Capítol 2 - Día XX

No ha sonat el despertador, es un dissabte sense presses, cap problema la farà tenir un mal de cap d’aquells del que n’és patidora els darrers dies. Lleugerament estira els braços, les cames, arquejant el seu cos damunt del llit, s’estira mentre badalla, esta cansada.

Obre els ulls, tímidament, com si l’hi fes por veure el que l’envolta, com si tingués un neguit intern que no l’hi permet enfrontar-se al mon amb les mateixes ganes de cada matí, no ha pogut deixar de pensar en tot el que divendres havia passat a la feina, encara no s’ho creu del tot.

Posa un peu a terra i es dirigeix al bany, en encendre l’aixeta una escletxa de llum entra per l’estudi, fa sol, fa un bon dia, es recull els cabells en una cua, es renta la cara i va cap a la cuina, certament el seu cos l’hi demana un cafè, carregat, negre, fort i una cigarreta.


Fa el cafè, i tassa en ma es dirigeix al menjador, puja la persiana i obre la porta, jeu al sofà i encén la cigarreta, damunt la tauleta hi te el llibre, aquell que ha començat fa mesos i que no pot acabar per que cada cop que l’obra un nus l’ofega, El Nen 44.

Recorda que te el mòbil en silenci, no espera cap trucada, però forà bo que l’hi poses so, per si de cas la mare no recorda que avui es a casa i la truca directament al mòbil. Te tres missatges, tots ells d’en RC.

Missatge 1: Bon dia maca, com va això? Espero que hagis descansat i tinguis ganes de pensar en la nostra proposta, es la millor, i si ho es és per que TU ets la millor i et vull al meu equip. No vull forçar-te a decidir, però pensa-hi. Un peto.

Missatge 2: Perdona, no vull ser pesat, poder no tens saldo i no pots respondre. Et ve de gust dinar amb mi?, no vull que aquest dinar sigui estressant per tu, nomes es que soc a prop d’on vius i he pensat que et faria gracia que ens veiéssim i així poder comentar el tema.

Missatge 3: Estàs enfada?, necessito veure’t, necessito que parlem del tema de l’oferta, no vull ser pesat i se que així ho semblo, no m’ho perdonaré pas, sembla que t’estigui assetjant però no es pas això, nomes es que...be, necessito veure’t.

Ha apagat la cigarreta i tanca els ulls, pensa en que hi un interval de 25 minuts entre missatges, l’últim l’hi ha enviat fa més d’una hora i no sap que fer, que dir, com actuar si al final ell l’acaba trobant al mòbil.

- Ding, dong......

Amb samarreta de tirants i pantalons curts de pijama, sense sostenidors i amb el cabell recollit en una cua es dirigeix a la porta.

- Qui és?
- Soc jo, en RC.


Que s’ha suposa que ha de fer ara??

Continuarà....

7 Comments:

  1. estrip said...
    ai ai, que la cosa es complica!
    zel said...
    I si aprofita el vestit (o no) que porta, i fa passar RC dins? Llavors es pot discutir la proposta...en igualtat de condicions i en un terreny que li és propi...


    Mmmmmmmhhhhh, guai! Tens un òscar a casa meva, sense normes i sense compromisos de passar, perquè sí, perquè t'estimo!
    Striper said...
    Si jo fos Rc m'agradaria que m'obris i mes amb la vestimenta que porta.
    LlunA said...
    ays com està la cosa!! quina intriga i aquest RC quina por...que canvii millor d´empresa!! jajajaja
    petonsts guapa
    Ariadna said...
    Tens deures per fer... passa per casa meva...


    Petonets!!!
    Jo Mateixa said...
    Creus de debò que la cosa es complica Estrip?? :-P

    Jajajaja, molt bona tu Zel, molt bona...si llegeixes la tercera part ja veuràs que al final...be, si, al final ja saps que passa, jejejejeje.

    Tu ets un bandarrilla eh Striper :-P jejejejejeje.

    Nooooo LLuna, en RC no fa por, ans al contrari.... :-D

    Com pots comprovar Mama del Pol i de l'Aniol ja els vaig fer els teus deures, jejejejejeje.
    thrillpier said...
    Most
    websites have packages starting with 1,000 fans all the way up to 5,000 fans. All highly targeted traffic.
    Small Business WebsiteBoston Website Hosting

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column