Permanentment ocupada amb les tasques pròpies de la seva feina, no disposa de gaire temps per buscar altres feines, que, principalment, omplin el seu esperit i les ganes de fer quelcom productiu.
En sonar l’intèrfon de la porta de baix, s’arregla la faldilla, curta i cenyida, es passa els dits per els cabells, ondulats, negres, amb olor a poma, i de pas els creua per que sigui en RC el que ve de visita.
Sona la porta de dalt, i amb l’ànima a punt de sortir-l’hi per la boca, sospira i el seu dit s’inclina damunt del botó d’obrir, es en RC i l’acompanya en EH.
Els saluda amb un somriure, allarga la ma amb educació, una ma blanca, molt pàl·lida, amb dits llargs, ungles amb manicura francesa, tremolosos, en RC l’hi estreny fort i no deixa de mirar-la intensament als ulls. Saluda a en EH amb un peto, fa temps que es coneixen, poder en RC no ho recorda i per això l’hi canvia la cara en veure com tots dos riuen i es pregunten mútuament com els va la vida.
Els fa entrar a la Sala de Juntes, una sala freda, malgrat que així que ha arribat al matí ha encès la calefacció, i els acomoda a les butaques que romanen al voltant de la taula marró i brillant. Allà els esperen en FS i en ES.
Discretament i sense fer soroll camina cap enrere, demana si volen prendre res, un cafè, un te, un suc, tots l’hi diuen que no amb el cap, i quant es punt de tancar la porta i deixar-los sol,s en EH deixa anar un:
- No marxis, la reunió es per parlar de tu.
No sap que dir, pensa que no ha fet res malament i manté la calma, intenta agafar una llibreta per prendre anotacions i en RC agafant-li la ma l’hi diu que no cal.
S’asseu davant d’en RC i en EH.
Aquí tens - diu en EH- es una proposta de feina per tu....mira-la, estudia-la, pregunta’ns el que vulguis, som aquí per orientar el teu esdevenir professional.
En FS i en ES no diuen res, es miren, la miren a ella, bufen però no obren boca, no saben que fer, com actuar, miren a una altre banda esquivant la mirada d’ella, que afalagada per l’oferta i nerviosa per tot el que això implica, no pot deixar de mirar els ulls de l’RC, uns ulls que l’estan despullant de mica en mica.
Càrrec: Ajudant de Direcció d’en RC.
El somni de la seva vida, una bona feina, amb un molt bon sou, a prop de l’amor de la seva vida....
Te un cap de setmana per decidir, s’ha d’incorporar el dilluns següent...
Continuarà....
Etiquetes: Relats
Ara no ens tinguis una setmana esperant més eh!
Petons, bonica! :-)
Petons
un cap de setmana per decidir!
No passa cada dia que et portin la feina a casa.
Apa, un petó!
Ja ens ho explicaràs...Wapa , estàs bé???
He anat liadeta i no m'ha estat possible escriure abans, però be, anire'm fent....de mica en mica...mentre diposi de temps per fer-ho....
Gràcies a TOTS - TOTES!!!!