Desprès d’una setmana d’estrès a la feina, mirant d’enllestir un grapat de coses alhora, coses que tu no has provocat, si no que ho han fet d’altres, per fi arriba divendres i quant a les 08:00 et truquen per dir-te que han patit un accident de cotxe dones gràcies a Déu (i recordes que no hi creus) per que l’hi sents la veu i saps que està viu.

Per mi el més important de tot, sobretot desprès de veure l’estat en que ha quedat la furgoneta, pà vernos matao.

Quant aquesta persona te por de tornar a agafar el cotxe, ni que sigui per dur-lo a casa i desar-lo al pàrquing, i veus que cap de les persones en les que confies i algunes estimes fins i tot, son incapaces de dir, JO ET PORTO A CASA, TRANQUIL, veus clar aquí no hi pintes res.

Desprès d’una setmana d’estrès he vist clar que no es pot confiar en la gent, ni tant sols en aquella que creus amiga, ni tant sols en la sang de la teva sang, ni en aquella que tant t’estimes.

En Hatim està be, per sort i gràcies a Déu (poder que hi comenci a creure).

PD: A partir d’avui penso ser una gran cabrona, s’ha acabat la bona nena de la Txell.

PD: He votat, si, per els dos Joans, i espero que guanyin.

22 Comments:

  1. helena said...
    Jolines, menys mal que ha sigut un sustu.

    Porfi porfi, no et passis al costat fosc que de cabrons ja n'hi han molts i les bones persones estan en perill d'extinció.

    Va home, es pot ser bona persona amb dosis de mala llet quan convé...

    Ànims!!!
    Rita said...
    No crec que en puguis ser, ets massa bona nana em sembla... Però potser que sí que has d'anar més a la teva, sovint la gent no respon com ens agradaria.
    Sort que no ha estat res!!
    Petons bonica i un per en hatim també... :)
    Clint said...
    I així això de votar al Puigcercós, és el primer acte com a cabrona? jajaja és que ho has posat tope fàcil!

    Tot i que jo crec, com la Rita que no pots ser-ne massa de cabrona...una mica potser sí, però justet justet!

    Boncapdesetmana...o el que queda!

    Ei i molta sort el Hatim! menys mal!
    the silver blue sea said...
    Ànims, Txell, carinyet! Un petonet i que en Hatim es recuperi de l'ensurt i tu també.
    Striper said...
    Per sort no ha sigut res per cert han guanyat els joans.
    Sally said...
    ei han guanyat els joans!!
    Joana said...
    Cuida'l bonica.
    I de "cabrona" res!
    Ànims!
    Andrea ....de acà y de allà said...
    todos tenemos momentos de esos de encabronanrnos y querer pasarnos al lado oscuro..pero que quieres que te diga..te podras medir un poco, no serás tan abierta, tan entregada, pero nunca pasaras al lado oscuro de verdad...de nena mala nadaa... no veras todo color de rosa, puede ser..no esperaras siempre cosas buenas de los demas, puede ser, pero tu cambiar a cabrona..nada de nadaa... besos al hatim, y me alegro que este bien
    Llum said...
    Ostres! Espero que en Hatim estigui bé i que perdi la por a conduir. La veritat és que aquestes coses són xungues.

    I sí, en situacions com aquestes veus com és la gent. Però saps què? Moltes vegades jo m'he dit que seria una cabrona i no he pogut. Essent una cabrona llavors em sento fatal amb mi mateixa i no val la pena. Tonta? Potser sí, però contenta amb mi mateixa.
    LlunA said...
    Susto susto...m´en alegro que hagi quedat en no res...
    I el que dius, tens raó...de vegades no es pot confiar en ningú i és una cosa ben trista
    zel said...
    Ostres, Txell, noia, em sap greu, fes-li un petonet de part meva, sort que heu passat fluix, pobrissó....

    Petons reina, avui no estem per bromes, celebra la nova oportunitat.
    SOLER said...
    Pots encomanarte o enrecordarte de Deu, tan mateix o fesis d'Ala, en el fons tots dos son iguals, Deus que estan al cel...o no!!!

    Viu el que hi ha a la terra i aprofita tot el que puguis, i com no ha passat res greu...UNA BONA CEL·LEBRACIO!!!
    Un peto per vosaltres
    menxu said...
    Ja vaig dir-ho fa molt temps en un post i molta gent va recriminar-m'ho: "Les amistats et fallen en el pitjor moment". La qüestió és desitjar que aquest moment no arribi... Tot i que d'amistats noves també se'n coneixen al moment més inesperat (i no parlo de la regla, que amigues amigues... no som!)
    uri said...
    malauradament hi ha molt cabró suelto però el què no hem de fer és ser-ne també nosaltres... ja podríem fer les maletes a algun illa deserta pq això seria insuportable...
    va ànims, que només ha sigut un susto!
    un petó
    kpitana said...
    que dius? esta bé? un suto? fes-l'hi una abraçada de la meva part.

    com pot ser que la teva gent (la família) no hagi fet costat..no siguis cabrona no val la pena, ja diuen que la família un no la tria ja li ve imposada, cuide't molt reina estimada moltes besadetes amb pessics per tot dos.
    kpitana
    Denea said...
    Cuca!!!ostres quin susto!!menys mal que tot ha quedat en un ensurt i no ha passat res!!!
    Jo també estic veient aixo que dius, que quan menys t'ho esperes algú et falla. Tots som egoistes...el que passa que alguns ho son una mica massa a vegades. Petons i anims!!!
    Jo Mateixa said...
    Molts de vosaltres teniu raó, si em paso a ser cabrona no seria Jo Mateixa, però sincerament, que més dona??

    Estic molt desencantada, de mi, de la gent que m'envolta, de tot una mica, però tranquils, jo no mataré a ningú com ha fet el sonat aquest japones.

    Gràcies per els vostres ànims, sou únics!!!!!

    En Hatim està be, molt be i molt animat :-)
    estrip said...
    eps, no et tornis dolenta per coses que passen sense que tu en siguis responsable.

    I quan has voatat els Joans ja eres cabrona o encara no? jeje
    Anònim said...
    Bunika, saps què passa? Que la gent bona no es pot tornar cabrona, simplement és així. Ho pots provar, prò, primer, et costarà moltíssim i, segon, com que tens el cor bo, quan vegis en què t'has convertit, t'odiaràs...

    I què coi! Jo no et deixo tornar-te cabrona perquè tinguis gent al voltat que no es mereixi la teva bondat! No val la pena! És que t'amargaràs l'existència, dona!
    Jo Mateixa said...
    Jajajaja, no, no, Estrip,
    quant els vaig votar encara no habia fet la transformació :-P

    Aixxxxxx Núr bonica, que em faràs possar vermella i tot :-)
    Anònim said...
    Quan et passa una cosa així el susto i la "menjada" de coco no te la treu ningú... i en situscions "compromeses" en on també veus els "amics" que tens o no tens...

    M'analegro que en Hatim estigui bé... i de tornar-te cabrona res, eh? ara ja saps amb qui pots comptar i amb qui no i això és una cosa que no hauries d'oblidar... però tampoc cal ser cabrona... sencillament ja no "confies" en ells, no?...

    Petons i cuida't!!!
    Jo Mateixa said...
    Vinga valeeeeee, et faré cas Mama del Pol, però per que ets tu eh :-)

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column