: Jejejejeje, el fet que ara sigui de la Ponfe a tu et te trasvalsat oi???, juasjuasjuasjuasjuas. Bon dia de Sant Jordi per tu també guapissim!!!!
De vegades, plorar és la millor medecina. Avui és un d'aquells dies que, encara que a la feina tinguis un bon pollastre o tinguis una bona torrada de collons, has de sortir al carrer, deixar-ho tot tancat fins demà, i deixar-te banyar pel sol! Compra't un llibre i una rosa per a tu i fes alguna cosa que et vingui molt molt de gust fer! I a la nit somriu quan et fiquis al llit, perquè haurà estat un bon dia!
un somriure enooooooooooooooorme!
ànims!
Felíç Sant Jordi!!!
petonets
Recordar i plorar les persones estimades que ja no estan amb nosaltres no es tan greu jo crec que és una reavilitació interior desprès te sents bé i no saps com surt un somriure,perquè de seguida t'ha vingut un bon record d'aquella persona...
besadetes amb pessics
Petonets per tothom!!!!
per cert, m'agrada llegir el teu bloc
jesús
http://jesuspalomar.bloc.cat
Em sap greu que t'hagis sentit sol per Sant Jordi, son dates especials i un no hauria de sentir-se trist en aquell dia.
Gràcies, ara em miro el teu :-)