Diari de Jo Mateixa

Com era allò... "quien va a Sevilla pierde su silla"! hahahaha
ÉS veu molt alegre el vostre niu... :)

Rita: Jejejeje, gràcies bonica, hi han més fotos de casa nostre dins l'Àlbum Picasa del lateral del Bloc. Les vaig penjar quant vam acabar les obres per que aqui tothom volia saber el color de les rejoles de la cuina, jejejejejeje.

Petons!!!!

Mira, està bé anar canviant les coses de lloc. Jo perquè la meva habitació, que és molt petita, doncs no puc fer cap canvi de res, sinó de tant en tant canviaria alguna cosa de lloc.

Apa, vagi bé.

Veus que endrecat el ultim cop recordo caixes.

De mica en mica s'omple el niu ;-)
Salutacions!

M'agraden els tons de color que pren el pis.

Em fa gracia com comenteu per que sembla que no sapigueu que fa quasi 6 mesos que som al pis jajajajaja, mare meva, 6 mesos.

Però be, l'Striper te raó, al principi tot eren caixes i ara ja cada cosa sembla que te el seu lloc definitiu, tot i que ens queda una habitació per enllestir, la del nen d'en Hatim, que continua siguent la dels mals endreços de moment.

David per pocs que siguin no deixis de fer canvis, una foto aqui, una coseta allà, segur que t'agobiaràs menys de l'espai on ets. Ai Doommaster el niu cada cop s'omple més, no ho saps prou be. I moltes gràcies Menxu per això dels colors, son els que ens van agradar des de el principi :-)

això seria un clar exemple de desforestació

ui!! aixo es un bonsai?? jo ho he intentat un grapat de vegades i sempre s´em moren...

Però a veure Robertinhos, que nosaltres no l'hem talat l'arbre, que el vam comprar a l'Ikea per 99 euros (i això que son barates les coses allà) i si Mikel si, es un bonsai, un bonsai gegant o un arbre nan, no se pas com dir-l'hi, i de moment segueix viu i ja en fa 6 mesos!!!!

Com es nota que no tens bons nens petits corrents...aquests altaveus duren dos minuts abans no van a terra!

I el arbre què? on és l'arbre ara?

O sigui, que ja li han fotut el lloc, eh? I no l'has defensat, eh, a veure si hauré dde ser padrina de la planta, ( que d'allò que volem ser padrins molts sembla que res de res...)jejejeje, quapa, mes que guapa, sort que ha plogut i s'ha endut una mica d'angúnia, la pluja...Petons!!!!

jejeje Estic amb la rita...M´agraden els colors de casa teva!!

Perdona Clint però això no es veritat, que la menda lerenda cada 15 dies te un cap de setmana sencer a un vailet de 4 anys que salta damunt del sofà, si,si, del sofà aquest taronja que veus i més d'un cop hem hagut de salvar els altaveus.

Ara que s'em treuen les ganes de fer padrina a ningú eh Zel per que si n'he de tenir , de nens dic, i m'han de destrossar la planta, ja em diràs tu!!!! De moment l'arbre segueix al balcó, que de fet es on ha d'estar...on s'ès vist un arbre d'interior, oi??

Doncs va ser tot un dilema triar-los LLuna, jo tinc molt poca imaginació per aquestes coses, en canvi en Hatim de seguida va visualitzar els tons, al final va quedar maco eh :-P