.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 12 anys
Ahir al vespre vam sopar patata i pèsols i de segon una hamburguesa, si ja se, en comparació amb el dinar res a veure, però a mi em venia de gust verdura i el nen volia hamburguesa, total, no es va menjar ni la verdura ni la hamburguesa, amb una de les seves rebequeries va dir que volia el biberó (amb 3 anys encara en pren de tant en tant) i tampoc se’l va prendre.
A quarts d’onze, massa tard per el meu gust, el vam portar a dormir, tot i que el no en tenia cap ganes. En Hatim es va ficar a l’habitació amb ell i fins a quarts d’una no es va adormir, crec que el pare es va adormir abans que el nen, mentrestant jo recollia la cuina, preparava el dinar per avui (espaguetis amb tomàquet, que l’hi agraden molt) i recollia el menjador, completament envaït per un munt de ninots de peluix més un piano a piles que va portar de casa seva.
Total, en Hatim mort se cansament, a les 00:25 ja estava al llit i a mi em sabia greu quedar-me veient la tele sense ell, així que també me’n vaig anar al llit. He donat un munt de voltes al llit, estava intranquil·la per si el nen es movia, si necessitava alguna cosa, si estava be, i quant m’he quedat adormida, que serien quarts de dues, un soroll m’ha despertat, el nen havia caigut del llit.
En Hatim ni la sentit, jo si i he anat a l’habitació, estava assegut al terra plorant, l’hi he preguntat si estava be i un cop l’he revisat de dalt a baix l’he tornat a ficar a llit, però llavors cridava al seu papa i ja hi hem estat, el pare s’ha ficat al llit amb ell durant una bona estona i ha aconseguit que s’adormís.
Quarts d’onze del matí, hora d’esmorzar:
- Ismael, vols suc de taronja?
- No
- Vols llet?
- No
- Vols una llesca de pa bimbo amb Nocilla?
- No
- Tens gana o que?
- No
- No vols menjar res?
- Si
- Si?, que vols menjar?
- Un wewo dulo.
- Eing?¿?
- Un wewo dulo.
- No t’entenc, que dius?
- Quielo un wewo dulo!!!!!! (cridant), tu no me escuchas Melichel.
No es que no l’escolti, es que no l’entenc, val si, poder estava clar que m’estava demanant un ou dur per esmorzar, però collons, abans no l’he entès!!!!!!!
Xuleja al papa com vol, doncs el nen està estirat al sofà amb el biberó i a la taula de costat (a una mà de distància) hi ha un ninot, doncs be, fins que no fa aixecar a al pare del sofà per que l’hi doni el ninot no para, a mi em superen aquestes coses, per que el nen, gràcies a déu, ni es coix ni manco, per que no s’aixeca ell a agafar-ho?
No demana si us plau les coses i no dona les gràcies mai per res, no se, poder es normal en els nens de tres anys aquest comportament, però a mi m’han educat d’una manera on les coses es demanen amb educació i amb educació es donen les gràcies, aquest fa el que l’hi rota i a més pretén que la resta de la humanitat giri al seu voltant, ho te clar amb mi.
Si ja ho se, un dia i ja estic així??, doncs si i penso que part de culpa la tenen els seus pares, per que una el deixa fer el que vol a base de crits i l’altre l’hi concedeix tot conta’l de no sentir-lo cridar.
Així no es manera d’educar a un fill, vaja, crec jo.
La foto...els espaguetis d’avui abans de posar a gratinar.
14 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Ànims!
Però de vegades suposo, que encara no soc mama, que els pares per no sentir els nens els hi permeten coses que no haurien de deixar-los fer...i això es converteix en costum....i cagada!!!
criatures!!!jejeje
Petons
petonassus
PD: Per cert, molt graciós lo del "Webo dulo", m'ha recordat certa pel·lícula dels Germans Marx.
Molta paciència i un petonàs! La Bloggosfera està aquí pels moments de nervis!!
Ara, lo de manar ell quan se'n va a dormir o manar-li al pare que li passi el peluix... aiii...
Petonassos guappa!!
He tratado de criarlos igual, peor tiene carácteres tan diferentes, tan opuestos que es incréible que sean hermanos, y sin embargo hay cosas bàsicas que he tratadod e inculcarles.
Eso que me dices de que Hatim va a la cama con él, yo nunca lo hice, y no porque faltaran ganas, sno por esa razón, que una vez que lo haces lo pedirán siempre..Es como cuando se caen y se dan un golpe muy leve y el niño llorá y los padres lo levantan y parece el fin del mundo..yo no lo hago, salvo que se haya golpeado en serio...porque sino a cada caida aunque no sea nada lloran y reclaman.. y así con mil cosas.. . yo le ofrezco una cosa para comer..una..sino la quiere la dejo sobre la emsa, aunque lloren aunque digan que no..es lo que hay, y mi hijo pequeño llora grita, cuando ve que me voy y la comida sigue ahi, la come, asume que s lo que hay. El mayor no grita, directamente se la come, es lo que hay. Si quiere algo, que vaya a buscarlo, si tu vas, ya será tu esclavo.. Es que son mas listos que nosotros..
Es educarlos que conviven con otras personas y hay que respetar a los demás, no son el centro del mundo, son parte de algo...
Ya verás al mio pequeño, es terco, con carácter, mañoso..pero hay pequeños logros que hemos conseguido poniendonos duros con el padre, a pesar de que nos cuenta y nos duele verlos llorar, sabemos que es por su bien..y nos ve firmes y termina asumiendo que es por su bien, y que asi son las cosas... Sigue siendo un malcriado jaja, pero de a poco lo vamos puliendo..el amyor, nació obediente, jajaja y sigue siendo.y es un dulce.. y los dos son del mismo padre y madre, y criados igual..pero nunca se sabe..como salen..el tópico..
Besos y que sea leve..
Faig una resposta col.lectiva per que més menys tots m'heu donat el mateix concell, paciència i en tinc, moltissima i amb els nens encara més, precisament per que son nens i els de pares separats encara en necesiten més.
Quant deia que amb mi no podrà no es per que em vulgui portar malament amb ell, ni molt menys!!!!, tot al contrari, i no pretenc que amb 4 dies que estigui amb nosaltres m'estimi (que això ja ho vaig aconseguir el primer dia que el vaig coneixer fa quasi 3 anys), però també es cert que no es el mateix conviure-hi unes hores que uns dies, amb tot el que això comporta.
De moment hem hagut de posar la GIN a un lloc més alt, saltant de sofà en sofà ha abocat la peixera i quasi la tira al terra, pobre bitxo, quin sustu es deu haver fotut.
Jo, tranquil.la i impassible, m'he mirat al nen i l'hi he demanat al pare que anès a veure que havia pasat...ell s'ha limitat a dir.li que això no es feia i que em demanes perdo.
El nen a vingut i amb el cap baix m'ha donat un peto i una abraçada, jo l'hi he tornat però l'hi he dit que estava enfadada amb ell pel que havia fet, que ell ha d'entendre que a la GIN no la pot tractar aixi per que es pot morir, tot això l'hi he dit seria, però poder el meu error ha estat el to de veu, doncs era massa dolç, total que el nen m'ha deixat anar un DEJAME TONTA...
El pare ni s'ha inmutat, jo m'he sentit malament, però no per la resposta del nen, si no per que no he estat capaç de fer-li entendre que el que havia fet estava malament.
Si fos fill meu l'hi haguès fomut una cleca a cul, pero clar, jo aqui nomès soc la madrastona :-S
Ha sopat dos muslitos de pollastre i una mica d'amanida i ara dorm, sembla un àngelet, però en el fons es el dimoni en persona, jejejejeje.
Però amb mà dura això s'arregla. A mi m'ho han fet, al meu pare li van fer, al emu avi li van fer, al meu besavi li van fer, al meu rebasavi li van fer, etc...
I sembla que funciona.
Per exemple, vol el ninot, molt bé, que l'agafi, que no vol, no li dongeu i que agafai la rebequeria que vulgui, que plori, cridi, i faci de tot. En el moment en que us intenti pegar o bé trencar algo: CLATELLOT. I així s'entra en un bucle que va de aviam qui la té més grosa o els pares i els nens. I en això se suposa que han de guanyar els adults.
Que esgota la pàciencia, si,`que ho hauràs de fer 100 cops al dia si, però al final agafarà l'esquema.
Tema menjar, això si que és normal, els nens petits ja ho fan i té dificil solució (de moment).
PD: i no parlo des del punt de vista de qui no ho viu. Tinc un germà de 5 anys i aquesta és la manera de fer-lo funcionar.
PD2: recorda que no ets dolenta, estàs educant.
La setmana que ve si està amb sa mare fotra el mateix, continuarà exigint que les joguines se l'hi portin, continuarà saltant pr els sofas i continuarà intentant assasinar peixos :-S
Aixxxxxxxxxxxx, NENSSSSSSSSSSSS :-P
Striper: En tinc, en tinc, està tot controlat :-)
CafeAmbLlet: Segur que no t'agraden??, jajajajajajaja, tia que radical que ets, jajajajajajajajaja.