.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 13 anys
Fa un grapat de dies que dormo poc, no es que els somnis aquells de fa mesos hagin tornat, es nomes que em fico al llit i no puc dormir. Però aquesta tarda, tot tornant cap a casa en el metro, m'he adormit i he somniat dues coses diferents, us les explico i m'en doneu el vostre parer.
1.-L'Hospital de Sant Boi, acabo de trucar a la mare per comunicar-l'hi que l'avia s'ha mort. Recordo la seva mirada, la de la mare, en veure el cos de l'avia encara calent al llit de l'hospital, els plors, el nus al coll desprès d'haver-l'hi donat la ma durant uns 20 minuts, em venen les imatges del seu adéu, del meu adéu a ella, del seus ulls sense un final precis, dels seus ulls clars apagar-se a poc a poc.
2.- Em mullo, i corro per anar a algun lloc que no se molt be on es, proper a una esglesia, amb un arbre alt i hi veig formigues, petites formigues en filera que es dirigeixen a mi. I una ma que se m'acosta i m'abraça, donant-me aixopluc, acaronant-me, fent-me sentir segura, ploro, i m'ofego, em falta aire i m'aferro a aquella abraçada, però els dits d'aquella persona, un home, deixa d'acaronar-me i s'allunya de mi, sento que el perdo.
La meva vida es una barreja dels dos somnis??, feia dies que no somniaba amb la iaia, tot i que hi penso cada dia, i ahir justament parlava amb un amic de lo maco que era mullar-se mentre passejes per una platja.
Vida, simplement la meva vida.
Nota de premsa d'Esquerra Sant Boi.
1.-L'Hospital de Sant Boi, acabo de trucar a la mare per comunicar-l'hi que l'avia s'ha mort. Recordo la seva mirada, la de la mare, en veure el cos de l'avia encara calent al llit de l'hospital, els plors, el nus al coll desprès d'haver-l'hi donat la ma durant uns 20 minuts, em venen les imatges del seu adéu, del meu adéu a ella, del seus ulls sense un final precis, dels seus ulls clars apagar-se a poc a poc.
2.- Em mullo, i corro per anar a algun lloc que no se molt be on es, proper a una esglesia, amb un arbre alt i hi veig formigues, petites formigues en filera que es dirigeixen a mi. I una ma que se m'acosta i m'abraça, donant-me aixopluc, acaronant-me, fent-me sentir segura, ploro, i m'ofego, em falta aire i m'aferro a aquella abraçada, però els dits d'aquella persona, un home, deixa d'acaronar-me i s'allunya de mi, sento que el perdo.
La meva vida es una barreja dels dos somnis??, feia dies que no somniaba amb la iaia, tot i que hi penso cada dia, i ahir justament parlava amb un amic de lo maco que era mullar-se mentre passejes per una platja.
Vida, simplement la meva vida.
*************************************************************************
Per que no ens rendim, per que la lluita continua, per que creiem que l'Ateneu es del Poble i hem de continuar lluitant, mantenim la Campanya 100% Ateneu Santboià que va impulsar en el seu moment la Lourdes Escardivol i us demanem que ens ajudeu, adheriu-vos-hi, per el be de l'Ateneu i per el be de Sant Boi!!!!!!!
Per que no ens rendim, per que la lluita continua, per que creiem que l'Ateneu es del Poble i hem de continuar lluitant, mantenim la Campanya 100% Ateneu Santboià que va impulsar en el seu moment la Lourdes Escardivol i us demanem que ens ajudeu, adheriu-vos-hi, per el be de l'Ateneu i per el be de Sant Boi!!!!!!!
Nota de premsa d'Esquerra Sant Boi.
10 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo no en sé gaire, d'interpretar somnis. Sempre he preferit pensar que cadascú ha d'interpretar els seus propis somnis perquè cadascú coneix la seva pròpia realitat. El que t'has de preguntar és com et vas despertar després.
Jo aquesta darrera nit no, l'altra, vaig tenir un malson terrible i em vaig aixecar fatal! Prò de vegades després de somnis que poden semblar terribles, et despertes amb l'esperit content...
Tu com et vas despertar?
La meva iaia va morir fa més de 5 anys i no deixo de somniar amb ella.
Recordar algu que s'estima és normal...i això de mullar-se corrent per la platja (millor no ho valoro!)
;-) Petons!
No pretenc interpretar el somni, ni buscar-l'hi un sentit esotèric, es nomes que s'em barregen coses i no se si es per ansietat (que podria ser) o per nervis (que també).
La veritat Striper es que a mi tampoc em fa gracia haver-ho de fer, però ja veus, es un neguit que tinc.
Es dur recordar als que no hi son Abogada en BCN, es molt dur pensar-hi cada dia per molts anys que passin, tot i que te les seves coses bones i dolentes, oi??
No ho se pas Clint, nomes vull treure'm aquesta angoixa. Pel que fa a correr sota la pluja en una platja no pensis malament marranot, que no es el que creus, segur!!!!!....o si?? :-P
I quantes vegades una es desperta i desitja tornar al somni ja que la realitat també es fotuda...
au au que avui estic com el dia banyat i emprenyat...
besadetes amb pessics
kpitana
Petonets dolça meva!!!!!
El mon dels somnis Cris es tant complicat i més quant son amb gent que ja no hi es, suposo que quant la unió, el vincle entre tu i aquella persona es tant fort no es pot evitar de pensar-hi sovint i fins i tot somiar-la, no? de l'altre tema...tranquil.la, jo tampoc ho tinc gaire clar encara :-)
Petonets bonica!!!!
cuida't!
Quant els avis van morir Andrea vaig estar prenent relaxants musculars per dormir, i saps que??, que no em feien res, l'estat de nervis i neguit era tal que no hi habia manera :-(
Petonets guapissima!!!!