.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 12 anys
Mai agafo els metros nous de la L-1, no m’agraden, no m’hi sento còmode, no hi ha la intimitat dels metros de 4 seients junts que hi havien antigament.
Però ahir per nassos vaig haver d’agafar-ne un i vaig poder constatar allò que imaginava...que no tenim cap mena de respecte per la gent gran.
El metro anava a petar, altre cosa que no entenc, que no hi ha busos???, es que transports de Barcelona ha abaixat els preus dels bitllets i ara tothom va en metro???, total, que van pujar dues persones grans...
La besàvia Cinta sempre deia que la gent, quant arriba a una certa edat, es fa gran, no es fa vella, per que les coses velles son coses que no ens serveixen i s’han de llençar a les escombraries i ella, malgrat tenir atxaques (existeix aquesta paraula en català Núr??) no estava per llençar, per tant ella era GRAN i no pas VELLA.
Joder, ja m’enrotllo com l’Alepsi (guapaaaaaa), dic doncs que van pujar dues persones grans i van estar com 10 minuts drets, mirant a una banda i a una altre, buscant amb la mirada un lloc per seure, com a mínim per que segués un dels dos, el senyor més gran que la senyora...
A mi es que aquestes coses em superen.
Soc la primera en adormir-me al metro quant m’hi assec al mati, tinc la sort de pujar a Avgda. Carrilet i a les hores en que jo ho faig puc anar asseguda quasi sempre. Si m’adormo no m’assabento de res, vaja, que de moment, i que jo sàpiga, encara no tinc el poder de la visió de rajos X amb els ulls tancats....però si estic desperta soc la primera en aixecar-me i cedir el meu lloc, no nomes a gent gran, si no a embarassades, gent amb crosses, etc...en definitiva a gent que ho necessita més que jo.
Per tant, quant veig un metro ple a vesar de gent jove i no tant jove (si val, tots anem cansats i tal pascual), però ningú fa el mínim gest d’aixecar-se i cedir el lloc a dues persones grans, la vena aquesta grossa del coll se m’infla i monto el pollo...i ahir va passar, la vaig liar.
Un dia m’enduré dues hòsties o un cop de puny, però sabeu que? Que tant m’ha fot, que el somriure d’aquella gent gran que va poder seure, i els gestos d’agraïment per la meva intervenció van valer la pena.
I me’n vaig anar contenta a casa, pensant en que, no es tant difícil fer contenta a la gent, i a més pots fer-te content a tu mateix i quasi sense adonar-te’n.
Soleu fer bones obres amb la societat que us envolta??, va vinga...sigueu sincers eh!!!
*************************************************************************
Per que no ens rendim, per que la lluita continua, per que creiem que l'Ateneu es del Poble i hem de continuar lluitant, mantenim la Campanya 100% Ateneu Santboià que va impulsar en el seu moment la Lourdes Escardivol i us demanem que ens ajudeu, adheriu-vos-hi, per el be de l'Ateneu i per el be de Sant Boi!!!!!!!
13 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
un "noi" de la meva edat carregat amb dues maletes s'ha assegut; a la parada següent han pujat una parella que com a poc tenia 40 anys més que nosaltres...
jo anava dret, el de les maletes s'ha aixecat així que els ha vist entrar i els ha indicat que els hi cedia el lloc...
el noi de les maletes... era un negre dels més foscos...
per a mi era una persona, però he pensat... (pel que sento al voltant..) molta gent pensaria:"guaita... un negre ben educat!"
i alhora he pensat... quants blancs, quants xarnegos, haurien fet el mateix?
i m'he refermat en el pensament que les persones som pel que fem, no pas pel que semblem!
petons i llepades del dia a dia, preciosa!!!! (eiiiiii, que no m'enteri jo que algú et vol fotre dues hòsties, eh? que vinc amb el meu primo de zumosol!!!!!)
Pel que fa als conceptes gent gran, el transport públic i cedir el lloc són tres idees que a la ment de la població no poden formar part de la mateixa situació, crec jo!
Pel que fa als negres, que comentava el Gatot, crec que són en general força educats amb aquestes coses, tot i que també cal fixar-se en la roba que porten: normalment són els més humils els que s'aixequen. Els que no he vist que s'aixequin mai dels mais són els nengs i nengnas, ni tampoc els sud-americans o el que inclouríem sota el paraigua de pakis.
El que també he vist als metros nous, que seus en dues rengleres cara a cara amb els quatre del davant, és que quan puja una persona gran, comences a mirar els altres suplicant interiorment que no siguis tu qui s'ha d'aixecar. Quan algú finalment, al cap d'una parada o més!, decideix aixecar-se i cedir el seu lloc —segurament perquè li toca baixar a la parada següent— els altres set respiren alleujats... És molt trist!
Jo intento cedir el meu lloc sempre que puc, tot i que també he hagut de sentir una senyora que em deia que no, perquè era molt lluny, el vagó anava molt ple i ningú no la deixava passar per seure al seient que jo li oferia... Vaig flipar!!
Això sí!! Les padrines —padrins no n'he trobat cap— que ja pugen exigint i renegant que no les deixen seure i que es caguen en la joventut cada dues paraules que diuen, ja et dic ara que no les deixo pas seure! El respecte és mutu i si vols que et respectin i que et deixin seure, respecta la gent que t'ha deixar seure!
...he dit! hahahahaha
Petonarros, precious!
Per altre banda, en som molt de xènofogs, molt però molt, jo m'he adonat que al cap de dia cedeixo més el seient a gent àrab (sobretot gent gran i dones amb nens) que no pas a gent del país o fins hi tot d'altres ètnies...serà per que el meu marit es àrab??
Gràcies, moltissimes gràcies per les vostres aportacions (Núr tia, estas feta un crack amb això de les paraules eh, jejejejejeje)
Però, com que la solidaritat no sembla que sobri gaire, no se si ara ho tornaria a fer.
Quines vacances, tu!
Uffff Toy Folloso, esa es otra, el intercedir en baralles....i si els banyistes no s'arriben a posar de part teva i els nengs dels collons t'estomaquen que???, de vegades per molt educats que siguem hi han coses que no les fem per respecte al mal que ens puguin fer els altres, i no hauria pas de ser així, pe`ro ho es.
Doncs mira, a mi l'altre dia em va passar això, només que amb una embarassada, que el tren anava ple, i hi havia una embarassada, i em vaig adonar de la seva presència més tard que entrés. I és clar, li anava a dir "siéntese aquí" al meu seient, però llavors vaig recordar el que li va passar a un amic meu que també li va cedir el seient a una senyora que semblava embarassada, i resulta que no estava embarassada i va començar a cridar al meu amic "es que me está llamando gorda o qué", així que, per evitar possibles problemes d'aquests, i com que ella estava just al costat del meu seient, em vaig aixecar, i vaig deixar el seient lliure perquè ella pogués seure, i jo vaig marxar a un altre cotxe del tren, on, curiosament, hi havia molts llocs lliures.
I a tu et felicito per fer el que vas fer al metro, molt poca gent faria res semblat.
Un petó.
És difícil encertar.
Caram Josep, pobre home no, vols dir que n'era per tant?? :-(
Jo intento facilitar les coses a la gent i sempre que puc ajudo.