Diari de Jo Mateixa

I tot torna a la normalitat, de fet el Hatim i l’Ismael ja han marxat per que a casa hi ha overbooking, en Miquel i la Núria s’estaran uns dies a casa els pares mentre no poden anar al seu pis i es clar, cinc persones, contant un nen, no hi poden viure i menys amb costums diferents, amb horaris diferents.

I avui he sentit una coseta dins meu, com una pena, quant en Hatim a pujat el nen al cotxe i em deien adéu, no, no, no he plorat, però ha anat d’un pel.

I es que malgrat el crio es un revolucionari de tres parells de nassos, no puc evitar enyorar-lo, em miro el sofà on l’hi agrada saltar i veure els dibuixos, entro a la meva habitació on ell ha dormit aquets dies i em miro una gorra que s’ha oblidat i sento que l’hi he de trucar per dir-l’hi, per que sàpiga que la te aquí i que pot venir en qualsevol moment a buscar-la, espero que ho faci aviat.

Es clar que enyoro al Hatim i més sabent que fins el cap de setmana que ve no el podré tocar, no podré olorar el seu cos, ni besar els seus llavis, ni perdrem en els seus ulls, l’enyoro molt també, sobretot enyoraré l’escalfor del seu cos abraçant-me a la nit al llit. Però les vacances s’han acabat i hem de tornar a la normalitat, mentre no tinguem el nostre pis ell seguirà vivint al seu pis de lloguer i nomes ens veurem els caps de setmana, com una parella que comença a festejar, vull el meu pis jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!

Us deixo un dels vídeos que hem fet aquest mati amb el patufet, per cert, el dia ha anat genial i es que si no està el seu pare davant el crio es un cel, es porta la mar de be i obeeix el que l’hi diguin, poder el pare es una mala influencia??, poder, però es el papa.

Dilluns a pencar de nou, per sort la companya fins el dia 13 de setembre no torna, estaré pràcticament sola al despatx, hauré de fer molta feina els primers dies per que es final de mes i s’han de pagar nòmines, però espero que dijous o així la feina em permeti llegir-vos, com faig cada matí, abans de posar-me a pencar.

Adéu a l’estiu, adéu a les vacances, comença la feina, aviat començarem la nostra vida en comú i espero que tot torni a la normalitat!!!!!

Des que vam arribar al Zoo, molt d’hora per cert, faltaven 2 minuts per obrir, i fins que vam marxar, passades les 19:00, no vam parar sentir frases com:

Mira, mira, mira papa, estooooooooooooooooooo

Mira, mira, mira, papa esto odoooooooooooooooo

Mira, mira, mira, papa que macuuuuuuuuuuuuuuu

Ohhhhhhhh, mira, mira, mira que gandeeeeeeeeee

No nomes el nostre era el que parlava així, dijous el Zoo de Barcelona estava a rebentar de canalla i es que suposo que les vacances s’acaben i els pares ja no tenen més llocs on portar els nanos, jo em pensava que el nostre era l’únic impertinent i pesadet i no, ahir vaig veure que no som els únics que patim aquesta creu.

El cert es que l’Ismael es va portar d’allò més be, tot ho volia veure, tot ho volia tocar, a tots els animals es volia apropar, i es que es un nen molt valent i poder massa agosarat, ens ho vam passar molt be tots tres, tot i que al vespre estàvem cansadíssims. Ell es va adormir així que va pujar al cotxe, en arribar a casa va ser com si les piles normals que porta s’haguessin convertit en Alkalines per que fins a les 00:00 passades no es va adormir, estava com boig recordant tot el que havia vist i tocat.

He penjat mooooooooooooooooltes fotos a l’Àlbum Picasa (crec que n’hi ha més 200) i no us dic pas que us les mireu totes, però si voleu fer un cop d’ull a allò que vam veure passeu-vos-hi.

Aquí us en deixo una, quant va pujar a un poni acompanyat del seu pare, també us deixo un vídeo (a sota de tot), que veig que ara Blogger també ho permet, espero que no descuajaringui gaire el Bloc.

I ara me’n vaig a dormir, d'aquí a unes hores en Hatim a d'ajudar a el meu germà i la meva cunyada a fer el trasllat de pis i a mi em toca passar la prova de foc, un dia sencer amb el nen, tots dos sols, sense el seu pare, creieu que podré fer-ho be???

Per cert, del pis ja tenim els electrodomèstics aparaulats amb la botiga i ens surt bastant millor de preu per que ens fan descompte ( no hi ha res com tenir una mica d’enxufe en aquesta vida), que descanseu!!!!!

Ha estat plovent tota la nit, amb llamps, trons i molta aigua i en llevar-nos aquest mati a les 09:00 seguia plovent, així doncs hem descartat la platja, per raons obvies, i el Zoo per que no era plan d’anar-hi tot el sant dia amb el paraigües.

El nen i el papa del nen s’han llevat, s’han rentat i s’han vestit, jo he mandrejat al llit fins quasi be les 10:30 i llavors ja no m’ha quedat més remei que aixecar-me per que sentia al nen que anava a dient al papa:

Papa, donde esta Melichel?

Esta durmiendo.

Pero papa, donde esta Melichel?

Esta durmiendo, no chilles que la vas a despertar.

Pero por que esta mumiendo Melichel?

Pues por que tiene sueño.

I les preguntes envers la meva persona s’han repetit com 10 vegades, en el mateix ordre, amb el mateix to de veu, al final m’he llevat, es veu que ja no tenia dret a dormir més.

Em esmorzat, hem recollit una mica el pis (dins del que cab) i hem fet fotos a la pluja, hem gravat un vídeo, hem vist dibuixos per la tele, també ens hem estirat al sofà i hem rebut patades a la panxa (si estigués prenyada ja hagués avortat, joder, quina força te aquest crio per déu!!!!), hem pintat, hem explicat contes i hem cantat cançons.

A les 15:15 he rebut la trucada d’en Pep, l’hi he comentat que feia sol, però que entre una cosa i una altre, mentre dinàvem (cap dels dos tenia gana, jo estava famèlica) i ens vestíem (anàvem al WC com 5 cops abans de marxar) sens farien quarts de cinc i en arribar al Zoo serien quarts de sis, i tanquen a les 19:00, per tant avui no hem anat al Zoo.

Hi anirem demà, però cap a les 09:00 vindrà el pintor per fer el pressupost, tenim ja la cuina i la galeria enrajolades i ahir ja es posaven amb el bany. Aquesta tarda hem anat a lligar el tema dels electrodomèstics per que si tot va be, la setmana que ve vindrà el fuster per prendre mides i començar a fer els mobles de la cuina i es clar, necessita les mides dels aparells que hi posarem.

A veure si de debò demà fa bon dia i podem anar al Zoo, que ara el papa i el nen han sortit a fer un vol pel barri, i es que gaires més dies tancats a casa es un conyàs i més per un nen!!!!!!

Sol, solet, vine’m a veure, vine’m a veure,

Sol, solet, vine’m a veure que tinc fred.

Es la cançó que l’ Ismael no para de cantar quant vol anar a la platja i es que aquest crio s’ho va passar tant i tant be l’altre dia que frisa per tornar-hi, suposo que aquest cop anirem a Castelldefels, per que pujar a Pineda per un dia no ens paga la pena i més tenint en compte que la fira de la Festa Major ja comença a muntar-se, si no m’hi puc quedar no hi vull anar, em sabria greu haver de marxar.

En Hatim ha anat aquest matí a buscar-lo i de pas ha anat a taller a recollir l’escalfador, un Saunier Duval de 11 litres, d’aquells que no s’encén fins que no engegues l’aigua calenta, per tant gasta menys i es que haurem d’economitzar a partir d’ara.

Quant han vingut a casa hem dinat tots tres i de seguida que ho hem tingut tot recollit em anat a l’Alcampo, que aquests dies tenint-lo a ell per aquí no hi havíem pogut anar i ja ens calia de nou fer la compra. Quant visquem a casa nostre això ja no ens passarà, posem una nevera i un congelador vertical, m’anirà de conya poder cuinar i congelar i més tenint en compte que en Hatim estarà pràcticament sol tot el dia i, diguem-ho clar, es una mica inútil per això de la cuina.

Imagineu-vos el panorama, dos adults amb el carro fins a dalt i un marrec corrent, passadís amunt i passadís avall, no el perdíem de vista ni uns instant. Ens hem oblidat els ous i el pa per que de sobte l’hem perdut de vista i ens ha entrat el cagué, per sort el nen s’havia assegut al terra i jugava amb una pilota de l’Spiderman, el seu súper heroi preferit.

Es complicat anar a comprar amb un crio, i a més d’aquells que TooooooooooooooT ho vol:

Papa quiero esto!!!!!!!

No Ismael, esto no.

Papa quiero esto!!!!!

No Ismael esto no.

Papaaaaaaaaa quieroooooooooo estooooooooo!!!!!

Vale, esto y ya esta.

L’hi hem comprat una moto de color groc amb un nino que ens ha costat 11,58 Euros i en el següent passadís l’ha tirada al terra i llavors volia una altre cosa:

Papa quiero esto!!!!!

No Ismael, esto no.

Papa quiero esto!!!!

No Isamel esto no.

Papaaaaaaaaaaaa quieroooooooo estooooooooooo!!!!

Ismael, tria una sola joguina i serà la que et comprarem, però nomes UNA, m’has entès???? (aquesta sóc jo).

Si, tentendo, pero quiero estooooooooooooooo!!!!

Total, que s’ha quedat amb la moto i punto hombre ya!!!!!!!!

Desprès l’aventura de carregar el cotxe amb el nen rondant-nos, per que el papa no l’ha volgut ficar dins el cotxe, a final se n’ha adonat que el que jo l’hi havia dit poder era més bona idea, Primer puges al nen al cotxe i l’asseus a la cadireta ben lligat, això ens facilitaria poder carregar el cotxe amb més calma, i si així ha estat, padre novato cony!!!!!!!

El viatge de tornada ha estat divertit, be igual que el d’anada que l’hem fet cantant cançons de la Shakira, al nen l’hi agrada...i al papa del nen també.

Bona nit gent, que demà, si fa núvol anirem al Zoo, i si fa sol a la platja, ja ho se, ja, molta paciència!!!!!!!!

Recordo que seiem davant de la TV embadalits, igual que quant veiem La Casa de la Pradera o Autopista Hacia el cielo , era una reunió familiar i en gaudíem tots, quins temps aquells!!!!!

Voldria fer un breu resum als més joves que n’hi ha vist n’hi veuran mai aquesta sèrie, Fama, per que no la reposaran com han fet cada any amb Verano Azúl (que ja cansa la punyetera Daisi amb els seus gorrets o la Bea amb la seva primera regla).

Fama era una sèrie basada en la vida d’uns adolescents que es passaven el punyeter dia ballant i cantant per l’escola d’art dramàtic on estudiaven, en el segon capítol ja vaig decidir que seria ballarina, per sort no ho vaig dir a casa, s’haguessin rigut a la meva cara.

Recordo en Leroy (com no), en Bruno (no el del Bloc eh), el professor Sorofsky (més o menys s’escribia així), la professora Grant (gran ballarina)....

Que se n’ha fet d’ells?? He investigat una mica i se que:

En Gene Anthony Ray (que feia el paper d’en Leroy) va morir el 19 de novembre de 2003, amb 41 anys mort d’un infart, alguns diuen que de la SIDA.

La Debbie Allen (que feia el paper de la professora de ball Lydia Grant) ha fet musicals, pel·lícules i que està casada en segones núpcies amb un ex jugador de la NBA.

L’Albert Hague (que feia el paper del professor de música Benjamin Sorofsky) va morir l’any 2001 per un càncer.

En Lee Curreri (que feia el paper del somiador Bruno Martelli) ha fet alguns discs i està casat, es pare de dos fills.

La Anne Nelson (que feia el paper de la despistada secretaria velleta Gertrude Berg) que va morir a l’any 1992 (no se de que).

Quines sèries miràveu en aquella època?? (segurament els més joves Blocaires sentiran que aquest post no va amb ells) us equivoqueu canalla, oi tant que va amb vosaltres, per que també voldria saber quines sèries han marcat la vostre infantesa, la vostre adolescència, i ja posats a fer, quines sèries mireu actualment???

Apa, NO ES UN MEME!!!!!!!, que consti, però si que podria ser una presa de contacte entre els més grans i els més joves d’aquest món Blocaire.

Recordeu...la Fama cuesta y AQUI es donde vais a empezar a pagar...con sudor.

Ahir al vespre, desprès de fer tot el que teníem que fer, ens vam estirar al sofà i vam gaudir d’una boníssima pel·lícula que us recomano EL MENSAJERO DEL MIEDO, basada en la novel·la de Richard Condon THE MACHURIAN CANDIDATE.

Aquesta pel·lícula es va rodar a l’any 1962 i la va interpretar en Frank Sinatra , nosaltres vam veure la versió que en Jonathan Demme (director de pel·lícules com El Silenci dels Anyells i Philadelphia entre altres) va fer a l’any 2004 amb uns actors de luxe, en Denzel Washington i la Meryl Streep.

El comandant de l'exèrcit de terra d'Estats Units Bennett Marco (Denzel Washington) no aconsegueix agafar el son, però tampoc no vol fer-ho. Marco es passa la vida donant conferències sobre l'emboscada que va sofrir el seu equip al desert kuwaitià i de l'heroïcitat del sergent Raymond Shaw (Liev Schreiber) que va rebre la medalla d'honor per salvar els homes de Marco. Però, de nit, les imatges que Marco recorda d'aquell fatídic dia es converteixen en malsons terribles i sinistres. Marco comença a preguntar-se si els dos soldats que van morir en el foc creuat no van sofrir una sort més fosca de la qual indiquen els expedients oficials i si Shaw és realment l'heroi gloriós que tots aclamen.

Empès per la seva mare, la controvertida senadora Eleanor Prentiss Shaw (Meryl Streep), Shaw es converteix en candidat a la vicepresidència i Marco no té més remei que fer cas a les seves creixents sospites. Malgrat els obstacles -l'exèrcit comença a qüestionar el seu seny i la seguretat al voltant de Shaw és cada cop més forta- Marco es llança a una cursa contra el temps per demostrar la veritat sorprenent i inimaginable abans que puguin fer-se amb la Casa Blanca.

Dades extretes de la pagina de LA BUTACA.

Ferventment us la recomano, en Hatim l’està tornant a veure ara mateix per que es va quedar adormit i es que eren quarts de 2 de la matinada que encara anaven per la meitat de la pel·lícula.

Primer l’Ulisses i desprès la Palitodelasorejas m’han passat un meme, i si ja se, la setmana passada en vaig fer un, però suposo que no sóc només addicte als Blocs, si no també a aquesta mena de jocs, així que no m’enrotllo més i us explico les 8 coses que no sabeu de mi, vaja, crec que no us les he explicat mai.

1.- M’agrada la Barbra Streisand i no suporto a la Celine Dion. Sóc rareta, ho se, però l’Streisand la vaig conèixer quant vaig veure la pel·lícula YENTL i em va encantar, a la Celine la vaig avorrir de tant sentir la BSO de Titanic

2.- De tant en tant m’agrada pintar-me les ungles de les mans de color vermell putón, es un color vermell pujat, i no es que pensi que el color vermell es de puta, nomes es que amb aquest color a les ungles semblo un putón (tampoc es que ho sigui), be ja m’heu entès oi?, no??, doncs gent, ja us val si no m’enteneu!!!!!!

3.- Durant molts anys vaig estar bojament enamorada d’en José Mari Bakero , jugador del Barça en l’època del Dream Team , el segon assegut, sabeu qui es oi???????, no em digueu que no que us matu!!!!!

4.- Mentre obligava al pare a deixar de fumar, jo fumava d’amagat. El meu primer cigar a casa, amb els pares al pis (tot i que no em van veure) va ser el 20 de maig de 1992 (el dia que el Barça va guanyar la seva primera Copa d’Europa). El primer cigar en públic va ser un mesos desprès, en una calçotada familiar a un restaurant, el pare n’hi si va fixar.

5.- M’agraden els nens i en vull tenir (vaja, això ja ho sabíeu), i ja tinc el nom triat de la meva filla, per que si, quant en tingui, la primera serà una nena i es dirà Noa (això no ho sabíeu eh!!!!).

6.- He vist el Silenci dels Anyells 8 vegades, no es una fixació, no es una addició, no es una obsessió, simplement es que, quant més la veig, més detalls trobo que en les altres vegades no he vist.

7.- M’agraden els ordinadors i la informàtica en general, m’hi puc passar hores descarregant programes, buscant manuals, instal·lant. M’agrada provar versions Beta de les novetats que surten al mercat. M’agrada piratejar cançons, m’agrada descarregar pelis per l’Emule , desprès no me’n recordo de desinstal·lar els programes que no faig servir o no m’agraden, així tinc el PC, sobresaturat de merda.

8.- Les rajoles de la cuina de casa meva son de color....noooooooooo, això no us ho penso pas dir :-P

I ara l’hi passo a......a qui vulgui, que ja he vist que aquest meme a corregut com la pólvora i poder l’hi encarrego a algú que ja l’ha fet. Per cert, si gireu les ulleres de la foto podreu veure un 8.

Divendres a les 8:15 va sonar el despertador...em vaig aixecar, em vaig dutxar, em vaig vestir i en Hatim i el Ismael ja estaven tots dos asseguts al PC jugant, aquest nen porta la informàtica a la sang, com el seu pare. Esmorzar ràpid, vestir al nen, es vesteix el papa del nen, anem a fer una última visita als paletes, acabem de recollir el pis dels pares i visita prèvia al WC abans de marxar.

Camí de Pineda, amb la música posada dins el cotxe, el nen dorm i es un angelet quant ho fa, de fet el nen s’ha portat genial aquests dos dies i els meus pares n’estan encantats, vam anar a la platja i ens hi va estar com 2 hores, amb ombrel·la i crema protectora de factor 60, que el nen es blanquíssim i no volíem que tornes a casa sa mare gambeta.

Al dinar s’ho va passar genial, tenint en compte que no hi havia més canalla petita, va ser el centre d’atenció de totes les mirades i es va portar molt bé, com que a la platja es va menjar mig plàtan i en arribar a casa els Acosta es va inflar a patates fregides, l’hamburguesa que ma mare l’hi va fer es va quedar a mitges, però gelat de xocolata si que en va menjar si, i l’hi va sortir bigoti, como a mi papa.

Vam riure molt amb ell per que es un lluritu de repetició, quants els grans cantàvem ell cantava, quant els grans picàvem cops damunt la taula tot seguint el compàs de les cançons ell també picava, quant algú feia un comentari ell el repetia, com per exemple, quant l’Heleia va haver de marxar a treballar que jo l’hi vaig dir...adéu bonica i el nen va deixar anar un adéu bonica i tothom es va pixar de riure.

Teniu alguna foto d’aquest bitxet a l’enllaç, però us n’he volgut deixar una aquí que l’hi vaig fer quant tornàvem de la platja, a que està graciós??

Es va adormir a les 22:00 i s’ha llevat a les 10:00 passades, ni ha plorat, ni s’ha fet estrany ni amb la casa, ni amb el llit, ni amb els meus pares, ells encantats i ell content de ser-hi. Quant en Hatim l’ha dut a casa sa mare es veu que l’hi ha dit que no es volia quedar allà, que volia anar amb el papa i la malichel (es que el meu nom es massa difícil per ell, però almenys s’hi esforça).

Total, que ara estem sense nen i val si, estem tranquils cada un al seu PC fent el que ens ve de gust, però jo l’enyoro, de fet, mentre el seu pare el pujava a casa i jo em quedava al cotxe he plorat una miqueta i es que tot i ser un consentit, es tant dolç i carinyos, tinc ganes que arribi el dimarts per tornar-lo a tenir amb nosaltres!!!!!!!!!

Doncs si benvolguts amics i lectors, divendres al matí marxem a Pineda a passar el dia i a fer la presentació oficial de l’Ismael als meus pares....al meu pare el tema nets el te una mica amoïnat, no es que no en vulgui tenir, però creu que encara som massa joves per tenir canalla i home, en part té raó, tenim temps, jo faré els 33 a l’abril de l’any que ve i en Hatim fins al setembre d’aquest any no farà els 32, per tant hi ha temps.

De totes maneres avui he descobert que amb 32 anys em canso més amb la canalla...que trist no??, vull dir,que aquest nen m’ha deixat esgotada avui i d’aquí a unes hores hem de matinar per poder estar a una hora raonable a Pineda i poder anar a la platja en hores que no piqui gaire el sol, que no es plan de torrar-nos i menys el nen.

Mentre sopàvem el pare del nen i jo ens el miràvem, ell fresc com una rosa i nosaltres pa un derribo, a ell el teníem dutxat, fresquet, sopat i amb el biberó de última hora se n’ha anat al llit, ha vist 30 segons de dibuixos i quasi roncava.

Ja em perdonareu, demà ni miraré blocs, ni correu ni postejaré, anem a passar el dia a Pineda per que a Casa els pares de l’Heleia (Alias Mª Antonieta) hi fem conill amb cargols, ens quedarem a dormir a casa els pares i segons com s’hagi portat el marrec dissabte en ben dinat cap a Sant Boi de nou.

Que passeu un grandíssim cap de setmana, ens veiem, si tot va bé, dissabte al vespre!!!!!!

Ahir al vespre vam sopar patata i pèsols i de segon una hamburguesa, si ja se, en comparació amb el dinar res a veure, però a mi em venia de gust verdura i el nen volia hamburguesa, total, no es va menjar ni la verdura ni la hamburguesa, amb una de les seves rebequeries va dir que volia el biberó (amb 3 anys encara en pren de tant en tant) i tampoc se’l va prendre.

A quarts d’onze, massa tard per el meu gust, el vam portar a dormir, tot i que el no en tenia cap ganes. En Hatim es va ficar a l’habitació amb ell i fins a quarts d’una no es va adormir, crec que el pare es va adormir abans que el nen, mentrestant jo recollia la cuina, preparava el dinar per avui (espaguetis amb tomàquet, que l’hi agraden molt) i recollia el menjador, completament envaït per un munt de ninots de peluix més un piano a piles que va portar de casa seva.

Total, en Hatim mort se cansament, a les 00:25 ja estava al llit i a mi em sabia greu quedar-me veient la tele sense ell, així que també me’n vaig anar al llit. He donat un munt de voltes al llit, estava intranquil·la per si el nen es movia, si necessitava alguna cosa, si estava be, i quant m’he quedat adormida, que serien quarts de dues, un soroll m’ha despertat, el nen havia caigut del llit.

En Hatim ni la sentit, jo si i he anat a l’habitació, estava assegut al terra plorant, l’hi he preguntat si estava be i un cop l’he revisat de dalt a baix l’he tornat a ficar a llit, però llavors cridava al seu papa i ja hi hem estat, el pare s’ha ficat al llit amb ell durant una bona estona i ha aconseguit que s’adormís.

Quarts d’onze del matí, hora d’esmorzar:

- Ismael, vols suc de taronja?

- No

- Vols llet?

- No

- Vols una llesca de pa bimbo amb Nocilla?

- No

- Tens gana o que?

- No

- No vols menjar res?

- Si

- Si?, que vols menjar?

- Un wewo dulo.

- Eing?¿?

- Un wewo dulo.

- No t’entenc, que dius?

- Quielo un wewo dulo!!!!!! (cridant), tu no me escuchas Melichel.

No es que no l’escolti, es que no l’entenc, val si, poder estava clar que m’estava demanant un ou dur per esmorzar, però collons, abans no l’he entès!!!!!!!

Xuleja al papa com vol, doncs el nen està estirat al sofà amb el biberó i a la taula de costat (a una mà de distància) hi ha un ninot, doncs be, fins que no fa aixecar a al pare del sofà per que l’hi doni el ninot no para, a mi em superen aquestes coses, per que el nen, gràcies a déu, ni es coix ni manco, per que no s’aixeca ell a agafar-ho?

No demana si us plau les coses i no dona les gràcies mai per res, no se, poder es normal en els nens de tres anys aquest comportament, però a mi m’han educat d’una manera on les coses es demanen amb educació i amb educació es donen les gràcies, aquest fa el que l’hi rota i a més pretén que la resta de la humanitat giri al seu voltant, ho te clar amb mi.

Si ja ho se, un dia i ja estic així??, doncs si i penso que part de culpa la tenen els seus pares, per que una el deixa fer el que vol a base de crits i l’altre l’hi concedeix tot conta’l de no sentir-lo cridar.

Així no es manera d’educar a un fill, vaja, crec jo.

La foto...els espaguetis d’avui abans de posar a gratinar.

L'Un que passava m'ha embolicat a fer aquest meme i ja sabeu que al principi els memes i jo no ens enteniem gaire bé, ara, havent-ne fet uns quants, crec que em comencen a agradar!!!!! Aquí van les meves respostes:

Quant temps portes com a blocaire?

El 2 de novembre de 2006 vaig començar el meu camí a Blocat, però com que no anava ni amb generadors, vaig passar-me a Blogger. El primer Post a Blogger va ser el 1 de febrer de 2007, crec.

Com et vas assabentar de l’existència dels blogs?

Doncs buscant per Internet, de casualitat, vaig veure el Bloc del meu germà i em va picar el cuquet dels Blocs, no sabia molt be on m’havia ficat,oi? Ara, no m’enenpenedeixo de res eh!!!!!

Nomena cinc blogs que segueixes diàriament o amb molta freqüència.

Bufa, això ja es més complicat, si mireu la llista que hi ha a la dreta veure-ho que n’hi ha moltíssims i provo de mirar-los cada dia tots i vàries vegades al dia, tot i que ara que m’he instal·lat el RSS reconec que els miro menys, només els que actualitzen, però es que no tinc gaire temps per fer el que feia abans!!!! De totes maneres els que més miro son el de la Metamorforsi, Quant el Sol es pon, Nomàdes del Vent, En Gatot versió íntima i A tot Bloc, no em pregunteu per que eh.

Ets lector anònim d’algun blog?

No, la veritat es que mai he signat anònimament, per que hauria de fer-ho? Quant algú expressa la seva opinió sobre algun tema, crec que ha de ser conseqüent amb el que diu, per tant més val donar la cara i deixar el nom.

Alguns autors que et despertin especial simpatia.

La Yrun, per que està ben sonada i m’encanta llegir lo enamorada que està del seu xicot. En David, per que Madrid m’encanta i a ell el trobo un home encantador. La The Silver Blue Sea , per que m’hi veig reflectida ens molts moments. En Pep, per que es el meu Pep. La Joana, per que quant sigui gran vull ser com ella. La Palito, per que si, per que desperta els meus instints més marranots. La CafeAmbLlet, per que sento que alguna cosa ens uneix tot i que no mantinguem molt de contacte. La Mama del Pol, per que estic veient créixer al seu fill i no m’ho vull perdre, a banda que ella es encantadora eh. La Xica, per que tot i haver marxat ha tornat i m’encanta que ho hagi fet...i en podria posar molts més per que tots teniu un QUE molt especial.

Amb quins cinc blocaires te n’aniries de gresca?

Amb tots!!!!!!!, però m’encantaria amb en G!, amb la Déjà Vie, amb l'Anna Tarambana, amb l’Antoni, en Puji, l'Andrea...m’he passat ho se, però no ho puc evitar.

Amb quins tres blocaires passaries una nit de bogeria sexual?

Nomes tres???, caram, que complicat, vaig a saltar-me les normes (i ja em perdonareu però no posaré els enllaços per que si no m’hi estaré una hora)...per l’ordre que es veu en els meus enllaços...L’Adagio, L’Antoni, L’Avi (no es massa gran per mi, abans que m’ho deixi anar), L’Escarabat, L’Esteve, L’Estripanits, L’Oriol (el fotògraf), L’Oriol (Em vinc a referir), L’Striper, L’Ulisses, En Mon, En Toy Folloso, Al Banalista, (Al cosinet segon no, que seria una mena de incest, jejejejeje), Al Veí de Dalt, al Saforenc, En Bruno, en Charil Hi-Hat, En Clint, A l’equip d’en Companyia, En David, en Déric, Farlopa, en G!, en Gatot, l’Home Music, en Jaqme, en Jordi (Babélia), en Mikel, en Pep, en PD40, en Puji, en Roviba i en Sir William...en Ddriver no el tinc afegit, no se per que, però també l’incloc eh.

Ja sabeu que l’ordre dels factors no altera el producte oi?, doncs els he posat per ordre, però poder i dic poder, aquest no seria l’ordre exacte, més val que calli, jajajajajajaja.

T’has enamorat alguna vegada d’algun blocaire?

Com diu qui m’ha passat el meme (ell ho fa en la pregunta anterior) pasapalabra....

Estàs satisfet amb el teu blog?

Si, i molt. En començar a escriure al Bloc no sabia molt be com aniria la cosa, ni que de parlaria, si seria capaç de ser Jo Mateixa de debò i crec que ho he aconseguit, segurament podria estar millor (val, si, ja se, la plantilla es podria millorar), però m’encanta el meu Bloc!!!!!!!!

Aquest Bloc m’ha permès conèixer gent meravellosa a la que puc dir amics/amigues i m’agradaria pensar que ells/elles senten el mateix.

Tria entre 3 i 5 blocaires perquè responguin aquestes preguntes en els seus blogs:

Ara be lo més complicat, per que si, es molt més fàcil triar amb qui aniria de farra que a qui enviar-l’hi el meme, donat que la majoria esteu de vacances...però m’arriscaré, a veure si tinc sort i no heu marxat....l’hi passo a:

- La Xica (per que vull que et mullis).
- La Elur (ahhh se siente, t'ha tocat).
- En Roviba,per que no actualitzes el Bloc ni de conya xaval, a veure si et motivo una micona :-P
- La CafeAmbLlet, per que si, per que vull que també et mullis.
- L’Esteve, per que em sembla que mai he vist un meme a casa teva.