Ha estat reflexionant sobre el fet de ser una cabrona o no, he llegit tos els vostres comentaris i m’he n’he adonat que de cara a la galeria, es a dir, aquí, soc d’una manera i desprès a casa meva, amb la meva gent soc d’una altre, no se si es bo o no, però poder no sempre soc tant sincera, tan bona persona com voldria.

A veure, ara no us feu una idea equivocada de com soc, que puc ser cabrona, però no ho soc, es a dir, que puc provocar el ser-ho, però en el fons, i com be em diu la Llum en el seu comentari a l’anterior post, em sentiria fatal amb mi mateixa si ho fos, de cabrona dic.

Desprès de la por inicial de no voler agafar el cotxe en tot el cap de setmana, hem passat a l’alegria de la superació d’aquesta por, a la recompensa de no ser jutjat per els companys per el que va passar i sobretot al fet de que els mateixos companys l’hi ha demanat que continuí conduint ell, que els accidents passen i poden passar a tothom.

He vist calma en els seus ulls.

Tornant al ser cabrona o no, moments en que he estat cabrona....

* Amb 4 anys, amb en TRO, el gos del tiet Miquel a Calella de Palafrugell, jo sota el gos, estirant-l’hi els pels de la panxa i del bigoti. Ell ni s’immutava, sant baró el pobre gos.

* Amb 12 anys, veient com el meu germà plorava al bressol, i no podia plorar per que tenia la tràquea tova i s’ofegava...i jo me’l mirava i no feia res, em vaig endur una bona estovada de sabatilla al cul per part de la mare. (Miquel, perdona’m si et plau).

* Amb la Sara Valencia, 14 anys, quant portava 1 setmana enfada amb ella i un matí l’hi va venir la regla i no duia compreses ni tampons, i jo si i l’hi vaig dir que no en tenia. Es va passar dues hores tancada al bany i jo mentre xerrant amb el seu xicot.

* Amb 16 anys, amb la Olga Luna, a l’institut. L’Alex, el noi que l’hi agradava, l’havia citat per fer unes cerveses i m’havia donat l’encàrrec a mi de que l’avises, no ho vaig fer, però tampoc vaig anar jo a la cita enlloc d’ella. Ella va deixar de parlar-me durant anys. Fa dos mesos me la vaig trobar al ALCAMPO comprant, vam fer una cervesa juntes i em va confessar que l’Alex mai l’hi havia agradat.

Podria seguir la llista, en cada moment de la meva vida, a la meva adolescència, i fins i tot en la meva maduresa, actual he estat cabrona amb algú i penso que poder alguns no s’ho han merescut, d’altres amb els que no ho he estat certament s’ho mereixen, encara hi soc a temps de putejar-los una mica?

*************************************************************************

Per que no ens rendim, per que la lluita continua, per que creiem que l'Ateneu es del Poble i hem de continuar lluitant, mantenim la Campanya 100% Ateneu Santboià que va impulsar en el seu moment la Lourdes Escardivol i us demanem que ens ajudeu, adheriu-vos-hi, per el be de l'Ateneu i per el be de Sant Boi!!!!!!!

Nota de premsa d'Esquerra Sant Boi.

18 Comments:

  1. Clint said...
    ara sí que m'has sorprès...mira que ets dolenta! jajaj però tranquila, tots aquí som millors que a la realitat, cony que aquí ens acabem "venent" naltros mateixos! jajaja només faltaria que ens deixéssim malament!

    Sigues bona amb mi...eh!
    SOLER said...
    El grau de caboronaç/ça, es molt relatiu.
    De fet qui no ha fet malifetes com les que tu exposes?
    Be jo no li he tret al noviu a ningu, pero de la novia...
    De totes maneres si hem de fer un ranquin de cabrons, nosaltres començem per sota...hi han molts i molts, molt mes cabrons del que nosaltres podriem arribar a ser mai.
    Aixi que bones cabronades Jo!!!
    helena said...
    Jo vaig tenir un jefe que hem deia "no hay que ser cabrón hay que parecerlo". Trobo que es una manera de que la gent no et prengui el pèl (a mi mel prenen molt sovint) i no fas massa mal.

    Tot i que d'avegades hi ha gent que es mereix una mica de quina.

    Tot al seu moment és bo soposo...
    Striper said...
    Millor sincerament que no siguis cabrona, tals com ets ets molt guay.
    Núr said...
    A veure, això de les compreses és una santa putada, no una cabronada! Que fort!!!

    Prò tots tenim un passat tenebrós... Jo també en vaig fer, de coses d'aquestes... D'algunes me'n penedeixo, prò també en penedeixo de no haver-ne fet a qui realment se les mereixia!

    I me n'alegro que tornis a córrer per aquí! Espero que aquesta setmana sigui més tranquil·leta!
    Petonets i somriures, bunika! :)
    Gatot said...
    si segueixes amb la llista, txelleta, hauràs de canviar el nom del blog i posar-li: el confessionari femení! :D

    wapa... jo crec que tots som bons potencialment... després, com diu en clint, en el dia a dia la anem cagant més o menys... i també compensem fent coses extraordinàriament bones que tampoc expliquem... bé, que no expliqueu... :)

    per cert... fa alguns anys vaig tenir un accident greu de cotxe conduint jo... em vaig passar 5 dies sense ser capaç d'agafar el volant (d'un altre cotxe, clar)... però crec que és una defensa del cervell. per sort, tot o quasi tot es supera...

    no pensis en qui t'ha fallat; pensa en qui et fa costat!

    i estic molt content que en Hatim estigui bé!

    petons i llepades a tots dos!
    menxu said...
    Què t'aporta ser cabrona? No deixar-te trepitjar? Això són coses completament diferents!
    Jo Mateixa said...
    No t'amoinis per res Clint, mai de la vida podria ser dolenta amb la gent del bloc (i amb tu menys), que us estimo massa a tots com per fer-vos una putada!!!!! :-)

    Ja ho se ja Soler que n'hi han que ho son moooooooooooooolt més que nosaltres, però mira, estic de baixon, que hi farem :-(

    Guaita que això que dius Helena ja m'ho han dit, he de semblar-ho, però no ser-ho....no se pas si podré :-P

    Aixxxxx, jo també t'estimo Striper :-)

    Juasjuasjuasjuas, no em diguis que no ho has volgut fer mai Núr això de les compreses a algu que et caigui fatal, jejejejejejej. I que dius, si tu ets molt bona minyona!!!!!! :-P
    Jo Mateixa said...
    Ai Gatot, carinyu, tu si que em coneixes be, crec que millor que Jo Mateixa :-P Ja estava ruminat un canvi de nom per el bloc, no et pensis, poder en faci un concurs per que m'ajudeu a decidir :-O

    Doncs sincerament Menxu...em toca molt els nasos que m'ho diguis, però tens més raó que un sant...que una santa...que vale, que si, que es cert, jooooooo :-P
    Mikel said...
    juasjasjasujajuas que cabrona!!! ;-PPPP
    Jo Mateixa said...
    Objectiu aconseguit doncs Mikel, poder que ja no cal que ho sigui més doncs, no?? :-P
    zel said...
    Mira reina, la meva mare, tota la vida ha tingut una resposta ràpida a les emprenyades que acaben encabronant-te, ella diu "Quin no té gebi, no és ningú" I en el fons, hi ha moments en que s'ha de ser una mica cabronet, o si no es foten de tu i et prenen e`l número!
    Diguin el que diguin, jo t'estimo, au, ets un sol!
    Llum said...
    La història dels 14 anys m'ha fet riure, i molt! Noia, això no és ser cabrona. Només són petites entremaliadures, no?

    El fet és que si te'n recordes és que et va saber greu, no? I això vol dir que, en el fons, tens bon cor.

    Jaja! Que bo! Dues hores al lavabo i tu xerrant amb el nòvio!!!
    estrip said...
    ets divertidament cabrona o cabronament divertida!
    Rita said...
    Ei, que jo vaig deixar un comentari... On és?
    Jo Mateixa said...
    Aixxx Zel carinyu,que em fotràs posar vermellaaaaaaaa :-O

    Poder si que nomes son entremaliadures Llum, però suposo que en aquell moment em debia sentir fatal per que si encara les recordo...no?

    Gràcies Estrip, jejejejejejeje.

    Rita guapa, no ho se pas, jo no l'he esborrat!!!!!
    La poc pacient said...
    Tranqui que hem sembla que de coses d'aquestes n'hem fet tots unes quantes al llarg de les nostres vides, no???
    Jo Mateixa said...
    Vols dir Mama del Pol???, que dolentots que som doncs no???

    :-P

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column